dilluns, 9 de maig del 2022

Fer front a la partida amb molt males fitxes...

 ...de moment, seguim escrivint les cròniques prèviament a mà per tal de seguir practicant l’escriptura, una altra de les petites dificultats a solucionar...

Quan vaig iniciar aquesta nova partida, sabia que no tenia bones fitxes, però l’optimisme que sempre m’acompanya, unit a un munt de males partides a les que ja havia fet front abans i que, d’una manera o altra, sempre n’havia acabat sortint victoriós, em van fer creure que aquesta no era més que una altra mala partida a resoldre.

L’estratègia des d’un principi estava molt clara, de fet, és la mateixa estratègia que vaig començar a utilitzar des de que vaig començar a tenir ús de raó i que mai m’havia fallat. Màxim treball, màxim esforç i una impecable disciplina, acompanyada sempre de grans dosis de perseverança. Malgrat totes les dificultats, malgrat totes les adversitats, malgrat tots els malgrats, una absoluta confiança en mi mateix, una absoluta certesa de que aquesta partida era meva i una victòria sempre present entre cella i cella, m’obrien camí en un dels més pedregosos pels que mai havia transitat.

Ara, amb una mica de perspectiva, m’adono que unes excessives expectatives, el voler fixar un termini de recuperació (massa precipitat) i una falta de paciència, m’han acabat jugant una mala passada. Aquest conjunt de factors m’han tret de les meves caselles i m’han restat una bona dosi del meu optimisme. Afortunadament, un constant buscar noves opcions i alternatives i un no parar mai d’intentar trobar el camí de sortida d’aquest maleït atzucac, m’han retornat el bri d’esperança que se’m havia volgut escapolir.

Fer passos enrere no agrada a ningú. Però, sens dubte, en ocasions és necessari fer un pas enrere per poder acabar fent-ne un parell endavant.

Està clar que les lliçons a la vida se’t repetiran una i altra vegada fins que les acabis aprenent. I, ara, de nou, estem plenament immersos en aquesta fase d’aprenentatge. Bé és cert que a mesura que passen els anys es fa més dificultós aprendre (no és el mateix quan ets un nen que quan tens 40 anys), però no hi ha res més poderós que la voluntat. Per tant, mentre hi hagi una immensa voluntat per sobre de tot, les dificultats en l’aprenentatge no seran més que una pura anècdota.

Així que toca afirmar que totes les experiències de la vida són pur aprenentatge. La vida són etapes. Si estàs vivint una etapa difícil, cal recordar que no és més que això, una “etapa”, és temporal i tot acaba passant. Però aquí l’important és no deixar passar aquesta “etapa” sense aprendre. Sense créixer. Sense madurar. Sense fer-te més fort. Sempre hi ha alguna cosa bona en cada “etapa”. Així que no en queda altra que agrair tot el que et succeeix a la vida, són tot plegat una suma d’experiències per aprendre i evolucionar.

Ara bé, reflexionant a fons, actualment estic absolutament immers en una “etapa” de “prova i error”. Que dit clarament, es podria traduir com a que estic aprenent a aprendre. Però el més dur, és haver d’aprendre un munt de coses que ja sabies fer. El què està clar és que ploriquejar no aporta res. De manera que és qüestió de rescatar l’optimisme d’on sigui i per fer-ho, faré ús d’una frase que m’encanta de l’escriptor Henry David Thoreau que diu: “El preu de qualsevol cosa és la quantitat de vida que ofereixes a canvi”. Per tant, com el que desitjo amb totes les meves forces és restablir el percentatge més elevat d’en Salvador d’abans de la parada, conscient de que això té, probablement, el preu més alt que mai he hagut de pagar, no en queda altra que oferir tota la meva vida a canvi. Tota la meva lluita. Tot el meu esforç. Tota la meva tenacitat. Tota la meva voluntat. De fet, hi ha qui diu que: “Mai és tard per anar a per noves fites, escriure una nova història o per deixar de somiar i començar a viure”. Doncs som-hi, a per totes, a deixar de somiar i a començar a viure aquesta nova història que ara toca escriure.

Com va dir en John Lenon: “Tot estarà bé al final. Si encara no està bé, no és el final”.

Així que si soc capaç d’armar-me d’una quantitat ingent de paciència, fixar la mirada permanentment endavant i no mirar enrere (tot plegat, possiblement, el més dificultós d’aquesta lluita), la victòria d’aquesta tan enrevessada partida, sense cap mena de dubte, serà meva.

Ja per finalitzar aquesta “pallissa” de crònica, posar una cançó de la Gemma Humet, que sempre que l’escolto, m’aporta aquell bri d’esperança i confiança necessaris per quan la cosa es torça i els moviments  de les fitxes no donen els resultats esperats i, malgrat tot, poder seguir creient en la victòria:

Tu vas lluitar

26 comentaris:

  1. Sempre endavant Salvador!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tota la raó del mont,malgrat la duresa que comporta

      Elimina
    2. Sempre Endavant Salvador. Ho aconseguiras!

      Elimina
    3. Molts ànims amic, i sempre endavant,💪

      Elimina
    4. Si algú ho pot fer ets tu Salvador. El tiu més ben parit del planeta i part de l’extranger. Ànimus ben parit!!!!

      Toni Font

      Elimina
  2. Bona tarda. Com ja et vaig dir sense que ho preguntis, no he conegut cap persona com tu, amb els collons de lluitar contra les adversitats de la manera que ho fas.
    Potser has anat massa depresa, però segueix i no paris i no canviïs la teva voluntat. Ho aconseguiràs

    ResponElimina
  3. Endavant Senyor Vilalta, vostè és un tío ben fort

    ResponElimina
  4. Ya saps que tens el meu suport, de fet sempre el vas tenir, així que com lluitador que ets, ya saps que has de fer, saps, cada partida és diferent i totes tenen la seva estratègia, però potser aquesta no hi ha cap estratègia, fes-ho per tu però per tots els que et coneixem i les persones del teu cercle, juga la partits però fes que els altres tirin el dau per tu, sempre fort ,una abraçada enorme company

    ResponElimina
  5. Ánimo y para delante
    Un abrazo muy grande Salvado

    ResponElimina
  6. Amb seny i rauxa sempre endavant!! molta força bonic!!!!!💪🏿💪🏿💪🏿

    ResponElimina
  7. Vamosssss sommi!!! Una abraçada

    ResponElimina
  8. Ànims i amunt per la pujada pedragosa

    ResponElimina
  9. Moisès Martinez Guerra9 de maig del 2022, a les 21:20

    👏👏👏👏 sempre endevant Salvador 💪💪💪💪

    ResponElimina
  10. Semprecorremt i ara sempre endevant 💪💪💪

    ResponElimina
  11. Salvador!!!! Ets gran fins i tot quan et sens petit!!
    Tú ves recuperant que els que t'esperen no tenen pressa...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  12. Sense córrer i no parar mai com les formiguetes Salvador !!! No t'aturis vagis al ritme que vagis.

    ResponElimina
  13. Sempre endavant Salvador!!! 💪🏼💪🏼💪🏼

    ResponElimina
  14. Pot ser ara el que toca és no tenir pressa i deixar què les coses portin el seu ritme, sense aturar-se, però observant quin és el bon ritmé per assolir el cim! Tots els meus respectes per la teva capacitat d’afrontar les coses. Ànim, paciència i perseverança! Una abraçada crac!

    ResponElimina
  15. Salvador. Sabies paraules les que has escrit. Tu tens molta força a dins teua. Aprofita-la per anar sempre endavant, que tu pots. Una forta abraçada.

    ResponElimina
  16. Olga Terra de Volcans10 de maig del 2022, a les 6:39

    Escolta el teu cos, ell és savi i encara que vagis lent, t’estimem igual.

    ResponElimina
  17. No contem quantes vegades caiem. Si cal, contem quantes ens aixequem.
    Sempre endavant, com be fas.

    ResponElimina
  18. Molta força Salvador, molts ànims!!!

    ResponElimina
  19. Ben parit disfruta del dia a dia,i el que la vida t’ha regalat!!! Cada dia un pas endavant i molta força que tu tens!!!

    ResponElimina
  20. Ets molt gran, Salvador!!! Endavant!!! (de Josep Riera)

    ResponElimina
  21. Mestre, les frases són medicinals i veig que en tens alguna que si més no, dóna forces..... Per si et va bé aquesta, que m'ha fet tirar endavant en dies grissos; No podem evitar que ens passin coses "non gratas", però si que podem decidir com afrontar-les. Una abraçada forta Salvador i Familia!!!! Mestre Amunt!!

    ResponElimina
  22. Salvador, ets un lluitador sabi. Fot-li que pots. Una abraçada

    ResponElimina