Ja
tornem a ser a Torelló per fer un recorregut que per mi és un autèntic
espectacle del principi a la fi. La veritat és que la volta que farem avui l’he
fet una munt de vegades des de que la vaig descobrir i crec que quan més la
faig, més m’agrada! A més, amb el pas dels anys, han anat fent una sèrie de
modificacions al recorregut que el fan cada vegada més atractiu.
Sortim
a les 6:30 h quan encara és una mica fosc. Anem plegats amb el ben parit d’en
Jordi Codina i la intenció és anar junts fins arribar de nou a Torelló. Van
passant els km i ens trobem que ja estem pujant a Bellmunt. No parem de xerrar,
potser hauríem de xerrar menys i pencar més, però fa dies que no ens veiem i
ens hem de posar al dia.
Arribem
a Bellmunt amb 1:26 h. Aquí hi ha un avituallament dels bons, amb porró de vi i
tot, així que com que portem gairebé 10 km, toca alimentar-nos bé que tenim
molta feina per davant. Baixant de Bellmunt hi ha trams amb bastant de fang, en
un d’ells jo vaig de cul a terra i quan hi passa en Jordi, fa la mateixa
operació. Ara ja no hem de patir per no embrutar-nos, una preocupació menys!
De
camí cap al Puigsacalm, seguim comentant la jugada amb en Jordi. Les sensacions
són molt bones, el dia és radiant, l’entorn ho fa tot més agradable i acabem
coincidint plenament que el tenim per davant és una jornada que de ben segur
serà del tot formidable!
La màgia del Puigsacalm avui és encara més gran gràcies a la presència d’un munt de gent que ha vingut a animar, aquest cim és avui una autèntica festa! Mentre pujàvem ens hem anat intercanviant salutacions d’ànim amb els que baixaven i ara fem el mateix amb els que pugen, quin bon ambient que es respira, m’encanta!
La màgia del Puigsacalm avui és encara més gran gràcies a la presència d’un munt de gent que ha vingut a animar, aquest cim és avui una autèntica festa! Mentre pujàvem ens hem anat intercanviant salutacions d’ànim amb els que baixaven i ara fem el mateix amb els que pugen, quin bon ambient que es respira, m’encanta!
Sense
adonar-nos-en ens plantem al Prat de la Vola. Ens quedem acollonits al veure un
camp que l’han habilitat com a pàrquing i està a petar cotxes, impressionant!
Just quan anem per iniciar el bucle de Cabrera, arriba el primer corredor que
ja ens porta 10 km d’avantatge, sense comentaris... Passem pel mig d’un munt de
gent que anima d’allò més, la situació és d’autèntica pell de gallina, com mola!
La
pujada a Cabrera la fem bastant bé. De moment les cames tenen ganes de pencar i
ho aprofitem per avançar alguns corredors. Sense excessives dificultats ens
plantem a les escales que han de pujar fins el Santuari, una bona apretada i ja
som dalt. Aquí ens trobem a l’Alba i a la Carolina que ens han vingut a animar,
just el que necessitàvem després d’aquesta pujada.
En
la baixada de Cabrera hi ha algun tram realment complicat per la gran quantitat
de fang que, sumada al pas de tots els corredors de davant, ho han convertit en
una autèntica pista de patinatge. Ho salvem com bonament podem i quan portem
5:35 h ens plantem novament al Prat de la Vola. Aquí toca avituallar-nos fort,
per davant tenim encara uns 20 km, bona part d’ells per una zona on hi tocarà
molt el sol i a l’hora que hi tocarà amb més força, així que no és feina fàcil
el que tenim per davant...
El
pas dels km es comença a notar a les cames. Tot i així amb en Jordi seguim
endavant amb molta alegria. Estem gaudint d’allò més i això ens facilita les
coses per seguir avançant. Molt a la llunyania veiem el Castell al que ens
haurem d’enfilar just abans d’arribar a Torelló. Està lluny, sí, sabem que
costarà arribar-hi, però a aquestes alçades ja res ens pot aturar!
Després
d’anar superant petites pujades i baixades, ens plantem als peus del Castell.
Ara sí que toca apretar les dents. És l’última empenta i tocarà apretar més que
mai. Amunt! Superar aquesta última pujada suposa una injecció d’energia molt
important, l’energia necessària que ens portarà fins a la línia d’arribada.
Quan
ens faltaven 10 km per l’arribada, portàvem 7:10 h i amb en Jordi ens hem dit a
veure si podríem arribar amb 8:30 h. Ara que ens falta l’últim km veiem que no
serà possible, tot i així tampoc ens preocupa en absolut. Veníem a gaudir al
màxim i això ho hem aconseguit sobradament, per tant, el nostre repte està més
que superat! Finalment, arribem de nou a Torelló amb 8:35 h i d’allò més
feliços després d’haver viscut una jornada més que formidable!
Un
any més, agrair la feina de la gent del Centre Excursionista de Torelló que,
com sempre, han fet una tasca formidable i ens ho han donat tot per tal de que
no ens faltés de res! Moltes gràcies, bona gent!