La veritat és que en aquesta li
tinc un especial respecte, no sols per la distància i el desnivell, que també,
sinó més aviat pel tipus de cursa. Una cursa ràpida, amb bastants trams de
pista on caldrà córrer. On hi pot fer força calor i on, a més, poden coincidir
ambdues coses, pista i calor. Així que respecte, molt de respecte.
En aquesta farem un “mano a
mano” amb l’Esteban per seguir treballant l’equip que ens ha de fer arribar a
l’Eufòria amb les màximes garanties. El propòsit és sortir molt tranquils.
Sense presses ni pretensions. Hi mirarem d’estar de 15 h en endavant. Objectiu,
seguir acumulant hores plegats.
Els primers km passen segons el
guió establert. Màxima calma. Ens avancen molts corredors. Potser fins hi tot
més corredors del compte. Potser fins hi tot estem anant excessivament
tranquils, però bé, el pas dels km ja ens anirà posant a cadascú al seu lloc.
El guió segueix segons el
pactat. La música sona molt bé. Mica en mica va incrementant la temperatura i
mica en mica li anem guanyant km en aquesta ultra. Xerrem, ens expliquem
acudits, alguna “batalleta” (com sempre) i la situació que flueix. Millor dit,
la fem fluir. Anem bé!
Passat l’avituallament del
Refugi de Font Ferrera, km 42, la situació es posa un tant costeruda. Entrem en
les hores centrals del dia i ara sí que la calor es comença a fer notar. Portem
més de 6 h i les cames també han perdut la frescor de primera hora. Arriben els
temuts trams de pista. Moments complicats. Moments d’aquells
difícils de gestionar. A la que ens endinsem al sender que ens portarà al Cim
del Caro la cosa comença a millorar considerablement. L’entorn, d’una gran
bellesa, ens protegeix del sol. L’entorn, d’un gran encant, ens ajuda a que tot
flueixi. Amb l’Esteban seguim a la nostra. Sense pressa. Pas a pas anem
avançant. Ens hem quedat sols i tot apunta a que ja serà així fins al final.
Ell i jo “mano a mano”. Ell i jo sumant hores, sumant moments, sumant km. Ell i
jo fent el que tant ens agrada i intentant gaudir-ho al màxim.
Ja de camí cap a Paüls la cosa
va agafant forma. Ens encarem al km 80 i tant el cap com les cames segueixen
prou bé. Tot i que encara ens quedin unes quantes hores de llum, el dia va
caient. Les hores fortes de sol ja han quedat enrere. Ara ja no tenim aturador.
Anirem més ràpid o més a poc a poc, però aquest equip de 2 ha enfilat direcció
Arnés amb absoluta convicció. El pas per Paüls se’ns posa d’allò més bé. A més
de trobar moltes cares conegudes que ens animen i ens transmeten molta força,
podem acabar de carregar piles a l’avituallament. Una càrrega d’energia més que
suficient per fer front als últims 21 km.
Amb l’Esteban comentem la jugada.
El resum del que ens queda és un coll de la Gilaberta (600 m+) i dues “mini
xinxetes”. Som-hi, doncs! L’ascens a aquest primer coll ens va prou bé. El
ritme potser no és res de l’altre món, però almenys és constant i decidit. Les
dues “mini xinxetes” són, com el seu nom indica, poca cosa i no donen massa
feina. Així que, sense excessives dificultats, ja estem encenent el frontal
just abans d’entrar als Estrets d’Arnes per fer front als últims km de la
jornada. Uns últims km que acabaran amb un d’aquells temuts trams de pista. Una
pista, que sense la presència del sol i amb una temperatura més agradable, la
podem córrer força més còmodes que al migdia.
Ja veiem els llums del poble. Ja
en trepitgem els seus carrers. Ja som a la plaça. Ja som sota l’arc d’arribada.
Bona cursa. Ben gestionada, crec. Bon treball en equip, això sense dubte. Bona
acumulació d’hores. Seguim sumant! I sumarem... Endavant!
