Alta Ruta de los Perdidos - 90 km 6.100 m+

Normalment només escric crònica de les curses, entre d’altres coses perquè si escrivís sobre la sortida de cada cap de setmana, estaria sempre escrivint... ;-) Ara bé, la sortida d’aquest cap de setmana crec que és prou interessant com per escriure’n quatre línies i compartir-ne unes quantes fotos.

Després de rumiar i valorar vàries opcions pel cap de setmana que quedava enmig del Trail Valle de Tena i la Rialp Matxicots, amb en Jaume vam coincidir que anar a fer la Alta Ruta de los Perdidos amb un parell de dies era una molt bona opció. Mirem com podem dividir el recorregut en dues etapes i veiem que sortir de Pineta i dormir a Bujaruelo és el que millor ens encaixa. Així que reservem una mitja pensió al Refugio de Bujaruelo. Omplim la motxilla grossa amb menjar i roba per un parell de dies i amunt.

Destacar que a 3 km del Refugio Bujaruelo hi ha el Camping Valle de Bujaruelo que també té un refugi i per error inicialment vam reservar en aquest refugi. Quan els hi vàrem comentar que en Jaume era celíac i jo vegà i que caldria que ho tinguessin en compte de cara al sopar i a l’esmorzar, la seva resposta immediata va ser que no podien atendre les nostres condicions a nivell d’alimentació i, que en tot cas, anul·léssim la reserva. Increïble!!! Pel contrari, al Refugio Bujaruelo no ens hi van posar cap tipus de pega al respecte.

Així que amb una motxilla que pesa bastant més de l’habitual, quan són les 4 h arrenquem del Refugio de Pineta. La pujada fins al Balcón de Pineta la fem de nit i un cop som al sorprenent (per la seva ubicació) Refugio de Tucarroya, comença a divisar-se certa claror a l’horitzó. Tot i així la baixada per l’empinadíssima canal de Tucarroya la fem amb el frontal encès.

De camí cap a la Hourquette d’Alans és quan apaguem el frontal amb una espectacular estampa a banda i banda. Brutal! Passem pel Refuge Des Espuguettes i ens comencem a creuar amb els primers excursionistes. Baixem cap al poble de Gavarnie, on tot el turisme a aquestes hores encara està per arribar-hi.

En Jaume em comenta que un tret característic d’aquesta volta és la varietat dels paisatges que et vas trobant al llarg del recorregut i és ben veritat. Mentre que la part inicial era més rocallosa, a continuació hem passat per una zona de prats absolutament verds, tan abans com després de Gavarnie. I ara, tot pujant cap als peus del Vignemale de nou una zona plena de pedra. La pujada fins al Refuge de Bayssellance (2.651 m) és força llarga. Sortosament, el cel està absolutament emboirat i no fa gens de calor. Fem la Hourquette d’Ossoue (2.734 m) amb el Vignemale a la nostra esquerra i baixem cap al Refuge de Oulettes de Gaube. Novament panoràmica increïble. Novament una estampa de les que valen molt la pena. Una estampa de les que cal guardar a la retina. Bellesa màxima!

Pugem al Puerto de los Mulos amb un cel una força amenaçador i al arribar a dalt, per sorpresa ens apareix la llarguíssima vall que ens ha de portar fins al Refugio de Bujaruelo. Dic per sorpresa perquè ens semblava que encara ens quedava un altre coll, però resulta que no. Així que sota una fina pluja anem avançant a pas força lleuger a través d’un GR11 força fressat que ens portarà fins a la mateixa porta del refugi. Tot baixant en Jaume diu que mentre la pluja no passi d’aquí anem bé i, afortunadament, no passa d’aquí. Aquesta primera etapa ens acaba resultant més ràpida del que havíem pronosticat. Finalment hi estem 12:45 h per fer els 60 km i 3.900 m+.

Diumenge sortim a les 6 h. Just sortir del refugi es posa a ploure. Comencem a enfilar cap al Puerto de Bujaruelo de nou amb el frontal al cap. Mica en mica anem guanyant alçada i la pluja que no deixa de caure. Avui sóc jo qui li dic a en Jaume que mentre no passi d’aquí anirem bé, però, malauradament, avui no tenim la mateixa sort que ahir. De camí cap al Refuge de Serradets, sembla que la pluja encara incrementa una mica més la seva intensitat. Aquesta pluja combinada amb l’alçada, fa que el fred s’intenti apoderar de nosaltres, així que acordem prendre quelcom calent al refugi. De nou una sorpresa. Estan fent una ampliació molt important del refugi i resulta que està tancat. De manera que això de quelcom calent acaba quedant en un no res...

Altra vegada variació de paisatge. Altra vegada panoràmica de les guapes perquè sí. A la nostre esquerra, al fons de la vall, el poble de Gavarnie per on vam passar ahir i just davant la Bretxa de Rolando. Estem totalment sols. Una solitud i un silenci que fan que la immensitat de l’entorn prengui encara una major dimensió. Guardem el frontal, mengem una mica i continuem. A la nostra esquerra el Paso de los Sarrios, a la nostra dreta tota la majestuositat de la Vall d’Ordesa. Potser una de les zones més espectaculars del Pirineu.

De camí cap al Refugi de Goriz ens trobem als primers excursionistes. Sembla que aquests no són tan matiners com els primers que ens vam trobar ahir de camí cap al Refuge Des Espuguettes. A Goriz pregunto per la méteo i em diu el guarda que de cara al migdia sembla que ve tempesta elèctrica i amb possibilitat de pedra. Collons! Espavilem, doncs!

A la que no fa massa que hem deixat Goriz darrera nostre, el cel es comença a aclarir i ens hem de treure el Gore. De moment sembla que de tempesta res de res. Anem cap al Collado de Añisclo a través de la Faja de las Olas. Un camí molt i molt recomanable. Hi ha l’opció d’anar per la Font Blanca, però en Jaume em comenta que és més interessant per aquí. A la nostra esquerra el Montperdut i tota la colla de cims del seu entorn. A la nostra dreta el cañón de Añisclo. Nous paisatges. Noves panoràmiques i un gran encant a banda i banda.

La baixada del Collado fins a Pineta, tot i ser bastant llarga i amb uns 1.200 m-, s’acaba fent prou distreta. La fem amb molta calma i anat amb molt de compte a les zones bosques, que pedres i arrels estan molles i el risc de caure és considerable... Finalment ens calen 8 hores per fer els 30 km i 2.200 m+ de l’etapa d’avui. Una jornada majoritàriament solitària, força més que la d’ahir. Cap de setmana ben aprofitat. Un parell de jornades tranquil·les i amb un entorn d’un gran encant. Molt bona decisió el haver vingut cap aquí.

Aquí teniu el track de la volta.