diumenge, 27 de març del 2011

8ª Marxa La Selva del Camp - Muntanyes de Prades - 67,5km 2.500m D+ (+ 4 o 5km de regal)

La prova d’avui porta per nom 8ª Marxa La Selva del Camp – Muntanyes de Prades, la primera prova del calendari de caminades d’alta resistència de la FEEC. 67,5km i 2.500m de desnivell positiu són les dades a les que avui hem de fer front.
Partim de La Selva del Camp a les 7:00h i jo, en Salvador, disposat una vegada més a donar-ho tot amb l’objectiu de baixar de les 8 hores.
La prova comença amb molt bon ritme i amb poc més d’una hora, un grup de set o vuit corredors ja som al km 11,3, havent superat un desnivell positiu de més de 600m. De moment la temperatura és ideal per córrer ja que encara es d’hora i fa una certa fresca, però el cel és totalment serè i dóna la sensació que avui podria acabar fent una mica de caloreta, ja ens ho trobarem...
Seguim avançant de valent, a les 2:00h passem pel km 18,8 i a les 2:40h ja som a Farena, km 24,1, un petit poblet molt bonic, on totes les cases són de pedra i on regne una tranquil·litat en majúscules.
A continuació de Farena toca superar un desnivell positiu de 600m per arribar al cim de la muntanya de la Mola del Quatre Termes amb 1.120m d’altitud, passem abans pel Refugi dels Cogullons on ens trobem el tercer avituallament, amb un pa i nocilla deliciós. De camí al Refugi m’uneixo amb l’Oriol de Sabadell, sembla que els nostres ritmes són totalment compatibles, endavant!!!
Al arribar a Prades, som ja al km 41 i quan portem 4:40h les sensacions són més que excel·lents!!!
Després del poble de Capfonts, ve la última pujada amb poc més de 300m de desnivell. Quan estem arribant al cap de munt de la pujada, amb l’Oriol, ens emportem una sorpresa al veure del que és capaç de fer la mare natura, la pedra a assolit una forma d’un pont perfecte, increïble!!!
I de sobte, poc després d’avançar un corredor i posar-nos amb l’Oriol en la 3ª i 4ª posició, arriba un moment de crisi, ens acabem de perdre, mirem el mapa, hauríem d’estar anant per un GR que no veiem, decidim avançar una mica més, però seguim sense veure’l, finalment optem per tornar endarrere fins que recuperem de nou el camí, hem acabat fent 4 o 5km de més, però bé, ara no vindrà d’aquí.
Quan portem 7:10h, arribem de nou a l’Albiol, ens refresquem una mica a l’avituallament i ara ja només ens separen de La Selva del Camp, 10km i 600m de desnivell negatiu, a tota ostia doncs que hem de baixar de les 8:00h!!!
La baixada la fem a una velocitat considerable, l’Oriol es va distanciant de tant en tant, però sempre m’acaba atrapant de nou. Al trepitjar el primer carrer de La Selva del Camp, miro el rellotge i marca 7:55h i quan el torno a mirar, al entrar al Pavelló, marca 8:00h, tot  hauria estat una mica més fàcil si no ens haguéssim perdut... Arribo en la 5ª posició i l’Oriol just darrera meu. Valoració molt positiva i les cames m’indiquen que estan en perfecte estat!!!
Fins a la pròxima!!!

dissabte, 26 de març del 2011

Mitja Marató Vall del Congost

CURSA VALL DEL CONGOST

El passat diumenge 20 de Març vam anar a veure la Mitja de la Vall del Congost. Aquest cop no la vaig poder còrrer, però si gaudir-la animant a l'equip. La sensació va ser molt diferent i amb ganes de posar-me a còrrer, però ens ho vam passar molt bé animant a tots els corredors i especialment als membres del semprecorrent.
Arribem a les 7.45 a Aiguafreda i ens trobem amb l'Orsini, la Sehere, el Xavier ( Chelino ) i l'Imma preparant-se per la sortida. Abans d'arribar al punt de sortida entre els membres hi ha una "necessitat" urgent de passar pel lavabo. Nosaltres ens dirigim a la sortida per agafar lloc per fer fotos, la nostra sorpresa ve quan donen la sortida i ells no hi son, al cap d'un minut al final del carrer els veiem finalment arribar i reben els nostres ànims i aplaudiments entre mig de rialles.



Carreguem piles esmorzant en un bar, tot seguit agafem el cotxe i ens dirigim al km 15 de la mitja marató. Quan hi arribem veiem de lluny l'Ivan i al cap d'uns minuts pasa el Jordi, l'animem molt fort com a membre de l'equip i li donem molts ànims  pel que li queda de cursa. Van pasant corredors de la marató i per fi ja pasa el primer corredor de la mitja, al cap de 5 minuts pasa en 4t lloc en Jessed i li dic a la Mireia que el Chelino ha d'estar a punt de pasar i, efectivament, pasa el cinqué corredor i a menys d'un minut ja veiem el Chelino com va baixant a bon ritme, l'aplaudim ben fort i li donem els temps de pas dels corredors que van al seu davant. 




Al cap d'una estona veiem pasar l'Orsini, també rep forts aplaudiments i ànims, li veiem bona cara, ens diu que es troba bé i que va fent al seu ritme.



Pasen els minuts i esperem a la Sehere i l'Imma que han d'estar a punt d'arribar, la nostra sorpresa es quan triguen més del que esperem i finalment veiem a l'Imma que baixa corrent sola i ens diu que la Sehere no s'ha trobat be i ha hagut d'abandonar cap el km 10, li donem molts ànims i ens dirigim cap a l'arribada.


El Chelino amb una molt bona segona part de cursa avança tres corredors inclós en Jessed i arriba finalment en tercer lloc de la general amb un temps de 2.14. L'Orsini fa un temps de 2.54 ( 89 de la general ) i l'Imma arriba amb un temps de 3.43 ( 17a dona i 285 a la general ). MOLTES FELICITATS A TOTS!!!



Avui no és el dia de la puntualitat i també arribem tard a l'entrega de premis de la mitja, així que al Chelino li han de donar el premi i puja sol al podi. 


Ens fem una foto tots junts i acabem fent el vermut a la plaça del poble.
Ha estat una experiència diferent el fet d'anar a veure com espectador una cursa de muntanya ( mai ho havia fet ), m'ha agradat molt però còrrer m'agrada molt més, espero tornar a córrer en quinze dies i estar en plena forma per estrenar la meva equipació de semprecorrent a Ripoll.



FINS LA PRÒXIMA!!! I... SEMPRECORRENT!

David i Mireia.

 

dimarts, 22 de març del 2011

Mitja Marató del Maresme ( O com ser un atleta amateur i no morir en l'intent... )

El passat diumenge dia 20, el que ja és oficialment el meu company de fatigues (esportivament parlant, és clar), en Lluís i un servidor, en Sergi, ens plantavem a la bonica (?!) localitat de Calella per córrer el que seria la nostra segona mitja de l'any i de la vida.
Arribo cap a un quart de nou del matí, sobrat de temps, ja que l'experiència de la passada mitja així m'ho recomanava. Veient que en Lluís no arriba, decideixo començar el ritual previ: fora xandall, untada de vaselina i crema solar (innocent de mi, pensava que m'havia excedit...), crono, ulleres de sol, relligada de bambes i xip, dorsal i apa, a escalfar una miqueta. Les nou i deu, per fi en Lluís fa acte de presència: Tiu va escalfa que falten 20 minuts!! Al final, 4 estiraments i cap a la sortida amb la referència d'1'45 min. de l'última mitja. Si aquesta és més ràpida (això diuen), com a mínim ho igualarem. Aquesta vegada però, hi ha una coseta que no m'agrada, estic més nerviós que de costum, un mal presagi que anunciava el que m'esperava...


A dos quarts de deu en punt es dóna la sortida. Vinga, som-hi!! Molta sort i anar fent, eh? Ostres, però si hi ha gent de Sant Feliu!! A tope família!! La cursa transcorrerà pràcticament per tot el passeig marítim de Calella, Pineda, Santa Susanna i Malgrat. Pas pel 5, de moment tot correcte, no em fa mal res i em trobo còmode, llàstima de la calor que per l'hora que és ja comença a apretar força, però bé, és el que hi ha... Toca donar mitja volta i tornar a entrar a Calella per tornar a refer camí per encarar, ara si, cap a Pineda! Cullons quin mareig!! Això ja no m'agrada tant... Al pas del 5'5 em creuo amb el Lluís que amb el seu crit d'ànim em fa veure que tot rutlla! A més trobo la llebre d'1'30... Ho provem? Va! (Tros de burro!!).


A l'alçada del 8 perdo el rastre de la llebre. Va parir quina calorassa, sort dels avituallaments! Em començo a sentir fatigat, però encara porto un bon ritme i passo pel 12 amb un crono de 58'40. Déu nidor!! Vaig millor que a Granollers!! Espero no pagar-ho més endavant...
Punt d'inflexió; Quan m'acosto al 13 entra en escena un factor amb el qual no havia comptat. El meu estimat cervellet decideix començar una partida d'escacs amb la resta del meu cos i a negativitzar tot el que li passa per davant!! Alguns potser riureu i us pensareu que exagero, però creieu-me, aquests 7 quilòmetres es van convertir en un autèntic infern!! Només em queda afluixar el ritme, trobar-ne un que em vagi bé i arribar, sobretot arribar! No et paris nano, si ho fas estas mort! Fins a 6 vegades vaig pensar en plegar, però què coi, també s'ha de saber patir! Les menjades d'olla van en augment, mentre jo intento contrarestar-les amb dutxes d'aigua freda (beneïts avituallaments) i l'ànim de la gent (que importants que arriben a ser!!). És una batalla psicològica brutal. No para d'avançar-me gent, però m'és igual! És clar, són els que van a ritme d'1'30 penso...
Passo el 19, estic fet un cromo; Com diria en Salvador, ja fa estona que he fet un pet com una gla. Em fa mal absolutament tot i noto un formigueig a les cames que no m'agrada gens. Fa estona que no sé res d'en Lluís... Segur que a ell li està anant de conya, va al seu ritme, no és tant burro com tu (penso...)!!
Recta final! Ja veig el crono de l'arribada! És en aquest punt on passa l'inexplicable: De sobte, les meves cames recobren forces i em poso a apretar!! Arribo amb un crono d'1'48 amb les cames insensibles i els mugrons en carn viva (hòstia com ha quedat la samarreta!! Jajajajaja!!). No he millorat temps, al contrari, però veient com ha anat tot, el temps és el de menys... Encara flipo!! En Lluís arriba amb un crono de 2'07, també força tocat. Jo el rebo amb crits d'ànim, però fet una coca i mig marejat. Aquesta et passarà factura!

 

Efectivament, a dia d'avui, dimarts, encara em fa mal tot. Això si, ara que tinc el cap clar i he pogut pensar-hi fredament, creieu-me que tinc la lliçó ben apresa. I és que cada cursa és un món i un no es lleva cada dia amb el mateix peu! Com diuen els nens petits: Perdó, jo no ho volia fer...

Molta salut a tots i sempre SEMPRECORRENT!!

Marató Vall del Congost - 42km 3.200m D+

Avui ens enfrontem a la XV edició de la marató de la Vall del Congost, una prova que transcorre per un entorn d’una bellesa extraordinària entre el turó del Tagamenent i els Cingles de Bertí. El que també l’hi dóna molt de valor a aquesta cursa és la infinitat de corriols per on es passa, més del 90% del recorregut és a través d’uns corriols fantàstics per córrer.
Dels semprecorrent en som tres, l’Ivan, en Jordi i jo, en Salvador. Els tres tenim moltes ganes de córrer aquesta marató i el grau de motivació és molt elevat.
Sortim molt conservadors, ens coneixem bé el circuit, però coneixem encara millor la seva duresa i sabem que amb els 3.200m de desnivell positiu que hem de superar, és preferible anar de menys a més.
Arribem al km 5,5 i toca creuar el riu per primera vegada, l’aigua ens arriba fins una mica més amunt dels turmells, la veritat és que esperàvem trobar-ho pitjor...
Pujant cap al collet de la Font, a uns 1.100m d’altitud, el punt més alt del recorregut, l’Ivan em comenta que es troba molt bé i que fa dies que no competeix i que avui té ganes de forçar la maquinària, en Jordi està uns metres més endarrere, per moments no el veiem, però sabem que no està lluny.
Quan passem pel km 15 ens diuen a l’Ivan i a mi que anem en les posicions 64 i 65 i considero que la nostra posició ha de ser una mica més endavant, així que s’ha acabat el conservar i ara toca començar a apretar de valent.
Pugem “El Paraisso” amb molt bones sensacions tot avançant a bastants corredors. De tant en tant, em giro i veig que l’Ivan no s’allunya, perfecte!!!
Arribem al km 19,5 i ens diuen que ara veritablement comença la cursa. Ah si? I tot el que hem fet fins ara què? I les més de dues hores que portem corrent, no conten o què? Doncs res, ara toca encarar El Purgatori que ens ha de conduir fins al Castell de Tagamanent. Personalment em trobo perfecte, sembla que cada vegada vagi a més, l’Ivan em diu que va una mica collat, però de moment no s’arronsa. El Purgatori té bastant desnivell, però no paro d’avançar gent i això em dóna energia per seguir-ne avançant encara més. Estic eufòric i això em fa una mica de por ja que pot acabar tot plegat amb un pet de campionat, però no puc evitar seguir avançant amb el màxim ritme possible.

Amb 3:30h arribo a dalt del Castell de Tagamanent, és el km 26,5 i l’Ivan i en Jordi estan una mica més enrere, però sé que aviat ells també i passaran i que el temps que portem és molt bo. Aquí hi havia d’haver la Txell i la Vero per animar-nos, però sembla que hem corregut massa i em arribat abans que elles...
Ara m’esperen uns 4km de baixada fins el Figaró i decideixo seguir-ho donant tot com fins ara, amb un vist i no vist estic ja al km 30. Ara toca pujar la Trona i l’eufòria que no para de créixer.
A l’avituallament del km 36 em diuen que faig molt bona cara i la veritat és que em trobo de conya. Saber que només em separen 6km d’Aiguafreda, m’anima a acabar de fer l’última apretada de cargols.
Amb el pas dels kms veig que puc baixar de les 6 hores i a mesura que va disminuint el nombre de kms veig que pot acabar resultant un temps molt interessant, som-hi doncs!!!
I amb una satisfacció absoluta encaro la recta de l’arribada, veig el crono i marca 5:34, increïble!!! Acabo en la posició 19 i una mica més tard amb 5:54 arriba en Jordi en la posició 34 i l’Ivan amb 6:00 en la 41.


Al final els tres molt contents i satisfets després d’haver gaudit d’un matí del tot formidable!!!

Finalment agrair l’excel·lent tasca de l’organització cuidant sempre fins l’últim detall.

dimecres, 16 de març del 2011

Marxa dels Castells de La Segarra Plus

La prova d’avui és una marxa de resistència de 70,4km i 1.200m de desnivell positiu a la comarca de La Segarra. L’organització dóna un màxim de 12 hores per finalitzar la prova, però el meu propòsit és baixar de les 7, som-hi doncs!!!
Arribem a Guissona, població de sortida i d’arribada, vaig a buscar el dorsal, em diuen que aquí no és, que haig d’anar cap a l’altre pavelló i quan ja tinc el dorsal, m’he preparat bé la motxilla i em dirigeixo cap a la sortida, sorpresaaaaa, són les 7:04h i ja ha sortit tothom, sense comentaris...
Surto corrent, però de seguida em trobo un munt de gent i els carrers del mig del poble estan totalment saturats. A més de la prova on participo jo, hi ha un marxa de 54km. En total sumem més de 1800 participants. Finalment, al sortir de Guissona, ja puc tornar a córrer, endavant!!!
El dia és totalment gris i la boira és força espessa, però sembla que cap al migdia s’ha d’anar aixecant el dia, a veure si és veritat!!!
Corrent, corrent i després d’haver agafat forces als avituallaments de Florejacs (km 11,9) i Hostafrancs (km 24), arribo a Cervera. És el km 37 i porto 3:20h, la boira ja ha marxat, però el dia segueix igual de gris, això sí, les sensacions són molt positives.
I quan menys m’ho espero, quan són les 11:45h del matí, de sobte arribo a Malacara i em diuen que vaig 4rt i que ja estic al km 51,5, “però si això ja està fet” els hi dic a la gent de l’avituallament i segueixo endavant.
Al arribar a Vicfred, enmig d’uns arbres, veig un armilla d’un semprecorrent, és la Txell que a vingut a animar-me, quina alegria, just el que necessitava quan només em falten 7,2km per l’arribada.
Surto de Vicfred amb 6:12h i no val a encantar-se si vull baixar de les 7 hores, doncs res seguirem semprecorrent fins al destí.
Feina feta, amb 6:52h i en 4rta posició, ja sóc de nou a Guissona, fins a la pròxima!!!

dilluns, 14 de març del 2011

Semprecorrent a la Cursa popular de Caldetes

Diumenge 13 de març. Són les 8 del matí i marxem de Sant Feliu cap a Caldetes amb les nostres respectives (sempre fidels ) tot comentant la relativa facilitat de la cursa que ens espera: bona temperatura, poc quilometratge ( 10 km. ), terreny totalment pla... En definitiva, un bon entrenament per la Mitja del Maresme que ens espera el proper dia 20. Arribem cap a les 9, una hora abans de l'inici, i amb tranquil·litat anem a recollir el dorsal i ens anem posant apunt tot marxant cap al punt de sortida, no sense abans fer les fotos de rigor i fardant de les noves equipacions que fan les delícies d'algun que altre participant. Serà un bon entrenament, ens anem repetint...          


Arribem a la sortida. Escalfament, estiraments i vinga som-hi!! Primer contratemps; Un problema tècnic endarrereix la sortida gairebé 15 minuts, amb el refredament i els nervis que això comporta. La gent està neguitosa i es respira una calma tensa impròpia d'una cursa popular. Però sempre hi ha alguna cosa positiva i aquesta estoneta ens serveix per adonar-nos que el sol fa acte de presència i que el fet d'estar a peu de costa i les pluges del dia abans provoquen una humitat que no ajudarà gens ni mica. Efectivament, ja amb la cursa començada i a l'alçada del segon quilòmetre, just quan el recorregut arriba al passeig marítim, la xafogor es fa evident i comença a passar les primeres factures a molts corredors.


Meitat de cursa, al pas pel 5, al port esportiu d'Arenys, la calor em fa arremangar mànigues i baixar la cremallera del maillot. La cosa és més dura del que em pensava i començo a patir les conseqüències d'un mal plantejament de cursa i d'un turmell esquerre que ha decidit donar-me el matí!! Comencem a desfer recorregut a la inversa i a l'alçada del 5'5 em trobo amb el Lluís que va arribant al 5, arremangat com jo. Crits d'ànims: Va nano!! Que això està fet!! No apretis, que és un entreno!! A tope tiu!!
Rebo l'avituallament del 6 com aigua de maig!! Quina calor!! Ja encarant el tram final de la cursa, l'últim contratemps; Un pas subterrani innundat per les pluges del dia abans modifica el recorregut provocant que passem per un mateix punt fins a tres vegades. Haurem de desemboirar el cap! Passo el 9 amb un temps de 41'50... He d'apretar!! Recta final a tope i un temps de 45'08! Per a molts, res de l'altre món, però per un afeccionat com jo, l'hòstia. En Lluís arriba amb un crono de 52'34!! Ha baixat de l'hora, un autèntic campió! Estem fets pols, però molt contents!! La resta ja la sabeu, premis, entrepans, beures i intercanvis d'impresions amb la resta de companys. A les dutxes, cansats com burros,  comentem la jugada: Cullons nano, sort que només havia de ser un entrenament... I és que cada cursa és un món i això és lo maco d'aquest esport!!


















Molta salut a tots!! I a poder ser, SEMPRECORRENT!!

dimarts, 8 de març del 2011

Correm?? Sí, però sense passar-se, eh!!!

“Guaita Txell quin dia més bonic que fa per sortir a córrer”, i la Txell li respon al Salvador “Sí, sí, molt bonic, però només correrem una mica eh, sense passar-se, que ja et conec” I la Txell i en Salvador arriben a un bon acord, quan el terreny permeti córrer és correrà i quan no es caminarà. Avui doncs no arranquem el crono i ens ho agafem amb tranquil·litat.
Pugem cap a La Creueta i seguim direcció cap a La Codina. De camí, la Txell es queda meravellada amb l’entorn i amb la bellesa de la Font de la Blada i em reconeix que ha valgut la pensa sortir a rodar una mica.
Després de beure una mica d’aigua de la font pugem cap al Pla de les Forques per anar tancant la volta de nou cap a Castellterçol. De camí aprofitem per fer una mica l’animal...

Avui els kms no han sigut masses i el desnivell positiu tampoc ha estat excessiu, això sí, la diversió ha estat present en tot moment!!!

diumenge, 6 de març del 2011

Hem estrenat la roba fent una mitja pel Moianès


Avui hem sortit a córrer amb l'amic Quim (àlies "la bèstia") i el capità (Albert Pallàs) per estrenar la roba que abans d'ahir ens van entregar el Salva i l'Iván. Ha fet un dia esplèndit per córrer, sol i fresca. I nosaltres que feiem molt de goig, com podeu veure a la foto... Hem sortit de Castellcir, hem baixat fins a Esplugues, per agafar el camí que passant pel "Verdaguer" ens ha portat fins al poble de Collsuspina. Un cop allà ens hem parat a la font per refrecar-nos i hem seguit el camí cap a l'Espina, hem passat per Santa Coloma i hem tornat a Castellcir. Hem acabat fent un total de 21 Km en una hora i tres quarts, a un ritme suau (mitjana de 150-160 pulsacions) i hem gaudit d'allò més, com sempre que correm, tal i com anunciava la magnífica roba que avui portàvem a sobre.

Estrenem la nova equipació a la Vall del Congost

Ahir divendres 4 de març es va fer l’entrega de les més de 70 peces de la nova equipació als diferents membres dels semprecorrent. Dos d’ells, en Jordi i en Salvador, quan encara no fa ni 10 hores que tenim a les nostres mans les noves peces de roba, no hem pogut esperar més i les hem tingut que anar a estrenar. Per fer-ho, hem optat per fer el circuit de la Marató de la Vall del Congost, cursa que es portarà a terme d’aquí dues setmanes i que nosaltres correrem. D’aquesta manera estrenem la roba i a la vegada entrenem un circuit que té molt per entrenar al llarg dels seus 42km i 3.200m de desnivell positiu.
Sortim a les 7:00h del matí del costat del pavelló d’Aiguafreda, però abans, amb la felicitat que suposa estrenar roba, immortalitzem el moment amb la corresponent foto.
Comencem a córrer, ens mirem mútuament i al·lucinem amb l’equipació, però quins peces més ben parides i mira, mira quina lluminositat que desprenen les bandes reflectants, sí senyoooor!!!
El cel està totalment serè, la temperatura és ideal per córrer i ambdós estem convençuts que avui gaudirem d’un matí autènticament formidable i més sabent que molt a prop del Castell de Tagamanent ens espera una molt bona botifarra.

Quan portem 4:20h amb 26km i 2.300m de desnivell positiu, arribem al Restaurant Bellver i la veritat és que la botifarra està exquisida!!!! De pas aprofitem per donar una mica de descans a les cames que el circuit sembla que no està massa disposat a oferir.
Amb les piles ben carregades i amb unes cames eufòriques afrontem els últims 16km que ens separen d’Aiguafreda. I vist i no vist, ja som de nou al punt d’origen, hi hem dedicat un total de 7:00:35h, però ambdós estem molt contents i satisfets ja que ens hem trobat molt bé en tot moment, dedueixo que tot és fruit de la nova equipació...