Ja
som davant d’una nova marató, la d’avui és la Marató del Montseny en la seva
segona edició. Som l’Ivan que es retroba amb els 42km després de més de mig any
d’haver estat en contacte amb aquesta distància per última vegada i en Joan que
avui s’enfronta a la seva primera cursa d’aquestes característiques.
Sembla
que aquest any el temps ens vol respectar més que no pas en l’edició passada en
la que va ploure des de l’inici fins al final i, a més, el fort vent a les
cotes altes va intensificar molt considerablement la sensació de fred. Avui el
cel també és gris, però sembla que està més tranquil que l’any passat.
Sortim
plegats amb l’Ivan com fem habitualment, sortim tranquils, no ens preocupa que
ens avancis altres corredors, no els hi posem cap impediment per evitar-ho,
seguim la nostra filosofia d’anar de “menys a més” i ara, de moment, és l’hora
del “menys”. En Joan surt bastant més ràpid que nosaltres, en els primers kms
ja l’hem perdut de vista, “Molta força i molta sort Joan!!!”
Arribem
sense excessives dificultats a Sant Bernat, km 16, ens avituallem per fer front
a la primera pujada important de la cursa i amunt!!! De seguida el fort pendent
del corriol ens obliga a caminar, ens obliga també a deixar de parlar com hem
anat fent fins ara, bé, les paraules sense acaben a tots menys a un, un tal
Ivan que xerra faci pujada, faci baixada, estiguem corrent o estiguem parats...
Aquí comencem a avançar els primers corredors, agafem un bon ritme i no
afluixem, l’Ivan al final ha deixat de xerrar, però de moment tampoc no afluixa.
Quan
falta poc per arribar al Matagalls (no arribem al cim, sinó que ens quedem al
coll), em giro i veig que l’Ivan no segueix, imagino que haurà hagut d’afluixar
una mica, tot i així hem fet gaire bé els 20 primers kms junts i això és molt
bona senyal.
Baixant
direcció a Sant Marçal, el bosc ens meravella amb unes tonalitats impressionants,
els colors que visualitzem són realment apassionants, es fa molt agradable
corre per aquest terreny, felicitat absoluta!!! Em creuo amb un home que em diu
que vaig el 47, això vol dir que davant meu hi ha un total de 46 corredors.
Estic a punt d’arribar al km 25, ha arribat l’hora de fer el canvi del “menys
al més”, em proposo avançar uns quants corredors més i arribar com a màxim en
la posició 40, som-hi!!!
Pujant
a Les Agudes em sento amb molta força, les cames em responen d’allò més bé, estic
passant-m’ho molt bé i ho haig d’aprofitar-ho, a més l’entorn és preciós, una
autèntica meravella. Avanço alguns corredors i això em dóna encara més força.
Abans d’arribar al Turó de l’Home uns joves amb tambors i d’altres instruments
animen amb molta intensitat, “Moltes gràcies companys!!!”
Superat
el punt més alt del recorregut comença l’hora de la veritat, ha arribat l’hora
de donar-ho tot, l’hora de prémer al màxim l’accelerador i el fre, ni tocar-lo.
Els últims 12km fins a Sant Esteve de Palautordera són pràcticament en la seva
totalitat en baixada, així que a per totes!!!
Passem
de nou per Font Martina, km 35, les cames comencen a queixar-se de l’esforç fet
fins el moment, però ara no és hora de queixar-se, hem quedat que ara era l’hora
de donar-ho tot, així que no val a arronsar-se ni un moment. De moment en Joan
segueix davant, per ser la seva primera marató ho està fent molt bé, sí
senyor!!!
Passo
pel cartell que m’indica que falten 5km per l’arribada. Veig a la llunyania en
Joan, l’atrapo ràpidament, em diu que té les cames bastant carregades, “Vinga
Joan, que això ja està!!!”.
En
els últims kms encara avanço algun corredor, sembla que hauré complert el
propòsit que m’he fet a Sant Marçal d’arribar dels 40 primers i això per mi ja serà
tot un èxit. Al final arribo en 5:17h i en la posició 33 , gaire bé 20 minuts
menys que l’any passat, bona feina Salvador!!!
En
Joan arriba un minuts més tard amb 5:21h i en la posició 40. L’Ivan amb 5:31h i
posició 52, un molt bon temps tant per l’un com per l’altre, enhorabona
companys!!!
Abans d'acabar, donar les gràcies a l'organització per fer possible una cursa tant ben parida com aquesta i en un entorn tant extraordinari com és el montseny!!!