Sortim plegats amb en Marc tot comentant les brutalitats dels 236km que portem de cursa. Avancem a un ritme suau, en Marc em diu que ell va amb el pilot automàtic posat i vol seguir avançant a aquest ritme, a mi ja m’està bé. Un cop dalt el coll Fenetre de Tzan, 2.738m, mentre estic esperant al Marc, em quedo uns minuts contemplant la immensitat del paisatge que tinc davant, a la vegada que noto que per dins meu hi circula una felicitat absoluta. En aquests moments estic gaudint d’allò més, estic experimentant unes sensacions que mai hauria imaginat, tot jo sóc pura eufòria!!!
Arribo al Bivacco Reboulaz i amb uns voluntaris molt amables calculem el temps necessari fins a la pròxima base de vida. A mi m’agradaria arribar-hi com a molt tard a les 4:00h de la matinada de manera que pugui dormir una estona i sortir per allà les 6:00h. Calculo que al ritme que estem anant amb en Marc arribarem més tard del que m’agradaria i acordem seguir cada un pel seu compte.
Surto del bivacco (refugi no guardat) “a tota ostia”, em pregunto d’on surt l’energia que m’empeny amb tant força, estic al·lucinant de lo bé que em trobo i aprofito per avançar tant ràpid com puc. Aquest sector del recorregut és diferent de la resta, anem fent colls de 300 – 400m de desnivell positiu a través d’uns flanquejos llarguíssim que impressionen d’allò més en mig d’unes valls enormes, una zona veritable excepcional!!! Quan més accelero, més fort em sento, no ho entenc, però m’encanta!!!
Arribo al Bivacco R. Clairmont amb el frontal que fa uns minuts que l’he encès. M’assento a la mateixa taula dels voluntaris que estan sopant, tot fent un distès intercanvi d’opinions. Els hi faig saber que estic realment meravellat amb la Vall d’Aosta, que aquesta cursa és fantàstica, que m’està apassionant d’allò més i que tots ells són veritablement collonuts!!!
La baixada del Col Vessona, 2.788m, fins a Closé és de més de 9km, al principi, amb l’eufòria que fa estona que m’acompanya, baixo a molt bon ritme, però mica en mica, la nit es va apoderant de mi. Miro l’altímetre i no hi ha manera de perdre alçada, baixo i baixo i l’altímetre que gaire bé no es mou, necessito arribar ja a l’avituallament, però no hi ha manera. Aquest tram se’m està eternitzant i això ha fet desaparèixer l’eufòria que feia tantes hores que m’acompanyava.
A les 22:59h arribo a Closé, pregunto si fins a la pròxima base de vida hi ha algun punt on dormir, em diuen que no i opto per dormir aquí. Veig que no hi ha manera d’agafar el son i als 10 minuts decideixo canviar les piles al frontal i afrontar l’últim coll de l’etapa, Col Brison, 2.492m.
Estic a la 4ª nit i amb l’únic objectiu d’arribar quan abans a Ollomont, la última base de vida abans de Courmayeur. Surto molt concentrat per tal de que la son no pugui guanyar-me la partida i decideixo tenir la ment el màxim ocupada pensant en tots els grans moments viscuts. La tàctica funciona a la perfecció, arribo a dalt el coll i en cap moment he tingut son, perfecte!!!
Arribo a Ollomont a les 3:32h, em dutxo, menjo una sopa de verdures boníssima, un iogurt i a dormir. Em poso l’alarma a les 6:00h i 10 minuts abans em desperto, he dormit gaire bé una hora i mitja d’una tirada, perfecte!!! Al intentar-me aixecar, noto com em fan mal totes i cada una de les parts del meu cos, sembla que no m’hagi de poder ni moure, però opto per no pensar-hi i em proposo de sortir quan abans. Tal i com havia previst, quan són les 6:09h, prenc sortida de l'última etapa que m’ha de portar fins a Courmayeur.
acollonant! gràcies per penjar-ho!
ResponElimina