diumenge, 14 de gener de 2018

V Kedada Trail Kastellterçol, 04/02/18 - Inscripció miniKedada

Ara és el torn dels més menuts!
Necessitem que ells també s'inscriguin per saber quants marrecs tindrem posant el poble potes enlaire...

Els hi hem preparat uns circuits urbans de:
500 m - 3 a 7 anys
1.000m - 8 a 12 anys

Vinga, feu clic aquí.


dijous, 11 de gener de 2018

V Kedada Trail Kastellterçol, 04/02/18 - Aliments necessaris!

Ja us tornarem a fer memòria quan s'aproximi la data, però de moment aneu-ho tenint en compte, colla ben parid@!!!

Òbviament qualsevol aliment serà molt benvingut, però sobretot tingueu en compte la data de caducitat, que en edicions anteriors n'hem rebut de caducats...


divendres, 5 de gener de 2018

V Kedada Trail Kastellterçol, 04/02/18 - Llista d'espera

Llista d'espera...

Ei, mira que et vàrem avisar que havies d'estar a l'aguait. Les inscripcions ja estan tancades!
Ara bé, et pots inscriure a la llista d'espera fent click aquí.
A mesura que hi vagi havent baixes us anirem contactant.

Tornem a publicar el cartell perquè nous amics i col·laboradors s'han unit a la festa, ens els estimem molt i volem que en quedi constància!
Ueeeeeeee!!!






V Kedada Trail Kastellterçol, 04/02/18 - Inscripcions obertes

Molt bon dia, colla ben parid@!!!

Inscripcions obertes!

Si et ve de gust formar part de la història de Castellterçol, clica (ups, ja no hi és l'enllaç...)

Tornem a publicar el cartell perquè nous amics i col·laboradors s'han unit a la festa, ens els estimem molt i volem que en quedi constància!
Ueeeeeeee!!!


diumenge, 31 de desembre de 2017

V Kedada Trail Kastellterçol - 04/02/18

Ei, colla ben parid@!

Ja tenim la maquinària arrencada per tornar a fotre una festassa de collons el 4 de febrer a Castellterçol amb la V edició de la Kedada Trail.

Ja sabeu quin és el tracte, nosaltres ens en ocupem de tot per tal de que no us falti de res i vosaltres feu una graaaaaaaan aportació d'aliments!

Va, que els 5.000 kg de recapte de les últimes edicions aquesta vegada els superarem!

Atenció, no badeu, el 05/01/18 obrim inscripcions aquí mateix.




dilluns, 25 de desembre de 2017

El 2017 amb en Jaume plegats - 2.293 km, 149.880 m+, 396 h

Aquest 2017 ha estat un any molt intens i el recordaré en molts aspectes, però si hi ha quelcom que ha deixat una empremta inesborrable, sense cap mena de dubte, són les hores i experiències viscudes amb el gran amic Jaume Folguera. Hem tingut altres companys de viatge com l’Esteban o l’Israel, per exemple, però la que no ha fallat mai, sempre que no hi hagi hagut un dorsal que li hagi impedit ha estat la Boira, la nostra guia, la que ens marca sempre el corriol que hem d’agafar.

Doncs sí unes dades que seran difícils de superar, però que quedaran a la memòria per sempre més... 


07/01/17 - L'Albera

04/02/17 - Kedada

11/02/17 - Trepitja Garrotxa

10/03/17 - UT Les Fonts

10/03/17 - UT Les Fonts

22/04/17 - Vall de Ribes XS

22/04/17 - Vall de Ribes XS

16/06/17 - Trail Carlac

29/07/17 - Ultra Trail Valls d'Àneu

29/07/17 - Ultra Trail Valls d'Àneu

01/10/17 - Trailsacabra

08/10/17 - Trail Terra de Comtes i Abats

14/10/17 - Trail del Bisaura

14/10/17 - Trail del Bisaura

21/10/17 - Trepitja Garrotxa

21/10/17 - Trepitja Garrotxa

12/11/2017 - Marató del Montseny

12/11/2017 - Marató del Montseny

18/11/2017 - Marató dels Dements
18/11/2017 - Marató dels Dements

dimecres, 22 de novembre de 2017

Marató dels Dements - 42 km 3.800 m+

                De nou a Eslida. De nou a una de les maratons més dures i més guapes que conec. De nou amb el grandíssim Jaume Folguera al meu costat. De nou en equip. Altra vegada tots els ingredients per viure plegats una d’aquelles jornades que de ben segur deixaran una bona empremta.

                Sortim una mica més enrere del que hauríem d’haver sortit i en els primers corriols es fa algun tap. En Jaume ho soluciona ràpid corrent allà on la gent camina. Jo intento fer el mateix, però els batecs del meu cor m’alternen que les meves cames no són les d’en Jaume. Superat el primer tram de corriol i amb la cursa ja estirada, ens posicionem com cal, servidor, el de menys “pota”, al davant.

                Com ja és habitual en aquest cursa, la desbrossada ha pencat de valent. Corriols impecables. Tan impecables com exigents. Ja sigui en pujada o en baixada. Molt exigents. Com és habitual també, una armilla blava a cada intersecció. Armilles blaves i més armilles blaves. Armilles blaves amb les lletres de “Organització” a l’esquena vestides per uns grans voluntaris. Brutal la quantitat de voluntaris. Impressionant. Realment impressionant. Com impressionant és també la gent que anem trobant a diferents punts del recorregut animant. Com impressionant és l’ambient que hi ha. Com impressionant és la magnífica jornada que estem vivint amb en Jaume. Com no pot ser d’una altra manera, l’equip funcionant a la perfecció.

                Un cop a Aín estem ja aproximadament a la meitat de la cursa i per davant tenim el Sr. Espadan que està esperant el nostre pas. Un Sr. Espadan que no ens ho posarà fàcil. Un Sr. Espadan que requereix de la màxima concentració un cop dalt de la seva carena.

                Dia esplèndid. Dia radiant. Fins hi tot una mica de calor. Però la jornada, com pronosticàvem abans de començar, està sent d’allò més intensa. D’allò més reconfortant. Motivació màxima. Cap i cames, tot i el munt de metres que portem a sobre, al seu lloc. Molt bones sensacions i moltes ganes de seguir incrementant el còmput de km que porta enguany de nostre equip. km que en dies com els d’avui prenen molt més valor.

                Fa molta estona que ens van dient que tenim el primer equip a 2 minuts. Al km 30 veiem a la llunyania aquest primer equip i en Jaume em diu que avui tocarà apretar 1/4 de volta més. D’acord. Doncs si la rosca permet aquest 1/4 de volta, l’apretarem.

                Al km 35 i amb la rosca ben apretada 1/4  de volta més, passem al primer equip. Interpreto que aquest final de cursa serà molt intens. Ha arribat el moment de donar al màxim de mi. Ha arribat l’hora de fer aflorar la millor versió de mi mateix. Ens tornem a trobar a l’Osvaldo, una de les peces claus de l’organitzacio. Ens el tornem a trobar per tercera vegada en poca estona. Es nota que es mou a casa. Ens diu que en gaudim al màxim de Dements. La nostra resposta és ferma i rotunda, “I tant que en gaudim, no ho hem deixat de fer en cap moment!”.

                Última pujada. En Jaume es posa davant. Com en el primer corriol del matí, els meus batecs tornen a estar al seu màxim. L’ocasió ho requereix. M’agradaria poder oferir a en Jaume un ritme més alt, un ritme que estigués a la seva alçada, però això ja haurien de ser un parell de voltes més i la rosca no dóna per tant. Ara bé, com va dir Einstein, hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, l’electricitat o l’energia atòmica. La voluntat. Doncs això sí que n’hi puc oferir al màxim. Tota la meva voluntat està garantida. Voluntat. Motivació. Ganes. De tot això sí que en puc oferir en grans quantitats.


                Última baixada de 2 km i 600 m-. Exigent fins al final. Concentració fins al final. Gaudint fins al final i de nou gaudint-ho plegats. De nou gaudint-ho amb en Jaume. Amb totes les armilles blaves. Amb tota la gent que ens hem anat trobant al llarg del recorregut i que tant ens han animat. Amb tota la família Dement. Moltes gràcies per donar-nos tant a canvi de tan poc! Tornarem. De ben segur que tornarem!

dimarts, 24 d’octubre de 2017

Trepitja Garrotxa - 110 km 5.300 m+

                De nou tornem a estar amb el frontal al cap a punt d’emprendre un altre d’aquells viatges que tant ens motiven. De nou en Jaume i un servidor. De nou en equip, aquesta vegada de 2. De nou a l’Alta Garrotxa on hi solem passar més d’un dia i més de dos al llarg de l’any. Tan sols una preocupació per davant, poder treure el màxim partit de la jornada que tenim per davant vivint-la amb la màxima intensitat. Probablement ens en sortirem.

                Comencem el dia amb certa fresqueta, però aquesta dura ben poc. A l’avituallament de la Vall del Bac guardem el frontal i un cel ben serè ens dóna la benvinguda a una Alta Garrotxa que està de plena tardor. Una Alta Garrotxa on la tardor li queda d’allò més bé. Una tardor que li dóna un toc d’allò més interessant als boscos per on estem corrent i a l’entorn que ens acompanya.

                Li comento a en Jaume que avui ens tocarà córrer més del que estem habituats. La seva resposta: “Després de tot un estiu rondant pel Pirineu amb mitges de 3,5 – 4 km/h, ja comença a ser hora de fer pujar una mica aquesta mitja...” Doncs tens raó, company! I que carai, veure com els km van incrementant més ràpid del que estem acostumats també mola.


                Arribem a Beget, km 40, amb unes 5 h i només 1.700 m+. Bé és cert que no és gens habitual en nosaltres tan poc desnivell en 40 km, però tampoc ho és fer-los tan ràpid. Aquí, bon avituallament, dosis extra d’energia amb una forta abraçada de l’Alba i amunt cap al Cim del Comanegra! Ara sí que ve el que tant ens agrada. Som-hi! Comencem a pujar i fa certa calor, però de sobte i de forma molt ràpida el cel es comença a emboirar. A hores d’ara no semblen unes boires massa amenaçadores a curt termini, però la previsió sí que diu que cap al vespre –nit pot ser que ens acabem remullant. A veure...


                Del Comanegra fem tota la carena fins al Puig de Les Bruixes. Coincidim amb en Jaume que aquesta carena és d’un gran encant. L’hem fet moltes vegades, sí, però no per això perd el seu encant. Ens avituallem a Talaixà i seguim avançant cap al Coll del Bassegoda tot passant per Sant Aniol. La veritat és que si a dalt la carena l’encant era considerable, tot aquest tram que ve a continuació no té pas res a envejar. Fa molta estona que anem sols. Molts moments de xerrera i llargues converses, però també molt moments de silenci i deixar que tot flueixi amb molta tranquil·litat. Anem bé. Molt bé. De ben segur que podríem anar més ràpid, però aleshores potser no en gaudiríem tant. Així que com ja ens hem acostumat a prioritzar el gaudir envers a la velocitat, seguirem amb la tònica habitual. Hi estarem més hores, d’acord, però com jo dic: “more hours, more fun!”.

                Al Santuari del Mont traiem el frontal. A l’avituallament ens diuen: “Va, que ara ja es tot baixada!” La meva resposta és: “I tant! Fins a Beuda segur!”. Doncs sí, de moment uns 6 km de baixada fins a Beuda on ens hi trobarem l’Alba i després el tram fins a Oix sembla que no hauria de presentar masses dificultats. Bé! Bé! Seguim anant bé. Seguim passant-ho d’allò més bé. Tot i que hagi arribat la nit les cames van prou bé i l’estat anímic encara més.

                Trobar-nos a l’Alba i la seva més que deliciosa truita de patates és el millor que ens podia passar. Devorem la truita, ens l’acabaríem, però ens guardem un petit boci per Tortellà. De nou, una bona abraçada amb la mestressa i, de nou, una bona dosi extra d’energia.

                A l’avituallament de Tortellà es desviuen per nosaltres. Ens ofereixen tot el que està al seu abast, fins hi tot el seu propi sopar. Un gran tracte. Com a tots els avituallaments, és clar. Moltíssimes gràcies, bona gent! Sortint de Tortellà comença a ploure. No són més que 4 gotes i amb en Jaume diem que si tot el que ha de ploure ha de ser amb aquesta intensitat ja hi firmem ara mateix. Malauradament no és així i, poc abans d’arribar a Sadernes li comença a fotre amb força. Per sort, dura ben poc.

                A l’avituallament de Sadernes un nombrós grup de jovent ens ofereix també un gran tracte i ens diu que ens resten 9 km fins al final. Així que última pujada cap a Santa Bàrbara i última baixada cap a Oix. La pujada per dins el bosc la fem sense complicacions. Pel contrari, la baixada no ens ho posa tan fàcil i la pedra molla ens fa anar de cul a terra un parell de vegades. Res greu.

                I la parella que ha sortit aquest matí amb el propòsit de viure una gran jornada de muntanya arriba de nou al punt de sortida amb l’objectiu àmpliament assolit. Una parella que no volia més que gaudir d’una gran jornada i n’ha gaudit durant gairebé 17 hores. Una parella que no tenia altra preocupació que viure-ho tot plegat amb la màxim intensitat i així ha estat. Seguim sumant.

dimecres, 18 d’octubre de 2017

Trail del Bisaura - 80 km 5.000 m+

Quan amb en Jaume vàrem saber que enguany en el Trail del Bisaura hi havia competició en equips de 3, vam tenir clar que era una oportunitat que no podíem deixar escapar, així que només ens calia un tercer membre per l’equip. Després d’un parell d’intents fallits li vam proposar a l’Israel Mercadé que va acceptar de seguida. L’únic que li calia era poder-se organitzar l’agenda i finalment la va poder organitzar. Sols dues condicions en aquest equip. La primera, que el de menys pota dels 3, en aquest cas un servidor, seria qui aniria al davant. La segona i més important, objectiu principal gaudir al màxim i gaudir-ho plegats, quedant en un segon terme la vesant competitiva. L’Israel no ha corregut mai aquesta cursa i li diem que pot estar tranquil, que el viatge de Lleida fins a Sant Quirze de Besora li valdrà molt la pena. Li garantim que el gaudir està més que assegurat. Paraula! Així que ja tenim tots els ingredients: una de les curses més grans del país, un territori d’un gran encant, un recorregut sublim i un equip amb moltíssimes ganes de passar-ho bé. Que comenci la festa!

A les 6 h, amb el frontal al cap, arrenquem. Els primers compassos de la cursa segueixen el guió previst. Un molt bon ambient. Un molt bon rotllo i un equip on tot flueix de la millor manera possible. Avituallaments i més avituallaments. Encara no has acabat de pair l’anterior que ja te’n trobes un altre. En Jaume, degut a la seva intolerància al gluten, es troba a cada avituallament una bossa amb el seu número de dorsal amb productes sense gluten. Currat. Molt currat. Chapeau!


Amb una mica més de 5 hores arribem a Vidrà. 5 hores que han passat volant. 5 hores de màxima felicitat. Que bé que ens ho estem passant, per Déu! Que no s’acabi mai això que estem vivint, sisplau! A partir d’aquí ja anem els 3 sols pràcticament tota l’estona. Situació que fa que l’equip sigui més equip i que la connexió amb l’entorn augmenti encara més. El Bisaura per nosaltres 3 solets, què més es pot demanar? L’Israel ens confirma que totes les meravelles d’aquesta cursa que n’hi havíem parlat són certes i que la proposta de compartir-ho en equip n’incrementa encara més la màgia de tot plegat.

Cintes i més cintes. En tot moment se’n divisen un mínim de 4 o 5. Aquí els avituallaments i les cintes de cada 3 en sobren 2. Brutal! Els km i els minuts corren molt ràpid. Massa ràpid. Estem ja al km 60 i les ganes de que no s’acabi segueixen augmentant. A la pujada fins al Coll de Curull la fem pletòrics d’energia i en Jaume comenta: “Mireu, mireu on estem fotuts!” Estem immersos en una enorme fageda on tot sembla un tant irreal. Sembla que estiguem en un món un tant fantasiós. Sembla que estiguem dins d’un conte de fades. Quins boscos! Quin entorn! Quina bellesa! Quin encant! Quina felicitat! Quin bon rotllo!

A la cresta de Canemàs toca treure tota l’artilleria. Bé, això jo que sóc el més fluixet de l’equip. En Jaume i l’Israel no els hi cal. De fet, han anat tan sobrats durant tot el dia que encara és hora que consumeixin el primer cartutx i molt em temo que aquí tampoc el gastaran...

En l’últim tram de Bellmunt a Sant Quirze la tristor ens comença a envair. Això tan gran que estem vivint se’ns està acabant... Nooooooooo!!! Que no s’acabi, sisplau! És massa gran el que estem vivint. És massa intens el que estem sentint. La perfecció. Tot plegat no pot tenir una catalogació inferior a la perfecció. A més, en equip de 3, tot s’acaba multiplicat per 3.


Agrair enormement a l’organització del Trail del Bisaura aquesta magnífica jornada. Agrair aquest obsequi de cursa. Agrair el posar-nos-ho tot tant fàcil i que no ens falti de res. Agrair l’oportunitat de poder-ho compartir en equip. Agrair tot l’esforç desinteressat que sabem que és màxim. No sou una colla gran, no. Sou una colla enorme! Felicitats!

dimecres, 30 d’agost de 2017

Trail Valle de Tena - 72 km 6.000 m+

                Quan el dijous al vespre em vaig assabentar que ens retallaven uns 6 km el recorregut, el primer que vaig pensar, “Merda, ja hi som amb les retallades!”. Després, quan vaig saber exactament els motius, vaig trobar la decisió totalment encertada. La qüestió és que hi havia previsió de mal temps de cara a dissabte a la tarda, així que per garantir que tothom pogués pujar al Garmo Negro es va optar per avançar la sortida de la 4K de les 9 h a les 7 h i retallar un bucle d’uns 6 km abans d’enfilar cap al punt més emblemàtic d’ambdues curses. Doncs sí, una decisió totalment encertada ja que estava presa pensant en la totalitat dels corredors. Chapeau!

                Minuts abans de prendre la sortida ens diu l’Òscar que pel què fa a la previsió de la meteo, hi ha dos models que donen una lleu pluja fina de cara a la tarda, mentre que hi ha un tercer model (més tremendista) que dona possibilitats de tempesta. Doncs bé, a veure que ens acabem trobant...

                A les 5 h i sota la llum del frontal iniciem la que de ben segur serà una grandíssima jornada de muntanya. Avui està costant molt fer-se de dia. El cel s’intueix mig encapotat i això fa que la claror tardi més a fer-se present. Mica en mica anem guanyant alçada. Mica en mica va començant a clarejar. Tot i així, fins al  coll de Catieras no és on veiem el sol per primera vegada. Un sol que vol guanyar-se el seu lloc enmig d’uns núvols força atapeïts. Gran moment. La imatge. El cel. La panoràmica. L’entorn. Les gairebé 3 h en cursa. Tot plegat genera dins meu un absolut benestar i em fa sentir un gran afortunat. Moltes gràcies Valle de Tena per aquest obsequi!

                Baixant cap a la Casa de Piedra, avanço l’Artzai amb qui ens hem anat intercanviant la posició i em diu “Catalan, pues? Voy a ver si hago equipo contigo que los Catalanes sabéis mucho”.  Així que sembla que, de moment, tinc company de viatge. Som-hi, doncs.

                Pujant cap al Garmo Negro, la temperatura és boníssima i, més encara si la comparem amb les dues edicions anteriors on hi feia una calor brutal. La temperatura acompanya. Les cames també. Les sensacions són boníssimes i les ganes, totes i més! Pujo amb tota la il·lusió. Amb tota la meva força. Els bastons treuen fum. Els clavo tan fort com puc. L’Artzai em diu que per més fort que piqui que a les pedres no els clavaré. I és que amb tanta motivació, de tant en tant, hi ha alguna pedra que s’emporta un bon cop de bastó. En un vist i no vist (si més no em passa molt ràpid) ja som dalt el cim. Aquí, com sempre, un bon grup de voluntaris esperant el nostre pas. Com no, els hi agreixo enormement la seva tasca. D’agrair i d’admirar! Novament em sento un autèntic afortunat. Moltes gràcies voluntaris per aquest obsequi!

Arribant al Garmo Negro. Brutal!
                De camí cap al Refugi de Vachimaña dins meu tot és alegria. Em trobo saltant per sobre els blocs de pedra i, per un moment, és com si estigués ballant. Gran sintonia amb el medi. Tot és armonia. Tot flueix. Connexió màxima amb l’entorn. Grandíssims moments els que estic vivint. Sense adonar-me’n, se’m trenca un bastó. L’Artzai em diu “no me estraña, con las ostias que les has metido a las piedras subiendo...”. En un primer m’atabalo bastant. Ostia, fins a La Sarra no trobaré l’Alba perquè em pugui donar un altre bastó que tinc a la furgo. Ostia, el coll de Tebarray i el coll de Musales sense bastons poden fer-se molt durs... De sobte em ve al cap la paraula “Resiliència” que he après aquesta setmana (capacitat de fer front a les adversitats de la vida, transformant el dolor en força motriu per superar-se i sortint-ne enfortit). Doncs vinga, avui tocarà experimentar això de la resiliència i, a més, si ho faig adequadament encara en sortiré enfortit. Al arribar al refugi demano si algú té un bastó per deixar-me i a l’acte en Ruper em diu que ell plega i que em deixa el seu. Doncs saps què, si de cas deixem això de la resiliència per un altre dia.

                El tram fins al Refugi de Respomuso també passa volant. Amb un vist i no vist som al coll de Tebarray i amb un altre vist i no vist al refugi. Però que ràpid que passa tot plegat quan s’està gaudint tant, per Déu! La temperatura, acompanya. I molt. Les cames, acompanyen. I molt. L’entorn, acompanya. El que més. Feliç. Molt Feliç.

                El coll de Musales m’encanta. Me’l miro des del refu i el veig allà al fons tan ben posat. Som-hi, a per ell! Durant l’ascens passem bastants corredors de la 4K. Ens animen com si estiguéssim fent quelcom extraordinari i jo els animo a ells encara més. Com en tots els colls, un munt de voluntaris. Chapeau altra vegada!

                 Arribo a La Sarra i em trobo un munt de gent, en Gerard i la Valérie d’Andorra, l’Alba, en Nil, l’Aina, la Rouse amb les seves dues nenes... Tots disposats a ajudar-me i tots m’ajuden. Així qualsevol. Afortunat. De nou em sento molt afortunat. Aquí l’Artzai em diu que tiri, que ell s’ho vol prendre amb calma. Així que de moment tocarà seguir sol. L’avituallament se’m ha posat d’allò més bé, però el trobar-me tanta gent és el que realment m’ha suposat una potentíssima injecció d’energia. Surto motivadíssim, amb moltíssimes ganes. Per moments és com si les cames m’anessin soles. Brutal! El coll de La Foratata, tot i ser molt dret al final, el pujo pletòric, eufòric. Amb el munt d’energia que m’acaben de donar, com per no pujar-hi.

Aquí tothom ajudant!
                A Sallent de Gallego, altra vegada un cop de mà de l’Alba i la Judit que em donen l’última empenta fins al final. Això ja està, 10 km i ja som de nou a Panticosa. 800 m+, 600 m- i enllestit!

                Grandíssima jornada. Gaudint al màxim de cada metre. Un recorregut que m’encanta. Un entorn de luxe. La gent que m’he anat trobant pel camí, enorme! Sense cap mena de dubte jo només m’he tingut que preocupar de viure amb la màxima intensitat cada moment. Sense cap mena de dubte que ho fet! De la resta us en heu ocupat, vosaltres. Milions de gràcies bona gent! Milions de gràcies per dedicar-me el vostre temps! Milions de gràcies per fer-me viure el que viscut!

Al costat del pilar que ho sustenta tot!