dilluns, 24 de desembre del 2012

Marató i Mitja l'Ardenya - 63km 3.000m D+


Avui la sortida és a les 7:00h del matí. En aquests moments fa força fred, però la previsió és de bon temps amb temperatures d’entre 5 i 11ºC. Estem a Santa Cristina d’Aro per corre la Marató i Mitja de l’Ardenya. Aquesta serà l’última cursa de llarga distància de l’any, així que aquests 63km i 3.000m de desnivell positiu que tenim per davant, ja es poden anar preparant que vinc disposat a donar-ho tot, com sempre és clar!!!

La sortida és molt ràpida, la gent no li té cap por a la distància de 63km. Jo por tampoc, però respecte sí, el suficient respecte com per sortir igual o fins hi tot una mica més conservador que en una marató. De seguida es fa de dia i podem parar el frontal. Quan encara no fa una hora que correm, ja estem al km 9, això, com segueixi així, serà molt ràpid!!!

Fa estona que estem corrent per pista, una pista que no m’és massa favorable i de sobte m’avancen fins a 5 corredors, crec que amb alguns d’aquests, més tard o més d’hora, ens tornarem a veure les cares...


Pista i més pista, el que té de positiu aquesta pista és que no t’exigeix especial concentració i pots anar pensant amb tot allò que et passi pel cap. Ens estem encarant al mar, pel que sembla hi hem de passar molt a prop. De cop una baixada molt pronunciada, tant pronunciada que si no vols frenar i et deixes anar sembla que hagis de sortir volant directe fins al mar. Arribem a la carretera, cap marca enlloc. Al sortir ens han alertat que s’havien trobat algun tram en el que havien tret les marques, però que tranquils que en tot moment hi hauria uns punts blaus que igualment ens marcarien el camí a seguir. Busquem els punts blaus, però tampoc no n’hi ha enlloc. Té tota la pinta que ens hem perdut, així que a tornar a tirar amunt fins a recuperar les marques. Efectivament, al baixar tant ràpid, ens hem passat un gir de gaire bé 180º. No passa res, recuperem el camí correcte i endavant. Veig que amb aquesta perduda m’han avançat un munt de corredors, així que ja tinc feina...

Estem corrent per la platja i no és feina fàcil. La curiositat em fa mirar l’altímetre, mai havia estat tant pròxim als 0m, la sorpresa és que marca -13m, doncs res, ara estic a un bon punt per calibrar-lo...

Mica en mica els corriols van guanyant pes, mica en mica em vaig posant a to i començo a recuperar les posicions perdudes. L’objectiu abans de sortir era el de baixar de les 8h i cada cop tinc més clar que ho podré aconseguir, en principi, sense excessives dificultats.


De sobte em començo a trobar un munt de corredors, són els últims de la marató que han sortit més tard i els dos circuits s’acaben unint. N’avanço un, i un altre, tres més... Tot i que no siguin de la mateixa cursa que la meva, el fet d’avançar tanta gent em motiva moltíssim i el fet de que em faltin menys de 20km per l’arribada em dóna molta força.

Arribo a l’avituallament del km 51, el rellotge està a punt de marcar les 6h. Em sento d’allò més bé, ara sí que ja tinc clar que em puc acostar més a les 7h que no pas a les 8h, així que: “Som-hi Salvador, a per totes!!!”.

Estem baixant per un corriol guapíssim, darrera tinc un corredor que s’està esforçant per avançar-me i jo m’estic esforçant al màxim perquè no ho faci, fins que de sobte pataaaaaam, ensopego amb el tronc d’un arbust tallat arran de terra i ostia al canto!!! El company que anava darrera m’ajuda a aixecar-me, “Estàs bé?” em pregunta, “Sí, sí, estic bé tranquil, saps què? Millor passa tu a davant” li dic.

Mica en mica em vaig recuperant de la caiguda, no m’he fet mal, però si alguna rascada a la cama i a la ma, però no passa res, cada cop estic més a prop de Santa Cristina d’Aro i això em fa oblidar l’aterrissada. Ja veig de nou el corredor que he deixat passar, m’hi aproximo ràpidament i l’acabo passant, Sí senyor!!!

Últims 5km, les cames comencen a protestar, però ara no és moment de protestes, ara és moment de mirar endavant i només endavant. Ja porto 7h, però em falta molt poc per arribar. A la distància veig un altre corredor, aquest sí que no em serà possible atrapar-lo, ho intento, impossible, la màquina ja no dóna per més...

Passo per la línia d’arribada amb 7:13h, objectiu assolit. El company que ha entrat davant meu em diu que ell ha entrat el 8è, així que jo he estat el 9è. No em pensava arribar tant endavant, però bé, una bona posició per tractar-se d’una cursa tant corredora.

dijous, 20 de desembre del 2012

Marató Se m'n Refum - 42km 2.000m D+


Ahir al vespre l’home del temps va dir que aquest cap de setmana estava sent el més fred de tot l’any i avui, aquí a Sant Sadurní d’Anoia, ho puc corroborar. Estem a una temperatura de 0ºC, això sí, el cel és absolutament blau, no s’hi veu ni una mínima boira. Tinc la sensació que avui serà un dia de tardor molt fred, però totalment radiant.

La d’avui és la Marató Se M’n Refum, segons l’organització té un desnivell positiu de 2.300m, però jo, veient el perfil, de moment ho poso una mica en dubte, ja us ho diré un cop hagi acabat.



Sortim poc més de 100 corredors, al cap de pocs kms, la cursa s’ha estirat tant que ja vaig tot sol. Noto que estic corrent poc motivat i això no m’agrada. Imagino que el fred i el no tenir corredors al meu voltant són els principals causants d’aquesta manca de motivació. Ho haig de resoldre, m’haig de concentrar en la cursa, haig de gaudir del recorregut, de l’entorn, d’aquest dia tant radiant, vinga Salvador, som-hi, que avui serà un gran dia!!!

Passat el km 13, m’avança un corredor, em giro i veig que en venen dos més que també tenen intenció de fer-ho, això és justament el que necessitava per entrar en cursa. Recupero la posició que havia perdut, els altres dos corredors ja els he perdut de vista, em començo a sentir a gust, perfecte!!!

Arribo a l’avituallament del km 21,5, amb poc més de 2 hores i després de fer els últims 4km per pista. Pel meu gust aquesta cursa està sent massa corredora, seria desitjable que hi haguessin més trams de corriol i menys de pista, però que hi farem, si avui s’ha de corre gaire bé tota l’estona, doncs a corre!!!

Calculo que vaig en la posició 15, veig que amb el ritmo que porto, puc fer entorn a 4:30h, m’ho proposo com a objectiu i em proposo arribar entre els 10 primers. Ni una cosa ni l’altra seran fàcils, però ho intentaré.

En pocs kms avanço 3 corredors, he entrat ja en aquella fase de la marató que vaig a més, ja m’he transformat, en Salvador conservador del principi queda aparcat i entra en acció en Salvador disposat a donar-ho tot. M’encanta!!!

Superat l’avituallament del km 32,5 veig que és totalment factible baixar de les 4:30h, també veig un altre corredor al que m’hi estic acostant ràpidament, a per ell!!! L’avanço, em sento cada cop amb més força. Endavant!!!

Ja veig Sant Sadurní a la llunyania, em giro i veig que a poc metres darrera meu hi ha el corredor que m’ha avançat després del km 13 i que mai s’ha allunyat gaire de mi. Si vull conservar la posició no em puc relaxar ni un moment, a donar-ho tot Salvador!!!

Els últims kms són en pujada, noto com el cor em batega molt fort i les cames manifesten el seu cansament, però no puc afluixar. Em giro, el corredor que em segueix no s’aproxima, si no baixo el ritme tinc la posició assegurada. Miro el rellotge, i tant que baixaré de 4:30h. Ja veig la línia d’arribada, la creuo en 4:15h i en 8a posició. El Sunnto em diu que el desnivell positiu ha estat d’uns 2.000m. Acabo de superar en 13 minuts el meu millor temps en una marató de muntanya. Perfecteeee!!!

dilluns, 10 de desembre del 2012

Marató Pirata Montserrat - 42km 2.750m D+


La d’avui no és una marató qualsevol, la d’avui és molt més que una marató, la d’avui és una autèntica festa entre una bona colla d’amants de la muntanya.

Falten pocs minuts per les 7:00h i estem al Bruc, disposats a fer una senyora volta a través d’unes muntanyes amb molta màgia, en una trobada que porta per nom Marató Pirata de Montserrat. Uffff quant de contingut hi ha darrera d’aquestes paraules!!!

Fa hores que els primers corredors han partit d’aquest mateix punt on ens trobem nosaltres i n’han sortit una pila de grups a hores diferents, els darrers fa tot just mitja hora. Nosaltres som els últims de sortir, abans però fem un sentit minut de silenci en honor a la Teresa, una vegada més pell de gallina!!!

De seguida es posen al davant en Jaume Folguera, en Jaume Brugulat, en Sergi Cots i l’Esteban Monje, uffff quines 4 peces... Amb en Joan Carreras de seguida veiem el ritme que porten i descartem intentar seguir-los. Aquests se’ns carreguen en un tres i no res!!! Nosaltres optarem per anar a un ritme més tranquil, a un ritme que a més de gaudir ens permeti xerrar i anar comentant la jugada. La primera pujada fins a Sant Jeroni és exigent, però el fet de no portar posat un pitrall i no haver d’estar pendent del rellotge genera una gran tranquil·litat. Quan ens falten pocs metres per arribar al punt més alt del recorregut ens trobem a les feres que baixen, en Jaume Folguera no el veiem, ja en deu haver fet de les seves...

Baixant direcció a Collbató en Joan es torça el peu, s’ha fotut una bona torçada, tot i així sembla que això no serà un impediment per seguir endavant i poder-ho passar d’allò més bé. “Què tal Joan?” “Home em fa força mal, però ja em passarà!”. Els 2 companys que van amb nosaltres li proposen solucionar-ho a base de cervesa, tot i que en Joan no té massa clar si és la millor solució...

Arribem a Collbató i ens trobem un avituallament que ja voldríem trobar-lo en moltes curses. Ens ofereixen cervesa com si fos la cosa més normal del món, bé, en aquesta marató sí que és la cosa més normal del món, pel que sembla nosaltres som els que no ens hidratem adequadament per obtindre un bon rendiment...

Pujant direcció al monestir li comento al Joan que l’any passat aquí ens vam començar a trobar gent de la que havia sortit abans que nosaltres. Aquest any o nosaltres estem anant més a poc a poc o els de davant estant anant més ràpid. A veure si al final això d’hidratar-se amb cervesa aportarà més energia del compte...

L’avituallament de Santa Cecília és extraordinari, no hi falta de res i el que és més important, s’hi respira un bon rotllo que és massa. M’ho estic passant d’allò més bé. Tot plegat és formidable, m’encanta!!! En Joan que no sabia massa bé on el portava, està al·lucinant, li costa acabar-se de creure el que està vivint... Aquí ens trobem a d’altres corredors que han partit abans que nosaltres. Això no és un avituallament, això és una festa!!! Amb en Joan tornem a renunciar a la cervesa i seguim la nostra marxa.

A mesura que anem avançant, no parem de trobar-nos corredors i més corredors i a tots se’ls veu d’allò més feliços, que poc que necessitem per tenir-ho tot!!!

El tram fins a Can Massana es fa d’allò més agradable, el desnivell que acumulen les cames es comença a notar, tot i així, estem gaudint tant que el cansament avui no pot fer acte de presència.

Si l’avituallament de Santa Cecília era extraordinari a Can Massana ja és Festa Major. Tothom va maquillat, llavis de color rosa, cabells pintats de verd, les galtes també ben acolorides, un joc per aquí, un joc per allà... Tot plegat, increïble!!!






En l’últim tram fins El Bruc ens acabem unint un munt de gent. Tots coincidim en destacar lo ben organitzat que està tot i la gran feina feta per tots els voluntaris que han vingut disposats a donar-ho tot per tal de que els altres puguem gaudir fent el que més ens agrada. Moltes gràcies Koales, sou una gent de puta mare!!!



Per rematar la festa, un bon vermut d’arribada i tots junts cap a dinar, què més es pot demanar???