Tan
bon punt vaig saber que no em va tocar el sorteig del Tor, el primer que vaig
fer va ser inscriure’m a la Rialp Matxicots. Tothom me’n havia parlat tan i tan
bé i per una qüestió o una altra no hi havia pogut participar mai. Al cap de
pocs dies d’haver-m’hi inscrit, apareix la Canfranc – Canfranc. Quina bona
pinta! Ostia! Just una setmana abans! Dues ultres en dues setmanes és massa...
Solució? A Canfranc faig la marató, que també pinta molt bé, i arreglat.
En
Jaume i l’Esteban, ambdós inscrits a l’ultra de Canfranc, m’anaven enviant
fotos del recorregut i en Jaume em deia que no em sabia veure inscrit a la
marató havent-hi un ultra. Bé, de fet a mi també em costava veure-m’hi, però
que hi farem, no es pot estar a tot arreu... En Jaume, de tant en tant,
“Salvador, vols dir que no hauries de fer l’ultra de Canfranc?” En una
d’aquestes, i de conya, li dic “Mira, Jaume, jo faig l’ultra si tu m’acompanyes
a Rialp”. Resposta immediata d’en Jaume, “Ja hi pots comptar!”. Doncs res, mail
a l’organització de Canfranc i canvi de la marató a l’ultra.
I
així és com arribo a Rialp, amb la Canfranc a les cames de fa una setmana, però
amb en Jaume al meu costat.
A
mitja setmana en Jaume em demana quina previsió tinc per Rialp. Faig càlculs i
li dic que de 15 hores en endavant. Ho sento! No li preocupa.
Sortim
tranquils. Molt tranquils. Pujant cap al Montsent de Pallars, calculo i veig
que les 15 hores de les que no em veig capaç de baixar, implica arribar a
partir de les 20:30 h. Just quan comença a fer-se de nit. En conya, però sent
així, li dic a en Jaume, “Ostia, Jaume, com t’has de veure, un tiu com tu, que
té el rècord de la prova, arribant al principi de la tarda, avui segurament arribaràs
de nit...”. Resposta, “Doncs ja tenim
objectiu, no tornar a encendre el frontal!”
Amb
el pas dels km i a mesura que ens anem distanciant els corredors, queda clar
que avui serà cosa de tres. La Boira, que s’ha unit amb nosaltres al Coll de
Triador, que anirà endavant i enrere, però sempre al nostre costat. En Jaume,
que el tindré sempre al meu davant amb un ritme, per mi, implacable. I jo, que
faré tot el possible per tal de que no haguem de tornar a encendre el frontal.
Pujant
cap a Beraní em sento collat. Molt collat. Cada cop que aixeco el cap, sempre
a 20 m de distància, veig en Jaume. Ell, avui, més tranquil que mai. Jo, avui,
més collat que mai. Collat, però tranquil de
tenir-lo al meu davant. Collat, però satisfet. Satisfet de saber que
m’hi estic esforçant al màxim. Sé que en Jaume avui està fent l’esforç d’anar
molt més lent del que aniria i dedicant-hi moltes més hores de les que hi
dedicaria. Per tant, a mi no me’n queda una altra que agrair-li abocant-hi tot
el meu esforç.
Arribem
a Roni. Per enèsima vegada sentim de lluny els crits de l’Alba. Com ens agrada!
I com li agrada! Hi arribo bastant just de forces. M’assento. Menjo bé. D’allò
més bé. Avituallament excel·lent. Més que excel·lent. Bé, com tots. Surto força
recuperat.
Sant
Romà. Última pujada. El baixar de les 15 hores queda descartat, però tampoc
crec que haguem d’encendre el frontal gaire estona. De nou em torno a sentir
molt collat. Al màxim de collat. Agafo els bastons amb tota la meva força.
Apreto les mans tan fort com puc. Pico amb els bastons contra el terra amb tota
l’energia que em queda. Els dos alhora. Primer un i després l’altre. No sé que
és millor, però hi diposito tota la meva força. Totes les meves ganes. Tota la
meva passió. “Ho estic donant tot, Jaume, de debò!”.
Arribem
a Rodés amb les últimes llums del dia i un cartell indica 2,5 km per
l’arribada. En Jaume prem l’accelerador. En Jaume obre gas. Per un moment, en
Jaume treu una petita part de l’autèntic Jaume que porta dins. Per un moment,
el perdo de vista. En Jaume imposa el ritme per no haver d’encendre el frontal.
I ho aconsegueix.
Moltes
gràcies per estar sempre 20 m al meu davant, amic! Moltes gràcies per collar-me
com jo no m’hauria collat, amic! Moltes gràcies per posar la paraula davant de la
competició, amic! Moltes gràcies per regalar-me aquestes 14:55 h, amic! Moltes
gràcies per ser-hi, amic! Te’n dec un altre, amic!