dilluns, 21 d’abril del 2014

Pels Camins dels Matxos - 58 km 3.400 m D+

Ja tornem a ser a Torelló per fer un recorregut que per mi és un autèntic espectacle del principi a la fi. La veritat és que la volta que farem avui l’he fet una munt de vegades des de que la vaig descobrir i crec que quan més la faig, més m’agrada! A més, amb el pas dels anys, han anat fent una sèrie de modificacions al recorregut que el fan cada vegada més atractiu.

Sortim a les 6:30 h quan encara és una mica fosc. Anem plegats amb el ben parit d’en Jordi Codina i la intenció és anar junts fins arribar de nou a Torelló. Van passant els km i ens trobem que ja estem pujant a Bellmunt. No parem de xerrar, potser hauríem de xerrar menys i pencar més, però fa dies que no ens veiem i ens hem de posar al dia.

Arribem a Bellmunt amb 1:26 h. Aquí hi ha un avituallament dels bons, amb porró de vi i tot, així que com que portem gairebé 10 km, toca alimentar-nos bé que tenim molta feina per davant. Baixant de Bellmunt hi ha trams amb bastant de fang, en un d’ells jo vaig de cul a terra i quan hi passa en Jordi, fa la mateixa operació. Ara ja no hem de patir per no embrutar-nos, una preocupació menys!

De camí cap al Puigsacalm, seguim comentant la jugada amb en Jordi. Les sensacions són molt bones, el dia és radiant, l’entorn ho fa tot més agradable i acabem coincidint plenament que el tenim per davant és una jornada que de ben segur serà del tot formidable!



La màgia del Puigsacalm avui és encara més gran gràcies a la presència d’un munt de gent que ha vingut a animar, aquest cim és avui una autèntica festa! Mentre pujàvem ens hem anat intercanviant salutacions d’ànim amb els que baixaven i ara fem el mateix amb els que pugen, quin bon ambient que es respira, m’encanta!

Sense adonar-nos-en ens plantem al Prat de la Vola. Ens quedem acollonits al veure un camp que l’han habilitat com a pàrquing i està a petar cotxes, impressionant! Just quan anem per iniciar el bucle de Cabrera, arriba el primer corredor que ja ens porta 10 km d’avantatge, sense comentaris... Passem pel mig d’un munt de gent que anima d’allò més, la situació és d’autèntica pell de gallina, com mola!

La pujada a Cabrera la fem bastant bé. De moment les cames tenen ganes de pencar i ho aprofitem per avançar alguns corredors. Sense excessives dificultats ens plantem a les escales que han de pujar fins el Santuari, una bona apretada i ja som dalt. Aquí ens trobem a l’Alba i a la Carolina que ens han vingut a animar, just el que necessitàvem després d’aquesta pujada.



En la baixada de Cabrera hi ha algun tram realment complicat per la gran quantitat de fang que, sumada al pas de tots els corredors de davant, ho han convertit en una autèntica pista de patinatge. Ho salvem com bonament podem i quan portem 5:35 h ens plantem novament al Prat de la Vola. Aquí toca avituallar-nos fort, per davant tenim encara uns 20 km, bona part d’ells per una zona on hi tocarà molt el sol i a l’hora que hi tocarà amb més força, així que no és feina fàcil el que tenim per davant...

El pas dels km es comença a notar a les cames. Tot i així amb en Jordi seguim endavant amb molta alegria. Estem gaudint d’allò més i això ens facilita les coses per seguir avançant. Molt a la llunyania veiem el Castell al que ens haurem d’enfilar just abans d’arribar a Torelló. Està lluny, sí, sabem que costarà arribar-hi, però a aquestes alçades ja res ens pot aturar!

Després d’anar superant petites pujades i baixades, ens plantem als peus del Castell. Ara sí que toca apretar les dents. És l’última empenta i tocarà apretar més que mai. Amunt! Superar aquesta última pujada suposa una injecció d’energia molt important, l’energia necessària que ens portarà fins a la línia d’arribada.

Quan ens faltaven 10 km per l’arribada, portàvem 7:10 h i amb en Jordi ens hem dit a veure si podríem arribar amb 8:30 h. Ara que ens falta l’últim km veiem que no serà possible, tot i així tampoc ens preocupa en absolut. Veníem a gaudir al màxim i això ho hem aconseguit sobradament, per tant, el nostre repte està més que superat! Finalment, arribem de nou a Torelló amb 8:35 h i d’allò més feliços després d’haver viscut una jornada més que formidable!



Un any més, agrair la feina de la gent del Centre Excursionista de Torelló que, com sempre, han fet una tasca formidable i ens ho han donat tot per tal de que no ens faltés de res! Moltes gràcies, bona gent!


diumenge, 6 d’abril del 2014

Marató Romànic Extrem - 42 km 2.200 m D+

A la que fa pocs metres que correm veig que agafem un camí diferent al de l’any passat i després dels primers km veig que anem en una direcció totalment oposada a la de l’anterior edició, un canvi que, de moment, pinta molt interessant!


No sé que em passa però em noto les cames molt pesades, sembla com si estigués a punt d’acabar i acabem de començar... M’hi començo a capficar perquè això no és gens normal. Però que em passa? Però si he vingut molt descansat. No ho entenc i no estic corrent gens agust. Van passant els km, anem pujant tota l’estona i com que la pujada no és excessivament dreta, ho correm gairebé tot. Les sensacions no milloren, així que haig de fer el que sigui per tal de fer-les millorar, ja que sinó, no gaudiré de la cursa.

En la part final de la segona pujada, la cosa es posa molt dreta i caminem. A la que portem una estona caminant, les cames sembla que es comencen a posar a lloc, per fi, ja era hora!

Després d’una baixada per un corriol molt divertit, comença una pujada també per un corriol molt dret, això sí, tot el que té de dret ho té de ben parit. La veritat és que el recorregut d’aquest any, de moment, és molt més corrioler i molt més guapo que l’any passat.

Passem per l’avituallament del km 16 amb 1:45 h i les sensacions són molt bones, bé, en realitat són les que haurien de ser, però al haver començat tan malament, és com si avui fossin millors que mai. Si l’anterior pujada era dreta, aquesta encara ho és molt més. Les cames em diuen que tenen ganes de pencar, així que deixo que tirin tan com vulguin, amunt!!!

El increment de ritme que faig sempre a les maratons és per allà del km 30 i avui l’he fet abans del 20. Això pot tenir unes conseqüències nefastes, avui pot ser que foti un pet com un aglà, però em dic a mi mateix: “Quin no s’arrisca, no pisca!” i “Si no ho provo, no ho sabré!”. Així que, aprofitant que la marató d’avui només té 2.200 m de desnivell positiu, decideixo tirar-me a la piscina i a veure quin n’és el resultat.

Arribat al punt més alt del recorregut em tiro avall tan ràpid com puc. La baixada és molt llarga i, tot i que hi hagi molts rocs, deixa córrer bastant bé, així que a donar-ho tot! Després de més de 5 km de baixada, ens unim amb els de la mitja. No parem d’avançar a corredors de la mitja i això és una important injecció de moral. Ho estem corrent tot, tan si puja com si baixa no deixem de córrer, les cames tenen ganes de pencar i s’ha d’aprofitar!

Arribo a l’últim avituallament del km 37 molt mancat de forces, sembla que ha arribat l’hora de pagar els excessos, així que ara tocarà a aguantar com sigui! Estic molt assedegat i tinc molta calor, així que agafo una ampolla d’aigua i me’n bec la meitat i l’altre meitat m’he la tiro per sobre. Em diuen que em queden 2 km de pujada i 3 km de baixada, miro l’altímetre i aquesta última pujada és de 400 m de desnivell, amunt!

Sembla que la parada a l’avituallament a refrescar-me m’ha anat d’allò més i m’ha ajudat a recuperar l’energia que havia perdut després de més de 14 km sense deixar de córrer pràcticament ni un moment. Hi ha trams de la pujada que estan realment enfangats i cal agafar-se als arbres per poder pujar, ja que el terreny patina d’allò més. De nou les cames tenen ganes de pencar i això m’encanta!

Vinga, som-hi, a per els 3 km de baixada! També hi ha algun punt molt enfangat i que novament toca agafar-se als arbres perquè a més és molt dret, això sí, divertidíssim!


Finalment, arribo de nou a L’Hostalnou de Bianya amb 4:46 h, en la 20ª posició i havent gaudit d’una molt bona cursa i d’un dia radiant.


Abans d’acabar, toca també felicitar a l’organització per la bona feina feta i sobretot per aquesta modificació del recorregut respecte l’any passat, fent-lo molt més atractiu. Enhorabona!