Castelló - Penyagolosa - 118 km 5.500 m D+

La d’avui no és una cursa qualsevol, la d’avui és una de les curses més importants de la meva vida. La importància no és per la dificultat de la prova o per la complexitat del recorregut, la importància ve donada per la defensa dels colors de la selecció catalana. Tinc molt clar que la resta de companys de l’equip estan més forts que jo i tinc molt clar també que a Catalunya hi ha molts corredors que farien millor paper que el meu.  Ara bé, el que també tinc molt clar és que avui, més que mai, donaré el màxim de mi, avui, més que mai, m’entregaré amb totes les meves forces.

La cursa d’avui porta per nom CSP115 i és el campionat d’Espanya d’Ultra Trail. Surt de la ciutat de Castelló, pràcticament al nivell del mar, i va fins al Santuari de Sant Joan de Penyagolosa a 1.280 m d’altitud. El recorregut és de 118 km i 5.500 m de desnivell positiu. A la vegada també es fa la MiM, amb el mateix origen i destí, però amb una distància de 63 km. Ambdues curses compartim recorregut fins al km 43. Som un total de 2.000 corredors, entorn a 500 a la CSP115 i 1.500 a la MiM. Els companys de la selecció són Jaume Folguera, Juan Jose Oliva, Marc Balanyà, Sergi Cots, Adolf Aguiló i Olga Manko, uuuufffff quant de ferro!!!

Pel que m’han explicat els 50 primers km són molt corredors i és a partir d’aquest punt quan apareix veritablement el desnivell i quan comença la cursa de debò. Ja veig que serà un recorregut complicat, així que a veure si sóc capaç de gestionar-lo adequadament...

A les 6:00h prenem la sortida, encara és fosc, però en breu començarà a fer-se de dia, així que sortim sense el frontal al cap. Podem sortir a davant de tot. Pel que sembla avui no tindrem la problemàtica dels embussos de l’UTBCN de fa 15 dies...

Com no podia ser d’una altra manera, el ritme inicial és molt alt i jo intento seguir-lo. Avui tocarà anar un punt per sobre de la meva velocitat habitual, espero saber-ho controlar i que això no m’acabi passant factura. Miro al meu voltant i tot són dorsals de la MiM. Noto com m’estan fent anar a un ritme superior al que m’agradaria, però avui és el que toca. Amb 2:25h arribo a la Bassa de les Orentes, km 25,2. Aquí em trobo amb en Kiku, en Fernando i l’Albert que ens faran l’assistència al llarg del recorregut, ostia quin luxe!!!

Sóc conscient que estic anant molt fort, però dins el meu cap hi ressonen constantment les mateixes paraules: “Avui ens hi hem de deixar la pell, Salvador!!!”. De moment el cel està molt emboirat i sembla que això ens salvarà d’una jornada extremadament calorosa com va ser la de l’any passat. Tot i així, arribant a Les Useres, km 33,8, haig de ficar el cap sota l’aigua perquè em sento molt acalorat.

Passo pel km 40, estic en una baixada una mica tècnica i de sobte m’apreta un fort mal de panxa que fins hi tot m’obliga a parar. No sé que em passa, però la situació em preocupa. Quan ja sembla que m’he oblidat del mal, em torna a aparèixer, noooooo!!! Estic en un moment molt complicat i m’urgeix resoldre-ho, intento deixar de pensar en el mal i concentrar-me en la cursa, vinga Salvador, ni un pas enrere!!!

Arribo al poble d’Atzeneta, km 50,8, amb 5:32h, aquí hi ha en Kiku i em demana que necessito. Li dic que tinc molta calor i aprofito per mullar-me novament el cap. Estic anant gaire bé a una velocitat de 10km/h i això per mi és molt. Fins ara les pujades les he corregut gaire bé totes, no han estar grans pujades, però el desgast ha estat considerable... De sobte em trobo una pujada molt dreta, per fi podré caminar una mica!!! El desnivell és molt contundent, però em trobo amb força suficient com per avançar un parell de corredors, amunt!!!

Estem amb l’Adolf pujant direcció al poble de La Culla, ara mateix tenim al davant unes parets de pedra impressionants, des de fa uns km que el paisatge ha canviat totalment. S’han acabat ja les pistes i l’haver de córrer tota l’estona i ens hem endinsat en una zona d’una bellesa extraordinària. La veritat és que no m’ho esperava, però m’encanta!!! La pujada és molt llarga, segurament serà la més llarga de tota la cursa, però de moment les sensacions segueixen sent molt positives, aprofitem-ho!!!

Arribem a La Culla, km 72,3, amb 8:45h. Aquí hi ha el primer avituallament consistent de la cursa i com no, en Fernando i l’Albert fent-nos l’assistència, moltes gràcies companys!!! Aquí m’assento, em menjo un bon plat de macarrons i sense perdre massa temps reprenc la marxa. En plena baixada m’apareix de nou el mal de panxa. Ja veig que avui tocarà conviure amb aquest dolor, però dins el meu cap en tot moment hi segueixen molt presents les mateixes paraules: “Avui ens hi hem de deixar la pell. Costi el que costi Salvador!!!

Ja em falta poc per arribar al poble de Vistabella. Ara sí que començo a notar l’esforç fet fins el moment. Ara començo a notar com les cames ja no van com voldria, noto que em falta energia, a sobre es posa a ploure, ara sí que estic en un mal moment, necessito sortir-ne. Sort que quan més malament ho estic passant m’apareix un poble davant meu, veig un home i li pregunto si això és Vistabella i em diu que sí, estic salvat!!! Entro a l’avituallament i em trobo en Juanjo que ha tingut que plegar, això em fa caure la moral, això és un cop dur per ell, però també per mi, però que hi farem... En Kiku em diu que begui caldo i mengi pasta. El caldo és totalment casolà i està boníssim, la pasta també m’entra d’allò més bé. En Kiku em diu que ara es pot córrer bastant i que si em trobo bé, puc fer força feina, a veure que podem fer...

Segueix plovent, però aquest avituallament se’m ha posat la mar de bé i m’ha tret d’una situació molt complicada a la que havia entrat. Miro el rellotge i falten pocs minuts per les 6 de la tarda, em queden 27 km i unes 3 hores i mitja de llum. M’he marcat com a objectiu arribar sense haver de treure el frontal de la motxilla i, sigui com sigui, ho haig d’aconseguir!!!

Arribo a Xodos, km 100, porto 12:53h i trobar-me de nou en Fernando i l’Albert m’anima moltíssim i em suposa una gran injecció d’energia. Veig que tinc 450 m de desnivell positiu fins al pròxim avituallament, així que endavant sense contemplacions!!! M’avança un corredor, intento seguir-lo i no puc. Al cap d’una estona me’n avança un altre i tampoc puc seguir-li el ritme. Això és tot el contrari al que jo estic habituat. Normalment sóc jo que guanyo algues posicions al tram final de les curses, però avui sembla que la cosa és al revés. Intento treure forces d’on sigui, però no hi ha manera. Ara sí que estic passant el pitjor moment de la cursa. Arribo a l’avituallament del km 107, de nou em queden més de 400 m de desnivell positiu. Ja veig que aquest final de cursa serà molt complicat, però em recordo a mi mateix que avui toca deixar-s’hi la pell, avui, més que mai, toca lluitar fins al final, així que no sé ben bé d’on, però aconsegueixo treure unes mínimes forces per tirar endavant el més ràpid possible. Novament estic en una zona d’una gran bellesa, davant tinc el cim del Penyagolosa, unes parets de pedra impressionants!!!

S’està començant a fer fosc, em queden 7 km de cursa i 45 minuts de llum solar. Em giro i veig a la llunyania 3 corredors, nooooo!!! Ara sí que toca donar-ho tot. Aquest final de cursa no m’està anant com m’hauria agrada. M’adono com estic pagant els excessos del principi, però no penso posa’ls-hi les coses fàcils aquests corredors que em venen pel darrera. Últims 3 km, se’m està acabant la llum del dia, m’avança un corredor, no puc seguir-lo, però segueixo anant al màxim. Ja veig la línia d’arribada i veig el crono que marca 15:29h. És possible que si no hagués sortit tant fort, hauria pogut fer un final de cursa millor, però no hi ha excusa que valgui, si no he pogut acabar millor, no he pogut i punt.

A l’arribada en Fernando em comenta que en Jaume Folguera se’l han tingut que emportar amb l’ambulància per deshidratació al km 100, però que ja bé i està descansant a l’hotel. A nivell de selecció no ens ha anat tant bé com esperàvem, això sí estic convençut que tots hem donat el màxim de nosaltres, estic convençut que tots hem lluitat tant com he pogut, estic convençut que tots ens hi hem deixat la pell!!!