De nou a Eslida. De nou a una de
les maratons més dures i més guapes que conec. De nou amb el grandíssim Jaume
Folguera al meu costat. De nou en equip. Altra vegada tots els ingredients per
viure plegats una d’aquelles jornades que de ben segur deixaran una bona
empremta.
Sortim una mica més enrere del
que hauríem d’haver sortit i en els primers corriols es fa algun tap. En Jaume ho
soluciona ràpid corrent allà on la gent camina. Jo intento fer el mateix, però
els batecs del meu cor m’alternen que les meves cames no són les d’en Jaume. Superat
el primer tram de corriol i amb la cursa ja estirada, ens posicionem com cal,
servidor, el de menys “pota”, al davant.
Com ja és habitual en aquest
cursa, la desbrossada ha pencat de valent. Corriols impecables. Tan impecables
com exigents. Ja sigui en pujada o en baixada. Molt exigents. Com és habitual
també, una armilla blava a cada intersecció. Armilles blaves i més armilles
blaves. Armilles blaves amb les lletres de “Organització” a l’esquena vestides
per uns grans voluntaris. Brutal la quantitat de voluntaris. Impressionant.
Realment impressionant. Com impressionant és també la gent que anem trobant a
diferents punts del recorregut animant. Com impressionant és l’ambient que hi
ha. Com impressionant és la magnífica jornada que estem vivint amb en Jaume.
Com no pot ser d’una altra manera, l’equip funcionant a la perfecció.
Un cop a Aín estem ja
aproximadament a la meitat de la cursa i per davant tenim el Sr. Espadan que
està esperant el nostre pas. Un Sr. Espadan que no ens ho posarà fàcil. Un Sr.
Espadan que requereix de la màxima concentració un cop dalt de la seva carena.
Dia esplèndid. Dia radiant. Fins
hi tot una mica de calor. Però la jornada, com pronosticàvem abans de començar,
està sent d’allò més intensa. D’allò més reconfortant. Motivació màxima. Cap i
cames, tot i el munt de metres que portem a sobre, al seu lloc. Molt bones
sensacions i moltes ganes de seguir incrementant el còmput de km que porta
enguany de nostre equip. km que en dies com els d’avui prenen molt més valor.
Fa molta estona que ens van
dient que tenim el primer equip a 2 minuts. Al km 30 veiem a la llunyania
aquest primer equip i en Jaume em diu que avui tocarà apretar 1/4 de volta més.
D’acord. Doncs si la rosca permet aquest 1/4 de volta, l’apretarem.
Al km 35 i amb la rosca ben
apretada 1/4 de volta més, passem al
primer equip. Interpreto que aquest final de cursa serà molt intens. Ha arribat
el moment de donar al màxim de mi. Ha arribat l’hora de fer aflorar la millor
versió de mi mateix. Ens tornem a trobar a l’Osvaldo, una de les peces claus de
l’organitzacio. Ens el tornem a trobar per tercera vegada en poca estona. Es
nota que es mou a casa. Ens diu que en gaudim al màxim de Dements. La nostra
resposta és ferma i rotunda, “I tant que
en gaudim, no ho hem deixat de fer en cap moment!”.
Última pujada. En Jaume es posa davant. Com en el primer corriol del
matí, els meus batecs tornen a estar al seu màxim. L’ocasió ho requereix. M’agradaria
poder oferir a en Jaume un ritme més alt, un ritme que estigués a la seva
alçada, però això ja haurien de ser un parell de voltes més i la rosca no dóna
per tant. Ara bé, com va dir Einstein, hi ha una força motriu més poderosa que
el vapor, l’electricitat o l’energia atòmica. La voluntat. Doncs això sí que n’hi
puc oferir al màxim. Tota la meva voluntat està garantida. Voluntat. Motivació.
Ganes. De tot això sí que en puc oferir en grans quantitats.
Última baixada de 2 km i 600 m-.
Exigent fins al final. Concentració fins al final. Gaudint fins al final i de
nou gaudint-ho plegats. De nou gaudint-ho amb en Jaume. Amb totes les armilles
blaves. Amb tota la gent que ens hem anat trobant al llarg del recorregut i que
tant ens han animat. Amb tota la família Dement. Moltes gràcies per donar-nos
tant a canvi de tan poc! Tornarem. De ben segur que tornarem!
