Rialp Matxicots - 83 km 6.500 m+

La d’avui serà una altra de les bones. Una altra de les grans. No sé com ens ho fem, però sembla que amb en Jaume tenim bastant bon ull a l’hora d’escollir les curses. A la vista un cap de setmana cinc estrelles. Si no hi ha res de nou, encadenarem un 4 de 4 que haurà resultat d’allò més interessant. 4 caps de setmana consecutius que deixaran una bona empremta. L’Estripagec, Trail Valle de Tena, Alta Ruta de los Perdidos i Rialp Matxicots. Som-hi!

Avui participem a la Combinada. 60 km i 5.000 m+ avui i 23 km i 1.500 m+ demà. Què més es pot demanar? Bé, a algun km i algun metre de més tampoc li faríem cap lleig, però ens conformarem amb aquestes xifres. Correm en equip, tot i que m’atreviria a dir, que si no hi hagués aquesta modalitat, la crònica acabaria sent la mateixa.

De seguida veig la motxilla Grivel d’en Jaume al meu davant. Una motxilla que quan està davant és sinònim de prohibit relaxar-se. D’acord. Missatge rebut. Doncs procurarem no relaxar-nos. De camí cap al Cim del Altars apaguem el frontal. Un nou dia que comença ens obsequia amb una molt bona estampa. Un Montsent de Pallars que s’amaga darrera la boira. Una jornada que promet ser intensa.

Ens avituallem al Coll del Triador i ens encarem al sostre de la cursa. Mentre jo vaig força collat. Bé, millor dit, molt collat. En Jaume, mentre va pujant, es treu la motxilla amb tota la calma, treu el mòbil i es dedica a fer unes quantes fotos. Sembla doncs que l’equip està una mica descompensat en quant a “pota”. Menys mal que servidor i posa tota la voluntat i la màxima actitud... ;-)

El tram del Montorroio i fins al Pas de la Mainera el fem amb certa calma. Dic amb certa calma, perquè a les baixades ens avancen corredors a una velocitat que sembla el doble que la nostra. Cullons, com baixa la penya!

En l’avituallament del Pas de la Mainera em quedo realment acollonit. No m’ho puc creure. Al costat del menjar d’en Jaume amb un rètol que posa “sense gluten” hi ha un altre rètol que hi diu “vegan”. Un petit tupper amb pastanaga tallada a tires i un altre amb api també tallat igual. Quan li dic a la voluntària que sóc vegà, em diu, “espera, nen, que tinc una cosa que crec que t’agradarà” i em treu un paté de carxofa. El suco al pa amb tomàquet... Increïble! Deliciós! Brutal! Impressionant! No m’ho puc creure! Val a dir, que lo d’en Jaume és una intolerància al gluten i, per tant, com a malaltia que és, requereix d’un tracte especial sí o sí. Ara bé, en el meu cas, és simplement una decisió personal i mai he reclamat res especial per mi en un avituallament. Ni tampoc crec que se’m hagi de tenir en compte la meva condició en una cursa. No menjant el que consideri que no vull menjar, ja he acabat. Tot i així, aquesta opció vegana oferta en aquesta Rialp Matxicots diu molt d’aquesta organització. Això no és voler fer les coses bé, no. Això és buscar la màxima excel·lència.

Pugem cap a Les Picardes enmig d’una boira que ens impedeix veure la brutalitat que hi ha al nostre entorn. En Jaume em comenta que llàstima que no deixin entrar la cursa al Parc Nacional, perquè si ara el recorregut ja és sublim, encara ho podria ser més. Amb un moment, em traça una variant des d’on som que seria la delícia dels més malalts com nosaltres que no en tenim mai prou. Coma d’Espós, Estany Gento, Colomina, Coll de Saburó, Coll de Mainera... Menys mal que no permeten entrar al Parc Nacional i menys mal que no li deixen idear el recorregut a ell, ja que si no més d’un se’n recordaria de bona part de la seva família... ;-)

Tot pujant cap a la Pala d’Eixe en Jaume em diu, “quan puguis, mira enrere nanu”, em giro i, de nou, la Rialp Matxicots em torna a deixar realment acollonit. A la nostra esquena una raconada realment impressionant. Les picardes, la tartera per on em baixat i tota una sinuosa silueta muntanyosa que l’envolta que fa caure de cul. Brutal!

La Pala d’Eixe és una nova variant d’enguany i amb en Jaume coincidim que aquests canvis tan ben ideats no pretenen res més que oferir el màxim al corredor. No pretenen res més que fer les coses tant bé com sigui possible. De nou, coincidim amb en Jaume que aquesta Rialp Matxicots busca la màxima excel·lència.

A l’avituallament de l’estació d’esquí d’Espot novament un tracte exquisit dels voluntaris. La veritable màgia d’aquesta Rialp Matxicots són els seus voluntaris. Però no sols per la bona gent que són. Sinó per la seva dedicació. Perquè se senten seva la cursa. Perquè a més de implicar-se al màxim, ho donen tot. A més, en són molts. Ara mateix hi ha el doble de voluntaris que de corredors. Sí, senyor! De nou, aquí un tracte especial com a vegà. Un dels voluntaris fins hi tot m’ofereix rovellons acabats de fer. Li dic que no, que potser no m’acabarien anant del tot bé, però ell insisteix i tant sí com no em vol fer menjar rovellons. Finalment hem de sortir corrent o al final tocarà menjar rovellons... ;-)

A la pròxima pujada la motxilla Grivel d’en Jaume novament a davant. “Avui toca apretada de clavijas, nanu!” Em diu en Jaume. “Sí, ja ho he notat. Apretarem tant com es pugui procurant no fondre els ploms...” El tram fins a Caregue, tot i ser molt llarg, passa molt ràpid. Anem amb la nostra xerrera particular i això fa que sigui tot plegat més distret. A més, el dia està totalment ennuvolat i fins hi tot corre una mica d’aire. Unes condicions ideals. La veritat és que en aquest tram amb una bona calorada, la situació seria totalment diferent.

Passem pels pobles de Caregue i Escàs i ens enfilem cap a la Serra de Posa. Aquí comencem a anar a gust. Quan portem un bon grapat de metros a les cames és quan la cosa comença a fluir. Motxilla Grivel a 20 m de distància i amunt! Finalment, la pujada se’ns acaba fent més curta del que havíem previst...

Última baixada. Passem pel poble de Surp i amb un moment ja som a Rilap. Una jornada perfecte. Una jornada, com pronosticava a l’inici, molt intensa. Molt gaudida. Amb una méteo que ens ha acompanyat d’allò més. Una jornada que acaba bastant abans del que estem acostumats. Així que com que tenim tota una tarda de dissabte per davant, tocarà gaudir de la vesant més festiva d’aquesta Rialp Matxicots. Que també la té.

La segona etapa d’aquesta combinada serà massa curta i massa ràpida per un tractor com jo. Així que no en quedarà altra que posar tots els cavalls a disposició del tractor. Tot i així, crec que la cosa no donarà per massa. El més important serà procurar no clavar el motor d’aquest atrotinat tractor... ;-)

Amb un inici que, tot i anar pròxims al riu, no és massa fresc, sinó més aviat al contrari, els km passen molt ràpid. Bé, si més no, bastant més ràpid del que han passat aquestes últimes setmanes. Avui també ens acompanya en Javi Puit. Així que més xerrera i més distreta que passa la cosa. Hi ha corredors que només corren la cursa d’avui i, òbviament, hi ha certa diferència del seu ritme amb el nostre. Tot i així, com que la nostra prioritat és la xerrera abans que la velocitat, aprofitem perquè ens Javi ens expliqui les seves vacances als Alps i els seus quatremils...

Després de Sort passem pels pobles de Bressui, Olp i Altron. Un recorregut totalment corrioler. Un recorregut molt ben pensat. Molt interessant. Un recorregut buscant el millor del territori. Molt bona feina companys!

Un cop a Escàs comencem pujant pel mateix camí que ahir, però mentre ahir anàvem cap a la Serra de Posa avui tirem directe cap a Surp. El tractor està donant tot el màxim de si. No és gran cosa, però sí és el màxim que pot donar. La d’avui ja és una jornada bastant més calorosa que no pas la d’ahir. La veritat és que si ahir ens hagués fet un dia com el d’avui, les hauríem passat força més putes. Doncs res, la última mateixa baixada fins a Rialp que ahir i una molt bona matinal gaudida i compartida amb en Jaume i en Javi. Moltes gràcies per la companyia, amics meus!

Tot i que ja ho hagi anat anomenant al llarg de la crònica, val la pena tornar a reiterar la grandíssima tasca feta per aquesta organització. Destacar la implicació d’un elevadíssim nombre de voluntaris i de les enormes ganes de fer les coses al màxim de bé. Destacar uns recorreguts molt ben ideats. Destacar una marcatge perfecte. Destacar un gran tracte i una cuidar tots els detalls al màxim. Destacar que ha estat tot un luxe poder viure i compartir aquest cap de setmana amb tant bona gent. Llarga vida a la Rialp Matxicots!