dissabte, 25 d’octubre del 2014

Trail del Bisaura - 44 km 2.500 m D+

La d’avui és una cursa que tinc moltes ganes de córrer perquè tinc la sensació que ha de ser una gran cursa. Me’n han parlat molt bé i, a més, de ben segur que el recorregut no em deixarà indiferent. Tot el camí de casa fins a Sant Quirze de Besora el faig sota la pluja, al arribar a Sant Quirze deixa de ploure, però la previsió és que la pluja ens acompanyi durant una part de la cursa i minuts abans de sortir es torna a posar ploure. Parlant amb en Javi em diu que porta tres dies plovent, així que sembla que el terreny estarà ben divertit (per dir-ho finament...).

Segueixo en la fase d’anar embalant el tractor. La distància i el desnivell d’avui crec que tenen una bona mesura per seguir endavant amb el procés. Imagino que la pluja i el fang no m’afavoriran massa per trobar aquell reprís que estic buscant pel meu tractor, però no passa res, si avui acabo marxant amb el mateix tractor que he vingut, podré seguir anant a tot arreu.

Sota una lleugera pluja anem fent els primers kms, el ritme no és ni massa alt ni massa baix, les sensacions són excel·lents i el terreny, efectivament, està molt divertit. Quan portem uns 20 minuts ja foto el primer cop de cul a terra, “estàs bé?” em pregunten. “Sí, sí, aquest tot just és el primer, n’han de venir molts més encara... (de cops de cul a terra)”. Després de creuar les portes del infern, arribem al primer cel per després superar una baixada que, de no ser per l’ajuda d’una corda hauria sigut d’una dificultat de grau superior. El pas pel Castell no és senzill, primer cal grimpar en un parell de punts i a continuació cal travessar-lo amb uns Miquelets armats que ho volen impedir, tot plegat molt currat, sí senyor!!!


Arribem a Santa Maria de Besora, ja fa una estona que no plou, estem anant a un ritme que per mi és perfecte, estic gaudint d’allò més i això té tota la pinta que la jornada que tenim per davant serà de gaudir-la intensament fins al final, sí, sí, això promet molt. Estem al km 9,7, ens avituallem i seguim endavant amb tota l’alegria del món. Anem baixant per una pista que ens permet guanyar kms ràpidament, perfecte! Aprofitem-ho aquí que més endavant hi haurà trams en els que costarà bastant més avançar kms. De sobte, ens trobem un membre de l’organització que ens diu que no anem bé, que estem anant pel recorregut de la mitja, com??? “Sí, aquestes cintes que esteu seguint són les de la mitja, la llarga no passa pas per aquí”. Noooooooo!!! Miro el rellotge i marca 13,4 km, ostia, això són uns 3,5 km, quina putada!!! Doncs que hi farem, a girar cua i a tornar fins a Santa Maria. El primer que em ve al cap són les paraules d’en Kilian de “more km, more fan” i intento no capficar-m’hi. De nou a Santa Maria, ens tornem a avituallar i recuperem el camí correcte. Intento oblidar el que ha passat, però això d’anar els últims no mola gaire... Intento concentrar-me en la cursa, però no puc. Ara mateix n’he sortit, però necessito tornar-hi a entrar com sigui. Noto com estic avançant molt a poc a poc i que les cames no volen tirar...

Després de bastants kms de lluita constant contra la meva ment, aconsegueixo donar-li la volta a la situació. Ja torno a estar en cursa, ja torno a estar en mode competició, ja torno a tenir força a les cames, ja torno a gaudir!!! Després de l’avituallament de Vidrà reafirmo que ja tot està al seu lloc, així que ara a seguir avançant corredors i a donar-ho tot fins al final. Passem per l’impressionant Salt del Molí i encarem la pujada a Bellmunt per la cresta de Canemars. Però quina pujada més dreta, però quina pujada més guapa, però, per favor, quina pujada més ben parida. Altra vegada haig de dir, molt currat, sí senyor!!!


El pas per Bellmunt i la carena posterior és, com sempre, d’allò més agradable de córrer i en aquesta època encara més. Falten menys de 10 km per l’arribada i les cames comencen a manifestar el seu cansament, però ara no és hora de defallir, ara és hora de fer sortir les forces d’on sigui. A la llunyania vaig veient corredors que els puc atrapar i avançar sense excessives dificultats i això em dóna molta força per seguir endavant. Algun avantatge haurà de tenir haver-me perdut, no?

Ja veig Sant Quirze, però abans encara hem de fer un parell de pujadetes més, sí són pujadetes, però a aquestes alçades de la cursa és com si fossin quelcom més que pujadetes. Doncs res, a apretar fort les dents i amunt. Acabo creuant la línia d’arribada amb més temps del que tenia previst, però això sí, emportant-me’n un gran record. Un gran record de les zones per on hem passat, un gran record d’una cursa molt currada, un gran record d’una molt bona organització i voluntaris i un gran record d’un dia en el que he gaudit d’allò més. De ben segur que l’any que ve hi tornaré!!!


A l’arribada des de l’organització ens demanen disculpes per la perduda i per compensar-ho ens donen una ampolla de ratafia. Estan molt preocupats, però els hi dic,  “tranquils companys, amb aquesta ampolla ja ha quedat tot arreglat!”.


diumenge, 12 d’octubre del 2014

Trencacims - 50 km 4.000 m D+

Després de tot un estiu en mode tractor, ha arribat l’hora d’intentar canviar a un mode una mica més ràpid. El meu fort no és la velocitat, això ho tinc clar, però almenys intentarem anar-li fent guanyar una mica de reprís a la màquina. Avui és el primer dia que em torno a posar un dorsal després del mal tràngol del Tor, així que avui toca acabar més bé que mai, avui és imprescindible acabar sencer i amb bones sensacions!


La sortida és en pujada i no hi ha un primer descans fins a la sortida del poble. Anem a un ritme molt alt, bé, molt alt pel meu tractor. Per fi arribem al corriol que toca caminar, dic per fi perquè gaire estona més portant el tractor tan alt de voltes i potser li hauríem de fer junta de culata (no sé si als tractors se’ls hi fa junta de culata, però sinó de ben segur que patiria algun altre tipus d’avaria per excés de temperatura del motor).

De cara amunt i amb els bastons vaig de conya. Al passar per l’emblemàtic pas de la Finella i canviar de vesant de la muntanya experimento quelcom dins meu que m’indica que avui serà una gran jornada. Arribo al Tossal d’Engrillo amb 1:43 h, km 9 i ja hem fet els primers 1.000 m de D+. Ja vaig veient doncs de quin pal anirà aquesta Trencacims!


El camí fins a Sant Roc és un constant puja – baixa. No paren d’avançar-me corredors, jo intento accelerar el meu tractor, però no hi ha manera. Veig com em passen amb una absoluta autoritat i com se’m van allunyant sense que hi pugui fer res. Jo porto el meu tractor tan alt de voltes com puc i no tira més, que hi farem! El dia és radiant, l’entorn és d’una bellesa sublim i les cames, de moment, les noto amb força. De nou reafirmo que, de ben segur, avui serà un gran dia.



A l’avituallament de Sant Roc estem tot just al km 20 i hem acumulat ja 2.000 m de D+. “Km 20, només? Encara tenim 2.000 m de D+ per davant? Uf, menja fort que encara hi ha molta feina per fer!” Em dic a mi mateix. Amb el dipòsit del tractor ple fins dalt, segueixo endavant pel que, fins el moment, és el tram més plàcid de la cursa, una pista que va pujant i baixant lleugerament i que es deixa córrer força bé. De totes maneres, crec que no he escollit el millor recorregut per fer guanyar reprís al tractor, molt em temo que ho haurem de deixar per un altre dia...

La pujada que ens ha de conduir fins a la Tossa té algun tram d’allò més dret on els bastons treuen fum. També té alguna baixada entremig on una senyal de perill ens fa saber que el seu pas és complicat i la veritat és que la senyal no enganya. Tot i el desnivell acumulat en les cames, aquestes encara tenen prou força per tirar amunt i avançar algun dels corredors que uns quants km abans m’havien passat amb absoluta autoritat.

A l’avituallament de la Caseta del Castillo, km 33,8, hi arribo amb 6:22 h. Abans de sortir, he pensat que si era capaç d’embalar suficientment el tractor podria fer unes 8:30 h, però a hores d’ara ho començo a veure pràcticament impossible. L’avituallament se’m posa d’allò més bé i surto amb energies renovades, però en la següent pujada la calor em comença a frenar el tractor i haig d’empènyer de valent per tal de que no es pari a mitja pujada. Per fi arribo a dalt i crec que la baixada serà d’allò em tornarà les forces que la calor m’ha pres, però no és així. Per sort, anem per dintre el bosc i no fa tanta calor, però al tractor se li encén el llum de la reserva. El pròxim avituallament no arriba i se li encén el llum de la temperatura de l’aigua. O arriba aviat l’avituallament o se’m acabaran encenent tots els llums d’alarma del tractor.

Finalment arriba el tan desitjat avituallament, aquí menjo sòlid que des de Sant Roc que no n’he menjat i em va la mar de bé. Aquí ens diuen que ens queden 9 km, una primera pujada de 300 m D+, una lleugera baixada, una última pujada al coll de la Gilaverta d’uns 150 m D+ i 5 km de baixada. Ens diuen que en 1:15 h serem a Paüls i jo els hi dic que em temo que jo hi estaré una estona més!

Tot el tram fins al coll de la Gilaverta el faig força bé. Les cames ja no van tan lleugeres com voldria, però a costa de fer pencar de valent els bastons vaig guanyant desnivell bastant alegrament i fins hi tot avanço un parell de corredors. El primer tram de la baixada és molt dret i noto com costa fer creure les cames. A mesura que el desnivell de la baixada va afluixant i quan és el moment de fer l’última apretada, les cames diuen que ara no! Ara no? Va, un últim esforç! Però no, no en volen! Doncs res, anirem a la màxima velocitat que pugui el tractor.

Al arribar a la pista és quan em vaig recuperant i puc córrer a bon ritme fins a l’arribada. Menys mal! D’aquesta manera acabo arribant amb les bones sensacions que necessitava. D’aquesta manera aconsegueixo arribar sencer. El temps, 9:06 h, no és massa bo, però és el temps amb el que el tractor a arribat de nou a Paüls sense avariar-se.


Abans d’acabar la crònica se’m fa imprescindible agrair la tasca de tota l’organització, els voluntaris, de tot el poble de Paüls i com no, del gran Rafa per tenir amb nosaltres un detall molt especial! Moltes gràcies a tots, ens heu fet sentir com a casa, de debò!