Són
les 6:40 h, estic dins el cotxe posant-me el dorsal i haig de reconèixer que em
fa força mandra sortir-ne per anar a córrer. La temperatura està entorn als 0º
C i la veritat és que això m’ha agafat per sorpresa, ja que al estar pròxims al
mar creia que la temperatura seria una mica més agradable. Però bé, mandra fora
i ràpidament cap a la línia de sortida. Just abans de començar em donen una
molt bona notícia, han substituït uns quants km de pista per corriol. Bé, comencem
molt bé!
Sortim
anar xerrant amb el Francesc i això fa que els km passin molt ràpid. Quan ja s’ha
fet de dia, arribem al cap de munt de la primera pujada i una espectacular
imatge m’agafa per sorpresa. Veig a la vegada el Pirineu Oriental ben nevat i el
mar il·luminat pel sol que acaba de sortir, una imatge bonica perquè sí. Quin
país més ben parit que tenim!
Anem
guanyant km bastant ràpid, de moment hi ha molta pista i això fa que el ritme
sigui més alt del que vaig habitualment. Noto que les cames tenen força i que
volen tirar, així que deixo que vagin fent i si cal afluixar la muntanya ja m’ho
farà saber. Del punt més alt del recorregut, uns 400 m, hem d’anar fins a la
platja. A mesura que anem baixant cada vegada són més grans les ganes de que s’acabi
aquesta maleïda pista, estem anant amb el Carles i coincidim que el que estem
desitjant que és arribi la pujada el més aviat possible. Això de córrer tant és
esgotador i necessitem caminar una mica, cosa que fins ara pràcticament no hem
fet en cap moment.
Amb
3:40 h arribem gairebé al km 30 i per fi arriba la tant desitjada pujada. Ara
sí que em sento còmode, ara sí que estic a gust. Les cames segueixen amb força,
lluny queda ja el fred del matí, fa un dia radiant i tot plegat fa que estigui
gaudint d’allò més, amunt!!!
Passat l’avituallament del km 35, després de
baixar fins al riu, comencem a pujar per un corriol, puja molt lleugerament i
es deixa córrer. Tinc 3 o 4 corredors al darrera, jo no afluixo i ells tampoc,
no para de pujar i ho estic corrent tot, m’encanten aquestes bones sensacions!!!
Comencem
a avançar els corredors de la marató i, tot i que no estiguem corrent la
mateixa cursa, això d’avançar corredors sempre és una cosa que motiva. Fem una pujada
amb un fort pendent que ens porta fins a un avituallament. Pregunto en quin km
estem i em diuen que aquest és el 48, el 48 ja? Miro el rellotge, portem 5:50 h,
menys de 6 h? Això incrementa encara més la meva motivació i fa que el meu
estat anímic estigui ja pels núvols.
Segueixo
avançant corredors de la marató i després de fer una llarga baixada i una
llarga pujada arribo al que serà ja l’últim avituallament i m’emporto una
desagradable sorpresa. El cartell indica que estem al km 51. Només hem fet 3 km
des de l’anterior avituallament? No pot ser! A més, en els de la marató els hi
diu que estan al km 32,5. Així que, sent el mateix recorregut per les dues
curses no pot ser que nosaltres ens quedin 12 km i a ells menys de 10... No m’hi
capfico ni un instant més i segueixo a la meva.
A
diferència de l’any passat que hi vaig estar 7:13 h, veig que aquest any hauré
de pencar bastant si vull baixar de les 8:00 h, però m’ho estic passant molt bé
i això m’ajudarà a aconseguir-ho. Última pujada, quan arribi a dalt, ho donaré
tot i a veure que passa...
Veig
de lluny un corredor de la meva cursa i veig com m’hi estic apropant
ràpidament, just l’empenta que necessitava per acabar de rematar la feina.
Creuo el riu i em diuen que em falten 500 m per arribar. Última apretada de
dents i ja està. Acabo creuant la línia d’arribada amb 7:56 h i molt content d’haver
gaudit d’una jornada formidable!!!