dissabte, 23 de març del 2013

Marató Vall del Congost - 42km 3.000m D+


La Marató d’avui em té el cor robat. Aquesta és la cinquena vegada que hi participo i cada vegada que la corro tinc més ganes de tornar-hi. Estic parlant de la Marató de la Vall del Congost, que amb els seus 3.000m de desnivell positiu, configura un circuit d’una bellesa extraordinària. M’encanta!!!

Avui tinc un petit problema mecànic a conseqüència de donar-ho tot la setmana passada a l’Ultra Trail de Les Fonts. Tinc el peu esquerra una mica inflat i crec que es tracta de tendinitis. Si tingués dos dits de seny avui no correria, però opto per no dir res i deixar la visita al mecànic per la pròxima setmana... Sé que aquest peu no em deixarà córrer al 100%, però havent-hi una cursa com aquesta, se’m fa impossible quedar-me a casa.

Acabem de sortir i ja tinc de l’ordre d’un centenar de corredors a davant, això em motiva molt. Sembla que tornem al circuit de fa dos anys, això vol dir treure un tram de pista per recuperar corriol, perfecte!!! Després de fer la primera pujada, veig que girem a l’esquerra, això vol dir que no recuperem tot el corriol de fa dues edicions i que farem una mica menys de desnivell, que hi farem...

Pujant al Collet de la Font m’avança algun corredor corrent en pujada, així que decideixo que si ells corren jo també, conec molt bé el recorregut i sé que cal guardar pels últims kms, però una setmana més intentaré donar-ho tot des d’un principi i a veure que passa...

La baixada que ens porta fins al Paraiso està fatal, la pedra està totalment molla i patina moltíssim. Això fa que haguem d’anar amb molt de compte ja que una caiguda aquí podria ser fatal. Veig que el mal al peu m’acompanyarà tota la cursa, però opto per buscar-hi el costat positiu i pensar que estic entrenant el conviure amb el dolor, que també s’ha de fer...

Arribem al punt clau, km 19,5, porto 2:19h i a partir d’aquí comença la cursa de veritat. A l’avituallament m’han comentat que anava a la posició 44, això vol dir que encara tinc molta feina fer. El tram inicial és molt dret i m’encanta. De moment em sento amb molta força així que seguirem donant-ho tot!!!

Pujant al Castell de Tagamanent em trobo primer al Genís, la Rosa i en Francesc i més endavant al Tomàs, tots m’animen i això em dóna una energia brutal, endavant!!! Aquí hi ha força boira i fa una mica de fred, així que a perdre alçada ràpidament.




La baixada està molt perillosa, hi ha una lloses que patinen d’allò més, toca reduir el ritme i vigilar de no prendre mal...

Un cop creuat el riu, km 30, és quan arriba la meva hora. A partir d’aquí, cada any em trobo corredors bastant tocats i aprofito per començar a avançar i aquest any no pot ser menys, amunt!!!

Tot pujant a la Trona avanço 4 corredors. Em giro i veig que en puja un que va molt fort, sembla que va amb intencions d’avançar-me, però em sento amb molta força per no posar-li fàcil, finalment me’n acabo allunyant. Arribo al km 35 amb 4:43h, veig que serà impossible baixar el temps de l’any passat, però amb la mica d’increment de desnivell i el terreny tant complicat com està, és gaire bé impossible, no passa res...

Última pujada, a la llunyania veig un corredor, a per ell!!! M’hi acosto ràpidament i l’avanço sense gaire dificultat, estic pletòric, vinga, a pel següent!!!

Últims 3km, ara sí que aniré tant ràpid com pugui, les cames m’ho permeten, així que poso la directe i cap a Aiguafreda i falta gent. M’he proposat baixar de les 5:30h i crec que no serà possible, però ho intentarem!!!

Ja veig l’arc d’arribada, el peu no m’ha deixat de fer mal en cap moment, però he aconseguit vèncer el dolor. Al final arribo amb 5:35h, posició 22 i havent gaudit d’allò més. Es confirma el que deia al principi, acabo la cursa amb més ganes de tornar-hi que vaig acabar l’any passat...

dissabte, 16 de març del 2013

Ultra Trail Les Fonts - 120km 6.000m D+


Ja estic de nou a Xerta. Per davant tinc un cap de setmana per gaudir d’allò que més m’agrada, córrer, córrer i córrer. Córrer divendres una primera etapa de 23km i 350m de D+, perfecte!!! Córrer dissabte una segona etapa de 70km i 4.000m de D+, excel·lent!!! I córrer diumenge una tercera etapa de 27km i 1.650m de D+, formidable!!! Què més es pot demanar??? L’any passat vaig quedar enamorat d’aquesta cursa, pel seu format, per la seva gent, per la seva organització, per la bellesa dels seus recorreguts... Em vaig dir que segur que hi tornaria i aquí estic.


Són les 21:00h, frontal al cap i, sota una lleugera pluja, prenem sortida de la primera etapa. Abans de sortir ens avisen de dos passos on ens hi trobarem un parell de pams d’aigua, sembla doncs que tindrem una cursa força divertida... Aquesta etapa és molt corredora, massa pel meu gust, però que hi farem, tocarà córrer tant com es pugui. Recordo que l’any passat vaig anar força tranquil pensant en les dues pròximes etapes, així que aquest any intentaré prémer una mica més l’accelerador.

No estic acostumat a córrer amb tant poc desnivell i noto com estem anant molt ràpid. Noto fins i tot que vaig bastant collat, però ja m’agrada! Amb l’ajuda d’una corda creuem el riu, no ens han enganyat quan ens han dit que baixava bastant ple, aigua fins els genolls, mirar de passar ràpid i amb poc més d’una hora ja som a Aldover, km 14.


L’objectiu d’avui és anar a dormir el més aviat possible, així que quan més ràpid anem, abans agafarem el llit, endavant!!! Ens unim un bon grupet de corredors, entre ells n’hi ha un parell del País Basc que conec de l’Apuko i tot fent petar la xerrada i anar fent una mica de conya arribem de nou a Xerta. Arribo amb 1:53h, 7 minuts menys que l’any passat i amb molt bones sensacions. Menjo una mica i ràpidament cap al llit que demà ens espera una jornada amb molta feina...

Vist i no vist, són les 6:00h i ja estem de nou amb el frontal al cap a la línia de sortida. Amb poc més d’una hora arribem a Paüls, km 10, on hi ha el primer avituallament. A partir d’aquí comença la primera de les 4 pujades de l’etapa. El dia és força serè, la temperatura és molt agradable, baixa aigua per tot arreu i la sensació de frescor és brutal!!! M’avança algun corredor, però trobo que vaig a un bon ritme, així que no m’hi preocupo i jo a la meva.


La primera pujada és molt maca i el descens pel corriol de baixada que ens porta fins a Prat de Comte es fa d’allò més agradable. Amb unes 3 hores arribem al segon avituallament, km 26. Sensacions boníssimes!!!

L’ascens al Tossal d’Engrillo és impressionant. La pujada és extremadament dreta i l’últim tram a través d’una carena totalment pedregosa és d’una bellesa difícil de descriure. Faig aquesta carena molt emocionat, les vistes són excel·lents, estic molt agust i m’ho estic passant d’allò més bé, m’encanta!!!




  Abans d’arribar a la baixada que ens ha de portar a Sant Roc, hem de fer vàries pujades i baixades que van carregant les cames, tot i així corro tot el que puc. Recordo que l’any passat aquesta segona etapa m’he la vaig agafar també amb més calma, però avui em trobo tant bé que decideixo anar a per totes. Potser demà ho pagaré molt car, potser demà me’n hauré de penedir, potser demà perdré més del que hagi pogut guanyar avui, però si no ho provo no ho sabré. Així que mentre pugui aniré al màxim i a veure que passa...

Ja estic fent el tercer ascens de la jornada, de sobte m’apareix en Mikel, un corredor del País Basc amb el que ahir vam arribar plegats i avui també hem anat junts fins a Prat de Comte. El fet de tenir en Mikel al darrera em fa incrementar una mica més el ritme, jo incremento el ritme i ell també, sembla que em donarà més feina de la que ja tenia... Arribem al coll de l’Espina, km 48, i comença la baixada fins al poble d’Alfara. La baixada és amb molta pedra i força tècnica, vaig tant ràpid com puc i en Mikel a darrera.

Arribo a l’avituallament d’Alfara, km 53,5, bastant acalorat i amb molta gana, em refresco el cap a la font, menjo una mica i sense perdre gaire temps reprenc la marxa per fer front a l’última pujada important de l’etapa. A la llunyania veig corredors que els atrapo amb bastanta facilitat, una bona injecció d’energia!!! En l’últim tram de la pujada en Mikel m’avança. Els dos coincidim en que avui no estem guardant res, tant ell com jo ho estem donant tot. Avancem també un parell de corredors que només fan l’etapa d’avui, més endavant un altre. En Mikel s’ha posat a davant amb un ritme altíssim i jo darrera que no vull que se’m escapi, sembla que tindrem un final d’etapa disputat.

Arribem a l’avituallament de la Font Nova, km 63,5, portem gaire bé 9 hores en cursa. De nou poso el cap sota la font. Està emboirat i en l’última pujada ens ha plogut una mica, però tot i així tinc molta calor. Mentre menjo una mica en Mikel em diu que ell va tirant. L’intento atrapar, però veig com cada cop està més lluny. Els últims kms són pràcticament tots per pista i per més que corri acabo perdent en Mikel de vista.

Ja veig Xerta, vaig bastant al límit, però no tinc altra opció que acabar donant-ho tot.  Arribo amb 9:41h, 1 hora i 6 minuts menys que l’any passat. En Mikel fa 4 minuts que ha arribat. Avui ho he donat tot, no he guardat res, espero que això demà no em passi factura...

Ja hi tornem a ser, són les 8:00h i ja estem de nou a la línia de sortida per prendre part de la tercera i última etapa. De moment noto que les cames estan molt bé, sembla que encara els hi quedarà energia suficient per rematar la feina. Després de les dues primeres etapes, estic en la posició 11 de la classificació provisional de la UT. Surto amb un objectiu clar, donar-ho tot una altra vegada i intentar mantenir la posició de la classificació, a veure si ho puc aconseguir.

Surto bastant fort, la distància d’avui, en relació a les que estic habituat no em fa gens de por, així que sí les cames em responen mínimament bé, aquesta etapa no m’hauria de generar excessius problemes. Vaig de nou amb en Mikel, imagino que ell tindrà el mateix objectiu que jo, mantenir la seva posició. Així que es preveu una etapa interessant...


Fent la primera pujada em trobo molt bé, fa un dia radiant i estic super feliç de poder córrer de nou per una zona d’una bellesa tant extraordinària. Em giro i veig a una certa distància els dos corredors que tinc a darrera de la classificació provisional, això vol dir que si els hi puc mantenir la distància, tinc la posició garantida.


Estem corrent fins hi tot de cara amunt, no sembla en absolut que estiguem acusant l’esforç dels dos últims dies, més aviat sembla que els 70km d’ahir ens hagin donat encara més energia. Amb en Mikel arribem junts a la Coscollosa, el punt més alt d’avui. Ara sí que ja ho tenim al sac!!!

Ràpidament arribem de nou a la Font Nova, km 19. Altra vegada poso el cap a sota la font, agafo un parell de trossos de taronja i veig com en Mikel se’m escapa igual que va fer en l’etapa d’ahir. Surto disparat a veure si el puc atrapar, però sembla que se’m tornarà a escapar...

Un cop feta l’última pujada en la que hi ha una corda per ajudar-nos, incremento el ritme i passo del 100% al 120%. Contínuament vaig avançant corredors del dorsal blanc (que només han fet l’etapa d’avui). Quin vici, quants més n’avanço més en vull avançar, allà davant en veig dos més, a per ells!!!

Trepitjo de nou el poble de Xerta, un altre dia que ho he donat tot i un altre dia que m’ho he passat d’allò més bé. Creuo la línia d’arribada en 3:23h, 15 minuts menys que l’any passat.

Al final amb un temps total de 14:58:26 acabo en la 9ª posició, és a dir, que l’objectiu de mantenir la posició en la tercera etapa, ha estat més que aconseguit. Màxima felicitat!!!


Abans d’acabar la crònica agrair de tot cor a tota la gent de l’organització, a tota la gent de Xerta, a totes les xertolines de la cuina... per tractar-nos tant i tant bé. En tot moment han vetllat pel nostre ben estar i han procurat que no ens faltés res en cap moment, moltíssimes gràcies, de debò!!!