dissabte, 15 d’octubre de 2011

Tor des Géants: La Valoració Final

El Tor des Géants ha significat la millor experiència a la muntanya de la meva vida. És una afirmació molt contundent, però que em surt del fons del cor. He viscut moments que mai oblidaré, he experimentat sensacions que mai havia experimentat, he tingut vivències impensables d’imaginar i he tingut pensaments que m’han transportat al més enllà. He corregut molts hores amb els sentiments a flor de pell. M’he emocionat una pila de vegades amb la bellesa dels paratges. La Vall d’Aosta incrementa la seva espectacularitat a mesura que avança la cursa, cada coll esdevé més impressionant que l’anterior i l’horitzó que apareix en assolir-lo supera la fantasia de l’últim divisat. M’he integrat amb l’entorn de tal forma que he passat a ser un element més del paisatge i he plorat de l’emoció.


 El patiment també ha superat límits inimaginables, però sempre apareix una força que pot vèncer el dolor, la grandesa de la cursa l’elimina, se’l cruspeix, el fa desaparèixer per complet. Hi ha quelcom que t’empeny endavant i no para d’empènyer i quan et sembla que estàs assolint el nivell màxim d’esgotament, apareix de nou aquesta força que no permet que t’aturis, que et fa avançar sense contemplacions.

Pel que fa al factor humà, sense paraules... La gent dels pobles, la gent que hi ha per les muntanyes, et transmet una energia, una força, una valentia, et converteixen en tot un heroi. Els voluntaris excepcionals, un total de 1200 per 500 corredors. Són tant atents, es preocupen de tots i cada un dels detalls, de que no et falti mai de res. Es com si els dos voluntaris i mig que et corresponen estiguessin corrent en tot moment al teu costat vetllant per la teva comoditat. Una organització fantàstica en tot els aspectes, des dels avituallaments, al control en tot moment de cada un dels corredors, passant per l’atenció dels metges.

Al principi de la cursa, quan veia algun finisher del 2010 que repetia, no ho entenia, no era capaç d’imaginar que al cap d’uns dies de cursa jo també voldria repetir, és més, no voldria que l’experiència que estava vivint mai finalitzés.

I ara, a un més vista de la cursa, només em venen a la ment bons records, els grans moments viscuts, només pensaments de felicitat, d’eufòria, només pensaments positius. Sembla com si els moments difícils mai haguessin succeït. És per això, que per a tots els amants de la muntanya i de la llarga distància, aquesta cursa és recomanable al 100%. Està clar que no és un repte fàcil, però sí totalment assolible. Només cal una bona preparació, molta il·lusió i molt convenciment en un mateix. Ser capaç de transformar el dolor i el patiment en diversió i satisfacció.

Fins a la pròxima!!!

1 comentari:

  1. Moltíssimes felicitats!!! Aquest no es un repte qualsevol, i no puc ni imaginar quan d'orgullós n'has d'estar de tu mateix
    Enhorabona i a guadir d'aquest record

    ResponElimina