Avui una de "curteta",
que no per això, menys interessant. Demà ja ho compensarem amb uns quants km i
unes quantes hores de més. Avui la Berga Trail i a procurar gaudir-ne tant com
es deixi i una mica més!
Sortim amb un punt de fresqueta
que tot pujant cap a La Figuerassa ja no en queda ni rastre. Auguro una matinal
on tot anirà molt ràpid. Així que avui toca estar ben concentrat, menys
xerrameca i més anar per feina.
De camí cap als Rasos tot està
extremadament verd. És una autèntica explosió de verd. Una explosió de colors. Impressionant.
Un final de la primavera en el seu punt més àlgid. Tot està espectacular.
Moments per retenir. Moments que donen sentit a tot plegat. L’alegria del què
fem. Serà aquest un dels motius pels que ho fem. Els prats desprenen una
absoluta frescor. Una absoluta vitalitat. I és així com, sense ni
adonar-nos-en, passem per l’avituallament del Rasos de Peguera i és així com, sense
ni adonar-nos-en, estem pujant cap a La Gallina Pelada. Com es nota que la cosa
flueix i un rellotge que avança a gran velocitat, ho ratifica! L’ascens a la
Serra d’Ensija és molt dret. Per moments, es posa realment dret. No en queda
altra que fer treballar els bastons al màxim del que donen de si i, amb les
dents ben apretades, amunt! Sense deixar ni un instant de repòs per aquests
bastons i amb unes cames que acompanyen, anem guanyant alçada prou ràpid.
Un cop dalt la serra i de camí
cap al Refugi d'Ensija, de nou, el verd com a principal protagonista del
moment. Anem passant algun que altre corredor, tot i que això sigui el que
menys ens preocupi. Nosaltres, com sempre, a la nostra. Avui en algun moment en
Jaume es posa a davant. Però molt puntual. Després de la canya que em va fotre
la setmana passada a Bastions, avui crec que em donarà una mica de peixet ;-)
Baixem per la Canal del Caçador.
Molt dreta al principi. Passem per la Font de Cal Coix i tornem a pujar cap a
Rasos de Peguera. El sol comença a fer-se notar. Afortunadament, ascendim per
dins el bosc i això ens l’atenua. Ja som de nou al mateix avituallament de
Rasos per on hem passat abans. Aquí, un speaker amb un micro, està animant l’ambient
i, la veritat sigui dita s’hi respira un molt bon ambient. Sentim el speaker
que diu que només falten 12 km per l’arribada. Amb en Jaume coincidim que
aquesta situació és del tot anormal, que un dissabte a aquestes hores només ens
faltin 12 km per acabar, és més aviat ben poc habitual en nosaltres. Però bé, “un
vez al año, no hace daño...”.
Després d’un petit ascens fins a
Les Soques, ja és tot avall. Així que a deixar-se anar i a gaudir-ho. Ara
coincidim amb els corredors de la “mitja” que en tot moment, molt amablement, s’aparten
per deixar-nos passar. Abans del Santuari de Queralt, última pujadeta i com que
les cames segueixen acompanyant, la podem resoldre sense problemes.
Pronosticàvem que a mesura que ens anéssim aproximant a Berga la temperatura
començaria a incrementar substancialment i així és. De sobte, ens endinsem a
dins d’una caldera en ebullició. Per sort, en pocs minuts estem ja trepitjant l’asfalt
dels carrers de Berga i no ens arribem a escaldar.
Doncs sí, avui amb 6 horetes ja
hem acabat la feina. Un molt bon recorregut. Un excel·lent marcatge. Un matí
ben aprofitat. Tal i com preveia d’inici, 6 horetes que han passat d’allò més
ràpid. 6 horetes intenses i ben gaudides. 6 horetes suficients per, almenys,
guanyar-nos el dinar ;-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada