La cursa
d’avui té quelcom d’especial. Millor encara, en la cursa d’avui tot és molt
especial. El seu traçat és agraït, però a la vegada exigent. Deixa avançar prou
ràpid, però en ocasions et fa veure el terra de molt a prop. Ja sigui tan anant
de cara amunt com de cara avall. La
veritat és que es fa a unes alçades de l’any on el cos ja comença a estar
bastant masegat de tota la quilometrada acumulada. Un cos que comença a
reclamar una mica de descans. Però el cor diu que en aquesta festa no s’hi pot
faltar. Així que ens deixarem guiar pel cor i el descans el deixarem per més
endavant.
I així és com
comença el Trail del Bisaura d’enguany. Un cos que comença a grinyolar una
mica. Bastant justet de força a les cames. D’energia també la justa, però amb
l’absolut convenciment de que gaudirem d’una gran festa. Una gran festa que
farà ressorgir aquella energia que el pas dels km al llarg de l’any ha anat
consumint.
En els primers
km es confirma que la d’avui no serà una cursa. Serà una festa. Km 7 i segon
avituallament. Km 12,5 i ja anem pel 4rt. Sí! Sí! Repeteixo, 12,5 km i 4
avituallaments. Costa de creure, ho sé, però és així. Es fa de dia. Tot flueix. Flueix al màxim. Els km
passen ràpid. El rellotge, també. Es fa molt còmode córrer per uns
corriols amb agradables catifes de fulles. Una comoditat que en ocasions es veu
entorpida per un fang que recorda que estem en el Bisaura. Racons d’un gran
atractiu. Paratges de gran bellesa. Camins, a vegades, fàcils. Camins, a vegades, inexistents i no
tan fàcils. I per què passem per camins inexistents? Està clar! Doncs
perquè això és el Trail del Bisaura!
Pas per Vidrà, km 35 i tot segueix
fluint. Van passant els km i, com em va dir ahir en Mans, seguim passant
pantalles. I què hi ha entre pantalla i pantalla? Doncs un altre avituallament.
Un altre? Però si fa molt poc de l’últim. Doncs sí, fins a un total de 17.
Impressionant!
Fa molta
estona que vaig sol. Vaig ruminat amb el recorregut i penso, per Déu, però quin
recorregut més potent que han parit. I penso, per Déu, però com es coneixen el
territori aquesta colla. I penso, però, per Déu, però si no hi ha ni un km
sobrer. Sí, un recorregut perfecte nascut del coneixement de tots els racons i
raconets. Nascut de les ganes de donar a conèixer el territori. Nascut de les
ganes de fer les coses al màxim de bé possible. Nascut de la il·lusió.
La cresta de
Canemàs és dreta. Molt dreta. Però les meves cames tenen ganes de pujar. Moltes
ganes. N’estic gaudint al màxim. Porto tot el dia gaudint al màxim i em temo
que d'aquest Trail del Bisaura en gaudiré fins al final. El sol encara és prou
amunt com per arribar de dia i sé que si no m’encanto hi arribaré. Arribo al
final de la cresta amb energia. Segurament energia ressorgida per l’acordió que
sona amb alegria. Des d’un principi hem vingut a una gran festa i a les grans
festes no hi falta de res.
Últims km. El
sol, ara ja més avall, avisa que vol marxar. D’acord, ho enllesteixo ja. Veig
el poble. Veig l’arc. Veig en Toni i en Jordi, els dos capitans de l’equip i
amb una gran abraçada finalitza aquest Trail del Bisaura. Un Trail del Bisaura
amb uns grans capitans que tiben amb força, sí, però també amb un equip humà al
darrera que empeny de valent. Moltes gràcies a tots per fer-nos gaudir des del
minut 1 i fins al final. Moltes gràcies, de debò!