Semprecorrent a la Cursa popular de Caldetes

Diumenge 13 de març. Són les 8 del matí i marxem de Sant Feliu cap a Caldetes amb les nostres respectives (sempre fidels ) tot comentant la relativa facilitat de la cursa que ens espera: bona temperatura, poc quilometratge ( 10 km. ), terreny totalment pla... En definitiva, un bon entrenament per la Mitja del Maresme que ens espera el proper dia 20. Arribem cap a les 9, una hora abans de l'inici, i amb tranquil·litat anem a recollir el dorsal i ens anem posant apunt tot marxant cap al punt de sortida, no sense abans fer les fotos de rigor i fardant de les noves equipacions que fan les delícies d'algun que altre participant. Serà un bon entrenament, ens anem repetint...          

Arribem a la sortida. Escalfament, estiraments i vinga som-hi!! Primer contratemps; Un problema tècnic endarrereix la sortida gairebé 15 minuts, amb el refredament i els nervis que això comporta. La gent està neguitosa i es respira una calma tensa impròpia d'una cursa popular. Però sempre hi ha alguna cosa positiva i aquesta estoneta ens serveix per adonar-nos que el sol fa acte de presència i que el fet d'estar a peu de costa i les pluges del dia abans provoquen una humitat que no ajudarà gens ni mica. Efectivament, ja amb la cursa començada i a l'alçada del segon quilòmetre, just quan el recorregut arriba al passeig marítim, la xafogor es fa evident i comença a passar les primeres factures a molts corredors.

Meitat de cursa, al pas pel 5, al port esportiu d'Arenys, la calor em fa arremangar mànigues i baixar la cremallera del maillot. La cosa és més dura del que em pensava i començo a patir les conseqüències d'un mal plantejament de cursa i d'un turmell esquerre que ha decidit donar-me el matí!! Comencem a desfer recorregut a la inversa i a l'alçada del 5'5 em trobo amb el Lluís que va arribant al 5, arremangat com jo. Crits d'ànims: Va nano!! Que això està fet!! No apretis, que és un entreno!! A tope tiu!!
Rebo l'avituallament del 6 com aigua de maig!! Quina calor!! Ja encarant el tram final de la cursa, l'últim contratemps; Un pas subterrani innundat per les pluges del dia abans modifica el recorregut provocant que passem per un mateix punt fins a tres vegades. Haurem de desemboirar el cap! Passo el 9 amb un temps de 41'50... He d'apretar!! Recta final a tope i un temps de 45'08! Per a molts, res de l'altre món, però per un afeccionat com jo, l'hòstia. En Lluís arriba amb un crono de 52'34!! Ha baixat de l'hora, un autèntic campió! Estem fets pols, però molt contents!! La resta ja la sabeu, premis, entrepans, beures i intercanvis d'impresions amb la resta de companys. A les dutxes, cansats com burros,  comentem la jugada: Cullons nano, sort que només havia de ser un entrenament... I és que cada cursa és un món i això és lo maco d'aquest esport!!

Molta salut a tots!! I a poder ser, SEMPRECORRENT!!