Ultra Trail Barcelona - 106km 4.700m D+

Aquest serà el tercer any consecutiu que correré l’Ultra Trail de Barcelona. Aquesta és una prova amb poc desnivell i massa corredora pel meu gust, però crec que també va bé córrer aquest tipus de curses de tant en tant. Ja hi haurà temps de rondar pels Pirineus i fer importants desnivells. Sé que avui trobaré molt a faltar a en Jordi Armengau que hem corregut plegats les dues edicions anteriors, però que hi farem...

Fa un parell de dies, tot organitzant el material de la cursa, em vaig emportar la sorpresa de veure que la cursa començava a les 10:00h. Els dos anys anteriors vam començar a les 7:00h i això ens va permetre aprofitar al màxim les hores de sol i arribar amb llum de dia. Desconec el motiu d’aquest canvi, però no m’agrada gens. No entenc quina necessitat hi ha d’incrementar 3 hores de nit?!

Està plovent i la previsió és que tinguem pluja per bona part del dia. Aquest no és un fet que em preocupi excessivament corrent a prop del mar a finals del mes d’abril. Arribo a la platja de Sant Sebastià 15 minuts abans de les 10:00h i veig unes llargues cues per poder entrar a la zona de sortida. La cua avança molt a poc a poc, és ja l’hora d’inici de la cursa i encara estem fent cua. Just acabo de passar el control de material i donen la sortida, eh?! Veig com els de davant ja estan corrent i jo estic totalment parat. Com? Que les 4 curses comencen alhora? 2000 corredors a la vegada? Hi ha un munt de gent davant meu, uffff quina cursa més complicada que es presenta...

Per fi he començat a córrer, vaig avançant a tanta gent com puc, em trobo corredors que venen de cara que es dirigeixen al punt de sortida. Com? No estic entenent res! De sobte tots parats, hi ha un bassal d’aigua i tothom fa els impossibles per no mullar-se els peus. Novament parats, en aquesta ocasió el motiu és un corriol en pujada. Sí, sí, avui serà una cursa molt complicada... Quan sembla que ja tot s’ha desembussat i que podem tornar a córrer, ens trobem totalment parats una altra vegada, novament un corriol n’és el motiu.

Em cal 1:25h per arribar al km 10. En condicions normals crec que no hauria necessitat més d’una hora. Estic molt atabalat, necessito eliminar el negativisme que es vol apoderar de la meva ment. No estic concentrat, no m’ho estic passant bé, no estic gaudint amb la cursa, m’urgeix fer un reset, m’urgeix tornar a començar i gaudir del córrer (cosa que en aquests moments no estic fent).

Per fi tinc una sensació de llibertat. Ens hem separat amb els corredors de les curses de 21 i 42 km i ara ja puc córrer tranquil·lament. Segueix plovent, però no fa gens de fred, així que segueix sense preocupar-me massa. Estan començant a circular pensaments positius per la meva ment, començo a estar a gust, ja era hora!!!

Arribo a Begues, km 31, porto 4:10h, un temps bastant superior al desitjable, però, després del mal començament, això no és que em neguitegi massa. Encara hi ha molts km per recórrer i molt temps per recuperar. Menjo un parell d’entrepans que m’entren d’allò més bé i surto del poble amb molta motivació. Arribem a una ermita al costat de la carretera on l’any passat hi havia una avituallament i, sorpresa, aquest any no hi ha res de res!!! Em trobo molt bé, així que ho aprofito per seguir corrent a bon ritme, i intentar anar recuperant posicions mica en mica. Començo a tenir força gana, fa 16 km de l’últim avituallament de Begues. Arribo a Sant Climent, que bé, aquí hi ha un avituallament. Novament sorpresa, no hi ha res de sòlid fins d’aquí 5 km i jo morint-me de gana!!!

Estic notant que el tema dels avituallaments ha disminuït notablement, tant en quantitat com en qualitat. Espero que això només sigui al principi i que a mesura que guanyem km sigui com en els anys anteriors. De fet, el tema dels avituallaments va ser un factor que va influir molt positivament alhora de prendre la decisió d’escollir aquesta cursa i, de moment, no m’està agradant gaire el que m’estic trobant...

Arribo a Torrelles de Llobregat i em diuen que tinc 30 corredors davant meu. Aquesta dada em sorprèn ja que creia tenir-ne més. Aquí menjo de valent, ho necessitava! Ja no plou, així que em trec la jaqueta i, sense perdre gaire temps, reprenc la marxa a caçar uns quants d’aquests 30 corredors que tinc davant.

Amb 8:30h arribo de nou a Begues, km 66. Aquí em menjo un plat de pasta que se’m posa d’allò més bé. Em diuen que han eliminat un bucle de 8 km que hi havia a Olesa de Bonesvalls ja que amb el terreny mullat era perillós. Jo ja tenia els meus càlculs fets, tenia molt clar que ja només em faltaven 48 km per arribar de nou fins a Sitges i de sobte aquesta xifra es redueix a 40 km. En aquests moments això són molt bones notícies!!!

Surto de Begues molt eufòric, començo a fer números i veig que si apreto fort, puc baixar de les 14 hores. Sóc conscient que em tocarà prémer fort l’accelerador, però tinc clar que faré tot el que pugui per aconseguir-ho.

El tram fins a Olesa de Bonesvalls em passa molt ràpid, haig d’aprofitar els moments d’eufòria mentre durin! En vàries ocasions em penso que m’he perdut perquè les marques són molt minses. No hi ha ni una cinta, el marcatge són uns punts taronges al terra que, entre la pluja i el pas dels corredors per sobre, molts d’ells s’han acabat esborrant. Sincerament, crec que aquestes marques deixen bastant que desitjar...

Arriba la nit, de nou em trobo en dos punts on els anys anteriors hi havia avituallaments i aquest any no hi ha res de res. No m’ho he volgut acabar de creure quan a Olesa m’han dit que el pròxim avituallament estava a 19km. Del km 77 al km 96 sense avituallaments? No pot ser, s’hauran equivocat!!! Pel que sembla, no és cap equivocació...

Veig uns llums a la llunyania, no sé si seré capaç d’atrapar-los, però ho intentaré. Començo a notar el cansament a les cames, tot i així em sento amb força per fer la última apretada, som-hi!!! Ja els tinc, els passo sense excessives dificultats, endavant!!!

A l’últim avituallament em diuen que em falten 10 km per l’arribada. Està clar, només tinc una opció, donar-ho tot fins al final. El desnivell positiu fins a Sitges és molt poc, així que sense contemplacions vaig a per totes. Avanço un corredor, més endavant un altre, això em motiva i em dóna força per seguir lluitant pel meu objectiu.

Trepitjo l’asfalt de Sitges, ara sí que noto que em comencen a faltar les forces. Miro el gps, veig que em falta menys d’un km i això em dóna l’energia suficient fins a la línia d’arribada que l’acabo creuant amb 13:51h i en la 18ª posició.

El tracte dels voluntaris a l’arribada, igual que al llarg de tot el recorregut, és excel·lent. Molt bona feina i moltes gràcies per estar aquí en un dia tant complicat com el d’avui!!! Ara bé, m’emporto bastant mal record d’aquesta edició del UTBCN. Un canvi d’hora de sortida que encara no entenc, un inici de cursa nefast, pocs avituallaments i de poca qualitat, un marcatge pèssim... Des de la meva modesta opinió, crec l’organització té molta feina si vol portar a terme futures edicions...