diumenge, 27 de febrer del 2011

Castellterçol - La Mola - Montserrat

En l’entreno d’avui aniré fins a una de les moltes muntanyes màgiques que té Catalunya, Montserrat. Per tal de no quedar-me curt, he pensat que podria ser interessant pujar a La Mola i d’aquesta manera incrementar una mica el desnivell. El recorregut d’avui serà d’uns 60km i 2.300m de desnivell positiu, a veure si puc baixar de les 7 hores.
Sóc en Salvador, surto de casa a les 6:30h amb el frontal al cap, en solitari, però amb molta motivació, endavant!!!
Quan passo per coll d’ases, amb la primera dosis de claror que em dóna el dia, miro a l’horitzó, per veure el meu primer objectiu, La Mola, però una lleugera boira no me’l deixa veure. Això sí, un munt d’ocelletes tot cantant em donen el bon dia i em desitgen una molt bona ruta. Miro cap a l’est i mare meva quin cel...

En un vist i no vist ja sóc dins el parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i cal donar-li les gràcies per oferir-nos aquests corriols tant xulos per córrer.


A la que fa 3 hores que estic corrent arribo a La Mola, hi ha molta boira, però a l’horitzó veig Montserrat i li dic, prepara’t que vinc!!!

Corrent, corrent, quan porto 5 hores, em trobo amb un cartell sorprenent que em diu que només em falten 12km per Montserrat, només??? Això està fet!!!
De cop i volta torno a veure la muntanya de Montserrat, ara sí que està a prop. Al passar per Monistrol aprofito per fer un refrigeri, porto 5:45h, m’ho puc permetre ja que només em queda superar 4km i 675m de desnivell positiu.

Tot mirant el rellotge veig que serà possible baixar de les 7 hores que m’havia proposat abans de sortir, agafo el camí del 3/4 i amunt!!!

Feina feta, arribo a la plaça del monestir amb 6:31h, el dia no és excessivament radiant, hi ha bastant boira, fa vent i una mica de fred. Doncs res més, baixo fins a Monistrol pel mateix camí que pujant, que m’estan esperant i cap a casa. Fins a la pròxima!!!

diumenge, 20 de febrer del 2011

Els corriols dels semprecorrent

Sortim a les 8:00h des del Castell de Castellterçol i l’Ivan em diu que té pensat un circuit d’unes 2 hores i 1/2, molt xulo, 100% corrioler i no més llarg perquè ahir va anar al fisio i li va dir que ha d’esperar uns dies abans de tornar a fer l’animal.  Jo, en Salvador, li responc que em sembla perfecte, però que l’allargaré una mica més aquesta volta. El dia està totalment serè i la previsió és que cap al migdia s’ennuvoli, però no està previst que plogui, quina bona pinta tot plegat, amunt!!!
Pugem cap al Ricard per a continuació agafar el corriol que ens ha de conduir fins a Puigcastellar. Seguidament arribem al coll de les Termes i ens endinsem a l’entramat de corriols que hi ha pels voltants de Sant Sadurní, quins corriols tant i tant agradables per córrer!!!

Passem per la Font de les Avellanes i seguidament pel camí dels Feliuans, per acabar pujant fins a Sant Sadurní pel Salt de la Guineu, fent un corriol darrera un altre, veig que les paraules de l’Ivan abans de sortir de que el circuit seria molt xulo i 100% corrioler, s’estan complint al peu de la lletra, quin manera més senzilla de gaudir d’un dissabte al matí!!!

Quan el rellotge marca les 10:20h, estant pròxims a l’Era de les Cases, els camins de l’Ivan i el meu es divideixen, ell tira direcció cap a Sant Julià per anar ja cap a casa i jo tiro direcció Sant Feliu de Codines.
Després de creuar la C-59 a l’alçada del golf, segueixo cap a l’ermita de Sant Climent i a continuació agafo el GR5 que m’acompanyarà durant una bona estona. Passo per Sant Miquel del Fai per dirigir-me cap al Castell del Clescar, immers en tot moment per un corriol que sembla que no s’hagi d’acabar mai!!!

Un cop a l’alçada de la Trona, amb els bidons d’aigua força buits, recordo la Font de la Vall de Neu on vam carregar aigua la setmana passada fent la Marató de la Vall del Congost. Per arribar-hi em tocarà baixar un desnivell de 300m per a seguidament tornar-los a pujar, però sé que l’aigua estarà molt fresca i valdrà la pena fer aquests desnivells. Ooooohhhhh que fresca, ara ja no hi ha qui em pari fins a Castellterçol!!!
Un cop superats els 300m positius agafo el Matagalls – Montserrat que també m’acompanyarà una estoneta. Són les 14:10h quan passo pel Mas El Pou i amunt, les més de 6 hores corrent ja es comencen a notar a les cames, però cada cop estic més a prop de casa i això m’anima. Finalment travesso Sant Quirze de Safaja i acabo arribant a Castellterçol quan són les 15:40, amb una volta d’uns 60kms i 2.200m de desnivell positiu, entrenament perfecte!!!

diumenge, 13 de febrer del 2011

Marató La Vall del Congost

Sortim una trentena de corredors/es a les 7:00h del matí del pavelló d’Aiguafreda, uns disposats a fer el circuit de la Marató de la Vall del Congost i d’altres només disposats a fer-ne una part, això sí, tots disposats a gaudir d’una molt bona jornada de muntanya i un bon esmorzar a Can Bellver (pròxim al Castell de Tagamanent). A les 5:30h ja han sortit uns 15 corredors/es amb previsió d’anar a un ritme més suau.
D’aquesta trentena que sortim a les 7:00h, dos ells, en Jordi i en Salvador som de la colla dels semprecorrent. En Jordi per qüestions de temps, un cop esmorzat, haurà de baixar directe cap a Aiguafreda, pel contrari, en Salvador es podrà permetre el luxe de poder fer tot el circuit de la Marató.

El principal objectiu d’avui és gaudir al màxim de la infinitat de corriols que ofereix aquesta cursa, deixant una mica de banda el rellotge, tot i que l’horari que hauríem d’intentar respectar és l’arribada a Can Bellver, km 26, a les 11:00h. Un cop arribem al km 20, quan encara ens queda pujar El Purgatori, són les 10:10h, amb la qual cosa, tindrem una mica difícil complir l’horari previst.
Després de gaudir, un cop més, de la bellesa del Purgatori, amb el corresponent esforç que requereix pujar-lo, arribem al tant esperat esmorzar. Un cop tots entaulats, observo que a part de la botifarra, un dels elements principals és la Voll-Damm, havent-hi sobre la taula més ampolles que persones, una tipologia de corredors doncs un tant curiosa...

Després d’esmorzar en som cinc els que continuem amb el circuit íntegre de la Marató, liderats en tot moment per l’Abuelo, el principal organitzador de la cursa. Després de baixar fins al Figaró i pujar a La Trona, resta només l’últim regalet de l’Abuelo, baixar 300m de desnivell per tornar-los a pujar i acabar a la mateixa cota.
Abans de l’última pujada agafem aigua a la Font de la Vall de Neu, per, un cop finalitzada la pujada, acabar prenent el camí de la Matagalls – Montserrat que ens ha de portar novament fins Aiguafreda. Finalment arribem al punt d’inici amb 42km, 3.200m de desnivell positiu i amb un temps en moviment de 7 hores i 15 minuts, tot plegat, un matí formidable!!!


dijous, 10 de febrer del 2011

Sortida Noctura Pont de Suert

Sortim de davant del pavelló de Pont de Suert a les 18:00h, en Perxa que és de Pont i en Salvador que avui sóc el convidat. Em comenta en Perxa que ha pensat un circuit en el que primer pujarem, pujarem, pujarem i després baixarem, baixarem, baixarem, li faig saber que em sembla perfecte!
Comencem a córrer quan encara hi ha una mica de claró del dia, no en tindrem per gaire estona més, però de moment no cal encendre el frontal. Amb pocs minuts confirmo que en Perxa no m’ha enganyat quan m’ha dit que al principi tocaria pujar, però pel camí que m’està portant té la pinta de ser molt interessant. Passem primer pel costat del poble de Buira i poc després per l’ermita de La Mola, en cap moment sense deixar de pujar. Quan ja s’està esvaint la última dosi de llum del dia, en Perxa em senyala a l’horitzó el cim on hem d’arribar, es veu força lluny, tot i així, a la velocitat que estem avançant hi arribarem aviat.
Toca encendre el frontal, la serra de La Mola on hem d’arribar es cada cop més a prop i en Perxa no afluixa, es nota que córrer a casa!!!
Arribem al cap d’amunt de la Serra, 1.550m d’altitud, bufa un vent bastant fred i la temperatura no és gaire elevada, intueixo que estarem alguns graus sota zero, però la vista tot i no haver-hi gaire llum no té preu!!!
La baixada és molt agradable al tractar-se d’un terreny totalment alpí. Tot i que abans de començar la baixada de veritat, haurem d’anar recorrent la carena, amunt i avall vàries vegades assolint en algun punt fins a més de 1.600m d’altitud, arribant finalment al camí de La Cogulla. Aquest està bastant nevat i córrer per sobre la neu amb la llum del frontal és extremadament reconfortant.
Deixem el camí de La Cogulla per agafar el camí de Bonansa que ens ha de portar fins a Sirés. I la volta no pot acabar de millor forma, agafem un corriol per on hi passa un GR, amb bastant rocs, però molt divertit per córrer de nit!!!

Finalment arribem de nou al Pont de Suert havent fet una volta de 2:20h, uns 20km i 1.025m de desnivell positiu. Tot plegat molt interessant, només queda doncs donar-li les gràcies al Perxa per aquest recorregut tant xulo!!!

diumenge, 6 de febrer del 2011

Castellterçol - La Mola - Castellterçol

L’entreno previst per avui és Castellterçol – La Mola – Castellterçol. Calculo que hi ha uns 50kms, no sé quin desnivell s’acumularà, però crec que s’ha de poder fer amb menys de 8 hores, vinga, som-hi doncs!
Sóc en Salvador, surto de casa a les 07:50h amb 2ºC, el cel absolutament serè i una gebrada considerable. Avui toca entrenar en solitari, factor que també cal preparar especialment per dues de les proves de llarga distància previstes per aquest any, La Ronda dels Cims d’Andorra (170km 11.000m D+) i Tor des Géants (330km 24.000m D+), en les que és possible que hi hagin bastants kms que toqui anar en solitari.
Surto direcció al Solà del Sot i pujo fins als 4 camins on agafo el camí del Matagalls – Montserrat que m’ha d’aproximar fins a La Mola.

 Al pas pels Plans ja la veig, sembla que estigui força lluny, però tinc el convenciment d’arribar-hi aviat.
Al cap d’una estona d’haver passat per Sant Llorenç Savall,  arribo a l’inici del corriol que m’ha d’enfilar fins al meu destí i que tantes ganes li tenia, miro l’altímetre i veig que me’n separen uns 700m de desnivell positiu, amunt!!!  Amb 3:30h arribo a La Mola (1.104 m) on hi ha una gentada increïble, m’alimento una mica i decideixo reprendre la marxa ràpid ja que mirant a l’horitzó veig que Castellterçol està força lluny.


Segueixo direcció al Montcau, un camí molt agradable i perfecte per córrer. Un cop al peu del Montcau, em desvio per un corriol que m’ha de conduir fins al Marquet de les Roques. Aquí el corriol s’estreny, es torna una mica més tècnic, però corre-hi és una delícia. Abans d’arribar al Marquet, m’aturo a la Font del Llor, em refresco una mica, carrego els bidons i endavant!!!

Un cop al Marquet, em plantejo si seguir pel camí que fa la Marató de Sant Llorenç o bé anar més directe cap al poble, en vista que la primera opció em pot allargar excessivament la volta, opto per la segona.

Amb 5h ja sóc de nou a Sant Llorenç, entro a un bar a prendre’m una mica de cafeïna fresqueta i ara ja només queda tornar pel mateix camí que he vingut. I vist i no vist, ja sóc de nou a Castellterçol, arribo a casa amb 6:51h, aproximadament 50kms, 2.000m de desnivell positiu i molt content de les bones sensacions que he tingut en tot moment. Fins a la pròxima!!!