diumenge, 9 de març del 2014

Marató Salvatge de Les Guilleries - 39 km 2.300 m D+

La marató d’avui transcórrer per una zona en la que no hi he corregut mai, però que  tinc el pressentiment que ha de ser realment ben parida. A més, l’adjectiu de salvatge que acompanya el nom de la cursa, desperta encara més la meva inquietud per conèixer aquest territori. En el breafing ja que veig que serà una cursa de les guapes, de les d’estar per casa, molt millor, pel meu gust, que d’altres on aparentment hi ha molta més categoria.

Els primer km estan sent de bastanta pista, massa pel meu gust, però vull pensar que és el preu que toca pagar per arribar a la zona salvatge. Arribem al km 10 en poc més d’una hora, la qual cosa indica que fins aquí no hem deixat de córrer pràcticament en cap moment. Comença el primer corriol, guapo, molt guapo, la cosa es comença a posar interessant... Arriba la primera baixada, però quina baixada més ben parida, un corriol dret com una mala cosa que requereix de la màxima concentració.  Intueixo que aquesta cursa no em deixarà indiferent!

Passat el segon avituallament i superada una petita pujada, arribem a una baixada dins d’un bosc immens en la que m’adono que l’anterior era de joguina en comparació amb aquesta. El pendent és tan fort que cal frenar de collons, deixar-te anar aquí podria ser un suïcidi... A més, el terra està ple de fulles i això en dificulta encara més el descens. No parem de baixar, cada cop més tècnic, cada cop més ben parit, cada cop més divertit. Ara ja entenc d’on surt l’adjectiu de Salvatge... Veig a venir que anirem fins el fons de la vall per, seguidament, remuntar tot el que estem baixant i així acaba sent.

Creuat el riu, pugem per un corriol de les mateixes característiques dels que hem estat baixant, però ara de cara amunt. Ara, per força, tocarà pujar estona, la sorpresa és que anem a parar a una pista que va pujant lleugerament. Pista i més pista i no para de pujar, però s’ha de córrer sí o sí. Uffff com està desgastant aquesta pista, un desgast tan físic com mental i la pista que no s’acaba mai, auxiiiiiiiiiiili!!!



Per fi s’acaba la pista i el corriol que hem agafat ens porta a un racó en el que es veu tot el Pirineu nevat a l’horitzó i a sota el pantà de Susqueda, quina panoràmica més guapa! Després d’anar alternant pujada i baixada, arribem a l’avituallament del km 30. Les cames estan amb força, així que com m’agrada dir-me, “Ara és l’hora, Salvador!” Incremento el ritme i les cames responen, perfecte! Miro el rellotge i porto 3:45 h, no sé si serè capaç de baixar de les 5 hores, però ho intentarem.

Quan fa molta estona que estic pujant, em trobo un home que em diu que ja estic a punt d’arribar a dalt i que després ja tot serà baixada fins a l’arribada, li dic que de conya i em respon que ja em parlarem a Sant Hilari si de conya o no... Uffff que poc m’ha agradat aquest comentari, o la baixada serà molt fotuda o és que no tot serà baixada, a veure que ens trobem...

La baixada es deixa fer força bé, la qual cosa vol dir que m’espera alguna sorpresa. Efectivament, de sobte toca tornar a pujar, ara bé, tot i que toca caminar, no em genera excessius problemes. Fa estona que no veig ningú ni per davant ni per darrera, no crec que pugui avançar a cap altre corredor, però també dubto que em puguin atrapar els que venen per darrera. Veig que serà impossible baixar de les 5 hores, tot i així estic satisfet perquè m’he trobat molt bé en tot moment. De sobte m’apareix el poble de Sant Hilari, però si encara falten més de 4 km per arribar als 42? Ja veig la zona d’arribada, ja? Doncs sí, amb 4:47 h i abans del previst arribo a la línia de meta. Abans del previst perquè aquesta marató tan sols ha tingut 39 km...


 La veritat és que el recorregut m’ha encantat, llàstima dels excessius trams de pista, ara bé, la varietat dels boscos és realment destacable. Hem passat per zones amb molta alzina, d’altres amb uns pins o uns avets immensos, fagedes enormes... Quina zona més guapa i com he gaudit! Tal i com intuïa, Les Guilleries no m’han deixat indiferent!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada