Correm?? Sí, però sense passar-se, eh!!!

“Guaita Txell quin dia més bonic que fa per sortir a córrer”, i la Txell li respon al Salvador “Sí, sí, molt bonic, però només correrem una mica eh, sense passar-se, que ja et conec” I la Txell i en Salvador arriben a un bon acord, quan el terreny permeti córrer és correrà i quan no es caminarà. Avui doncs no arranquem el crono i ens ho agafem amb tranquil·litat.

Pugem cap a La Creueta i seguim direcció cap a La Codina. De camí, la Txell es queda meravellada amb l’entorn i amb la bellesa de la Font de la Blada i em reconeix que ha valgut la pensa sortir a rodar una mica.

Després de beure una mica d’aigua de la font pugem cap al Pla de les Forques per anar tancant la volta de nou cap a Castellterçol. De camí aprofitem per fer una mica l’animal...

Avui els kms no han sigut masses i el desnivell positiu tampoc ha estat excessiu, això sí, la diversió ha estat present en tot moment!!!

Hem estrenat la roba fent una mitja pel Moianès

Avui hem sortit a córrer amb l'amic Quim (àlies "la bèstia") i el capità (Albert Pallàs) per estrenar la roba que abans d'ahir ens van entregar el Salva i l'Iván. Ha fet un dia esplèndit per córrer, sol i fresca. I nosaltres que feiem molt de goig, com podeu veure a la foto... Hem sortit de Castellcir, hem baixat fins a Esplugues, per agafar el camí que passant pel "Verdaguer" ens ha portat fins al poble de Collsuspina. Un cop allà ens hem parat a la font per refrecar-nos i hem seguit el camí cap a l'Espina, hem passat per Santa Coloma i hem tornat a Castellcir. Hem acabat fent un total de 21 Km en una hora i tres quarts, a un ritme suau (mitjana de 150-160 pulsacions) i hem gaudit d'allò més, com sempre que correm, tal i com anunciava la magnífica roba que avui portàvem a sobre.

Estrenem la nova equipació a la Vall del Congost

Ahir divendres 4 de març es va fer l’entrega de les més de 70 peces de la nova equipació als diferents membres dels semprecorrent. Dos d’ells, en Jordi i en Salvador, quan encara no fa ni 10 hores que tenim a les nostres mans les noves peces de roba, no hem pogut esperar més i les hem tingut que anar a estrenar. Per fer-ho, hem optat per fer el circuit de la Marató de la Vall del Congost, cursa que es portarà a terme d’aquí dues setmanes i que nosaltres correrem. D’aquesta manera estrenem la roba i a la vegada entrenem un circuit que té molt per entrenar al llarg dels seus 42km i 3.200m de desnivell positiu.

Sortim a les 7:00h del matí del costat del pavelló d’Aiguafreda, però abans, amb la felicitat que suposa estrenar roba, immortalitzem el moment amb la corresponent foto.

Comencem a córrer, ens mirem mútuament i al·lucinem amb l’equipació, però quins peces més ben parides i mira, mira quina lluminositat que desprenen les bandes reflectants, sí senyoooor!!!

El cel està totalment serè, la temperatura és ideal per córrer i ambdós estem convençuts que avui gaudirem d’un matí autènticament formidable i més sabent que molt a prop del Castell de Tagamanent ens espera una molt bona botifarra.

Quan portem 4:20h amb 26km i 2.300m de desnivell positiu, arribem al Restaurant Bellver i la veritat és que la botifarra està exquisida!!!! De pas aprofitem per donar una mica de descans a les cames que el circuit sembla que no està massa disposat a oferir.

Amb les piles ben carregades i amb unes cames eufòriques afrontem els últims 16km que ens separen d’Aiguafreda. I vist i no vist, ja som de nou al punt d’origen, hi hem dedicat un total de 7:00:35h, però ambdós estem molt contents i satisfets ja que ens hem trobat molt bé en tot moment, dedueixo que tot és fruit de la nova equipació...

Castellterçol - La Mola - Montserrat

En l’entreno d’avui aniré fins a una de les moltes muntanyes màgiques que té Catalunya, Montserrat. Per tal de no quedar-me curt, he pensat que podria ser interessant pujar a La Mola i d’aquesta manera incrementar una mica el desnivell. El recorregut d’avui serà d’uns 60km i 2.300m de desnivell positiu, a veure si puc baixar de les 7 hores.

Sóc en Salvador, surto de casa a les 6:30h amb el frontal al cap, en solitari, però amb molta motivació, endavant!!!

Quan passo per coll d’ases, amb la primera dosis de claror que em dóna el dia, miro a l’horitzó, per veure el meu primer objectiu, La Mola, però una lleugera boira no me’l deixa veure. Això sí, un munt d’ocelletes tot cantant em donen el bon dia i em desitgen una molt bona ruta. Miro cap a l’est i mare meva quin cel...

En un vist i no vist ja sóc dins el parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i cal donar-li les gràcies per oferir-nos aquests corriols tant xulos per córrer.

A la que fa 3 hores que estic corrent arribo a La Mola, hi ha molta boira, però a l’horitzó veig Montserrat i li dic, prepara’t que vinc!!!

Corrent, corrent, quan porto 5 hores, em trobo amb un cartell sorprenent que em diu que només em falten 12km per Montserrat, només??? Això està fet!!!

De cop i volta torno a veure la muntanya de Montserrat, ara sí que està a prop. Al passar per Monistrol aprofito per fer un refrigeri, porto 5:45h, m’ho puc permetre ja que només em queda superar 4km i 675m de desnivell positiu.

Tot mirant el rellotge veig que serà possible baixar de les 7 hores que m’havia proposat abans de sortir, agafo el camí del 3/4 i amunt!!!

Feina feta, arribo a la plaça del monestir amb 6:31h, el dia no és excessivament radiant, hi ha bastant boira, fa vent i una mica de fred. Doncs res més, baixo fins a Monistrol pel mateix camí que pujant, que m’estan esperant i cap a casa. Fins a la pròxima!!!

Els corriols dels semprecorrent

Sortim a les 8:00h des del Castell de Castellterçol i l’Ivan em diu que té pensat un circuit d’unes 2 hores i 1/2, molt xulo, 100% corrioler i no més llarg perquè ahir va anar al fisio i li va dir que ha d’esperar uns dies abans de tornar a fer l’animal.  Jo, en Salvador, li responc que em sembla perfecte, però que l’allargaré una mica més aquesta volta. El dia està totalment serè i la previsió és que cap al migdia s’ennuvoli, però no està previst que plogui, quina bona pinta tot plegat, amunt!!!

Pugem cap al Ricard per a continuació agafar el corriol que ens ha de conduir fins a Puigcastellar. Seguidament arribem al coll de les Termes i ens endinsem a l’entramat de corriols que hi ha pels voltants de Sant Sadurní, quins corriols tant i tant agradables per córrer!!!

Passem per la Font de les Avellanes i seguidament pel camí dels Feliuans, per acabar pujant fins a Sant Sadurní pel Salt de la Guineu, fent un corriol darrera un altre, veig que les paraules de l’Ivan abans de sortir de que el circuit seria molt xulo i 100% corrioler, s’estan complint al peu de la lletra, quin manera més senzilla de gaudir d’un dissabte al matí!!!

Quan el rellotge marca les 10:20h, estant pròxims a l’Era de les Cases, els camins de l’Ivan i el meu es divideixen, ell tira direcció cap a Sant Julià per anar ja cap a casa i jo tiro direcció Sant Feliu de Codines.

Després de creuar la C-59 a l’alçada del golf, segueixo cap a l’ermita de Sant Climent i a continuació agafo el GR5 que m’acompanyarà durant una bona estona. Passo per Sant Miquel del Fai per dirigir-me cap al Castell del Clescar, immers en tot moment per un corriol que sembla que no s’hagi d’acabar mai!!!

Un cop a l’alçada de la Trona, amb els bidons d’aigua força buits, recordo la Font de la Vall de Neu on vam carregar aigua la setmana passada fent la Marató de la Vall del Congost. Per arribar-hi em tocarà baixar un desnivell de 300m per a seguidament tornar-los a pujar, però sé que l’aigua estarà molt fresca i valdrà la pena fer aquests desnivells. Ooooohhhhh que fresca, ara ja no hi ha qui em pari fins a Castellterçol!!!

Un cop superats els 300m positius agafo el Matagalls – Montserrat que també m’acompanyarà una estoneta. Són les 14:10h quan passo pel Mas El Pou i amunt, les més de 6 hores corrent ja es comencen a notar a les cames, però cada cop estic més a prop de casa i això m’anima. Finalment travesso Sant Quirze de Safaja i acabo arribant a Castellterçol quan són les 15:40, amb una volta d’uns 60kms i 2.200m de desnivell positiu, entrenament perfecte!!!

Marató La Vall del Congost

Sortim una trentena de corredors/es a les 7:00h del matí del pavelló d’Aiguafreda, uns disposats a fer el circuit de la Marató de la Vall del Congost i d’altres només disposats a fer-ne una part, això sí, tots disposats a gaudir d’una molt bona jornada de muntanya i un bon esmorzar a Can Bellver (pròxim al Castell de Tagamanent). A les 5:30h ja han sortit uns 15 corredors/es amb previsió d’anar a un ritme més suau.

D’aquesta trentena que sortim a les 7:00h, dos ells, en Jordi i en Salvador som de la colla dels semprecorrent. En Jordi per qüestions de temps, un cop esmorzat, haurà de baixar directe cap a Aiguafreda, pel contrari, en Salvador es podrà permetre el luxe de poder fer tot el circuit de la Marató.

El principal objectiu d’avui és gaudir al màxim de la infinitat de corriols que ofereix aquesta cursa, deixant una mica de banda el rellotge, tot i que l’horari que hauríem d’intentar respectar és l’arribada a Can Bellver, km 26, a les 11:00h. Un cop arribem al km 20, quan encara ens queda pujar El Purgatori, són les 10:10h, amb la qual cosa, tindrem una mica difícil complir l’horari previst.

Després de gaudir, un cop més, de la bellesa del Purgatori, amb el corresponent esforç que requereix pujar-lo, arribem al tant esperat esmorzar. Un cop tots entaulats, observo que a part de la botifarra, un dels elements principals és la Voll-Damm, havent-hi sobre la taula més ampolles que persones, una tipologia de corredors doncs un tant curiosa...

Després d’esmorzar en som cinc els que continuem amb el circuit íntegre de la Marató, liderats en tot moment per l’Abuelo, el principal organitzador de la cursa. Després de baixar fins al Figaró i pujar a La Trona, resta només l’últim regalet de l’Abuelo, baixar 300m de desnivell per tornar-los a pujar i acabar a la mateixa cota.

Abans de l’última pujada agafem aigua a la Font de la Vall de Neu, per, un cop finalitzada la pujada, acabar prenent el camí de la Matagalls – Montserrat que ens ha de portar novament fins Aiguafreda. Finalment arribem al punt d’inici amb 42km, 3.200m de desnivell positiu i amb un temps en moviment de 7 hores i 15 minuts, tot plegat, un matí formidable!!!

Sortida Noctura Pont de Suert

Sortim de davant del pavelló de Pont de Suert a les 18:00h, en Perxa que és de Pont i en Salvador que avui sóc el convidat. Em comenta en Perxa que ha pensat un circuit en el que primer pujarem, pujarem, pujarem i després baixarem, baixarem, baixarem, li faig saber que em sembla perfecte!

Comencem a córrer quan encara hi ha una mica de claró del dia, no en tindrem per gaire estona més, però de moment no cal encendre el frontal. Amb pocs minuts confirmo que en Perxa no m’ha enganyat quan m’ha dit que al principi tocaria pujar, però pel camí que m’està portant té la pinta de ser molt interessant. Passem primer pel costat del poble de Buira i poc després per l’ermita de La Mola, en cap moment sense deixar de pujar. Quan ja s’està esvaint la última dosi de llum del dia, en Perxa em senyala a l’horitzó el cim on hem d’arribar, es veu força lluny, tot i així, a la velocitat que estem avançant hi arribarem aviat.

Toca encendre el frontal, la serra de La Mola on hem d’arribar es cada cop més a prop i en Perxa no afluixa, es nota que córrer a casa!!!

Arribem al cap d’amunt de la Serra, 1.550m d’altitud, bufa un vent bastant fred i la temperatura no és gaire elevada, intueixo que estarem alguns graus sota zero, però la vista tot i no haver-hi gaire llum no té preu!!!

La baixada és molt agradable al tractar-se d’un terreny totalment alpí. Tot i que abans de començar la baixada de veritat, haurem d’anar recorrent la carena, amunt i avall vàries vegades assolint en algun punt fins a més de 1.600m d’altitud, arribant finalment al camí de La Cogulla. Aquest està bastant nevat i córrer per sobre la neu amb la llum del frontal és extremadament reconfortant.

Deixem el camí de La Cogulla per agafar el camí de Bonansa que ens ha de portar fins a Sirés. I la volta no pot acabar de millor forma, agafem un corriol per on hi passa un GR, amb bastant rocs, però molt divertit per córrer de nit!!!

Finalment arribem de nou al Pont de Suert havent fet una volta de 2:20h, uns 20km i 1.025m de desnivell positiu. Tot plegat molt interessant, només queda doncs donar-li les gràcies al Perxa per aquest recorregut tant xulo!!!

Castellterçol - La Mola - Castellterçol

L’entreno previst per avui és Castellterçol – La Mola – Castellterçol. Calculo que hi ha uns 50kms, no sé quin desnivell s’acumularà, però crec que s’ha de poder fer amb menys de 8 hores, vinga, som-hi doncs!

Sóc en Salvador, surto de casa a les 07:50h amb 2ºC, el cel absolutament serè i una gebrada considerable. Avui toca entrenar en solitari, factor que també cal preparar especialment per dues de les proves de llarga distància previstes per aquest any, La Ronda dels Cims d’Andorra (170km 11.000m D+) i Tor des Géants (330km 24.000m D+), en les que és possible que hi hagin bastants kms que toqui anar en solitari.

Surto direcció al Solà del Sot i pujo fins als 4 camins on agafo el camí del Matagalls – Montserrat que m’ha d’aproximar fins a La Mola.

 Al pas pels Plans ja la veig, sembla que estigui força lluny, però tinc el convenciment d’arribar-hi aviat.

Al cap d’una estona d’haver passat per Sant Llorenç Savall,  arribo a l’inici del corriol que m’ha d’enfilar fins al meu destí i que tantes ganes li tenia, miro l’altímetre i veig que me’n separen uns 700m de desnivell positiu, amunt!!!  Amb 3:30h arribo a La Mola (1.104 m) on hi ha una gentada increïble, m’alimento una mica i decideixo reprendre la marxa ràpid ja que mirant a l’horitzó veig que Castellterçol està força lluny.

Segueixo direcció al Montcau, un camí molt agradable i perfecte per córrer. Un cop al peu del Montcau, em desvio per un corriol que m’ha de conduir fins al Marquet de les Roques. Aquí el corriol s’estreny, es torna una mica més tècnic, però corre-hi és una delícia. Abans d’arribar al Marquet, m’aturo a la Font del Llor, em refresco una mica, carrego els bidons i endavant!!!

Un cop al Marquet, em plantejo si seguir pel camí que fa la Marató de Sant Llorenç o bé anar més directe cap al poble, en vista que la primera opció em pot allargar excessivament la volta, opto per la segona.

Amb 5h ja sóc de nou a Sant Llorenç, entro a un bar a prendre’m una mica de cafeïna fresqueta i ara ja només queda tornar pel mateix camí que he vingut. I vist i no vist, ja sóc de nou a Castellterçol, arribo a casa amb 6:51h, aproximadament 50kms, 2.000m de desnivell positiu i molt content de les bones sensacions que he tingut en tot moment. Fins a la pròxima!!!

Castellterçol - Castell de Tagamanent - Can Miqueló

           Són les 07:14h i rebo un sms que em diu: “Info Eeenrrriiic!! Ja tens les raquetes de neu apunt? Només que sàpigues que hi ha 2 o 3 cm de neu. No se com ho trobarem. Fins ara” Sembla doncs que l’entrenament d’avui es presenta divertit...

Som l’Ivan i en Salvador i sortim de Can Pereanton a las 8:05h amb el terra lleugerament nevat i sense saber del cert si aquesta neu ens deixarà arribar al nostre destí, el Castell de Tagamanent.

El cel està molt serè, la temperatura no és excessivament freda i sembla que podem passar un molt bon matí. A mesura que avancem anem trobant punts on la neu està glaçada, efecte que s’incrementa notablement al pas per Sant Quirze de Safaja.

Avui la nostra afició pels corriols ens juga una mala passada. Agafem el camí del Matagalls – Montserrat que ens ha de portar fins el mas El Pou, però arribar-hi es converteix en un autèntic calvari. El pes de la neu glaçada fa caure tots els arbustos al mig del corriol i havent-ne d’esquivar un rere un altre acabem completament molls. Ens hem de treure els guants perquè també estan molls i les mans se’ns han quedat absolutament gelades!!!

Baixem direcció Aiguafreda pel camí del ¾ amb les mans glaçades, la roba molla i amb una sensació de patiment considerable a conseqüència del fred. Al arribar a Sant Martí de Centelles ens veiem pràcticament obligats a prendre quelcom calent i decidim entrar  al forn l’Abella. Sortim com nous després d’haver entrat una mica en calor i amb un estat d’ànim que comença a enlairar-se. Agafem el camí del Purgatori que ens ha de portar fins al Castell de Tagamanent i aquí l’estat d’ànim ja és d’eufòria total, el camí s’enfila fort, però aquest corriol ens encanta!!!

A les 12:15h arribem al Castell de Tagamanent, ens alimentem una mica i agafem el GR-5 per baixar novament fins Aiguafreda, tot un luxe poder córrer per un camí com aquest!!!

En vista que arribar fins a Castellterçol corrent implica arribar massa tard, decidim acabar l’entreno d’avui a Can Miqueló. Truquem doncs a la Txell i l’hi diem que estarem a peu de carretera a les 14:15h.

Pugem per la drecera on passava antigament el Matagalls – Montserrat, ens trobem molt bé, les sensacions són molt bones i l’estat d’ànim segueix estant molt amunt. Amb la qual cosa superem el 400m de desnivell positiu força ràpid.

Vist i no vist, ja som de nou a Can Miqueló i bastant millor que quan hi hem passat al matí on les mans no les podíem ni tancar del fred. Arribem a peu de carretera a les 14:17h amb uns 35km i 1.800m de desnivell positiu i molt satisfets del matí que hem passat.

Grand Raid des Pyrénées 2010 - 160km 10.000m D+

L’ultra trail al que volem fer front aquesta vegada és el Grand Raid des Pyrénées, una prova de 160km de recorregut amb un desnivell positiu acumulat de 10.000m, la qual transcorre integrament pel Pirineu Francès.

Abans de sortir prenc consciència de dos particularitats que tindrà aquesta cursa, la primera és que el perfil s’acaba resumint en cinc grans pujades i cinc grans baixades, les quals de promig tindran entorn a 2.000m de desnivell...

Llegir crònica