Marató Vall del Congost - 42km 3.200m D+

Avui ens enfrontem a la XV edició de la marató de la Vall del Congost, una prova que transcorre per un entorn d’una bellesa extraordinària entre el turó del Tagamenent i els Cingles de Bertí. El que també l’hi dóna molt de valor a aquesta cursa és la infinitat de corriols per on es passa, més del 90% del recorregut és a través d’uns corriols fantàstics per córrer.

Dels semprecorrent en som tres, l’Ivan, en Jordi i jo, en Salvador. Els tres tenim moltes ganes de córrer aquesta marató i el grau de motivació és molt elevat.

Sortim molt conservadors, ens coneixem bé el circuit, però coneixem encara millor la seva duresa i sabem que amb els 3.200m de desnivell positiu que hem de superar, és preferible anar de menys a més.

Arribem al km 5,5 i toca creuar el riu per primera vegada, l’aigua ens arriba fins una mica més amunt dels turmells, la veritat és que esperàvem trobar-ho pitjor...

Pujant cap al collet de la Font, a uns 1.100m d’altitud, el punt més alt del recorregut, l’Ivan em comenta que es troba molt bé i que fa dies que no competeix i que avui té ganes de forçar la maquinària, en Jordi està uns metres més endarrere, per moments no el veiem, però sabem que no està lluny.

Quan passem pel km 15 ens diuen a l’Ivan i a mi que anem en les posicions 64 i 65 i considero que la nostra posició ha de ser una mica més endavant, així que s’ha acabat el conservar i ara toca començar a apretar de valent.

Pugem “El Paraisso” amb molt bones sensacions tot avançant a bastants corredors. De tant en tant, em giro i veig que l’Ivan no s’allunya, perfecte!!!

Arribem al km 19,5 i ens diuen que ara veritablement comença la cursa. Ah si? I tot el que hem fet fins ara què? I les més de dues hores que portem corrent, no conten o què? Doncs res, ara toca encarar El Purgatori que ens ha de conduir fins al Castell de Tagamanent. Personalment em trobo perfecte, sembla que cada vegada vagi a més, l’Ivan em diu que va una mica collat, però de moment no s’arronsa. El Purgatori té bastant desnivell, però no paro d’avançar gent i això em dóna energia per seguir-ne avançant encara més. Estic eufòric i això em fa una mica de por ja que pot acabar tot plegat amb un pet de campionat, però no puc evitar seguir avançant amb el màxim ritme possible.

Amb 3:30h arribo a dalt del Castell de Tagamanent, és el km 26,5 i l’Ivan i en Jordi estan una mica més enrere, però sé que aviat ells també i passaran i que el temps que portem és molt bo. Aquí hi havia d’haver la Txell i la Vero per animar-nos, però sembla que hem corregut massa i em arribat abans que elles...

Ara m’esperen uns 4km de baixada fins el Figaró i decideixo seguir-ho donant tot com fins ara, amb un vist i no vist estic ja al km 30. Ara toca pujar la Trona i l’eufòria que no para de créixer.

A l’avituallament del km 36 em diuen que faig molt bona cara i la veritat és que em trobo de conya. Saber que només em separen 6km d’Aiguafreda, m’anima a acabar de fer l’última apretada de cargols.

Amb el pas dels kms veig que puc baixar de les 6 hores i a mesura que va disminuint el nombre de kms veig que pot acabar resultant un temps molt interessant, som-hi doncs!!!

I amb una satisfacció absoluta encaro la recta de l’arribada, veig el crono i marca 5:34, increïble!!! Acabo en la posició 19 i una mica més tard amb 5:54 arriba en Jordi en la posició 34 i l’Ivan amb 6:00 en la 41.

Al final els tres molt contents i satisfets després d’haver gaudit d’un matí del tot formidable!!!

Finalment agrair l’excel·lent tasca de l’organització cuidant sempre fins l’últim detall.