diumenge, 23 de febrer del 2014

Marató Hivernal de Campdevànol - 32 km 1.960 m D+

Just abans de prendre la sortida des de l’organització ens comentem que degut a la intensa nevada d’aquesta nit que ha deixat entre 15 i 20 cm de neu a les parts altes de la cursa, es veuen obligats a retallar la cursa. Així que un cop coronat el cim de La Covil, ja encararem cap a Montgrony, sense continuar al llarg de tota la carena passant pels cims de Costa Pubilla, Emperadora i Pedrapicada. Sí que és cert que aquesta zona que han retallat és la més maca del recorregut, però també és cert que segur que haurà estat una decisió encertada per la nostra seguretat.

Sortim com és cada dia més habitual a un ritme molt alt, massa per mi, però intento no quedar-me massa enrere per tal de no encallar-me ens els primers corriols. Ha deixat de ploure just en el moment de la sortida, però al cap de pocs minuts ja torna la pluja que hi havia quan hem arribat a Campdevànol. Passats els primers km, hem de fer front a una de les complicacions que es preveien pel dia d’avui, el fang. És fa difícil no anar per terra, tot i així aconsegueixo salvar-ho força bé i m’escapo de tocar el terra amb el cul. Avui, al haver retallat la cursa, hauria de ser una mica menys conservador del que sóc habitualment en la part inicial de les maratons, però, tot i intentar-ho, noto que no és possible modificar el meu ritme de tractor. Em van avançant força corredors, però no m’hi capfico gens, jo vaig a la meva i a gaudir del que sembla que serà una jornada molt interessant.

A la que comencem a guanyar alçada la pluja es converteix en neu i el terra cada cop és més blanc fins arribar un punt on la blancor és absoluta. Estem pujant per dins el bosc i, tot i anar una mica molls, de moment no fa massa fred. A la que ens comencem a aproximar al cim de La Covil es gira totalment la situació, aquí hi bufa un fort vent, que ens tira tota la neu a la cara i ens dificulta considerablement la visió. Noto com les mans em perden una mica de sensibilitat, la qual cosa indica que haig de perdre alçada ràpidament. A la que entrem de nou dins el bosc, va desapareixent la neu, el vent, el fred i torna de nou el fang.





Arribo a l’avituallament de Montgrony i ens comenten que ens queden uns 12 km, així que em proposo d’incrementar una mica el ritme i sembla que les cames responen. A veure doncs si puc aparcar una estona el tractor i agafar un vehicle amb una mica més de reprís.

En aquest moment estic gaudint d’uns moments d’allò més dolços, el corriol per on estic corrent està molt enfangat i requereix de la màxima atenció, però alhora es fa d’allò més divertit, em sento molt a gust corrent i les cames em diuen que podem seguir amb aquest ritme que se senten amb força per arribar fins a Campdevànol.

Tot i la pluja, faig els últims km amb molta alegria. Enrere queden els moments un tant complicat de la part més alta de la cursa. Les sensacions són molt positives, no he apretat gaire, ho sé, però he gaudit molt i això és amb el que em quedo. Finalment creu-ho la línia d’arribada amb 4:19 h. No és cap gran marca en absolut, però han sigut 4 hores i 19 minuts carregats d’intensitat i de molt bones sensacions.

Abans de finalitzar la crònica és imprescindible agrair la bona tasca de l’organització i de tots els voluntaris que no ho han tingut gens fàcil amb uns condicions climatològiques tant adverses com les d’avui. Moltes gràcies per ser-hi, companys!!!

diumenge, 9 de febrer del 2014

Balanç 2013 - 4.847 km, 268.979 m D+, 823 h

Un cop passada la Kedada Trail que m’ha tingut ocupat en cos i ànima tot el mes de gener, arriba l’hora de fer el balanç del 2013 que tenia pendent. Un 2013 que ha estat tan enriquidor com intens. Un 2013 que ha estat tan dur com plaent. Un 2013 en el que ha calgut superar innumerables adversitats, però a la vegada, han estat innumerables els moments de màxima plenitud.

Un any més he après i he compartit moltes coses a la muntanya i amb la muntanya. Un any més he viscut grans moments, però a la vegada he seguit aprenent que la duresa de la muntanya és la que realment ens marca el camí a seguir. Cada any que passa sento que és major la meva fortalesa envers la muntanya, però a la vegada, cada any que passa, sóc més conscient de la meva vulnerabilitat. La nostra insignificant presència no és res envers a la seva immensitat. Qui mana és ella i cal respectar-la!

                El més significatiu d’aquest 2013, sense cap mena de dubte, és una història molt gran que he viscut i que em deixa gravat un record que de ben segur ja mai més marxarà de la meva memòria. Aquesta història que mai oblidaré porta per nom “GR11 – La Travessa dels Pirineus”. El GR11 m’ha ensenyat a connectar amb la muntanya. El GR11 m’ha ensenyat a sentir la muntanya. El GR11 m’ha ensenyat que les necessitats reals no són altres que l’aliment i el beure necessari per superar l’etapa. Gràcies a aquest GR11 avui puc dir que és un no res el que conec del Pirineu.

                Aquest 2013 ha estat també l’any de La Diagonale des Fous. Una prova en la que una vegada més m’ha ensenyat a que mai es pot defallir per més grans que siguin les adversitats a superar. Una prova que de nou m’ha demostrat que quant majors són els moments de sacrifici, majors seran els moments de glòria. En aquesta Diagonal van ser les paraules d’en Lluis Companys les que em van ajudar a tirar endavant, unes paraules que són totalment aplicables a la vida, especialment en moments complicats, “Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer”. En aquesta Diagonal vaig haver de sofrir més que mai, en aquesta Diagonal vaig haver de lluitar contra l’inimaginable, però en aquesta Diagonal la victòria va ser infinita. En aquest 2013 ha tornat tocar a sofrir, en aquest 2013 ha tocat tornar ha lluitar, en aquest 2013 hem tornat a vèncer!

                Aquest 2013 he vist clarament que el que realment em fa gaudir de la muntanya és la gent que m’acompanya. No calen ni curses, ni dorsals, ni cap classificació per gaudir al màxim, simplement cal bona gent al teu costat amb ganes de viure la muntanya amb la màxim intensitat. Això sí, de moment m’haig de seguir posant algun dorsal de tant en tant per mantenir una mínima guspira que m’ajudi a ser una mica menys tractor...

                Ja per acabar aquest balanç, unes quantes fotos que resumeixen el que ha estat aquest 2013.