dimecres, 22 de novembre del 2017

Marató dels Dements - 42 km 3.800 m+

                De nou a Eslida. De nou a una de les maratons més dures i més guapes que conec. De nou amb el grandíssim Jaume Folguera al meu costat. De nou en equip. Altra vegada tots els ingredients per viure plegats una d’aquelles jornades que de ben segur deixaran una bona empremta.

                Sortim una mica més enrere del que hauríem d’haver sortit i en els primers corriols es fa algun tap. En Jaume ho soluciona ràpid corrent allà on la gent camina. Jo intento fer el mateix, però els batecs del meu cor m’alternen que les meves cames no són les d’en Jaume. Superat el primer tram de corriol i amb la cursa ja estirada, ens posicionem com cal, servidor, el de menys “pota”, al davant.

                Com ja és habitual en aquest cursa, la desbrossada ha pencat de valent. Corriols impecables. Tan impecables com exigents. Ja sigui en pujada o en baixada. Molt exigents. Com és habitual també, una armilla blava a cada intersecció. Armilles blaves i més armilles blaves. Armilles blaves amb les lletres de “Organització” a l’esquena vestides per uns grans voluntaris. Brutal la quantitat de voluntaris. Impressionant. Realment impressionant. Com impressionant és també la gent que anem trobant a diferents punts del recorregut animant. Com impressionant és l’ambient que hi ha. Com impressionant és la magnífica jornada que estem vivint amb en Jaume. Com no pot ser d’una altra manera, l’equip funcionant a la perfecció.

                Un cop a Aín estem ja aproximadament a la meitat de la cursa i per davant tenim el Sr. Espadan que està esperant el nostre pas. Un Sr. Espadan que no ens ho posarà fàcil. Un Sr. Espadan que requereix de la màxima concentració un cop dalt de la seva carena.

                Dia esplèndid. Dia radiant. Fins hi tot una mica de calor. Però la jornada, com pronosticàvem abans de començar, està sent d’allò més intensa. D’allò més reconfortant. Motivació màxima. Cap i cames, tot i el munt de metres que portem a sobre, al seu lloc. Molt bones sensacions i moltes ganes de seguir incrementant el còmput de km que porta enguany de nostre equip. km que en dies com els d’avui prenen molt més valor.

                Fa molta estona que ens van dient que tenim el primer equip a 2 minuts. Al km 30 veiem a la llunyania aquest primer equip i en Jaume em diu que avui tocarà apretar 1/4 de volta més. D’acord. Doncs si la rosca permet aquest 1/4 de volta, l’apretarem.

                Al km 35 i amb la rosca ben apretada 1/4  de volta més, passem al primer equip. Interpreto que aquest final de cursa serà molt intens. Ha arribat el moment de donar al màxim de mi. Ha arribat l’hora de fer aflorar la millor versió de mi mateix. Ens tornem a trobar a l’Osvaldo, una de les peces claus de l’organitzacio. Ens el tornem a trobar per tercera vegada en poca estona. Es nota que es mou a casa. Ens diu que en gaudim al màxim de Dements. La nostra resposta és ferma i rotunda, “I tant que en gaudim, no ho hem deixat de fer en cap moment!”.

                Última pujada. En Jaume es posa davant. Com en el primer corriol del matí, els meus batecs tornen a estar al seu màxim. L’ocasió ho requereix. M’agradaria poder oferir a en Jaume un ritme més alt, un ritme que estigués a la seva alçada, però això ja haurien de ser un parell de voltes més i la rosca no dóna per tant. Ara bé, com va dir Einstein, hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, l’electricitat o l’energia atòmica. La voluntat. Doncs això sí que n’hi puc oferir al màxim. Tota la meva voluntat està garantida. Voluntat. Motivació. Ganes. De tot això sí que en puc oferir en grans quantitats.


                Última baixada de 2 km i 600 m-. Exigent fins al final. Concentració fins al final. Gaudint fins al final i de nou gaudint-ho plegats. De nou gaudint-ho amb en Jaume. Amb totes les armilles blaves. Amb tota la gent que ens hem anat trobant al llarg del recorregut i que tant ens han animat. Amb tota la família Dement. Moltes gràcies per donar-nos tant a canvi de tan poc! Tornarem. De ben segur que tornarem!