diumenge, 25 de març del 2012

Marató Vall del Congost - 42km 3.000m D+

Avui tenim la sort de córrer a prop de casa, avui tenim el privilegi de córrer en una zona d’una gran bellesa i en un recorregut molt exigent, però a la vegada molt divertit. Avui haurem de superar els 42km i 3.000m de desnivell positiu que ofereix la Marató de la Vall del Congost.

Sortim a les 6:00h de Castellterçol amb l’Ivan, que és un bon coneixedor de la zona i en Galdric, que avui correrà la seva primera marató, sí senyor!!!

Vist i no vist, ja som a la línia de sortida, vist i no vist, ja estem corrent. La proximitat al riu fa que la temperatura sigui força baixa i que faci una mica de fred, però el desnivell ens farà entrar ràpidament en calor. El primer tram del recorregut ha variat una mica en relació a l’any passat, els del Parc Natural no ens deixen passar per una zona amb uns corriols molt xulos i ens fan anar per una pista que ja no és tant xula, que hi farem...
 
Se seguida m’uneixo amb en Jordi Armengau, sembla que aquest any passarem moltes hores plegats a la muntanya. L’Ivan sé que està darrera meu, mentre que en Galdric avui ha sortit amb molta tranquil·litat per tal d’assegurar la cursa.
 
Pujant direcció al Pla de la Rompuda, km 10, veiem com els de davant fa estona que van trotant tot i que sigui pujada, en Jordi s’hi suma, però li comento que això puja durant molta estona i córrer aquí ens pot acabar passant factura a partir del km 30, així que optem per combinar el córrer amb el caminar. Les modificacions de l’itinerari respecte l’any passat fan que arribem al km 10 uns 5 minuts abans que l’any passat.

La baixada la fem a bon ritme, el terreny està molt sec i deixa córrer molt bé. Tot i així, anem a una velocitat una mica inferior a la que podríem anar, però de moment és el que toca.

Arribem al Paraiso, km 15, amb 1:41h, aquí s’acaba això d’anar frenant i comencem a prémer una mica l’accelerador. Avancem uns quants corredors, les sensacions són molt bones, la motivació és total, així que, a per totes!!!

Estem al km 19, aquí és on els bons coneixedors del recorregut diuen que veritablement comença la marató, fa 2:12h que correm, però si els experts diuen que ara comença, doncs no els hi portarem la contrària...

...i ja estem pujant al Purgatori, coincidim amb en Jordi que la bellesa del bosc ple d’alzines per on estem passant li resta una mica de duresa a la pujada i amb aquest pensament aconseguim superar-la molt satisfactòriament tot avançant 2 o 3 corredors.


 Arribem al Castell de Tagamanent i iniciem el descens de la forma més ràpida possible. Ens avituallem al km 30 quan portem 3:41h, les cames comencen a notar l’esforç fet fins el moment, però estan amb forces per donar encara tanta guerra com sigui possible.

Pujant cap a La Trona en Jordi fa un canvi de ritme impressionant, el tinc a uns 20m durant una bona estona i, per més que ho intento, no hi ha forma d’atrapar-lo. Jo en aquests moments estic anant a límit, si intento accelerar més, podria quedar-me amb l’intent, així que haig de deixar que en Jordi es segueixi allunyant, jo mentre estant, aniré tant ràpid com pugui...

A dalt La Trona, km 34, en Jordi m’està esperant, hem de baixar fins a Valldeneu i tornar a pujar fins a Can Tres Quarts, ara sí que toca donar-ho tot. A la baixada em poso jo davant i a la pujada s’hi posa en Jordi, anem pràcticament al màxim de les nostres possibilitats tant baixant com pujant, avancem forces corredors i això ens ajuda a seguir donant-ho tot.

Últims 3km, últim esforç, última baixada fins a Aiguafreda, aquí de nou em poso davant, miro el rellotge i veig que podem fer un bon temps, així que avall sense contemplacions!!!

Finalment, amb 5:23h creuem plegats amb en Jordi la línia d’arribada. Hem rebaixat en 11 minuts el meu temps de l’any passat, així que acabem molt satisfets de la feina feta, sí senyor!!!

L’Ivan malauradament ha tingut que plegar al km 15 per unes molèsties al genoll, ha recuperar-se doncs. Mentre que en Galdric ha finalitzat la seva primera marató amb 6:02h, enhorabona!!!

dissabte, 17 de març del 2012

UT Les Fonts - 120km 6.000m D+

Són les 21:00h, el frontal al cap, molta gent coneguda, 120km, una cursa amb tres etapes i tot un cap de setmana per davant, la cosa no pot pintar millor!!!

La d’avui és l’etapa més assequible de les tres, 23km i tant sols 350m de desnivell positiu, pel meu gust, una etapa massa plana, però bé, el desnivell que no fem avui ja el farem durant els dos pròxims dies. Sortim a bon ritme, els de davant sembla com si només haguessin de córrer avui, però bé, ells tenen un objectiu diferent al meu. Jo, fent ús del seny que sempre m’acompanya, decideixo anar fent, sense encantar-me, però sense excessos, avui hi ha poc a guanyar i molt a perdre. L’etapa és totalment corredora, m’avancen corredors tot parlant del ritme que van en minuts per km, jo aquests números no els entenc massa, els que domino són els km per hora. Arribo al km 14 en 1:10h, és a dir, que si segueixo així, tardaré entorn a les 2 hores, perfecte!!! Em segueix avançant gent, cada vegada menys, però jo a la meva. Quan portem 1:45h ja veig de nou el poble de Xerta, entrem just pel costat oposat on hi ha l’arribada, hem de creuar tot el poble i quan el rellotge marca 2:00:10 finalitzo la primera de les tres etapes.

Són les 23:00h, menjo una mica, estiro fort per tal de que demà les cames ni se’n recordin de lo d’avui i a dormir a la furgo d’en Gerard que demà a les 5:00h hem de tornar a estar de peu.

Vist i no vist, ja són les 6:00h i ja estem corrent de nou. L’etapa d’avui té uns números que fan bastant de respecte, 70km i 4.000m de desnivell positiu. Avui és l’etapa clau, avui sí que es pot guanyar molt, però també hi ha molt a perdre, per tant, haurem d’intentar guanyar tot el que sigui possible i intentar perdre quan menys millor.

Arribem al poble de Paüls amb 1:10h, és el km 9,5 i per davant tenim la primera de les 4 pujades importants del dia. Comença a sortir el sol, la temperatura és boníssima, l’entorn és preciós i tot plegat fa que les sensacions siguin extremadament agradables.

 
Després d’avituallar-nos a Prat de Comte, km 26, enfilem la segona pujada important del dia. A mesura que anem guanyant alçada, la pujada es va fent cada cop més dreta, però les cames tenen encara força més que suficient per pujar a bon ritme. La panoràmica des del Tossal d’Engrillo és espectacular, km 32,8, bufa un vent fortíssim que obliga a marxar ràpid d’aquest avituallament.


 Abans d’agafar la baixada cap a Sant Roc, encara haurem de superar fins a quatre petites pujades, que si la cursa acabés avui es podrien fer corrent, però tenint present l’etapa de demà, és més prudent fer-les caminant. El mateix passa a la baixada, es podria fer a més velocitat, però la prudència em diu que em guardi cames per demà.

La tercera pujada ens portarà al punt més alt del recorregut, els més de 40km i 6:00h que portem a sobre es comencen a fer notar, tot i així, apretem fort les dents i amunt!!! Quan sembla que ja hem arribat a dalt del coll, perdem una mica d’alçada i tornem a enfilar cap un altre coll, això succeeix vàries vegades, sembla que no haguem d’arribar mai a dalt, sort que l’entorn és preciós i ho fa tot una mica més fàcil. La baixada cap al poble d’Alfara, km 53,5, és plena de rocs, bé, com pràcticament totes les baixades que hem fet. S’ha de dir que el terreny en general és bastant tècnic. Una vegada més baixo guardant cames per demà.

En la última pujada fa molta calor, no estic pujant gens bé, aquesta calor m’ha vingut molt de sobte, no estic còmode, necessito resoldre aquesta situació ràpidament!!! A la llunyania veig varis corredors, mica en mica m’hi vaig aproximant, cada cop tinc més a prop el de davant, l’avanço, més endavant un altre, també l’avanço i un altre i un altre, això em dóna molta força, ja torno a anar bé!!!

L’últim tram fins a Xerta es fa més llarg del previst, crec que als 6,5km que hi havia des de l’últim avituallament a meta, se’n hi hauria d’afegir un parell com a mínim. Quan ja fa una força estona que hem deixat l’últim avituallament veig Xerta encara molt lluny, una noia em diu que només em falten 5km, no pot ser, però si fa un munt d’estona en faltaven 6,5!!! Bé, sigui com sigui, amb 10:47h finalitzo la segona etapa. No sé si hauré conservat massa, el que sí que sé, és que no he apretat més del compte.

Són els 8:00h del diumenge i prenem sortida de la tercera etapa. L’avantatge d’avui és que no cal guardar res, avui toca donar-ho tot, a més, hi ha un munt de corredors que només corren aquesta etapa, aquests seran els que ens faran oblidar els kms que portem a sobre. En els primers moments sí que es noten les dues etapes anteriors, però la frescor dels corredors amb pitrall blanc (els que només corren avui), em fan oblidar el cansament i em posen en cursa ràpidament.

Superem la primera pujada sense excessives dificultats, m’estic sentint cada cop millor. Després de l’avituallament del km 8,5 enfilem la segona pujada que ens ha de portar al punt més alt del recorregut. Pujo tant ràpid com puc, avanço corredors del pitrall blanc, que bé que em sento, corro fins hi tot de cara amunt, l’entorn és novament fantàstic, m’ho estic passant d’allò més bé, som-hi!!!

 
Pujant al cim de Coscollosa veig en Mia, m’estranya veure’l aquí, quelcom no li deu acabar d’anar bé. Al cap de cop l’atrapo, em diu que ha tingut problemes digestius que l’han fet aturar, optem per anar plegats, segur que ens farà anar millor mútuament. Arribem a La Font Nova, km 19, ens en separen 8 de l’arribada, ara sí que toca donar-ho tot!!!

 
Baixem tant ràpid com les cames ens permeten, és evident que no farem tant bon temps com podríem haver fet si haguéssim portat un pitrall blanc, però crec que podem estar força satisfets.

Arribem amb 3:38h i un total de els tres etapes de 16:26h. Personalment acabo molt content de l’experiència viscuda, de com m’he trobat, especialment aquest tercer dia que era el que més por em feia i de la preciositat de la zona per on hem estat corrent i gaudint!!!

 Abans de finalitzar aquesta crònica, agrair d’allò més la gran feina feta per l’organització i l’incansable col·laboració de totes els voluntaris, moltes gràcies per aquest cap de setmana tant formidable!!!

dilluns, 5 de març del 2012

Castellterçol - La Mola - Montserrat - 54km 2.300m D+


Són les 6:00h i sortim amb l’Ivan de Cal Pere Anton direcció Montserrat. A més, com que passarem a prop de La Mola, aprofitarem per pujar-hi també. La temperatura és més aviat baixa, però la previsió per avui és que faci un molt bon dia.

Agafem direcció el Solà del Sot, pugem cap a Coll d’Ases per baixar a continuació cap El Plans on la llum del dia comença a treure el nas per la nostra esquerra. Al davant hi tenim La Mola, “Collons que és lluny!!!” diu l’Ivan, “no, home no, ja veuràs com amb un moment hi serem” li dic jo. Xerrant, xerrant arribem a Sant Llorenç Savall quan portem 1:40h.

Un cop al parc Natural de Sant Llorenç i quan estem enfilant cap al seu punt més alt, notem com la temperatura ha augmentat considerablement, ens sobra part de la roba amb la que hem sortit, parem a treure roba i amunt!!!


 Amb 3:40h tenim el primer objectiu. Arribem a dalt La Mola, el dia és força serè, mengem una mica, aprofitem per mirar l’horitzó des de diferents perspectives amb tota la tranquil·litat del món i, un cop feta la foto de rigor, reprenem el nostre camí.


 Baixem per Can Pobla i travessem les urbanitzacions que ens separen de la Casa de l’Obac. Aquest és el punt menys bonic del trajecte, però que hi farem... Quan portem 5 hores, abans d’agafar un corriol molt xulo que ens portarà fins a Vacarisses, ens aturem a carregar aigua i a fer un petit refrigeri.

Al cementiri de Vacarisses hem d’aturar-nos perquè l’Ivan es tregui unes quantes pedres de les bambes i es comença a queixar que si li fa mal aquí i que si li fa mal allà, “tranquil, d’aquí una estona ja no hi pensaràs amb aquests mals, més que res perquè en tindràs d’altres... jejeje”.


 Quan portem 7:00h arribem als peus de la muntanya màgica, tant sols ens separen poc més de 500m de desnivell positiu fins assolir el nostre destí. Agafem el camí del 3/4 i amunt. Estem de sort que la pròpia muntanya ens protegeix del sol, la temperatura és molt agradable mentre anem per l’ombra. Cal una bona apretada de dents per arribar a la plaça del Monestir, però així ho fem i amb 7:50h som al final del nostre trajecte havent gaudit d’un matí formidable. El millor de tot, sense dubte, la companyia!!!


 Finalment baixem de nou a Monistrol on ens esperen la Vero i la Maria per tornar-nos cap a casa.