Avui
em poso el primer dorsal de l’any per córrer la Marató Hivernal de Campdevànol
en la seva segona edició. Una marató que transcórrer per la comarca del
Ripollès i que amb els seus 2.700m de desnivell positiu passa per 4 cims d’entorn
a 2.000m d’altitud, La Covil, Costa Pubilla, Emperadora i Pedrapicada. El
diumenge passat vàrem rebre des de l’organització unes fotos on es veien
diferents trams del recorregut totalment nevats. Per tant, sembla que el
terreny pot estar força divertit...
Estem
a punt de sortir i en el breafing ens comenten que durant aquesta setmana han
pujat força les temperatures i que la neu s’ha desfet bastant, amb la qual cosa
el terreny està bastant pesat. El recorregut és el mateix que l’any passat,
tant sols han modificat l’últim km de pujada a la Covil. Som-hi doncs, a veure que
ens anem trobant...
Els
primers kms pugen lleugerament, però deixen corre. A la que entrem al bosc i
comencen els corriols, opto per deixar de corre. El desnivell no és excessiu i
m’avancen corredors que sí que corren, però considero que el desgast és massa
elevat i que l’energia que aquí consumeixi em pot fer molta falta més endavant.
Tot
i que estiguem en ple mes de febrer, no fa gens de fred. El cel cada cop és més
serè. Sembla que tindrem un matí formidable. A mesura que anem guanyant alçada
em vaig trobant cada cop més agust, tot i així noto que tinc l’esperit
competitiu bastant adormit, però bé, imagino que amb el pas dels kms ja se’m
anirà despertant.
A
partir d’uns 1.800m d’altitud ja comencem a trepitjar neu, la veritat és que de
moment el terreny està perfecte per corre, hi ha algun tram una mica més
complicat, però en general està molt bé. Al arribar al refugi de la Covil, km
13, veig una pujada molt i molt dreta, tant dreta que és necessària l’ajuda d’una
corda per poder vèncer el fort pendent totalment nevat. Aquest és el canvi que
han comentat abans de la sortida i no vegis quin canvi, ufffffff quina
pujada!!!
Quan
porto 2:03h passo pel cim de La Covil, el primer dels quatre cims de 2.000m. A
les valls es veu una boira molt espessa, però aquí hi fa un dia totalment
radiant. La panoràmica és espectacular, la temperatura extremadament agradable
i les sensacions cada vegada són més bones. La carena a través de la qual anem
fent els diferents cims és molt exigent, hi ha trams amb força neu i d’altres
que no n’hi ha gens. Arribo al cim de Costa Pubilla i em diuen que ja he
assolit el punt més alt del recorregut, som-hi!!!
Superats
l’Emperadora i la Pedrapicada comença la baixada. Al llarg de la carena he
avançat algun corredor, però avui sembla que no serà gens fàcil avançar-ne
gaires més, a veure que es pot fer... Després d’uns 4 km de baixada continuada,
venen 2km de pujada, aquí veig al davant 4 corredors, a per ells!!! N’avanço
un, avanço el segon, tres i quatre, vinga que se’m comença a despertar l’esperit
competitiu!!!
Poc abans d’arribar al km 35, de sobte m’avança
un corredor d’una forma molt contundent, ara bé, això m’anima a intentar-lo
seguir i així ho faig. Li vaig mantenint en tot moment la mateixa distància,
ell corre en pujada i jo també, costa molt, sí, però si ell corre, jo també. De
cop una pujada amb un fort desnivell, és bastant curta, però molt dreta, a
donar-ho tot!!!
Quan
falten uns 3kms miro el rellotge i em sorprèn veure que puc fer un temps molt
similar al de l’any passat. La veritat és que estava convençut que a causa de
la neu havia anat força més lent, però sembla que no, així que últims kms a
tope i a veure si puc millorar el temps de l’any passat!!! M’avança un altre
corredor, l’intento seguir, però se’m fa impossible, se’m escapa. En l’últim
corriol m’hi aproximo, però a la que arribem a la pista novament se’m allunya.
De
nou trepitjo els carrers de Campdevànol, últims metres, creuo l’arc d’arribar, sensacions
boníssimes, quina marató més ben parida!!! Una cursa molt recomanable!!! Al
final 5:03h, 4 minuts menys que l’any passat i molt satisfet d’haver passat un
matí d’allò més agradable, per una zona d’una bellesa més que considerable.