Avui tenim la sort de córrer a prop de casa, avui tenim el privilegi de córrer en una zona d’una gran bellesa i en un recorregut molt exigent, però a la vegada molt divertit. Avui haurem de superar els 42km i 3.000m de desnivell positiu que ofereix la Marató de la Vall del Congost.
Sortim a les 6:00h de Castellterçol amb l’Ivan, que és un bon coneixedor de la zona i en Galdric, que avui correrà la seva primera marató, sí senyor!!!
Vist i no vist, ja som a la línia de sortida, vist i no vist, ja estem corrent. La proximitat al riu fa que la temperatura sigui força baixa i que faci una mica de fred, però el desnivell ens farà entrar ràpidament en calor. El primer tram del recorregut ha variat una mica en relació a l’any passat, els del Parc Natural no ens deixen passar per una zona amb uns corriols molt xulos i ens fan anar per una pista que ja no és tant xula, que hi farem...
Se seguida m’uneixo amb en Jordi Armengau, sembla que aquest any passarem moltes hores plegats a la muntanya. L’Ivan sé que està darrera meu, mentre que en Galdric avui ha sortit amb molta tranquil·litat per tal d’assegurar la cursa.
Pujant direcció al Pla de la Rompuda, km 10, veiem com els de davant fa estona que van trotant tot i que sigui pujada, en Jordi s’hi suma, però li comento que això puja durant molta estona i córrer aquí ens pot acabar passant factura a partir del km 30, així que optem per combinar el córrer amb el caminar. Les modificacions de l’itinerari respecte l’any passat fan que arribem al km 10 uns 5 minuts abans que l’any passat.
La baixada la fem a bon ritme, el terreny està molt sec i deixa córrer molt bé. Tot i així, anem a una velocitat una mica inferior a la que podríem anar, però de moment és el que toca.
Arribem al Paraiso, km 15, amb 1:41h, aquí s’acaba això d’anar frenant i comencem a prémer una mica l’accelerador. Avancem uns quants corredors, les sensacions són molt bones, la motivació és total, així que, a per totes!!!
Estem al km 19, aquí és on els bons coneixedors del recorregut diuen que veritablement comença la marató, fa 2:12h que correm, però si els experts diuen que ara comença, doncs no els hi portarem la contrària...
...i ja estem pujant al Purgatori, coincidim amb en Jordi que la bellesa del bosc ple d’alzines per on estem passant li resta una mica de duresa a la pujada i amb aquest pensament aconseguim superar-la molt satisfactòriament tot avançant 2 o 3 corredors.
Arribem al Castell de Tagamanent i iniciem el descens de la forma més ràpida possible. Ens avituallem al km 30 quan portem 3:41h, les cames comencen a notar l’esforç fet fins el moment, però estan amb forces per donar encara tanta guerra com sigui possible.
Pujant cap a La Trona en Jordi fa un canvi de ritme impressionant, el tinc a uns 20m durant una bona estona i, per més que ho intento, no hi ha forma d’atrapar-lo. Jo en aquests moments estic anant a límit, si intento accelerar més, podria quedar-me amb l’intent, així que haig de deixar que en Jordi es segueixi allunyant, jo mentre estant, aniré tant ràpid com pugui...
A dalt La Trona, km 34, en Jordi m’està esperant, hem de baixar fins a Valldeneu i tornar a pujar fins a Can Tres Quarts, ara sí que toca donar-ho tot. A la baixada em poso jo davant i a la pujada s’hi posa en Jordi, anem pràcticament al màxim de les nostres possibilitats tant baixant com pujant, avancem forces corredors i això ens ajuda a seguir donant-ho tot.
Últims 3km, últim esforç, última baixada fins a Aiguafreda, aquí de nou em poso davant, miro el rellotge i veig que podem fer un bon temps, així que avall sense contemplacions!!!
Finalment, amb 5:23h creuem plegats amb en Jordi la línia d’arribada. Hem rebaixat en 11 minuts el meu temps de l’any passat, així que acabem molt satisfets de la feina feta, sí senyor!!!
L’Ivan malauradament ha tingut que plegar al km 15 per unes molèsties al genoll, ha recuperar-se doncs. Mentre que en Galdric ha finalitzat la seva primera marató amb 6:02h, enhorabona!!!