La
d’avui és una de les meves maratons preferides. Ho és perquè està molt a prop
de casa i perquè el recorregut em té el cor robat i perquè el circuit és força
exigent i perquè està molt ben organitzada i perquè sé que coincidiré amb gent
molt ben parida i per un llarg etcètera (que sinó no acabaré mai). Des que la
vaig descobrir al 2009, l’he anat fent un mínim de 3 cops l’any i el millor de
tot és que sempre em queden ganes de tornar-hi. L’he fet més vegades sol que
acompanyat, l’he fet dies entre setmana sense trobar-me pràcticament ningú, per
això el dia de la cursa és per mi el dia de Festa Major.
A
la Festa Major d’enguany es veu que hi toquen molt bons músics i això ha fet
que vinguin uns balladors de primera. Uns balladors amb molt talent, uns
balladors que es mouen d’allò més bé sobre la pista de ball, uns balladors que
tenen molt ben estudiades totes les cançons i que coneixen a la perfecció els
passos que corresponen a cada melodia. Jo també tinc les cançons ben
estudiades, però a mi no se’m dóna tan bé això de ballar, així que m’hi hauré d’esforçar
al màxim si vull que l’any que ve em deixin tornar a venir a la Festa Major que
tant m’agrada.
Sortim
a gran velocitat, com no pot ser d’una altra manera, està clar. De seguida veig
que avui la música sona la mar bé i que hi ha qui es mou amb molt de talent
sobre la pista de ball. Jo estic al màxim d’atent a la música i de fer
correctament tots els passos que toquen, el meu talent dista moltíssim dels de
la primera fila de ball, però les moltes ganes que tinc de Festa Major sé que
em faran tenir un molt bon concert!
Sense
ni adonar-me’n em planto al km 15, les cames van d’allò més, les sensacions són
molt bones, la música sona cada vegada millor i, de sobte, una explosió de colors
inunda la meva visió. El Paraiso està ple de colors, però sobretot ple de verds,
uns verds de totes les tonalitats. Tot plegat una autèntica meravella per la
meva vista, una meravella que ens fa saber que la primavera ja està aquí. Impressionant,
de debò!
La
cançó que ens toquen pujant pel Purgatori és de les difícils de ballar, però és
una de les que tinc ben estudiades i se’m dóna força bé. A mesura que anem
pujant la cançó cada cop és més complicada, però a mi cada vegada se’m dóna més
bé, cada vegada em sento més a gust, cada vegada la connexió amb l’entorn s’apodera
més de mi i fa que, novament sense adonar-me’n, ja sigui al Castell de
Tagamanent!
Un
cop travessat el riu Congost arriba l’hora de la veritat, arriba l’hora de veure
si les cames realment tenen forces per seguir ballant. Les meves de ganes en
tenen i moltes i de forces crec que també, així que com que ja em conec les
cançons que ens posaran fins el final, diria que les puc ballar a la perfecció,
som-hi doncs! Efectivament, les cançons que van sonant són les que esperava que
em posessin, les cames van soles, no em sembla que estigui ballant, sinó que
estigui volant, aquesta Festa Major s’està a punt d’acabar i això té la pinta q
s’acabarà com una bona Festa Major es mereix!
En
la última baixada cap a Aiguafreda les cames segueixen anant soles, em trobo d’allò
més bé, les sensacions són immillorables, sona l’última cançó i justament és la
meva preferida. Una gran força que surt de dins meu se’m emporta i m’empeny. M’empeny
i de nou em sembla que estigui volant!
Al
final acaben sent 5:24 h de ball. Més de 5 hores on la música m’ha acompanyat
en tot moment i on totes i cada una de les cançons han sonat a la perfecció. Una
Festa Major collonuda, moltes gràcies a tots per fer-la possible!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada