Estem
al Port del Comte, la cursa d’avui és per mi una incògnita ja que per aquí no
hi he corregut mai, però quan m’hi vaig inscriure vaig tenir el pressentiment
que aquesta zona havia de ser molt ben parida i ara, un cop a la línia de
sortida, no en tinc cap dubte que el recorregut no em deixarà indiferent. El
perfil no és gens habitual ja que finalitza amb una pujada de 8 km i gairebé
1000 m de desnivell positiu. Així que caldrà tenir molt en compte aquesta
última pujada i no cometre errors que després es puguin pagar molt cars en
aquest últim tram de la cursa.
Comencem
amb una pujada molt dreta per una pista d’esquí. Sortim corrent, però el
pendent és tan fort que de seguida m’haig de posar a caminar o moriré en el intent.
Miro al meu voltant i la gent segueix corrent, miro enrere i resulta que hi ha menys
gent que al davant, “Osita, si que estic enrere només començar!!!”. No m’hi
capfico i jo a la meva que això tot just és el inici. A la que comencem a
guanyar alçada la cosa es va posant molt interessant i quan arribem als 2.200 m
d’altitud la panoràmica és un autèntic espectacle. Després de baixar una mica
tornem a guanyar alçada i quan portem 1:43 h i uns 13 km arribem al cim del Pedró
dels Quatre Batlles, el punt més alt del recorregut a gairebé 2.400 m d’altitud.
Altra vegada una panoràmica que val molt la pena.
Després
de fer una baixada molt tècnica en alguns trams de tartera arribem a l’avituallament
del Coll del Port on m’hi trobo a l’Alba que ha vingut a donar-me una
empenteta. El cel no fa gens de bona pinta, cada vegada està més emboirat i sembla
que les probabilitats de que ens mullem abans d’arribar de nou al Port del
Compte són força altes. Això sí, la temperatura és ideal per córrer. Les sensacions
són molt bones, les cames tenen ganes de pencar i mica en mica ens anem
apropant a una pujada que promet ser molt interessant.
De sobte ens plantem als
peus d’una tartera que només de veure-la fa caure de cul a terra, en 1 km cal
pujar uns 400 m de desnivell, així que el pendent del 40 % és el que tomba
enrere. La pujada es fa dura, però m’encanta! Un cop a dalt el cim del Cap del
Verd m’apareix al davant el Pedraforca i la Serra d’Ensija, la veritat és que m’agafa
per sorpresa i em quedo totalment bocabadat.
Ara
toca un llarga baixada d’uns 10 km i 1.300 m de desnivell negatiu per arribar
al punt més baix del recorregut. Decideixo no baixar al màxim i guardar forces
per l’última pujada que de ben segur les necessitaré. La baixada és molt
llarga, sí, però amb trams molt diferenciats, zones tècniques amb molta pedra,
alguns punts amb forts pendents, corriol per dintre el bosc... la veritat és
que tot plegat fa que sigui d’allò més divertit.
Passem
pel poble de La Coma on hi ha el penúltim avituallament i encara toca seguir
baixant una mica més fins el km 34 on és el inici de la tan esperada última
pujada. Aquí hi arribo amb 4:17 h, a veure quan temps necessitaré per fer
aquests últims 8 km... Començo a guanyar alçada i noto com les cames em
responen molt bé, així que ara, com que ja no haig de guardar res, decideixo donar-ho
tot. Vaig guanyant alçada i em trobo cada vegada més bé, fins i tot em sorprèn
trobar-me tan bé en aquests moments de la cursa, però la situació m’encanta i
em dóna molta energia per seguir avançant tan ràpid com em permeten les cames.
Fa uns moments que està caient una fina pluja quan arribo a l’últim km de la
pujada i veig de nou un d’aquells pendents que fan caure de cul. Això no em
preocupa en absolut, les bones sensacions em segueixen acompanyant i supero
aquest últim tram amb un fort sentiment de felicitat que recórrer tot el meu
cos.
I
ja està, última baixada per la mateixa pista per on hem començat i creuo la
línia d’arribada contentíssim. Contentíssim per l’estratègia que he seguit,
contentíssim per les bones sensacions que m’han acompanyat en tot moment,
contentíssim pels nous paratges que he descobert i contentíssim per haver
gaudit durant 5:34 h d’una matinal més que formidable!