Trail del Bisaura - 80 km 5.000 m+

Quan amb en Jaume vàrem saber que enguany en el Trail del Bisaura hi havia competició en equips de 3, vam tenir clar que era una oportunitat que no podíem deixar escapar, així que només ens calia un tercer membre per l’equip. Després d’un parell d’intents fallits li vam proposar a l’Israel Mercadé que va acceptar de seguida. L’únic que li calia era poder-se organitzar l’agenda i finalment la va poder organitzar. Sols dues condicions en aquest equip. La primera, que el de menys pota dels 3, en aquest cas un servidor, seria qui aniria al davant. La segona i més important, objectiu principal gaudir al màxim i gaudir-ho plegats, quedant en un segon terme la vesant competitiva. L’Israel no ha corregut mai aquesta cursa i li diem que pot estar tranquil, que el viatge de Lleida fins a Sant Quirze de Besora li valdrà molt la pena. Li garantim que el gaudir està més que assegurat. Paraula! Així que ja tenim tots els ingredients: una de les curses més grans del país, un territori d’un gran encant, un recorregut sublim i un equip amb moltíssimes ganes de passar-ho bé. Que comenci la festa!

A les 6 h, amb el frontal al cap, arrenquem. Els primers compassos de la cursa segueixen el guió previst. Un molt bon ambient. Un molt bon rotllo i un equip on tot flueix de la millor manera possible. Avituallaments i més avituallaments. Encara no has acabat de pair l’anterior que ja te’n trobes un altre. En Jaume, degut a la seva intolerància al gluten, es troba a cada avituallament una bossa amb el seu número de dorsal amb productes sense gluten. Currat. Molt currat. Chapeau!

Amb una mica més de 5 hores arribem a Vidrà. 5 hores que han passat volant. 5 hores de màxima felicitat. Que bé que ens ho estem passant, per Déu! Que no s’acabi mai això que estem vivint, sisplau! A partir d’aquí ja anem els 3 sols pràcticament tota l’estona. Situació que fa que l’equip sigui més equip i que la connexió amb l’entorn augmenti encara més. El Bisaura per nosaltres 3 solets, què més es pot demanar? L’Israel ens confirma que totes les meravelles d’aquesta cursa que n’hi havíem parlat són certes i que la proposta de compartir-ho en equip n’incrementa encara més la màgia de tot plegat.

Cintes i més cintes. En tot moment se’n divisen un mínim de 4 o 5. Aquí els avituallaments i les cintes de cada 3 en sobren 2. Brutal! Els km i els minuts corren molt ràpid. Massa ràpid. Estem ja al km 60 i les ganes de que no s’acabi segueixen augmentant. A la pujada fins al Coll de Curull la fem pletòrics d’energia i en Jaume comenta: “Mireu, mireu on estem fotuts!” Estem immersos en una enorme fageda on tot sembla un tant irreal. Sembla que estiguem en un món un tant fantasiós. Sembla que estiguem dins d’un conte de fades. Quins boscos! Quin entorn! Quina bellesa! Quin encant! Quina felicitat! Quin bon rotllo!

A la cresta de Canemàs toca treure tota l’artilleria. Bé, això jo que sóc el més fluixet de l’equip. En Jaume i l’Israel no els hi cal. De fet, han anat tan sobrats durant tot el dia que encara és hora que consumeixin el primer cartutx i molt em temo que aquí tampoc el gastaran...

En l’últim tram de Bellmunt a Sant Quirze la tristor ens comença a envair. Això tan gran que estem vivint se’ns està acabant... Nooooooooo!!! Que no s’acabi, sisplau! És massa gran el que estem vivint. És massa intens el que estem sentint. La perfecció. Tot plegat no pot tenir una catalogació inferior a la perfecció. A més, en equip de 3, tot s’acaba multiplicat per 3.

Agrair enormement a l’organització del Trail del Bisaura aquesta magnífica jornada. Agrair aquest obsequi de cursa. Agrair el posar-nos-ho tot tant fàcil i que no ens falti de res. Agrair l’oportunitat de poder-ho compartir en equip. Agrair tot l’esforç desinteressat que sabem que és màxim. No sou una colla gran, no. Sou una colla enorme! Felicitats!