dimarts, 22 de març del 2011

Marató Vall del Congost - 42km 3.200m D+

Avui ens enfrontem a la XV edició de la marató de la Vall del Congost, una prova que transcorre per un entorn d’una bellesa extraordinària entre el turó del Tagamenent i els Cingles de Bertí. El que també l’hi dóna molt de valor a aquesta cursa és la infinitat de corriols per on es passa, més del 90% del recorregut és a través d’uns corriols fantàstics per córrer.
Dels semprecorrent en som tres, l’Ivan, en Jordi i jo, en Salvador. Els tres tenim moltes ganes de córrer aquesta marató i el grau de motivació és molt elevat.
Sortim molt conservadors, ens coneixem bé el circuit, però coneixem encara millor la seva duresa i sabem que amb els 3.200m de desnivell positiu que hem de superar, és preferible anar de menys a més.
Arribem al km 5,5 i toca creuar el riu per primera vegada, l’aigua ens arriba fins una mica més amunt dels turmells, la veritat és que esperàvem trobar-ho pitjor...
Pujant cap al collet de la Font, a uns 1.100m d’altitud, el punt més alt del recorregut, l’Ivan em comenta que es troba molt bé i que fa dies que no competeix i que avui té ganes de forçar la maquinària, en Jordi està uns metres més endarrere, per moments no el veiem, però sabem que no està lluny.
Quan passem pel km 15 ens diuen a l’Ivan i a mi que anem en les posicions 64 i 65 i considero que la nostra posició ha de ser una mica més endavant, així que s’ha acabat el conservar i ara toca començar a apretar de valent.
Pugem “El Paraisso” amb molt bones sensacions tot avançant a bastants corredors. De tant en tant, em giro i veig que l’Ivan no s’allunya, perfecte!!!
Arribem al km 19,5 i ens diuen que ara veritablement comença la cursa. Ah si? I tot el que hem fet fins ara què? I les més de dues hores que portem corrent, no conten o què? Doncs res, ara toca encarar El Purgatori que ens ha de conduir fins al Castell de Tagamanent. Personalment em trobo perfecte, sembla que cada vegada vagi a més, l’Ivan em diu que va una mica collat, però de moment no s’arronsa. El Purgatori té bastant desnivell, però no paro d’avançar gent i això em dóna energia per seguir-ne avançant encara més. Estic eufòric i això em fa una mica de por ja que pot acabar tot plegat amb un pet de campionat, però no puc evitar seguir avançant amb el màxim ritme possible.

Amb 3:30h arribo a dalt del Castell de Tagamanent, és el km 26,5 i l’Ivan i en Jordi estan una mica més enrere, però sé que aviat ells també i passaran i que el temps que portem és molt bo. Aquí hi havia d’haver la Txell i la Vero per animar-nos, però sembla que hem corregut massa i em arribat abans que elles...
Ara m’esperen uns 4km de baixada fins el Figaró i decideixo seguir-ho donant tot com fins ara, amb un vist i no vist estic ja al km 30. Ara toca pujar la Trona i l’eufòria que no para de créixer.
A l’avituallament del km 36 em diuen que faig molt bona cara i la veritat és que em trobo de conya. Saber que només em separen 6km d’Aiguafreda, m’anima a acabar de fer l’última apretada de cargols.
Amb el pas dels kms veig que puc baixar de les 6 hores i a mesura que va disminuint el nombre de kms veig que pot acabar resultant un temps molt interessant, som-hi doncs!!!
I amb una satisfacció absoluta encaro la recta de l’arribada, veig el crono i marca 5:34, increïble!!! Acabo en la posició 19 i una mica més tard amb 5:54 arriba en Jordi en la posició 34 i l’Ivan amb 6:00 en la 41.


Al final els tres molt contents i satisfets després d’haver gaudit d’un matí del tot formidable!!!

Finalment agrair l’excel·lent tasca de l’organització cuidant sempre fins l’últim detall.

5 comentaris:

  1. quin trio de cracks!!!!!!
    felicitats a tots 3!!
    Aquesta iniciativa del blog m'encanta!! Espero que la gent s'animi a penjar més cròniques

    Força Semprecorrent!!
    TXELL

    ResponElimina
  2. Ei!! Us he vist al reportatge de Vallès Oriental Televisió! Aquesta roba és inconfusible! Quina canya de prova! Moltes, moltes felicitats als tres!! Sou unes putes màquines!! Endavant Semprecorrent!!

    Sergi

    PD: En breu, la crònica de la Mitja del Maresme!

    ResponElimina
  3. Felicitats per als tres Mosqueters ... Salvador ja en tens una més al sac ara a per una altra ....


    Roser

    ResponElimina
  4. Salvador l'has clavada molt bona cronica i enhorabona pel resultat aquet serà un altre dels teus millors anys de trail-running.
    Aquesta cursa es de les que s'han d'anotar al calendari molt ben organitzada i el terreny inmillorable, es clar que els 3.200 de desnivell positiu s'han de tenir molt en compte i dosificar molt be.

    Jordi de Borredà
    Be al final orgullos de representar els SEMPRECORRENT!!!!
    Donar les gracies als membres de l'equip que van venir a animar no els conec pero mil gracies!!!!! espero tenir l'ocasió de trobar-nos aviat.
    I es clar com que anava ultim de l'equip a dalt a Tagamanent vai ser un privilegiat i les femines de l'equip encara em van veura
    Anims Vero i Txell...
    Vinga ens veiem a la proxima!!!!!!


    Jordi de Borredà

    ResponElimina
  5. kins cracks esteu fets, molt bon blog, esper-ho trobar-vos a moltes festes muntanyeres, salut i això...sempre a corre

    ResponElimina