Portem
ja jugades 3 partides amb La Ronda i sempre l’he aconseguit vèncer. Ara bé,
això serveix de ben poc (per no dir de res) per aquesta quarta partida. Les
cartes són noves i sé que La Ronda en té de molt bones. És més, en aquesta
ocasió s’ha reforçat amb 500 m D+ addicionals que li posen les coses més favorables
per endur-se la victòria. Li proposo un tracte, jo no l’emprenyo més durant,
almenys, els pròxims anys i ella m’ho posa una mica més fàcil. Em diu que ni pensar-ho,
que això de posar-m’ho més fàcil que m’ho tregui del cap. Em diu que vigili perquè
les seves 3 o 4 envestides em fotrà i que estigui atent ja que en alguna d’aquestes
pot ser que vagi a parar a terra i qui sap si em quedaran forces per poder-me
aixecar... Doncs que no se’n parli més, que comenci la partida!
Aquests
últims mesos, tot donant-hi voltes a això de La Ronda, n’he acabat elaborant els
10 manaments:
1.- Sortiràs molt tranquil, sense importar-te en absolut
el ritme dels altres.
2.- Baixaràs molt suau per guardar cames per més
endavant.
3.- Beuràs sovint i menjaràs a cada hora.
4.- Aniràs acompanyat sempre que puguis.
5.- Evitaràs dormir si no és estrictament imprescindible.
6.- Avançaràs amb optimisme, actitud positiva i bon
humor.
7.- Recordaràs que després d’un mal moment sempre en ve
un de bo.
8.- Gaudiràs al màxim del que estàs fent. Ets una
afortunat de poder-ho fer.
9.- Recordaràs que la veritable força està en la ment.
10.- Revisaràs els
9 manaments anteriors si quelcom no va bé.
Tot
pujant cap al Coll d’Arenes, sota un sol de justícia, obeeixo amb total
rotunditat el 1r manament, “Sortiràs molt tranquil, sense importar-te
en absolut el ritme dels altres”. Sé que podria tirar més, però m’hi
nego!
Un
cop a la Collada de Ferreroles, em deixo caure. M’esforço per no córrer i només
deixar-me caure. M’esforço per tal de baixar molt més lent que en qualsevol
altre ocasió. M’esforço per fer cas al 2n manament, “Baixaràs molt suau per guardar
cames per més endavant”.
Passat
Arcalís, havent menjat i begut bé, pujo cap al Coll de Cataperdis. Una
panoràmica que m’encanta a la vegada que em diu que la d’enguany serà una Ronda
excepcional. Sí, excepcional, però per la calor que està fent. Una calor
terrible. Un calor gens habitual en aquesta cursa. Constantment se’m buiden els
bidons i els haig de tornar a omplir. La sort és que baixa aigua per tot arreu.
En tot moment tinc molt present el 3r manament, “Beuràs sovint i menjaràs a cada
hora”.
Sortim
plegats amb en Francesc Pont del Refugi del Pla de l’Estany per encarar una de les
pujades més complexes d’aquesta Ronda. Pugem plegats tot xerrant. Tot comentant
la jugada. Podem xerrar i això és bona senyal. Podem comentar la jugada i això
indica que les coses van bé. Coronem el cim del Comapedrosa i, com no, als
nostres peus un petit país que a la vegada és enorme. Als nostres peus un
territori capaç d’omplir-te al màxim. Un territori capaç de fer-te tocar el cel
amb la punta dels dits, a la vegada que pot mostrar-te la seva cara més desagradable
i fer-te veure l’infern de molt a prop. De camí cap al Refugi del Comapedrosa
coincidim amb en Francesc que cal baixar molt tranquil. Crec que ho estem fent
molt bé. Crec que estem fent bona feina. Crec que si seguim així podem arribar
lluny. Crec que aquesta és la companyia que em diu el 4rt manament que
necessito, “Aniràs acompanyat sempre que puguis”.
Després
d’una baixada molt tranquil·la des del Bony de la Pica, arribo a La Margineda
de nit. Hi arribo sol, sé que no és el desitjable, però que hi farem... Amb una
assistència de luxe, menjo molt, bec encara més, em canvio de roba i surto com
nou. Bé, això de nou em sembla que les cames no hi estan del tot d’acord. Potser
els 73 km i 6.500 m D+ viscuts fins el moment hi tenen alguna cosa a veure...
El
tram fins a Coma Bella es fa llarg, molt llarg, però el següent encara més.
Vaig pujant per dins el bosc. Sé que quan l’altímetre s’aproximi als 2.000 m
estaré a punt d’arribar a Naturlandia. Necessito sortir del bosc. Necessito guanyar
alçada. No vull mirar l’altímetre per no emportar-me un desengany, però no ho
puc evitar, el miro i m’emporto un desengany. No el vull mirar i ho torno a fer
i em torno a emportar un desengany. Ara sí, ara ha arribat l’hora en la que
mana La Ronda. Ha arribat l’hora de la primera envestida. Sé que està a punt d’acabar-se
la nit, falta poc més de mitja hora perquè comenci a clarejar. Necessito veure
la llum del dia. Necessito la companyia del sol per fugir de la solitud d’aquesta
nit. Faig el possible per obeir al 5è manament, “Evitaràs dormir si no és
estrictament imprescindible”. Sí, ho haig d’evitar, no puc caure a les
mans de la son. M’empuntego. Em torno a empuntegar. Estic aguantant, però no sé
si ho podré seguir fent gaire estona més... Ja abatut decideixo seure un
moment. Miro el rellotge són les 5:00 h. Sense poder-ho evitar em quedo adormit.
De sobte em desperto, miro de nou el rellotge són les 5:04 h. Vinga. Vinga
Salvador, amunt que no ha passat res!
La Ronda és molta Ronda i després d’haver vist
l’infern de molt a prop, és l’hora d’acariciar el cel amb la punta del dits des
del cim del Pic Negre. Sí, amb l’inici d’un nou dia la situació es capgira i
torno a gaudir al màxim d’aquest entorn tan privilegiat en el que estic
plenament immers. Sí, l’inici d’un nou dia em fa recordar el 6è manament, “Avançaràs
amb optimisme, actitud positiva i bon humor”. L’inici d’un nou dia m’omple
al màxim i em retorna tot el que la nit m’havia robat.
Pujant
per la Vall de Madriu La Ronda ataca de nou. La Ronda fot la seva segona
envestida, però jo estic aquí per resistir-la. Em fa seure, miro el rellotge.
Són les 10:24 h. Se’m tanquen els ulls. Els obro són les 10:28 h, amunt altra
vegada, Salvador és l’hora del 7è manament, “Recordaràs que després d’un mal moment
sempre en ve un de bo”.
Pujant
a La Portella Blanca, pujant pel camí més directe i més dret que pugui existir
noto com les cames, tot i els prop de 130 km que porten, tenen energia per
tirar amunt amb determinació. Amb optimisme, Amb actitud positiva. Amb bon
humor. Sí, de nou torno a acariciar el cel amb la punta del dits. De nou puc
fer ús del 8è manament, “Gaudiràs al màxim del que estàs fent, ets
una afortunat de poder-ho fer”.
Al
Pas de La Casa novament assistència excepcional. L’Alba cuidant al màxim tots
els detalls. L’Alba procurant que no em falti de res. Vivint La Ronda gairebé
amb la mateixa intensitat que jo. Així és clar que “Gaudiràs al màxim del que estàs
fent, ets una afortunat de poder-ho fer”, així qualsevol en gaudeix al màxim! A diferència d’altres anys,
procuro anar per feina. M’interessa que la nit m’agafi el més a prop d’Ordino
possible, així que no hi ha temps per perdre...
El
desenllaç fins a Ordino està tot basat en un 9è manament constant, “Recordaràs que la veritable força està en
la ment”. “Recordaràs que la veritable força està en la ment”. “Recordaràs que la veritable força està en
la ment”... Les pujades als tres últims colls, Pas de les vaques, Cresta de
Cabana Sorda i Collada dels Maners, les faig molt lentament, cada vegada més.
Intento no aturar-me, tot i que no sempre ho aconsegueixo. Les baixades no és
que les faci gaire ràpid, però almenys puc deixar-me caure. Cosa que els anys
anteriors no he pogut fer i del que n’estic segur és que és cosa del 2n
manament, “Baixaràs molt suau per guardar cames per més endavant”.
A
Sorteny sento que diuen que hi estarem dues hores fins a Ordino i sé que així
serà. Sé que seran dues hores dures, però només són dues hores les que em
falten per tornar a acariciar el cel amb els dits. Dues hores per tornar-li a
guanyar la partida a La Ronda. L’últim km de Sornàs fins a Ordino el vull fer
tot corrent per tal de no estar-hi més de dues hores. Però no puc. Corro uns
metres i haig de parar. Camino, quan sembla que ja m’he recuperat torno a
córrer i haig de tornar a parar i finalment, última vegada que torno a posar-me
a córrer i ara ja sí que no penso parar fins a sentir el so que emet el PC quan
aproximen el lector al xip del meu dorsal.
Gràcies!
Gràcies! Gràcies!
Gràcies
als voluntaris que heu passat hores i hores, dia i nit esperant el nostre pas i
sempre tan atents! Gràcies
a l’organització per l’excel·lència en tot! Gràcies
als que heu estat al meu costat empenyent!