Pels Camins dels Matxos - 63km 3.100m D+

La d’avui és un prova que passa per una zona d’un gran encant i d’una gran bellesa, imagino que és aquest el motiu que fa que les 500 inscripcions s’esgotin en dues o tres hores. El recorregut, d’uns 63km i 3.100m de desnivell positiu, transcorre integrament per la comarca d’Osona, passant per punts tant emblemàtics com Bellmunt, el Puigsacalm i Cabrera.

Sortim de Torelló a les 6:30h tot just quan s’està començant a fer de dia. Es nota una gran humitat a l’ambient, el cel està força emboirat i no sembla que de moment el sol es vulgui deixar veure.

 

Amb 1:21h i un ritme força bo, arribem a Bellmunt, les sensacions són molt bones, sembla que es presenta una gran jornada, dedueixo que la preciositat de l’entorn ajuda a fer-ho tot molt més fàcil.

A la que ens aproximem al cim del Puigsacalm, el punt més alt del recorregut amb 1.515m, la boira s’intensifica i per moments fins hi tot costa una mica veure les marques. La pujada al cim és ràpida i la temperatura força freda, interessa perdre alçada el més ràpid possible!!! La baixada fins al coll de Bracons té trams bastant complicats, hi ha molt de fang i rellisca d’allò més, sort de l’ajuda d’unes cordes que ha col·locat l’organització. Al quedar-te les mans molles de la corda, afegint-hi el vent que bufa per moments, fa que la sensació de fred per sigui considerable.

 Amb 4:14h arribo a l’avituallament del Prat de la Vola, hem fet ja la meitat del recorregut, ara bé, per superar la segona meitat caldrà fer-s’hi de valent!!! Pujant a Cabrera em trobo d’allò més bé, avanço alguns corredors, ara feia molta estona que no avançava ningú i ja ho necessitava. 

Ja sóc de nou al Prat de Vola, a partir d’ara sí que tocarà donar-ho tot, ha arribat l’hora de començar a fer ús de l’energia que he estat guardant. M’esperen encara algunes pujades exigents, amunt!!! Vaig avançant corredors, la majoria d’ells han fet un recorregut més curt que el meu, però de tant en tant me’n trobo algun que està fent el mateix recorregut que jo. Em trobo cada vegada més bé, arribo a l’últim avituallament, em diuen que em falten 7,6km, veig que no podré fer tant bon temps com l’any passat, però de totes maneres no penso guardar-me res, a per totes!!!

L’últim tram està ple de petites pujades i quan et sembla que aquesta ja ha de ser l’última, n’apareix una de nova, i així en vàries ocasions. Últim esforç, última apretada de dents, estic ja de nou a Torelló, finalment arribo amb 8:25h i molt satisfet de lo sencer que he acabat. Perfecte!!!

Trail des Citadelles - 73km 3600m D+

La prova d’avui transcórrer en territori Francès, concretament a la zona del Ariège i porta per nom Trail des Citadelles. Les dades de la cursa són 73km i 3.600m de desnivell positiu i sembla que una de les característiques principals del circuit és la gran quantitat de fang que hi ha al llarg del recorregut. A més, en un tram del circuit hi passen la totalitat dels 1200 corredors que sumen entre les 4 curses, per tant, aquest tram és molt probable que tingui certa complexitat.

            Nosaltres som els primers de sortir, amb el frontal al cap i una lleugera pluja iniciem la prova a les 6:00h. Abans de sortir em diu en Jordi Codina, “vosaltres foteu-li tanta canya com pugueu...” i jo li responc “...i tu hi has de fotre la mateixa canya que nosaltres”, “vosaltres feu i jo ja aniré venint...” em respon. Sortim amb en Jordi Armengau una vegada més, i les que falten!!! Accelerem una mica a la sortida ja que un possible corriol gaire enfangat al principi podria ser un embús fatal. Al cap de pocs minuts de córrer confirmem que el tema del fang va de debò, en la primera pujada notem com cal un esforç addicional per vèncer el fang, però què hi farem, ens hi haurem d’adaptar.

Notem com el ritme de la cursa és molt elevat, no sembla que tinguem més de 70km per davant, però nosaltres intentem moderar un punt la velocitat, és per això que quan passa l’Óscar, un basc que acabarem coneixent ens diu en conya “menos hablar y más correr, coño!!!”, però nosaltres li responem que xerrem ara que podem que més endavant no sabem com anirà...

Arribem a Bélesta, km 18, amb 1:50h, la veritat és que hem anat a una velocitat de gaire bé 10km/h i això per nosaltres és anar molt ràpid, però bé, la cursa ja ens anirà posant a tots al lloc que ens correspon.

Comencem la segona pujada, ara ja és de dia, el cel està molt emboirat, però de moment no plou, això sí el fang sembla que té intenció d’acompanyar-nos tot el recorregut. La zona per on correm és molt bonica i amb en Jordi comentem que es fa molt agradable transitar per aquesta nou territori.

Amb 3:45h arribem a Fongax, km 34, seguim anant molt ràpid ja que el circuit està sent força corredor. Aquí ens trobem de nou a la Sara, la xicota d’en Jordi Codina, i ens diu que ell ha passat per Bélesta 5 minuts més tard que nosaltres, en qualsevol moment estarà corrent al nostre costat!!!

         Ha arribat l’hora de la veritat, per davant tenim el desnivell positiu més important de la jornada, hem de superar prop de 700m per arribar al Château de Montségur. En Jordi es posa davant i amb la màxima seriositat marca un molt bon ritme, això vol dir, que sinó em vull quedar enrere m’hauré de posar molt serio jo també. De sobte apareixen un munt de corredors que no pot fer gaire que han sortit ja que, a diferència de nosaltres, van molt nets i polits. Se’ns afegeix doncs una nova dificultat, haver d’anar avançant corredors en una pujada enfangada... La pujada final al castell esdevé realment complexa, un munt de corredors que pugen, un munt de corredors que baixen, gent que no són corredors i també pugen i baixen, les pedres estan molt arrodonides i molt molles, amb la qual cosa rellisquen d’allò més, tot plegat força complicat. Baixant ens creuem amb en Jordi que puja, va 10 minuts per darrera, ens animem i endavant!!!

 

          Quan encara no fa 6 hores que hem sortit, arribem a l’avituallament de Montferrier i ens diuen que només ens falten 25km per l’arribada. En Jordi calcula i em comenta que podem fer unes 9 hores i jo li responc que si tot va bé, potser fins hi tot podem baixar algun minut de les 9 hores.

Intentant mantenir el ritme afrontem el Château de Roquefixade la que serà la penúltima pujada de la cursa. Aquí ja fa una estona que estem avançant els corredors de la cursa de 40km i el fet d’avançar sempre genera una motivació addicional. El dia segueix molt gris, el camí segueix molt enfangat, les cames comencen a notar l’esforç, però a hores no tenim altra alternativa que córrer tant com puguem.

Última pujada, falten 4km per l’arribada, 1km de pujada i 3km de baixada, novament en Jordi al davant, novament seriositat absoluta, seguim avançant els corredors de la cursa de 40km i algun de la nostra, això ens ajuda a mantindre la seriositat.

Els últims 3km semblava que haurien de ser plàcids, però no és així, aquí no hi ha fang, però el camí és molt tècnic ja que hi ha un munt de rocs que cal anar esquivant i que no deixen avançar tant ràpid com voldríem i per fi última baixada, és tant i tant dreta que cal una corda per poder baixar sense prendre mal, déu ni do!!!

Finalment, amb 8:56h arribem de nou a Lavelanet en les posicions 23 i 24 i molt satisfets de la feina feta. En Jordi Codina arriba una mica més tard que nosaltres, sembla que els últims kms li han donat més feina de la prevista, però tot i així, se’n surt molt bé i el que és més important, gaudint de valent!!!

 

Marxa La Selva del Camp - Muntanyes de Prades - 67,5km 2.450m D+

La d’avui no és una cursa sinó una marxa de resistència que surt de La Selva del Camp i transcórrer per les muntanyes de Prades amb una distància de 67,5km i un desnivell positiu de 2.450m. Tot i que no sigui una cursa, intentaré fer-la amb el mínim temps possible. L’any passat hi vaig estar 8:00h, a veure aquest any com va...

Sortim a les 7:00h direcció cap a l’Albiol, la temperatura és molt agradable, sembla que avui farà un bon dia. De sobte una pujada “dretíssima” que fa que deixem de córrer i caminem durant una estona, què bé!!!

A l’Albiol, km 10, mengem un tros de coca amb xocolata i endavant direcció Mont-ral. Avui és com si estigués una mica adormit, sembla com si em faltés motivació, hi ha quelcom dins meu que no acaba de funcionar. Això no pot ser, necessito despertar-me, necessito activar-me, necessito motivació, necessito córrer de gust!!!

 

Tot pujant cap el Refugi dels Cogullons noto que ja he aconseguit “treure’m la son de les orelles”, ja estic corrent com a mi m’agrada, ja m’ho estic passant bé!!! Imagino que la bellesa de l’entorn m’ha fet passar les tonteries... Tot i que avui sembla que ha costat més de l’habitual entrar en sintonia amb el medi... 

 Miro el GPS i ja estic al km 37, quina agradable sorpresa!!! Tinc Prades als meus peus, amb un tres i no res ja hi seré, perfecte!!! Em trobo a un corredor que he avançat fa una bona estona i de nou torna a estar al meu davant, dedueixo que per aquí hi ha alguna drecera... Ara bé, segur que ell no ha pogut gaudir de la bona panoràmica que hi ha des de dalt del Tossal de la Baltassana.

Quan porto gaire bé 6 hores corrent arribo a Capafonts, km 47,3. Sé que la zona a la que ara m’endinsaré és molt xula, hi ha un corriol que pujar força, però que es deixa fer bé, amunt!!!

 I ja sóc de nou a l’Albiol, km 57,5, porto 7:10h, em falten 10km per arribar a La Selva del Camp, ja veig que ho tinc bastant complicat per fer 8:00h com l’any passat, però intentaré aproximar-m’hi al màxim.

Baixem primer per un corriol que acaba a una pista de formigó no massa agradable per córrer, el sol pica amb força, sort que fa un “airet” força fresc que atenua la calor, aquí m’atrapa en Jaume, anem una estona junts, serà la primera vegada amb tota la marxa que hauré anat acompanyat d’algú (a excepció de la sortida). Últim esforç, vinga som-hi, última pujada, trepitgem el poble i quan el rellotge marca 8:10h arribo de nou al punt de sortida.

Avui, al principi, les sensacions no han estat massa bones, hi havia alguna cosa que no acabava de rutllar fins que la preciositat de l’entorn per on corríem s’ha apoderat de mi i ha fet desaparèixer allò que m’impedia gaudir del que estava fent...

Marató Vall del Congost - 42km 3.000m D+

Avui tenim la sort de córrer a prop de casa, avui tenim el privilegi de córrer en una zona d’una gran bellesa i en un recorregut molt exigent, però a la vegada molt divertit. Avui haurem de superar els 42km i 3.000m de desnivell positiu que ofereix la Marató de la Vall del Congost.

Sortim a les 6:00h de Castellterçol amb l’Ivan, que és un bon coneixedor de la zona i en Galdric, que avui correrà la seva primera marató, sí senyor!!!

Vist i no vist, ja som a la línia de sortida, vist i no vist, ja estem corrent. La proximitat al riu fa que la temperatura sigui força baixa i que faci una mica de fred, però el desnivell ens farà entrar ràpidament en calor. El primer tram del recorregut ha variat una mica en relació a l’any passat, els del Parc Natural no ens deixen passar per una zona amb uns corriols molt xulos i ens fan anar per una pista que ja no és tant xula, que hi farem...
 

Se seguida m’uneixo amb en Jordi Armengau, sembla que aquest any passarem moltes hores plegats a la muntanya. L’Ivan sé que està darrera meu, mentre que en Galdric avui ha sortit amb molta tranquil·litat per tal d’assegurar la cursa.
 

Pujant direcció al Pla de la Rompuda, km 10, veiem com els de davant fa estona que van trotant tot i que sigui pujada, en Jordi s’hi suma, però li comento que això puja durant molta estona i córrer aquí ens pot acabar passant factura a partir del km 30, així que optem per combinar el córrer amb el caminar. Les modificacions de l’itinerari respecte l’any passat fan que arribem al km 10 uns 5 minuts abans que l’any passat.

La baixada la fem a bon ritme, el terreny està molt sec i deixa córrer molt bé. Tot i així, anem a una velocitat una mica inferior a la que podríem anar, però de moment és el que toca.

Arribem al Paraiso, km 15, amb 1:41h, aquí s’acaba això d’anar frenant i comencem a prémer una mica l’accelerador. Avancem uns quants corredors, les sensacions són molt bones, la motivació és total, així que, a per totes!!!

Estem al km 19, aquí és on els bons coneixedors del recorregut diuen que veritablement comença la marató, fa 2:12h que correm, però si els experts diuen que ara comença, doncs no els hi portarem la contrària...

...i ja estem pujant al Purgatori, coincidim amb en Jordi que la bellesa del bosc ple d’alzines per on estem passant li resta una mica de duresa a la pujada i amb aquest pensament aconseguim superar-la molt satisfactòriament tot avançant 2 o 3 corredors.

 Arribem al Castell de Tagamanent i iniciem el descens de la forma més ràpida possible. Ens avituallem al km 30 quan portem 3:41h, les cames comencen a notar l’esforç fet fins el moment, però estan amb forces per donar encara tanta guerra com sigui possible.

Pujant cap a La Trona en Jordi fa un canvi de ritme impressionant, el tinc a uns 20m durant una bona estona i, per més que ho intento, no hi ha forma d’atrapar-lo. Jo en aquests moments estic anant a límit, si intento accelerar més, podria quedar-me amb l’intent, així que haig de deixar que en Jordi es segueixi allunyant, jo mentre estant, aniré tant ràpid com pugui...

A dalt La Trona, km 34, en Jordi m’està esperant, hem de baixar fins a Valldeneu i tornar a pujar fins a Can Tres Quarts, ara sí que toca donar-ho tot. A la baixada em poso jo davant i a la pujada s’hi posa en Jordi, anem pràcticament al màxim de les nostres possibilitats tant baixant com pujant, avancem forces corredors i això ens ajuda a seguir donant-ho tot.

Últims 3km, últim esforç, última baixada fins a Aiguafreda, aquí de nou em poso davant, miro el rellotge i veig que podem fer un bon temps, així que avall sense contemplacions!!!

Finalment, amb 5:23h creuem plegats amb en Jordi la línia d’arribada. Hem rebaixat en 11 minuts el meu temps de l’any passat, així que acabem molt satisfets de la feina feta, sí senyor!!!

L’Ivan malauradament ha tingut que plegar al km 15 per unes molèsties al genoll, ha recuperar-se doncs. Mentre que en Galdric ha finalitzat la seva primera marató amb 6:02h, enhorabona!!!

UT Les Fonts - 120km 6.000m D+

Són les 21:00h, el frontal al cap, molta gent coneguda, 120km, una cursa amb tres etapes i tot un cap de setmana per davant, la cosa no pot pintar millor!!!

La d’avui és l’etapa més assequible de les tres, 23km i tant sols 350m de desnivell positiu, pel meu gust, una etapa massa plana, però bé, el desnivell que no fem avui ja el farem durant els dos pròxims dies. Sortim a bon ritme, els de davant sembla com si només haguessin de córrer avui, però bé, ells tenen un objectiu diferent al meu. Jo, fent ús del seny que sempre m’acompanya, decideixo anar fent, sense encantar-me, però sense excessos, avui hi ha poc a guanyar i molt a perdre. L’etapa és totalment corredora, m’avancen corredors tot parlant del ritme que van en minuts per km, jo aquests números no els entenc massa, els que domino són els km per hora. Arribo al km 14 en 1:10h, és a dir, que si segueixo així, tardaré entorn a les 2 hores, perfecte!!! Em segueix avançant gent, cada vegada menys, però jo a la meva. Quan portem 1:45h ja veig de nou el poble de Xerta, entrem just pel costat oposat on hi ha l’arribada, hem de creuar tot el poble i quan el rellotge marca 2:00:10 finalitzo la primera de les tres etapes.

Són les 23:00h, menjo una mica, estiro fort per tal de que demà les cames ni se’n recordin de lo d’avui i a dormir a la furgo d’en Gerard que demà a les 5:00h hem de tornar a estar de peu.

Vist i no vist, ja són les 6:00h i ja estem corrent de nou. L’etapa d’avui té uns números que fan bastant de respecte, 70km i 4.000m de desnivell positiu. Avui és l’etapa clau, avui sí que es pot guanyar molt, però també hi ha molt a perdre, per tant, haurem d’intentar guanyar tot el que sigui possible i intentar perdre quan menys millor.

Arribem al poble de Paüls amb 1:10h, és el km 9,5 i per davant tenim la primera de les 4 pujades importants del dia. Comença a sortir el sol, la temperatura és boníssima, l’entorn és preciós i tot plegat fa que les sensacions siguin extremadament agradables.

 

Després d’avituallar-nos a Prat de Comte, km 26, enfilem la segona pujada important del dia. A mesura que anem guanyant alçada, la pujada es va fent cada cop més dreta, però les cames tenen encara força més que suficient per pujar a bon ritme. La panoràmica des del Tossal d’Engrillo és espectacular, km 32,8, bufa un vent fortíssim que obliga a marxar ràpid d’aquest avituallament.

 Abans d’agafar la baixada cap a Sant Roc, encara haurem de superar fins a quatre petites pujades, que si la cursa acabés avui es podrien fer corrent, però tenint present l’etapa de demà, és més prudent fer-les caminant. El mateix passa a la baixada, es podria fer a més velocitat, però la prudència em diu que em guardi cames per demà.

La tercera pujada ens portarà al punt més alt del recorregut, els més de 40km i 6:00h que portem a sobre es comencen a fer notar, tot i així, apretem fort les dents i amunt!!! Quan sembla que ja hem arribat a dalt del coll, perdem una mica d’alçada i tornem a enfilar cap un altre coll, això succeeix vàries vegades, sembla que no haguem d’arribar mai a dalt, sort que l’entorn és preciós i ho fa tot una mica més fàcil. La baixada cap al poble d’Alfara, km 53,5, és plena de rocs, bé, com pràcticament totes les baixades que hem fet. S’ha de dir que el terreny en general és bastant tècnic. Una vegada més baixo guardant cames per demà.

En la última pujada fa molta calor, no estic pujant gens bé, aquesta calor m’ha vingut molt de sobte, no estic còmode, necessito resoldre aquesta situació ràpidament!!! A la llunyania veig varis corredors, mica en mica m’hi vaig aproximant, cada cop tinc més a prop el de davant, l’avanço, més endavant un altre, també l’avanço i un altre i un altre, això em dóna molta força, ja torno a anar bé!!!

L’últim tram fins a Xerta es fa més llarg del previst, crec que als 6,5km que hi havia des de l’últim avituallament a meta, se’n hi hauria d’afegir un parell com a mínim. Quan ja fa una força estona que hem deixat l’últim avituallament veig Xerta encara molt lluny, una noia em diu que només em falten 5km, no pot ser, però si fa un munt d’estona en faltaven 6,5!!! Bé, sigui com sigui, amb 10:47h finalitzo la segona etapa. No sé si hauré conservat massa, el que sí que sé, és que no he apretat més del compte.

Són els 8:00h del diumenge i prenem sortida de la tercera etapa. L’avantatge d’avui és que no cal guardar res, avui toca donar-ho tot, a més, hi ha un munt de corredors que només corren aquesta etapa, aquests seran els que ens faran oblidar els kms que portem a sobre. En els primers moments sí que es noten les dues etapes anteriors, però la frescor dels corredors amb pitrall blanc (els que només corren avui), em fan oblidar el cansament i em posen en cursa ràpidament.

Superem la primera pujada sense excessives dificultats, m’estic sentint cada cop millor. Després de l’avituallament del km 8,5 enfilem la segona pujada que ens ha de portar al punt més alt del recorregut. Pujo tant ràpid com puc, avanço corredors del pitrall blanc, que bé que em sento, corro fins hi tot de cara amunt, l’entorn és novament fantàstic, m’ho estic passant d’allò més bé, som-hi!!!

 

Pujant al cim de Coscollosa veig en Mia, m’estranya veure’l aquí, quelcom no li deu acabar d’anar bé. Al cap de cop l’atrapo, em diu que ha tingut problemes digestius que l’han fet aturar, optem per anar plegats, segur que ens farà anar millor mútuament. Arribem a La Font Nova, km 19, ens en separen 8 de l’arribada, ara sí que toca donar-ho tot!!!

 

Baixem tant ràpid com les cames ens permeten, és evident que no farem tant bon temps com podríem haver fet si haguéssim portat un pitrall blanc, però crec que podem estar força satisfets.

Arribem amb 3:38h i un total de els tres etapes de 16:26h. Personalment acabo molt content de l’experiència viscuda, de com m’he trobat, especialment aquest tercer dia que era el que més por em feia i de la preciositat de la zona per on hem estat corrent i gaudint!!!

 Abans de finalitzar aquesta crònica, agrair d’allò més la gran feina feta per l’organització i l’incansable col·laboració de totes els voluntaris, moltes gràcies per aquest cap de setmana tant formidable!!!

Castellterçol - La Mola - Montserrat - 54km 2.300m D+

Són les 6:00h i sortim amb l’Ivan de Cal Pere Anton direcció Montserrat. A més, com que passarem a prop de La Mola, aprofitarem per pujar-hi també. La temperatura és més aviat baixa, però la previsió per avui és que faci un molt bon dia.

Agafem direcció el Solà del Sot, pugem cap a Coll d’Ases per baixar a continuació cap El Plans on la llum del dia comença a treure el nas per la nostra esquerra. Al davant hi tenim La Mola, “Collons que és lluny!!!” diu l’Ivan, “no, home no, ja veuràs com amb un moment hi serem” li dic jo. Xerrant, xerrant arribem a Sant Llorenç Savall quan portem 1:40h.

Un cop al parc Natural de Sant Llorenç i quan estem enfilant cap al seu punt més alt, notem com la temperatura ha augmentat considerablement, ens sobra part de la roba amb la que hem sortit, parem a treure roba i amunt!!!

 Amb 3:40h tenim el primer objectiu. Arribem a dalt La Mola, el dia és força serè, mengem una mica, aprofitem per mirar l’horitzó des de diferents perspectives amb tota la tranquil·litat del món i, un cop feta la foto de rigor, reprenem el nostre camí.

 Baixem per Can Pobla i travessem les urbanitzacions que ens separen de la Casa de l’Obac. Aquest és el punt menys bonic del trajecte, però que hi farem... Quan portem 5 hores, abans d’agafar un corriol molt xulo que ens portarà fins a Vacarisses, ens aturem a carregar aigua i a fer un petit refrigeri.

Al cementiri de Vacarisses hem d’aturar-nos perquè l’Ivan es tregui unes quantes pedres de les bambes i es comença a queixar que si li fa mal aquí i que si li fa mal allà, “tranquil, d’aquí una estona ja no hi pensaràs amb aquests mals, més que res perquè en tindràs d’altres... jejeje”.

 Quan portem 7:00h arribem als peus de la muntanya màgica, tant sols ens separen poc més de 500m de desnivell positiu fins assolir el nostre destí. Agafem el camí del 3/4 i amunt. Estem de sort que la pròpia muntanya ens protegeix del sol, la temperatura és molt agradable mentre anem per l’ombra. Cal una bona apretada de dents per arribar a la plaça del Monestir, però així ho fem i amb 7:50h som al final del nostre trajecte havent gaudit d’un matí formidable. El millor de tot, sense dubte, la companyia!!!

 Finalment baixem de nou a Monistrol on ens esperen la Vero i la Maria per tornar-nos cap a casa.

Marató Hivernal Campdevànol - 42km 2.600m D+

La marató d’avui transcorre integrament pel Ripollès. La sortida és a Campdevànol i després de fer 4 cims d’entorn als 2.000m fins a la meitat del recorregut, passarem pel Santuari de Montgrony tot fent camí direcció al punt d’inici. La zona on correrem avui no la conec massa, però tinc la sensació que serà una zona molt xula per corre-hi i que ens ho passarem d’allò més bé.

Sortim quan són les 8:00h del matí, la temperatura és força negativa i la sensació de fred al córrer pròxims al riu i sense que el sol encara s’hagi deixat veure és força intensa. Estic corrent i sento fred als peus, em sembla que això no m’havia passat mai!!! A la que ens endinsem al bosc i ens allunyem del riu la temperatura puja ràpidament, si més no aquesta és la sensació que tenim. Anem junts amb en Jordi Armengau, company d’equip de la PTL d’enguany junt amb en Pep Cabanas, xerrem de la temporada que tenim per davant, xerrem d’això, xerrem d’allò i xerrem de tot una mica. Mentre anem xerrant ens van avançant corredors, sembla que no ens ho estiguem prenent massa en serio, però senzillament estem guardant forces per la part final de la cursa.

Anem guanyant alçada progressivament, però de tant en tant també en perdem, en Jordi em diu que això és molt trencacames i que com hi hagi gaire trams així les passarem ben canutes, quanta raó tens company!!!

Arribem al primer dels cims, La Covil, el cel és totalment serè, hi ha un sol radiant i un paisatge espectacular. Veiem corredors al cim que divisem a la llunyania, el Costa Pubilla, tocarà baixar fins al coll per tornar a pujar, som-hi doncs!!!

Un cop som al pròxim cim es repeteix la situació de fa uns minuts, haurem de tornar a baixar per pujar de nou. De moment les sensacions són molt bones i tot i que el desnivell es comenci a fer sentir a les cames no impedeix seguir avançant a bon ritme.

Quan som al Costa Pubilla ens diuen que més amunt ja no ens faran pujar, perfecte!!! Ara bé, això no vol dir que s’hagi acabat la pujada perquè encara ens queda L’Emperadora i El Pedrapicada. La carena per on estem pujant i baixant és un prat alpí molt agradable per corre-hi i la vista ho fa encara més agraït.

En l’últim dels cims toca apretar fort les dents, en Jordi no afluixa gens ni mica i jo tampoc penso fer-ho, amunt!!!

Perdem alçada ràpidament, una baixa molt i molt dreta ens obliga a fer treballar fort els quàdriceps, avall!!!

Arribem a l’avituallament del km 24 i un home ens diu que tranquils, que només ens queda la pujada que ve a continuació, diu que aquesta zona se la coneix molt bé i que un cop siguem a dalt de la carena que tenim al davant ja tot serà pla i avall, crec que no serà ben bé així...

Portem més de 3 hores en cursa, ara toca fer ús de les forces que ens hem guardat al principi, ara s’ha acabat el xerrar, ara toca anar per feina!!!

Arribem al Santuari de Montgrony, km 29, carreguem d’energia al avituallament i endavant. Ràpidament som ja al km 35, aquesta segona part de la cursa està sent molt ràpida. De sobte una pujada força dreta, però no ens havia dit aquell home que s’ho coneixia tant bé que era tot pla i avall??? Ja em semblava a mi que no era així...  De cop som ja al km 39, mirem el rellotge i portem menys de 5 hores, sembla que farem bastant menys del que havíem previst. Última pujada, última apretada, i ja veiem Campdevànol, això ja està!!!

Finalment arribem junts amb en Jordi amb 5:07h i acabem tots dos amb molt bones sensacions i el que és més important, totalment sencers. Potser podríem haver apretat més, però segur que no hauríem acabat igual de sencers...

Sortida Nocturna Castellterçol

Semblava que el fred i la neu podrien disminuir la quota d’assistents, però no és així. Quan són les 21:00h i amb una temperatura de -6º C, sortim un grup de 15 corredors amb moltes ganes de passar-ho bé. La intenció és fer un circuit el màxim corrioler possible i la neu no ho podrà impedir. Anem direcció cap a la Font del Prat del Pou i a la que agafem el primer corriol per pujar cap al Ricard, veiem que el pes de la neu fa caure els arbustos enmig del camí, amb la qual cosa, a més de córrer haurem d’anar superant obstacles, això serà molt divertit!!!

La llum dels frontals sobre la neu multiplica la seva lluminositat i l’hi dona un toc molt interessant i fins hi tot un punt místic. Se sent un somriure per aquí, un somriure per allà, un crit més enllà d’un que està a punt de caure de cul a terra, estem gaudint com nens petits!!!

Tot pujant cap a Puigcastellar veiem un cel totalment serè, tot i així, ben abrigats com anem, no hi ha ningú que tingui fred. Uns quants dels que hem estat a les altres sortides nocturnes coincidim en la opinió de que aquesta vegada la meteorologia ens ha ajudat a fer la sortida més èpica de les fetes fins al moment.

 A l’Era de les Cases bufa una mica d’aire i la sensació de fred incrementa, tot i així, dubto que cap dels que estem aquí canviï aquest moment per estar ben calent al sofà de casa.

De Sant Julià baixem al Solà del Sot i, al acabar-se un corriol, n’agafem un altre que ens porti fins al Munt per arribar de nou a Castellterçol amb 1:30h. Hem fet 12,5km i uns 500m de desnivell positiu, però aquestes dades avui són el menys important. El més significatiu és que acabem tots molt satisfets i esperant que faci una altra nevada per tornar a sortir.

Finalment una dutxa al pavelló i cap a fer un bon sopar a La Poua.

Pròxima sortida nocturna a Sant Feliu de Codines al mes de març. Aquesta serà la quarta, a veure si podem seguir fent créixer el col·lectiu!!! 

Balanç temporada 2011

La temporada 2011 va començar al Trail Blanch de Font Romeu, aquell mateix 16 de gener al arribar a casa el primer que vaig fer va ser inscriure’m a la que seria la prova de l’any, el Tor des Géants. Des d’aquell moment l’objectiu no va ser altre que acumular kms i més kms i desnivell i més desnivell, ja que la distància i desnivell del Tor em feien molt de respecte.

Abans d’acabar el 2010 m’havia inscrit també a La Ronda dels Cims d’Andorra i aquest seria també un altre dels reptes més importants de l’any. És a dir, que no havia passat ni el primer més de l’any i ja tenia dues proves en el calendari que entre les dues sumaven 500kms i 36.000m de desnivell positiu, sense comentaris...

Un bon dia m’assabento que neix la primera Lliga Catalana de Curses d’Ultra Resistència de la FEEC, el que em faltava!!! Veig que és una opció perfecte per acumular els kms que necessito, amb la qual cosa, afegeixo les 5 proves de la Lliga al meu calendari.

Un cop fetes les dues primeres curses de la Lliga, Ultra Trail de Barcelona i Ultra Trail Coll de Nargó amb resultats força interessants, veig que val la pena lluitar per obtenir una bona posició a la classificació general. Tinc clar que el podi no està al meu abast, però intentarem fer-ho tant bé com sigui possible.

A principis de juny acabo establint el següent ordre de prioritat als objectius del 2011:

1er.- Tor des Géants

2on.- La Ronda dels Cims

3er.- Lliga Catalana de Curses d’Ultra Resistència

I arriba La Ronda dels Cims, uuuuffff quina animalada!!! La prova més dura fins el moment sense cap tipus de dubte, em calen 44 hores per finalitzar-la, però primer repte aconseguit.

Just una setmana després de La Ronda dels Cims hi ha l’Emmona, la quarta prova de la Lliga i toca complir, me l’agafo amb tota la calma del món i me’n acabo sortint amb més de 21 hores.

L’onze de setembe, Diada de Catalunya, és el torn del Tor des Géants, això sí que són paraules majors!!! Tot i passar moments complicats durant els tres primers dies, la proximitat a Courmayer i el veure la possibilitat d’evitar la cinquena nit, em suposa una important injecció d’energia i acaba sortint una cursa perfecte!!!

Al cap de dues setmanes de finalitzar el Tor en el meu calendari hi ha la Cursa de Cavalls del Vent, novament molta calma i acabar.

Dues setmanes més i l’Ultra Trail Serra de Montsant, l’última prova de la Lliga. Aquí participem amb en Jordi Armengau com equip i gràcies al bon temps d’en Jordi obtenim la primera posició.

I per anar tancant l’any 4 maratons de muntanya i algunes curses de 10 – 12kms.

La del 2011 ha estat per mi una temporada perfecte, tots les proves finalitzades, amb més o menys bons resultats, però finalitzades. Les dades acumulades: més de 4.000kms i més de 200.000m de desnivell positiu.

Bell Race - 10km 300m D+

Ahir havia de córrer la Marató de l’Ardenya, però per una causa de força major no hi vaig poder assistir. Com que feia ja 4 setmanes que no em posava un dorsal i em moria de ganes de competir, havia de trobar una solució per aquest cap de setmana i l’alternativa ha estat la Bell Race.

La Bell Race té uns 10km i 300m de desnivell positiu, res a veure amb la Marató de l’Ardenya, però almenys està a prop de casa i no caldrà tant de temps en desplaçaments.

La temperatura és força freda, 2 – 3ºC, hi ha molta boira i no sembla que hagi de sortir el sol en el poc temps que durarà la cursa, però bé, segur que ràpidament entrarem en calor...

Sortim, com no pot ser d’una altra manera, a tota ostia, uffff quin estrés!! No hi ha alternativa, ho surts al màxim de ràpid o et quedés enrere i recuperar posicions pot costar molt. En el km 1,5 agafem un corriol, no és molt dret, però va pujant, no es pot deixar de córrer, el cor batega amb la màxima intensitat, ja veig que avui, com diu l’amic Armen, tocarà “treure la carbonilla” una altra vegada.

El recorregut és molt corrioler i divertit, fins hi tot hi ha un tram de baixa força tècnic al que el segueix una pujada tant dreta que ens cal l’ajuda d’una corda. Després de la corda haig de caminar uns metres o sinó els quàdriceps podrien mostrar-me el seu descontentament.

En el punt més alt del recorregut hi ha una campana, és al km 6,5, estic esperant sentir la campana, però de moment res de res. Fa estona que vaig al límit, bé, des de que hem sortit no he deixat d’anar al límit en cap moment, o arriba aviat la campana o el bassó dret em dirà que no vol seguir corrent, necessito sentir la campana amb urgència!!!

Per fi arriba la campana i per fi arriba la baixada on puc agafar una mica d’aire. Tot i així, la baixada es presenta tant o més complicada que la pujada, hi ha un munt de corredors a darrera que tenen moltes ganes de passar-me, però si fins ara no els hi he permès per què hauria de fer-ho ara???

 Jo sí que aconsegueixo guanyar alguna posició, vaig tant ràpid com puc, sé que l’arc d’arribada està a prop i em sento amb la suficient força com per intentar avançar algun corredor dels que tinc davant. Per més que m’hi esforço és impossible, estan sempre igual de lluny!!! Fa estona que sento l’alè d’un corredor que el tinc molt a prop, últim km, petita pujada, vinga Salvador a donar-ho tot, últims metres, el corredor que tinc darrera em fa esprintar, quin patir!!! Al final m’ha calgut un temps de 00:47:22 i he acabat a la posició 40, quina cursa més ràpida!!!