dimarts, 22 de març de 2011

Mitja Marató del Maresme ( O com ser un atleta amateur i no morir en l'intent... )

El passat diumenge dia 20, el que ja és oficialment el meu company de fatigues (esportivament parlant, és clar), en Lluís i un servidor, en Sergi, ens plantavem a la bonica (?!) localitat de Calella per córrer el que seria la nostra segona mitja de l'any i de la vida.
Arribo cap a un quart de nou del matí, sobrat de temps, ja que l'experiència de la passada mitja així m'ho recomanava. Veient que en Lluís no arriba, decideixo començar el ritual previ: fora xandall, untada de vaselina i crema solar (innocent de mi, pensava que m'havia excedit...), crono, ulleres de sol, relligada de bambes i xip, dorsal i apa, a escalfar una miqueta. Les nou i deu, per fi en Lluís fa acte de presència: Tiu va escalfa que falten 20 minuts!! Al final, 4 estiraments i cap a la sortida amb la referència d'1'45 min. de l'última mitja. Si aquesta és més ràpida (això diuen), com a mínim ho igualarem. Aquesta vegada però, hi ha una coseta que no m'agrada, estic més nerviós que de costum, un mal presagi que anunciava el que m'esperava...


A dos quarts de deu en punt es dóna la sortida. Vinga, som-hi!! Molta sort i anar fent, eh? Ostres, però si hi ha gent de Sant Feliu!! A tope família!! La cursa transcorrerà pràcticament per tot el passeig marítim de Calella, Pineda, Santa Susanna i Malgrat. Pas pel 5, de moment tot correcte, no em fa mal res i em trobo còmode, llàstima de la calor que per l'hora que és ja comença a apretar força, però bé, és el que hi ha... Toca donar mitja volta i tornar a entrar a Calella per tornar a refer camí per encarar, ara si, cap a Pineda! Cullons quin mareig!! Això ja no m'agrada tant... Al pas del 5'5 em creuo amb el Lluís que amb el seu crit d'ànim em fa veure que tot rutlla! A més trobo la llebre d'1'30... Ho provem? Va! (Tros de burro!!).


A l'alçada del 8 perdo el rastre de la llebre. Va parir quina calorassa, sort dels avituallaments! Em començo a sentir fatigat, però encara porto un bon ritme i passo pel 12 amb un crono de 58'40. Déu nidor!! Vaig millor que a Granollers!! Espero no pagar-ho més endavant...
Punt d'inflexió; Quan m'acosto al 13 entra en escena un factor amb el qual no havia comptat. El meu estimat cervellet decideix començar una partida d'escacs amb la resta del meu cos i a negativitzar tot el que li passa per davant!! Alguns potser riureu i us pensareu que exagero, però creieu-me, aquests 7 quilòmetres es van convertir en un autèntic infern!! Només em queda afluixar el ritme, trobar-ne un que em vagi bé i arribar, sobretot arribar! No et paris nano, si ho fas estas mort! Fins a 6 vegades vaig pensar en plegar, però què coi, també s'ha de saber patir! Les menjades d'olla van en augment, mentre jo intento contrarestar-les amb dutxes d'aigua freda (beneïts avituallaments) i l'ànim de la gent (que importants que arriben a ser!!). És una batalla psicològica brutal. No para d'avançar-me gent, però m'és igual! És clar, són els que van a ritme d'1'30 penso...
Passo el 19, estic fet un cromo; Com diria en Salvador, ja fa estona que he fet un pet com una gla. Em fa mal absolutament tot i noto un formigueig a les cames que no m'agrada gens. Fa estona que no sé res d'en Lluís... Segur que a ell li està anant de conya, va al seu ritme, no és tant burro com tu (penso...)!!
Recta final! Ja veig el crono de l'arribada! És en aquest punt on passa l'inexplicable: De sobte, les meves cames recobren forces i em poso a apretar!! Arribo amb un crono d'1'48 amb les cames insensibles i els mugrons en carn viva (hòstia com ha quedat la samarreta!! Jajajajaja!!). No he millorat temps, al contrari, però veient com ha anat tot, el temps és el de menys... Encara flipo!! En Lluís arriba amb un crono de 2'07, també força tocat. Jo el rebo amb crits d'ànim, però fet una coca i mig marejat. Aquesta et passarà factura!

 

Efectivament, a dia d'avui, dimarts, encara em fa mal tot. Això si, ara que tinc el cap clar i he pogut pensar-hi fredament, creieu-me que tinc la lliçó ben apresa. I és que cada cursa és un món i un no es lleva cada dia amb el mateix peu! Com diuen els nens petits: Perdó, jo no ho volia fer...

Molta salut a tots i sempre SEMPRECORRENT!!

5 comentaris:

  1. buffff, quin mal!!!
    Sergi, tin un enguent, que crec que et pot anar molt bé per que no et quedin com tal...Els mogrons...
    Amb tanta sang, sere jo qui mori al intent...
    Felicitats i a continuar isfrutant!

    ResponElimina
  2. Sergi la puuuuu quin mal nano!! si et serveix de consol a mi tambe m'ha passat, suposo que es cosa d'aquet teixit a mi no m'havia passat mai i fa tope mal,
    be felicitats per la mitja i cuida be els ocellets que sempre s'escapen qüant menys t'ho esperes.

    ResponElimina
  3. Gràcies Erik!! Haurem de parlar d'aquest ungüent miraculós!

    Anònim, veig que saps del què parlo... Fot un mal de collons!! Ah, i més que els ocellets, em sembla que sóm tots uns bons "pàjarus"! Jejejeje!! Merci!!

    Sergi

    ResponElimina
  4. No hi ha dolor!!! Els semprecorrent són gent molt valenta!!!

    Sempreendavant i semprecorrent!!!

    ResponElimina
  5. Uuuf anaveu massa tapats!!!!!!!! tothom va molt a la fresca i vosaltres amb màniga llarga i pirates! jeje
    i lo dels pits és curiós i preocupant... caxis dena!!
    Ànims i Força Semprecorrents!!
    TXELL

    ResponElimina