dimecres, 30 de maig del 2012

Marató Berga - 42km 2.930m D+


Són les 7:00h i ja estem a punt per prendre la sortida d’una nova prova. Aquesta setmana estem a Berga per córrer la marató de muntanya d’aquesta població amb els seus 2.930m de desnivell positiu. La bellesa del territori berguedà fa que es presenti doncs una jornada molt interessant.

Sortim, com no pot ser d’una altra manera, de cara amunt i amb en Jordi Armengau, molt coneixedor de la zona, al meu costat. En Jordi em comenta que avui hi ha tota l’artilleria dels Mountain Runners i que venen disposats a donar-ho tot. Això implica que el ritme serà molt alt i que haurem d’espavilar-nos per no quedar massa enrere. El cel està molt emboirat, tot i que han comentat que a dalt a la Serra d’Ensija ja hi fa un bon sol.

Pujant a La Figuerassa les gotes de suor cauen sense parar, en Jordi l’acabo perdent de vista, m’avança més d’un i més de dos corredors, podria forçar un parell de punts més la màquina, però opto per reservar forces que més endavant necessitaré. Conec la duresa d’aquesta prova i estic convençut que els excessos es poden arribar a pagar molt cars...

 Pujant als Rasos de Peguera desapareix la boira i apareix un cel totalment serè, la temperatura és excel·lent, la pujada és bastant dreta, però que l’única preocupació sigui seguir les passes d’en Jordi acabar esdevenint un autèntic luxe. Hi ha moltíssims corredors davant nostre, però les sensacions són tant agradables, que per moments l’esperit competitiu queda en un segon terme i pren més importància el gaudir de la bellesa del paisatge i de la bona companyia.

... i arriba l’hora de la veritat, s’ha acabat el xerrar, comença la pujada a La Gallina Pelada i això exigeix màxima seriositat. M’encanta la contundència d’aquesta pujada!!! M’encanta mirar amunt i veure la muntanya tenyida de tots colors!!! M’encanta la panoràmica des de dalt del cim!!! Ens avituallem al Refugi d’Ensija i correm tota la Serra fins arribar al coll on comença una esperpèntica baixada, impressionant!!!


 
Penúltim ascens important, toca pujar per segona vegada als Rasos de Peguera, aquí en Jordi es posa novament al davant i a molt bon ritme avancem varis corredors. L’esforç fet fins al moment es comença a notar, les cames volen manifestar el seu cansament, però les ganes de lluitar silencien qualsevol possible manifestació. Tot just estem al km 25 i portem 3:40h, últim tram, el pendent incrementa de valent, vinga amunt que ja li tenim el peu al coll!!!

 En Jordi em diu: “Quan arribem a dalt a Les Soques això ja estarà”, “Km 30, oi Jordi?” “Sí, i després tot baixada”, “Som-hi doncs, a per totes!!!”. Vist i no vist, ja som dalt, altra vegada arriba l’hora de la veritat, altra vegada arriba l’hora d’apretar tot el que es pugui i una mica més. Quan passem pel km 32 en Jordi em demana si baixarem de les 6h, engego la meva calculadora mental i si ara portem 4:45h, crec que farem 5:50h, a veure si podem...

... i quins esglaons més mal parits, no n’hi ha ni un d’igual i que alts que són, un moment de treva i més esglaons un altre cop. 500m i ja serem al Santuari de Queralt, l’esforç que cal fer cada cop és més gran, però la proximitat a Berga dóna una força addicional.

Baixem les escales de Queralt tant ràpid com podem, “Estarà complicat fer 5:50h” em diu en Jordi, “No ens sobrarà res, no”, li responc, però l’esperança no la perdem. Finalment creuem la línia de meta amb 5:51h i la satisfacció, com és de costum en aquests moments, s’acaba apoderant de nosaltres. No hem fet un temps extraordinari, ni molt menys, però la jornada ha estat formidable tal i com es pronosticava abans de sortir i això és el que realment quedarà guardat a la memòria.

diumenge, 27 de maig del 2012

Sortida Berguedana - 125km 7.300m D+


Són les 11:00h i som en Jordi Armengau (JA en endavant), en Jordi Codina (JC en endavant) i jo, en Salvador. Arranquem de la Font del Ros de Berga per fer una sortida diferent, no tenim un itinerari massa definit, no tenim ni distància ni desnivell, no tenim del tot clar on menjarem, el que sí que tenim són moltes ganes de gaudir d’un bon dia de muntanya. Anirem fent segons el temps, les ganes i les forces, tant sols tenim un condicionant i és que abans de les 7:30h de demà hauríem de ser de nou a la Font del Ros per prendre la sortida de la Berga – Rasos – Berga.

Agafem direcció el pantà de la Baells, de seguida notem que fa una xafogor molt intensa, a més, la meteo no és massa optimista, sembla que hi ha força probabilitats de que ens mullem, però bé, tampoc ens preocupa excessivament...

Arribem a Vilada molt assedegats, entrem a una botiga a comprar una mica de refrigeri i anem a buscar una font per carregar d’aigua. El pròxim objectiu és el cim del Sobrepuny, però un cop som al coll, decidim no pujar fins dalt de tot per tal de no arribar massa tard a La Pobla de l’Illet on en JC ens ha reservat el dinar. La xafogor no afluixa i tot i que el cel està cada cop més tapat, no podem parar de veure aigua fins que se’ns acaba del tot. Necessitem recarregar amb urgència i la font de Falgars acaba sent la nostra salvació.

Fins el moment ens ho estem passant d’allò més, anem xerrant d’això i d’allò, una mica de tot, les sensacions són molt bones, les expectatives s’estan complint amb escreix i quan són les 17:00h amb la gana que comença a apretar de valent, arribem a La Pobla on ens espera un bon plat de pasta, botifarra i pa amb tomàquet, gràcies JC!!!

En el moment de reprendre la marxa es posa a ploure, el cel és ben negre i sembla que en podria caure una de bona, però una gent del poble ens diuen que estiguem tranquils que això és passatger, efectivament al cap de poca estona deixa de ploure. Passem pel refugi d’Erols i seguim direcció el Coll de Pal. Tot pujant és quan acabem decidint la ruta que farem per arribar de nou a Berga. Finalment acordem anar a buscar els Cavalls del Vent i seguir el camí clàssic de la Núria – Queralt.

Arribem al Coll de Comaflouriu a uns 2.200m, és el punt de major altitud del dia quan són gaire bé les 21:00h, parem un moment per abrigar-nos, aquí bufa un vent força fred, truquem al Rebost a veure si hi podem parar a menjar un mica, però està tancat, que hi farem! 

Passat El Rebost ens toca encendre el frontal, la nit ja ha arribat, però nosaltres seguim a la nostra, anar fent kms i anar-la fent petar. Pujant al Coll d’Escriu ja no xerrem gaire, en JA es posa al davant i ens porta al JC i a mi ben collats. Baixem pels Empedrats i a Can Cerdenyol decidim parar per sopar quan són les 23:15h.

Entorn a les 3:00h de la matinada, la son es comença a apoderar de nosaltres, especialment d’en JC i de mi. Ens esforcem en fer tot el possible per fer-la desaparèixer, però no ens en sortim i ens veiem obligats a fer una parada per dormir 15 minuts. La dormida a anat d’allò més bé, la son ha desaparegut i podem seguir endavant sense excessives dificultats.

Pujant al Coll de Fumanya, la son es vol tornar a apoderar de mi, ara sí que no ho puc permetre, faig tots els esforços per lluitar contra ella, m’està costant molt, però finalment aconsegueixo vèncer-la al mullar-me la cara en un font que trobem al mig del camí.

Per tal de no arribar tard a Berga, decidim no passar pel Santuari de Queralt i agafar un camí directe que va més o menys paral·lel a la carretera dels Rasos. Finalment quan són les 6:30h arribem de nou a la Font del Ros havent fet 100km i 5.500m de desnivell positiu. Agafem el dorsal de la Berga – Rasos – Berga i ens en anem a dormir uns 20 minuts al cotxe, ara tornem...

... i comença un nou dia. Fem un cafè i quan són les 7:45h (amb 15 minuts de retard) arranquem de nou la maquinària direcció la Figuerassa. Els 3 ens quedem sorpresos de lo bé que ens trobem, crèiem que seria molt pitjor, ens hem tret el pes de l’esquena i això s’hi nota. Ara a sobre ens trobem avituallaments, això és massa!!!


La pujada als Rasos la fem força bé, els 3 ens trobem amb forces suficients per fer-la sense excessiu patiment. El dia es ben serè, la temperatura és molt bona i nosaltres seguim gaudint com fa gaire bé 24h que ho estem fent.

A la Creu dels Rasos ens espera una bona botifarra, aquí sense cap pressa, fem una bona aturada i esmorzem com senyors. Últim esforç, últims 12km pràcticament tots en baixada, i ja haurem finalitzat la segona etapa de la volta.

La baixada la fem tranquil·lament, seguim fent-la petar, seguim fent el que més ens agrada i passant-ho d’allò més bé. Una mica abans de Queralt ens hi trobem a la Sara que ens acompanya fins al Santuari. Última pujada fins a Sant Pere de Madrona i última baixada fins a Berga. Quan són les 12:46h arribem per segona vegada en el dia d’avui a la Font del Ros. Al final 125km i 7.300m de desnivell positiu, el millor de tot, 25:46h de bona companyia!!!



dissabte, 19 de maig del 2012

Ultra Trail Apuko Extrem - 78km 5.200m D+


Avui correré en una zona totalment nova per mi, avui correré pels voltants de Zaramillo, un petit poble situat a uns 10km de Bilbao. Tinc la sensació que les paraules de l’Óscar, l’organitzador de la cursa, dient-me “Es dura, eh! Es dura!” seran veritables. Tinc la sensació que avui tocarà fer-s’hi de valent, avui tocarà prémer fort les dents si vull quedar en un posició mínimament decent en mig de tants corredors bascos (la majoria). Doncs res, som-hi a per l’Ultra Trail Apuko Extrem amb els seus 78km i 4.500m de desnivell positiu.

Son gaire bé les 6:00h i quan estem a punt d’iniciar la prova es posa a ploure, vaja, la pluja estava prevista per la tarda, no per l’hora de sortir!!! Només començar ja estem pujant, baixem, pugem, tornem a baixar i de sobte una pujada dretíssima, ja veig que això serà com l’Ehunmilak (Ultra Trail de 167km i 11.000m D+ que vaig córrer fa un parell d’anys aquí al País Basc), ja veig que serà una cursa molt exigent muscularment.

Pujant al Gonjeda i amb un vent que bufa amb molta força, veig un munt de corredors davant meu, en compto fins a 28 i si hi sumo els que no veig, quants corredors tinc a davant??? A veure si en tindré més a davant que a darrera??? Uffff si ja sabia jo que avui em tocaria apretar de valent!!!
La pujada al cim del Ganekogorta, el punt més alt del recorregut a 994m,  és preciosa, hi ha moments en els que el pendent és realment fort, però la vista és espectacular, veient-se fins hi tot el mar. El cel s’ha ben asserenat, la temperatura és fresqueta, el terreny molt agradable, m’ho estic passant d’allò més bé!!!

Al arribar al final de la baixada ens trobem uns corredors que venen en sentit contrari, sembla que algú ha canviat unes marques de lloc, trec el gps i efectivament estem anant malament. Tirem enrere, recuperem el camí correcte i 6 o 7 corredors es posen al meu costat, “yo voy con el Catalán y así seguro que no me pierdo” diu un, “que un Catalán nos tenga que venir a enseñar el camino, esto es la ostia!” diu un altre. Jo els hi responc, “no se que pasa que cuando saco el gps me salen amigos por todas partes”, tots se’m ofereixen a pagar-me el que vulgui a l’arribada... Superat el tram sense marques arribem a l’avituallament del km 30 amb poc més de 4h.

 Ens ajuntem un grup de 4 corredors (3 bascos i jo) pujant al cim del Gallarraga, 700m de desnivell ens en separen, em poso al davant i amunt sense contemplacions!!! Passant pel km 33 em diuen que vaig el 34, mare meva quants corredors que tinc encara al meu davant!!! L’última pujada és novament dretíssima, m’encanta!!!

Passat l’avituallament del km 45, arribem al punt més baix del recorregut a gaire bé 0m d’altitud. Portem 6:20h, fa molta calor, veig una font, hi poso el cap a sota, necessito refrescar-me! Ara toca pujar al cim del Eretza a uns 900m, pugem 200m i els tornem a baixar, comencem de 0m una altra vegada, vinga ara sí de dret al cim. La pujada, com ja va sent habitual, té trams amb uns pendents molt pronunciats. Aquí avanço alguns corredors, em trobo molt bé, em sento amb força per intentar avançar-ne uns altres que veig més amunt, a per totes! Es posa a ploure, es posa a pedregar, sembla que pot caure el que no està escrit, però la pluja no dura més de 10 minuts. De sobte arribem a un tallafocs realment espectacular, això sí que és pujada en majúscules, increïble!!!

Arribo a l’avituallament del km 70 i el germà de l’Óscar, que també està a l’organització, em diu que vaig el 20, em diu també que em falten 4km de pujada fins al cim de l’Apuko i 4km de baixada fins a Zaramillo. A l’horitzó veig un corredor que m’ha avançat fa una estona com va corrent en una pista que fa pujada, si ell corre, jo també. Comença a ploure de nou, veig 3 corredors que venen per darrera, no puc deixar que cap d’ells m’avanci, també en veig 5 al davant, a per ells. Està començant a ploure de valent, ara sí que ha arribat el moment de donar-ho tot, en l’últim tram de la pujada veig com em vaig acostant als 2 corredors dels que tenia a davant, em giro, dels que tenia a darrera ni rastre, perfecte!

Última baixada, vaig tant ràpid com puc, m’apropo cada cop més als 2 corredors que tenia al davant fins que els avanço. Vist i no vist ja sóc de nou al punt de sortida. Finalment 11:18h, posició 18 i molt satisfet per haver-me trobat d’allò més bé en tot moment, miro el gps i marca 5.235m de desnivell positiu. Sí que tenia raó l’Óscar quan deia que era molt dura. Això sí, la duresa queda compensada, i amb escreix, per la gran bellesa del recorregut.

dimecres, 9 de maig del 2012

Ultra Trail Barcelona - 106km 4.500m D+


Avui comença la I Copa Catalana FEEC-LA FUMA de curses d’Ultraresistència, avui ens retrobem amb l’Ultra Trial de Barcelona. Per davant tenim 106km i 4.500m de desnivell positiu amb sortida i arribada a Sitges. Per davant tenim una cursa que deixa córrer molt, però que a la vegada exigeix de valent.



Prenem la sortida a les 7:00h, novament amb en Jordi Armengau al meu costat, novament ens espera una jornada on tocarà donar-ho tot una altra vegada. Veiem que hi ha corredors de molt nivell, fins hi tot n’hi ha vinguts de fora de Catalunya, amb la qual cosa encara ens hi haurem de fer més!!!



El principi del recorregut és majoritàriament per pista, això vol dir que no podem deixar de córrer ni un moment, pista i més pista i vinga a córrer... A les 2 hores de cursa estem desitjant que arribi alguna pujada que ens permeti caminar encara que sigui només un moment... Volem una bona pujada, sisplau!!!



Amb 3:27h arribem a Begues, és el km 31, aquí toca menjar una mica de sòlid i sense massa temps per descansar reprenem la marxa per tornar de nou aquí al cap d’uns 35km més. Sortim del poble de Begues direcció a Sant Climent del Llobregat, en una pujada ens avancen dos corredors que van corrent, “vols dir que no van massa fort Jordi???” “I tant, dubto que puguin aguantar aquest ritme gaire estona”. Al cap de poc ens trobem un d’aquests corredors estirant perquè té rampes, “potser hauràs d’afluixar el ritme company, que això és molt llarg...” Ens diuen que anem en la posició 25 i 26, ufffff quants corredors que tenim per davant!!! El cel està emboirat i tot i que fa una mica de xafogor, no fa la calorada de l’any passat ni de bon tros, menys mal!!!

A Torrelles de Llobregat hi ha una altre avituallament sòlid, portem 6:02h i una mica més de 50km. De moment anem força bé, ara ens espera una bona pujada, una d’aquelles que reclamàvem al principi, en Jordi es posa al davant i amunt sense contemplacions, encara hi forces a les cames i cal aprofitar-ho!!!

I ja som de nou a Begues, és l’hora de dinar, així que un platet de macarrons, una mica de fruita i sense massa temps per gaire més tornem a reprendre la marxa, a veure si podem avançar algun altre corredor en aquests 40km que ens separen de Sitges. Cada vegada serà més difícil, però ho intentarem!!!

Abans d’Olesa de Bonesvalls, veiem un corredor a la llunyania i que cada cop ens hi acostem més, a per ell!!! L’avancem, però al cap d’una estona ja està de nou darrera nostre, vaja, aquest ens donarà més feina del que semblava. Dos corredors més que també avancem, un d’ells es queda enrere, però l’altra s’uneix amb nosaltres, entre tots marquem un ritme bastant elevat, es comença a fer urgent trobar un avituallament. Un cop avituallats al km 84, els dos corredors que s’havien unit amb nosaltres ens marxen, un d’ells agafa un ritme molt fort que se’ns fa impossible de seguir, “hem despertat a la bèstia” em diu en Jordi.

“Ufff que es faran llargs aquests 20km que ens falten...” em diu en Jordi, “no home no, això ja ho tenim, tu distreu la ment i ja està!” li responc. “Vinga Jordi, que segons els meus càlculs, podem baixar de les 13:30h”. Aconseguim distanciar-nos dels 2 corredors que semblava que no podríem atrapar, els perdem de vista, sembla que ja no ens donaran més guerra.

Última pujada, quan arribem al capdamunt ja només ens separaran 4km de Sitges, es posa a ploure, em d’anar amb molt de compte de no relliscar amb les pedres molles que patinen molt, trepitgem l’asfalt, això ara sí que ja ho tenim. Últims metres i finalment arribem amb un temps de 13:29h en les posicions 11 i 12 i molt satisfets de la feina feta.