Ja
estic de nou a Xerta. Per davant tinc un cap de setmana per gaudir d’allò que
més m’agrada, córrer, córrer i córrer. Córrer divendres una primera etapa de
23km i 350m de D+, perfecte!!! Córrer dissabte una segona etapa de 70km i
4.000m de D+, excel·lent!!! I córrer diumenge una tercera etapa de 27km i
1.650m de D+, formidable!!! Què més es pot demanar??? L’any passat vaig quedar
enamorat d’aquesta cursa, pel seu format, per la seva gent, per la seva
organització, per la bellesa dels seus recorreguts... Em vaig dir que segur que
hi tornaria i aquí estic.
Són
les 21:00h, frontal al cap i, sota una lleugera pluja, prenem sortida de la
primera etapa. Abans de sortir ens avisen de dos passos on ens hi trobarem un
parell de pams d’aigua, sembla doncs que tindrem una cursa força divertida...
Aquesta etapa és molt corredora, massa pel meu gust, però que hi farem, tocarà córrer
tant com es pugui. Recordo que l’any passat vaig anar força tranquil pensant en
les dues pròximes etapes, així que aquest any intentaré prémer una mica més l’accelerador.
No
estic acostumat a córrer amb tant poc desnivell i noto com estem anant molt
ràpid. Noto fins i tot que vaig bastant collat, però ja m’agrada! Amb l’ajuda d’una
corda creuem el riu, no ens han enganyat quan ens han dit que baixava bastant
ple, aigua fins els genolls, mirar de passar ràpid i amb poc més d’una hora ja
som a Aldover, km 14.
L’objectiu
d’avui és anar a dormir el més aviat possible, així que quan més ràpid anem,
abans agafarem el llit, endavant!!! Ens unim un bon grupet de corredors, entre
ells n’hi ha un parell del País Basc que conec de l’Apuko i tot fent petar la
xerrada i anar fent una mica de conya arribem de nou a Xerta. Arribo amb 1:53h,
7 minuts menys que l’any passat i amb molt bones sensacions. Menjo una mica i ràpidament
cap al llit que demà ens espera una jornada amb molta feina...
Vist
i no vist, són les 6:00h i ja estem de nou amb el frontal al cap a la línia de
sortida. Amb poc més d’una hora arribem a Paüls, km 10, on hi ha el primer
avituallament. A partir d’aquí comença la primera de les 4 pujades de l’etapa.
El dia és força serè, la temperatura és molt agradable, baixa aigua per tot
arreu i la sensació de frescor és brutal!!! M’avança algun corredor, però trobo
que vaig a un bon ritme, així que no m’hi preocupo i jo a la meva.
La
primera pujada és molt maca i el descens pel corriol de baixada que ens porta
fins a Prat de Comte es fa d’allò més agradable. Amb unes 3 hores arribem al
segon avituallament, km 26. Sensacions boníssimes!!!
L’ascens
al Tossal d’Engrillo és impressionant. La pujada és extremadament dreta i l’últim
tram a través d’una carena totalment pedregosa és d’una bellesa difícil de
descriure. Faig aquesta carena molt emocionat, les vistes són excel·lents,
estic molt agust i m’ho estic passant d’allò més bé, m’encanta!!!
Abans d’arribar
a la baixada que ens ha de portar a Sant Roc, hem de fer vàries pujades i
baixades que van carregant les cames, tot i així corro tot el que puc. Recordo
que l’any passat aquesta segona etapa m’he la vaig agafar també amb més calma, però
avui em trobo tant bé que decideixo anar a per totes. Potser demà ho pagaré
molt car, potser demà me’n hauré de penedir, potser demà perdré més del que
hagi pogut guanyar avui, però si no ho provo no ho sabré. Així que mentre pugui
aniré al màxim i a veure que passa...
Ja
estic fent el tercer ascens de la jornada, de sobte m’apareix en Mikel, un
corredor del País Basc amb el que ahir vam arribar plegats i avui també hem
anat junts fins a Prat de Comte. El fet de tenir en Mikel al darrera em fa
incrementar una mica més el ritme, jo incremento el ritme i ell també, sembla
que em donarà més feina de la que ja tenia... Arribem al coll de l’Espina, km
48, i comença la baixada fins al poble d’Alfara. La baixada és amb molta pedra
i força tècnica, vaig tant ràpid com puc i en Mikel a darrera.
Arribo
a l’avituallament d’Alfara, km 53,5, bastant acalorat i amb molta gana, em refresco
el cap a la font, menjo una mica i sense perdre gaire temps reprenc la marxa per
fer front a l’última pujada important de l’etapa. A la llunyania veig corredors
que els atrapo amb bastanta facilitat, una bona injecció d’energia!!! En l’últim
tram de la pujada en Mikel m’avança. Els dos coincidim en que avui no estem
guardant res, tant ell com jo ho estem donant tot. Avancem també un parell de
corredors que només fan l’etapa d’avui, més endavant un altre. En Mikel s’ha
posat a davant amb un ritme altíssim i jo darrera que no vull que se’m escapi,
sembla que tindrem un final d’etapa disputat.
Arribem
a l’avituallament de la Font Nova, km 63,5, portem gaire bé 9 hores en cursa.
De nou poso el cap sota la font. Està emboirat i en l’última pujada ens ha
plogut una mica, però tot i així tinc molta calor. Mentre menjo una mica en
Mikel em diu que ell va tirant. L’intento atrapar, però veig com cada cop està
més lluny. Els últims kms són pràcticament tots per pista i per més que corri
acabo perdent en Mikel de vista.
Ja
veig Xerta, vaig bastant al límit, però no tinc altra opció que acabar
donant-ho tot. Arribo amb 9:41h, 1 hora
i 6 minuts menys que l’any passat. En Mikel fa 4 minuts que ha arribat. Avui ho
he donat tot, no he guardat res, espero que això demà no em passi factura...
Ja
hi tornem a ser, són les 8:00h i ja estem de nou a la línia de sortida per prendre
part de la tercera i última etapa. De moment noto que les cames estan molt bé,
sembla que encara els hi quedarà energia suficient per rematar la feina. Després
de les dues primeres etapes, estic en la posició 11 de la classificació provisional
de la UT. Surto amb un objectiu clar, donar-ho tot una altra vegada i intentar
mantenir la posició de la classificació, a veure si ho puc aconseguir.
Surto
bastant fort, la distància d’avui, en relació a les que estic habituat no em fa
gens de por, així que sí les cames em responen mínimament bé, aquesta etapa no
m’hauria de generar excessius problemes. Vaig de nou amb en Mikel, imagino que
ell tindrà el mateix objectiu que jo, mantenir la seva posició. Així que es
preveu una etapa interessant...
Fent
la primera pujada em trobo molt bé, fa un dia radiant i estic super feliç de
poder córrer de nou per una zona d’una bellesa tant extraordinària. Em giro i
veig a una certa distància els dos corredors que tinc a darrera de la
classificació provisional, això vol dir que si els hi puc mantenir la
distància, tinc la posició garantida.
Estem
corrent fins hi tot de cara amunt, no sembla en absolut que estiguem acusant l’esforç
dels dos últims dies, més aviat sembla que els 70km d’ahir ens hagin donat
encara més energia. Amb en Mikel arribem junts a la Coscollosa, el punt més alt
d’avui. Ara sí que ja ho tenim al sac!!!
Ràpidament
arribem de nou a la Font Nova, km 19. Altra vegada poso el cap a sota la font,
agafo un parell de trossos de taronja i veig com en Mikel se’m escapa igual que
va fer en l’etapa d’ahir. Surto disparat a veure si el puc atrapar, però sembla
que se’m tornarà a escapar...
Un
cop feta l’última pujada en la que hi ha una corda per ajudar-nos, incremento
el ritme i passo del 100% al 120%. Contínuament vaig avançant corredors del
dorsal blanc (que només han fet l’etapa d’avui). Quin vici, quants més n’avanço
més en vull avançar, allà davant en veig dos més, a per ells!!!
Trepitjo
de nou el poble de Xerta, un altre dia que ho he donat tot i un altre dia que m’ho
he passat d’allò més bé. Creuo la línia d’arribada en 3:23h, 15 minuts menys
que l’any passat.
Al
final amb un temps total de 14:58:26 acabo en la 9ª posició, és a dir, que l’objectiu
de mantenir la posició en la tercera etapa, ha estat més que aconseguit. Màxima
felicitat!!!
Abans
d’acabar la crònica agrair de tot cor a tota la gent de l’organització, a tota
la gent de Xerta, a totes les xertolines de la cuina... per tractar-nos tant i
tant bé. En tot moment han vetllat pel nostre ben estar i han procurat que no
ens faltés res en cap moment, moltíssimes gràcies, de debò!!!