dilluns, 19 de novembre del 2012

Marató del Montseny - 42km 2.700m D+


Ja som davant d’una nova marató, la d’avui és la Marató del Montseny en la seva segona edició. Som l’Ivan que es retroba amb els 42km després de més de mig any d’haver estat en contacte amb aquesta distància per última vegada i en Joan que avui s’enfronta a la seva primera cursa d’aquestes característiques.

Sembla que aquest any el temps ens vol respectar més que no pas en l’edició passada en la que va ploure des de l’inici fins al final i, a més, el fort vent a les cotes altes va intensificar molt considerablement la sensació de fred. Avui el cel també és gris, però sembla que està més tranquil que l’any passat.

Sortim plegats amb l’Ivan com fem habitualment, sortim tranquils, no ens preocupa que ens avancis altres corredors, no els hi posem cap impediment per evitar-ho, seguim la nostra filosofia d’anar de “menys a més” i ara, de moment, és l’hora del “menys”. En Joan surt bastant més ràpid que nosaltres, en els primers kms ja l’hem perdut de vista, “Molta força i molta sort Joan!!!”


Arribem sense excessives dificultats a Sant Bernat, km 16, ens avituallem per fer front a la primera pujada important de la cursa i amunt!!! De seguida el fort pendent del corriol ens obliga a caminar, ens obliga també a deixar de parlar com hem anat fent fins ara, bé, les paraules sense acaben a tots menys a un, un tal Ivan que xerra faci pujada, faci baixada, estiguem corrent o estiguem parats... Aquí comencem a avançar els primers corredors, agafem un bon ritme i no afluixem, l’Ivan al final ha deixat de xerrar, però de moment tampoc no afluixa.

Quan falta poc per arribar al Matagalls (no arribem al cim, sinó que ens quedem al coll), em giro i veig que l’Ivan no segueix, imagino que haurà hagut d’afluixar una mica, tot i així hem fet gaire bé els 20 primers kms junts i això és molt bona senyal.

Baixant direcció a Sant Marçal, el bosc ens meravella amb unes tonalitats impressionants, els colors que visualitzem són realment apassionants, es fa molt agradable corre per aquest terreny, felicitat absoluta!!! Em creuo amb un home que em diu que vaig el 47, això vol dir que davant meu hi ha un total de 46 corredors. Estic a punt d’arribar al km 25, ha arribat l’hora de fer el canvi del “menys al més”, em proposo avançar uns quants corredors més i arribar com a màxim en la posició 40, som-hi!!!



Pujant a Les Agudes em sento amb molta força, les cames em responen d’allò més bé, estic passant-m’ho molt bé i ho haig d’aprofitar-ho, a més l’entorn és preciós, una autèntica meravella. Avanço alguns corredors i això em dóna encara més força. Abans d’arribar al Turó de l’Home uns joves amb tambors i d’altres instruments animen amb molta intensitat, “Moltes gràcies companys!!!”

Superat el punt més alt del recorregut comença l’hora de la veritat, ha arribat l’hora de donar-ho tot, l’hora de prémer al màxim l’accelerador i el fre, ni tocar-lo. Els últims 12km fins a Sant Esteve de Palautordera són pràcticament en la seva totalitat en baixada, així que a per totes!!!

Passem de nou per Font Martina, km 35, les cames comencen a queixar-se de l’esforç fet fins el moment, però ara no és hora de queixar-se, hem quedat que ara era l’hora de donar-ho tot, així que no val a arronsar-se ni un moment. De moment en Joan segueix davant, per ser la seva primera marató ho està fent molt bé, sí senyor!!!

Passo pel cartell que m’indica que falten 5km per l’arribada. Veig a la llunyania en Joan, l’atrapo ràpidament, em diu que té les cames bastant carregades, “Vinga Joan, que això ja està!!!”.




En els últims kms encara avanço algun corredor, sembla que hauré complert el propòsit que m’he fet a Sant Marçal d’arribar dels 40 primers i això per mi ja serà tot un èxit. Al final arribo en 5:17h i en la posició 33 , gaire bé 20 minuts menys que l’any passat, bona feina Salvador!!!


En Joan arriba un minuts més tard amb 5:21h i en la posició 40. L’Ivan amb 5:31h i posició 52, un molt bon temps tant per l’un com per l’altre, enhorabona companys!!!



Abans d'acabar, donar les gràcies a l'organització per fer possible una cursa tant ben parida com aquesta i en un entorn tant extraordinari com és el montseny!!!

dissabte, 3 de novembre del 2012

Marató Sant Llorenç Savall - 42km 1.800m D+


Un any més estic a la línia de sortida de la Marató de Sant Llorenç, aquesta serà ja la quarta vegada que la correré. Abans de començar fem un minut de silenci en record de la 3a, pell de gallina!!! Per mi aquesta cursa té quelcom especial, va ser la primera marató que vaig córrer l’any 2008, està molt a prop de casa i, a més, passa pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, una zona on hi vinc a corre de tant en tant i que té un encant i una bellesa inqüestionables.

Els primers kms són per una pista totalment corredora que, tot i tenir petites pujades i baixades, es pot considerar plana. Un terreny que a mi m’és totalment desfavorable i així ho demostra la gran quantitat de corredors que m’avancen. Arribo al km 10 en 59 minuts, un ritme molt superior al que jo estic acostumat, sembla que ja no m’avancen tants corredors,  tot i així, de tant en tant n’hi ha algun que m’avança sense cap tipus de contemplació. Recordo que aquesta situació m’estressava molt en edicions anteriors, però coneixent el recorregut tinc la certesa que recuperaré posicions a partir de La Mola.

Arribem al km 17 i em diuen que vaig en la posició 60, era conscient que m’havien avançat molts corredors, però tants??? Aquí comença la cursa que a mi m’agrada, a partir d’aquí ens endinsem al Parc Natural, s’acaba la pista i comencen els corriols, perfecte!!! Em proposo que, arribats a aquest punt, ja no em poden passar més corredors, li haig de donar la volta a la situació, a partir d’ara haig de començar a guanyar posicions.

Només iniciar la pujada cap a La Mola avanço a un parell de corredors, vinga Salvador amunt!!! Se’m posa al darrere un corredor amb intencions de passar-me, no sé si ho aconseguirà o no, però no penso posar-li fàcil. Anem pujant i no es separa de mi, incremento el ritme i ell també, sembla que està disposat a donar-me guerra, però m’està anat de conya!!! Arribem junts a l’avituallament del km 21,5, portem 2:05h, el ritme és considerable, però de moment noto que les cames encara tenen molta força.

El cel és totalment serè, bufa un vent fortíssim que no ha deixat cap boira, es veu el mar amb una claredat absoluta, tot plegat em dóna molta energia per seguir pujant. Aconsegueixo distanciar-me del corredor que feia estona que tenia al darrere, a la vegada avanço un parell de corredors més, estic pletòric i haig d’aprofitar-ho!!!

Arribo al cim de La Mola amb 2:42h, aquí el vent és d’allò més fort, així que agafo quatre coses de l’avituallament i surto disparat. Haig d’anar per feina, a la que estigui dins el bosc ja s’atenuarà aquest vent, així que intento perdre alça tant ràpid com puc. De nou avanço uns quants corredors que tenen certes dificultats per baixar, són aquells que em passaven sense contemplacions en els primers kms, pel que sembla aquest terreny ja no els és tant favorable.

Passo pel Marquet de Les Roques, km 31, amb 3:23h, em trobo molt bé, em sento amb molta força, fa estona que vaig donant-ho tot i crec que si no passa res puc seguir així fins al final, intentem-ho!!!

En l’última pujada important de la cursa veig com se’m aproxima un corredor, m’he proposat que a partir de la pujada a La Mola no deixaria que em passes ningú, fins al moment ho he aconseguit, així que en aquesta ocasió no pot ser l’excepció. Incremento el ritme, per uns moments sembla que ell també ho fa, ja veig que està disposat a fer-me pencar, segueixo incrementant el ritme i l’acabo perdent de vista, bona feina Salvador!!!

Pujo al Castell de Pera corrent, miro el rellotge i veig que puc fer el mateix temps que l’any passat o potser fins hi tot una mica menys, així que a seguir donant-ho tot. El cel segueix totalment serè, de nou veig el mar amb màxima nitidesa, m’ho estic passant d’allò més bé, un matí perfecte!!!

Últims kms, em pregunten com vaig i els hi responc que molt bé, sembla que els sorprèn la meva resposta, però és la veritat, vaig molt bé. Ja veig el poble de Sant Llorenç, ara sí que això ja està, últim esforç i passo per la línia d’arribada en 4:40h, 8 minuts menys que l’any passat, posició 36 i amb unes sensacions d’allò més bones, fins l’any que ve!!!