La
marató del Puigsacalm és una cursa que em té el cor robat per l’encant del seu
recorregut. Aquesta és la seva tercera edició i aquesta serà la tercera vegada
que la correré. El primer any vàrem tenir aigua i fang per donar i vendre i
vaig necessitar 6:52h per finalitzar la prova. Pel contrari, en la segona
edició, el terreny estava totalment sec, es podia corre molt millor que el
primer any i vaig necessitar bastant menys temps, 5:53h. Aquest any té la pinta
de ser molt similar al primer, així que pronostico que per completar els 42km i
2.700m de D+, el temps que faré serà més pròxim a les 7h que a les 6h.
Ahir
va estar plovent i la previsió per avui és que la pluja arribarà a partir de
les 2 – 3 hores de cursa, tot i així sembla que no ha de fer fred. Sortim sense
pluja i això s’agraeix. Surto molt tranquil, aquesta cursa té una duresa
considerable i cal mesurar molt bé les forces. No fa ni 5 minuts que estem
corrent i ja veig que tinc més de 50 corredors al davant, bé, no els he
comptat, però veig que n’hi ha un munt... Això no em preocupa en absolut,
quants més corredors hi hagi al davant, més possibles víctimes per ser avançades
cap al final, o no...
Les
sensacions són molt bones, a mesura que anem fent kms em trobo cada vegada més
bé i més a gust corrent per aquests boscos tant espectaculars. Baixa aigua per
tot arreu i això n’incrementa encara més l’encant de la prova. Hi ha molt fang,
la qual cosa implica una major dificultat, però m’ho estic passant d’allò més
bé!!!
Passat
l’avituallament del km 13 ve una baixada un tant tècnica, però molt divertida.
Accelero una mica, avanço algun corredor i això m’anima a seguir accelerant.
Veig a una certa distància un grup de varis corredors, a per ells i accelero
una mica més. Just en el moment que ens trobem amb els corredors de la cursa
curta noto que hi ha quelcom que no funciona, intento corre en una mica de
pujada que fa el camí, però no puc, què passa??? Miro el pulsòmetre i vaig a
200 pulsacions, ehhhh??? No pot ser!!! Em sembla que he accelerat més del
compte. El corriol per on estem anant es comença a enfilar de valent, afluixo
el ritme per fer baixar les pulsacions, però no hi ha manera, segueixo
afluixant i les pulsacions que no volen baixar, Salvador tenim un problema!!! Decideixo
seure un moment en una pedra per tal de resoldre aquest mal moment que estic
passant, per fi la situació es comença a normalitzar... Mentre estant m’han
avançat un munt de corredors, molts d’ells de la cursa curta, però d’altres de
la marató, d’aquesta em costarà recuperar-me!!! A més, es posa a ploure, el que
faltava!!!
La
Canal dels Ganxos, una via ferrada molt guapa, em costa més del que m’hauria de
costar, sóc conscient que estic pagant l’excés de fa una estona, però sé que d’aquesta
en sortiré, em costarà més o em costarà menys, però en sortiré...
Arribant
al Puigsacalm segueix plovent, per moments hi ha una mica de boira i bufa vent,
sembla que la climatologia no estarà massa del nostre costat, però bé, ja ho
sabíem abans de començar. Segueixo sense anar massa bé, però almenys fa estona
que no m’avança cap corredor de la marató i l’estat d’ànim m’està començant a
pujar. La baixada al coll del Bracons és tal i com es preveia, un autèntic tobogan
de fang, a vegades un tant perillós, però molt divertit!!!
De
camí cap el Santuari de Cabrera em començo a recuperar, a la llunyania veig un
corredor, cada cop estic més a prop seu fins que l’aconsegueixo atrapar. Un
altre grup de 3 corredors, els avanço en pujada, això comença a anar bé, començo
a estar refet, així que a recuperar el temps perdut!!!
Estic
a l’avituallament del km 30,5, porto una mica més de 5 hores en cursa, ja fa
estona que no plou, les cames han recuperat la força que tenien al principi,
ara és el moment d’anar a per totes. Avanço 2 corredors més, una altra injecció
d’energia. Em pregunto com hauria anat la cursa si no hagués comès l’errada del
km 13 i la resposta és que de tot se’n aprèn... Faig el Pla d’Aiats tant ràpid
com puc, alhora que em vaig distanciant dels últims corredors que he avançat,
som-hi Salvador!!!
Arribo
a l’avituallament del km 37,5 i un nen d’uns 5 o 6 anys em diu que fa una
estona que ha passat un corredor amb un samarreta blava a veure si aconsegueixo
atrapar-lo, ho intentarem!!! Acabo veient el corredor de la samarreta blava,
està molt lluny, no sé pas si el podré atrapar... Cada cop el tinc més a prop, i
tant que l’atraparé!!!
En
l’última baixada a més del corredor de la samarreta blava n’avanço 4 o 5 més,
em sento perfecte, estic pletòric, em sento amb molta energia, ara sí que penso
donar-ho tot fins al final. Ja està, última recta, ja veig l’arc d’arribada, al
final 6:27h i unes sensacions boníssimes, estic molt satisfet de la feina feta.
Ho podria haver fet molt millor està clar, però li dono molt més valor a la
manera que he estat capaç d’acabar-me refent d’un molt mal moment.