dimecres, 18 de setembre de 2019

Rialp Matxicots - 84 km 6.300 m+


                De nou a la línia de sortida d’una de les millors de casa nostra. Aquest any en un format un tant diferent. Ja no es fa la modalitat combinada dels anys anterior. L’inici és a les 00:00 h i es permuta l’ordre entre els dos sectors. Enguany pugem primer al Pic de l’Orri i la zona del Montsent de Pallars, Montorroio... pel final. La nostra sorpresa amb en Jaume és veure poc més de 100 corredors. “No entenc res”. Em diu en Jaume. “Com pot ser que a una de les 3 millors que es fa a Catalunya siguem tan poca gent?”. Al llarg de la cursa acabarem arribant a la conclusió que potser un dels factors que ha reduït una mica el nombre d’inscrits, és el temps de tall que és bastant exigent. Tot i així, és realment sorprenent que siguem tan poca gent en una cursa com aquesta.

                Arrenquem i, com ja és habitual, a la primera pujada no paren de passar-nos corredors a “tota pastilla”. Probablement, tinguem més corredors a davant que a darrera. “Han sortit “saltarines”, avui”, comentem amb en Jaume, utilitzant el llenguatge de l’Ibon Zugasti. Nosaltres, com sempre, a la nostra. Es nota molta humitat a l’ambient. Així que a cuidar bé la hidratació, doncs. De camí al Pic de l’Orri algun petit símptoma de son. Lleu. Molt lleu. Però tinc clar que la nit serà llarga i que l’haig de combatre com sigui. Començo a fer treballar el “coco” al màxim, si el cap està ben actiu, la son no hi té res a fer. La tàctica funciona i el petit símptoma, marxa ràpidament.

                La baixada fins a Sort l’agafem amb molt de respecte. Són uns 1.500 m- i els excessos d’un principi podrien tenir un preu molt elevat al final. A mitja baixada ens trobem un altre avituallament. Un altre? Impressionant la poca distància que hi ha entre avituallaments! Un dels motius pels que podem dir que és una de les millors. Al final, la temuda baixada s’acaba deixant fer més bé del que esperàvem i amb 4:30 h estem a Sort.

                El tram que passa pels pobles d’Olp, Altron i Seurí, és d’aquells trams que amb en Jaume diem que va fent “la puta i la Ramoneta”. Petits puja – baixa en els que toca anar alternant el caminar amb el córrer. Pel poble de Seurí hi passem a les 6:30 h i ni rastre de la llum de dia. Collons, ja hi ha ganes d’apagar el frontal, però avui costarà... A la que agafem el camí cap els Altars és quan la cosa comença a pujar de veritat. Ara ens entenem. Ara començarem a sumar metres de debò. Les cames, de moment, encara van prou alegres. A l’avituallament que hi ha a uns 2 km abans dels Altars guardem el frontal a la motxilla. Per fi.

                L’inici del nou dia coincideix amb la zona on la cosa es comença a posar interessant. Entorn exquisit. El Montsent de Pallars, imponent, davant nostra ens espera. A veure com se’ns dona avui la seva pala amb més de 4.000 m+ a les potes. Som-hi! En Jaume accelera una mica el pas. Impossible seguir-lo. L’acabo perdent de vista. Jo, em concentro. Apreto tant com puc les dents. Faig treballar els bastons al màxim del que donen de si. Ha costat una mica, però ja sóc a dalt. Voluntaris animant per tot arreu. El veritable secret d’aquesta Matixcots. El seu enorme exercit d’enormes voluntaris. Segueixo amb la mateixa tònica per pujar al Montorroio. La baixada no és igual de fluida que l’any passat, però també s’acaba fent. A l’avituallament del Pas de la Mainera, com en tots i cada un dels avituallaments, tracte exquisit dels seus voluntaris. I el que sí que no he vist enlloc més, secció vegana i una voluntària que em dona a triar, olivada o paté de carxofa. Sense paraules...




                En la pujada a Les Picardes, tan o més dreta que la del Montsent, es comença a notar tot el que portem a sobre. De nou, en Jaume es posa a tirar, però jo no puc fer altra cosa que pujar com bonament puc. Des del Coll de Muntanyó, un descens prou ràpid a través d’una tartera de pedra petita que es deixa fer bé anar clavant els talons i una última pujada abans d’Espot Esquí on toca tornar a fer treure fum als bastons. Això sí, per mi, aquest sector és el de més encant de tot el recorregut. M’encanta!

                A l’avituallament d’Espot Esquí en Jaume em diu que no em passi amb el menjar. Menjo únicament un plat d’arròs, igual que ell. Llàstima que no em faci el mateix efecte a les potes que a ell. A partir d’aquí ens unim amb l’Ivan Olvera. Última pujada seria fins a la Creu de l’Eixol i pla i avall fins a Rialp. Altra vegada en Jaume es posa a tirar del carro. Collons, avui com m’està aprentant. Diu que vol veure l’etapa de la Volta. “Sí, home sí, ja la veuràs, tranquil!” Li dic jo. “Si, en diferit, no?” Sembla que la vol veure en directe. Mare meva, la que m’espera...

                La baixada cap a Rialp aquest any és diferent dels anys anteriors. Ara ja no baixem fins als pobles de Caregue i Escàs, sinó que tirem més directe direcció cap a la Serra de Posa. Altra vegada el camí va fent la “puta i la Ramoneta”. Petites pujadetes que no deixen córrer amb gens de comoditat. A més, en aquestes alçades ja comencen a fer mal. “Què? Acabaràs calent com una teia, eh?” Em diu en Jaume. “Hòstia, i tant!” La veritat és que aquesta Matxicots la trobo exigent de collons. A la Serra de Posa segueixen els petits puja – baixa que no deixen anar per feina. La temperatura comença a pujar. Estem a les hores centrals del dia i la calor comença a fer acta de presència. Finalment, després de passar-les una mica canutes, acabem veient el poble de Rialp. Bastant lluny, la veritat, però ja el veiem. Anem perdent alçada i anem guanyant calor, però cada cop som més a prop. Passem pel poble de Surp i ara sí que ja ho tenim a tocar. Bé, a tocar del tot, encara no, però no falta massa. Finalment, amb 15:36 h, avui amb la companyia addicional de l’Ivan i, personalment, calent com una teia, creuem la línia d’arribada.

                No puc acabar la crònica sense ratificar les paraules de l’inici. Una de les millors. Recorregut, sublim. Avituallaments, sublims. Voluntaris, sublims. Tracte, sublim. Entrega de tot un poble, sublim. Seguim? Sublim! Moltes gràcies a tots per aquesta currada!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada