dilluns, 23 de gener del 2012

Balanç temporada 2011

La temporada 2011 va començar al Trail Blanch de Font Romeu, aquell mateix 16 de gener al arribar a casa el primer que vaig fer va ser inscriure’m a la que seria la prova de l’any, el Tor des Géants. Des d’aquell moment l’objectiu no va ser altre que acumular kms i més kms i desnivell i més desnivell, ja que la distància i desnivell del Tor em feien molt de respecte.

Abans d’acabar el 2010 m’havia inscrit també a La Ronda dels Cims d’Andorra i aquest seria també un altre dels reptes més importants de l’any. És a dir, que no havia passat ni el primer més de l’any i ja tenia dues proves en el calendari que entre les dues sumaven 500kms i 36.000m de desnivell positiu, sense comentaris...

Un bon dia m’assabento que neix la primera Lliga Catalana de Curses d’Ultra Resistència de la FEEC, el que em faltava!!! Veig que és una opció perfecte per acumular els kms que necessito, amb la qual cosa, afegeixo les 5 proves de la Lliga al meu calendari.

Un cop fetes les dues primeres curses de la Lliga, Ultra Trail de Barcelona i Ultra Trail Coll de Nargó amb resultats força interessants, veig que val la pena lluitar per obtenir una bona posició a la classificació general. Tinc clar que el podi no està al meu abast, però intentarem fer-ho tant bé com sigui possible.

A principis de juny acabo establint el següent ordre de prioritat als objectius del 2011:
1er.- Tor des Géants
2on.- La Ronda dels Cims
3er.- Lliga Catalana de Curses d’Ultra Resistència

I arriba La Ronda dels Cims, uuuuffff quina animalada!!! La prova més dura fins el moment sense cap tipus de dubte, em calen 44 hores per finalitzar-la, però primer repte aconseguit.

Just una setmana després de La Ronda dels Cims hi ha l’Emmona, la quarta prova de la Lliga i toca complir, me l’agafo amb tota la calma del món i me’n acabo sortint amb més de 21 hores.

L’onze de setembe, Diada de Catalunya, és el torn del Tor des Géants, això sí que són paraules majors!!! Tot i passar moments complicats durant els tres primers dies, la proximitat a Courmayer i el veure la possibilitat d’evitar la cinquena nit, em suposa una important injecció d’energia i acaba sortint una cursa perfecte!!!


Al cap de dues setmanes de finalitzar el Tor en el meu calendari hi ha la Cursa de Cavalls del Vent, novament molta calma i acabar.

Dues setmanes més i l’Ultra Trail Serra de Montsant, l’última prova de la Lliga. Aquí participem amb en Jordi Armengau com equip i gràcies al bon temps d’en Jordi obtenim la primera posició.

I per anar tancant l’any 4 maratons de muntanya i algunes curses de 10 – 12kms.

La del 2011 ha estat per mi una temporada perfecte, tots les proves finalitzades, amb més o menys bons resultats, però finalitzades. Les dades acumulades: més de 4.000kms i més de 200.000m de desnivell positiu.