Surto de la base de vida de Valgrisenche a les 21:16h, al cap de poc més d’una hora d’haver-hi entrat, i amb un estat d’ànim totalment recuperat. Començo a enfilar-me direcció el Col Fenetre, 2.854m, la pujada és molt suau i es deixa fer molt bé, a més, la sobredosis de cafè comença a fer el seu efecte i vaig totalment revolucionat, pel meu cap no paren de circular-hi pensaments positius, vaig avançant a gent, comença a ploure de nou, però no em preocupa, tot és eufòria dins meu!!! A mig camí em trobo el Refugi Chalet de l’Epée i entro, menjo una mica i torno a sortir. La pluja s’està intensificant, per uns moments bufa amb força un vent fred, sembla que la cosa podria empitjorar, però seguir pujant és el meu únic objectiu i de moment res em pot aturar. Quan falta poc per arribar al coll noto unes molèsties a la panxa, crec que la barreja entre el cafè i el que he menjat al refugi no se’m ha acabat de posar bé. Em prenc un Almax a veure si se’m calma el dolor, però la baixada no la faig gens còmode, no em trobo gaire bé, l’Almax sembla que no fa massa efecte i tot plegat em comença ha preocupar bastant.
A les 00:59h arribo a Rhémes-Notre-Dame, intento menjar una mica, però no m’entra res, sembla que l’estómac se’m ha tancat. Com que a l’avituallament no hi ha res que m’ajudi a resoldre el meu problema, decideixo seguir endavant esperant que tot s’acabi arreglant.
L’ascens al Col Entrelor, 3.002m, no el gaudeixo gens, més aviat el contrari, el mal de panxa no em passa i només puc beure petits glops d’aigua, ja que noto que fins hi tot l’aigua em costa d’assimilar. Finalment i just a l’arribar a dalt el coll, arribar el fatal desenllaç, trec absolutament tot el que he menjat en els últimes hores, no hi queda res dins meu, auxili!!! La baixada fins el pròxim avituallament és de 9km, no puc ni córrer, em sento totalment buit i a sobre m’entra una son que és massa. Decideixo estirar-me al costat del camí 10 minuts a veure si això m’ajuda a fer un reset. Mentre estic estirat, em passen pel cap infinitat de pensaments molt negatius, “si estic així la primera nit, com estaré a la cinquena???”. M’aixeco, elimino ràpidament els pensaments negatius i començo a córrer, molt a poc a poc, però haig d’arribar com sigui a l’avituallament. Al arribar a Eaux Rousses, 6:06h, veig un metge i li demano si té quelcom per la meva panxa, em diu que l’acompanyi i em porta fins al llit d’un alberg que hi ha al costat de l’avituallament, em diu que dormi com a mínim mitja hora i després en tornem a parlar. No puc dormir ni un minut, però em llevo molt millor, ja comença a fer-se de dia, em prenc un plat de sopa amb pasta i sembla que la primera crisi ja està superada, que bé!!!
Per davant tinc el punt més alt del recorregut, Col Loson, 3.299m, això significa que arribar-hi implicarà superar gaire bé 1.700m de desnivell positiu, som-hi doncs!!! L’ascens és força suau, les muntanyes a les que ens anem encarant són enormes, tenen una alçada impressionant i no tinc ni la més mínima idea del punt per on les creuarem. Mica en mica anem guanyant alçada, però cada vegada es fa més incerta la ubicació del coll per on hem de travessar. Per més que miri amunt, sempre veig corredors que acaben desapareixent, decideixo no preocupar-me més intentant esbrinar on està el coll i gaudir al màxim d’aquest nou dia que està començant en aquests paratges tant i tant espectaculars. L’últim tram és força exigent i fins i tot haig de parar un moment en un parell d’ocasions per agafar aire.
Assolir el coll implica un nou regal del Tor, la sorpresa al veure la nova vall és màxima i des d’aquí ja veiem el segon “Géant”, el Gran Paradiso, 4.061m, sense paraules!!!
La baixada fins a la segona base de vida és de 10km, em vaig trobant cada vegada millor, molt endarrere queden ja els problemes de la passada nit. La proximitat al poble de Cogne em dóna molta força i veure’l em fa incrementar el ritme encara més. Entro a la base de vida a les 13:16h, porto ja 102km i més de 27 hores en cursa. Tinc força gana, em menjo un bon plat de pasta on hi afegeixo una llauna de tonyina i de postres un parell de iogurts, un dinar perfecte!!! Provo de fer una migdiada de 15 minuts, novament se’m fa impossible agafar el son. M’alço als 10 minuts, faig un canvi de roba i sense pensar-m’ho més, quan són les 14:19h, surto amb un únic objectiu, arribar a Donnas abans de les 2:00h de la matinada, crec que haig de poder fer aquesta etapa en menys de 12 hores sense excessius problemes.
increïble... enhorabona!!!!!
ResponElimina