Marató Hivernal Campdevànol - 42km 2.600m D+

La marató d’avui transcorre integrament pel Ripollès. La sortida és a Campdevànol i després de fer 4 cims d’entorn als 2.000m fins a la meitat del recorregut, passarem pel Santuari de Montgrony tot fent camí direcció al punt d’inici. La zona on correrem avui no la conec massa, però tinc la sensació que serà una zona molt xula per corre-hi i que ens ho passarem d’allò més bé.

Sortim quan són les 8:00h del matí, la temperatura és força negativa i la sensació de fred al córrer pròxims al riu i sense que el sol encara s’hagi deixat veure és força intensa. Estic corrent i sento fred als peus, em sembla que això no m’havia passat mai!!! A la que ens endinsem al bosc i ens allunyem del riu la temperatura puja ràpidament, si més no aquesta és la sensació que tenim. Anem junts amb en Jordi Armengau, company d’equip de la PTL d’enguany junt amb en Pep Cabanas, xerrem de la temporada que tenim per davant, xerrem d’això, xerrem d’allò i xerrem de tot una mica. Mentre anem xerrant ens van avançant corredors, sembla que no ens ho estiguem prenent massa en serio, però senzillament estem guardant forces per la part final de la cursa.

Anem guanyant alçada progressivament, però de tant en tant també en perdem, en Jordi em diu que això és molt trencacames i que com hi hagi gaire trams així les passarem ben canutes, quanta raó tens company!!!

Arribem al primer dels cims, La Covil, el cel és totalment serè, hi ha un sol radiant i un paisatge espectacular. Veiem corredors al cim que divisem a la llunyania, el Costa Pubilla, tocarà baixar fins al coll per tornar a pujar, som-hi doncs!!!

Un cop som al pròxim cim es repeteix la situació de fa uns minuts, haurem de tornar a baixar per pujar de nou. De moment les sensacions són molt bones i tot i que el desnivell es comenci a fer sentir a les cames no impedeix seguir avançant a bon ritme.

Quan som al Costa Pubilla ens diuen que més amunt ja no ens faran pujar, perfecte!!! Ara bé, això no vol dir que s’hagi acabat la pujada perquè encara ens queda L’Emperadora i El Pedrapicada. La carena per on estem pujant i baixant és un prat alpí molt agradable per corre-hi i la vista ho fa encara més agraït.

En l’últim dels cims toca apretar fort les dents, en Jordi no afluixa gens ni mica i jo tampoc penso fer-ho, amunt!!!

Perdem alçada ràpidament, una baixa molt i molt dreta ens obliga a fer treballar fort els quàdriceps, avall!!!

Arribem a l’avituallament del km 24 i un home ens diu que tranquils, que només ens queda la pujada que ve a continuació, diu que aquesta zona se la coneix molt bé i que un cop siguem a dalt de la carena que tenim al davant ja tot serà pla i avall, crec que no serà ben bé així...

Portem més de 3 hores en cursa, ara toca fer ús de les forces que ens hem guardat al principi, ara s’ha acabat el xerrar, ara toca anar per feina!!!

Arribem al Santuari de Montgrony, km 29, carreguem d’energia al avituallament i endavant. Ràpidament som ja al km 35, aquesta segona part de la cursa està sent molt ràpida. De sobte una pujada força dreta, però no ens havia dit aquell home que s’ho coneixia tant bé que era tot pla i avall??? Ja em semblava a mi que no era així...  De cop som ja al km 39, mirem el rellotge i portem menys de 5 hores, sembla que farem bastant menys del que havíem previst. Última pujada, última apretada, i ja veiem Campdevànol, això ja està!!!

Finalment arribem junts amb en Jordi amb 5:07h i acabem tots dos amb molt bones sensacions i el que és més important, totalment sencers. Potser podríem haver apretat més, però segur que no hauríem acabat igual de sencers...

Sortida Nocturna Castellterçol

Semblava que el fred i la neu podrien disminuir la quota d’assistents, però no és així. Quan són les 21:00h i amb una temperatura de -6º C, sortim un grup de 15 corredors amb moltes ganes de passar-ho bé. La intenció és fer un circuit el màxim corrioler possible i la neu no ho podrà impedir. Anem direcció cap a la Font del Prat del Pou i a la que agafem el primer corriol per pujar cap al Ricard, veiem que el pes de la neu fa caure els arbustos enmig del camí, amb la qual cosa, a més de córrer haurem d’anar superant obstacles, això serà molt divertit!!!

La llum dels frontals sobre la neu multiplica la seva lluminositat i l’hi dona un toc molt interessant i fins hi tot un punt místic. Se sent un somriure per aquí, un somriure per allà, un crit més enllà d’un que està a punt de caure de cul a terra, estem gaudint com nens petits!!!

Tot pujant cap a Puigcastellar veiem un cel totalment serè, tot i així, ben abrigats com anem, no hi ha ningú que tingui fred. Uns quants dels que hem estat a les altres sortides nocturnes coincidim en la opinió de que aquesta vegada la meteorologia ens ha ajudat a fer la sortida més èpica de les fetes fins al moment.

 A l’Era de les Cases bufa una mica d’aire i la sensació de fred incrementa, tot i així, dubto que cap dels que estem aquí canviï aquest moment per estar ben calent al sofà de casa.

De Sant Julià baixem al Solà del Sot i, al acabar-se un corriol, n’agafem un altre que ens porti fins al Munt per arribar de nou a Castellterçol amb 1:30h. Hem fet 12,5km i uns 500m de desnivell positiu, però aquestes dades avui són el menys important. El més significatiu és que acabem tots molt satisfets i esperant que faci una altra nevada per tornar a sortir.

Finalment una dutxa al pavelló i cap a fer un bon sopar a La Poua.

Pròxima sortida nocturna a Sant Feliu de Codines al mes de març. Aquesta serà la quarta, a veure si podem seguir fent créixer el col·lectiu!!! 

Balanç temporada 2011

La temporada 2011 va començar al Trail Blanch de Font Romeu, aquell mateix 16 de gener al arribar a casa el primer que vaig fer va ser inscriure’m a la que seria la prova de l’any, el Tor des Géants. Des d’aquell moment l’objectiu no va ser altre que acumular kms i més kms i desnivell i més desnivell, ja que la distància i desnivell del Tor em feien molt de respecte.

Abans d’acabar el 2010 m’havia inscrit també a La Ronda dels Cims d’Andorra i aquest seria també un altre dels reptes més importants de l’any. És a dir, que no havia passat ni el primer més de l’any i ja tenia dues proves en el calendari que entre les dues sumaven 500kms i 36.000m de desnivell positiu, sense comentaris...

Un bon dia m’assabento que neix la primera Lliga Catalana de Curses d’Ultra Resistència de la FEEC, el que em faltava!!! Veig que és una opció perfecte per acumular els kms que necessito, amb la qual cosa, afegeixo les 5 proves de la Lliga al meu calendari.

Un cop fetes les dues primeres curses de la Lliga, Ultra Trail de Barcelona i Ultra Trail Coll de Nargó amb resultats força interessants, veig que val la pena lluitar per obtenir una bona posició a la classificació general. Tinc clar que el podi no està al meu abast, però intentarem fer-ho tant bé com sigui possible.

A principis de juny acabo establint el següent ordre de prioritat als objectius del 2011:

1er.- Tor des Géants

2on.- La Ronda dels Cims

3er.- Lliga Catalana de Curses d’Ultra Resistència

I arriba La Ronda dels Cims, uuuuffff quina animalada!!! La prova més dura fins el moment sense cap tipus de dubte, em calen 44 hores per finalitzar-la, però primer repte aconseguit.

Just una setmana després de La Ronda dels Cims hi ha l’Emmona, la quarta prova de la Lliga i toca complir, me l’agafo amb tota la calma del món i me’n acabo sortint amb més de 21 hores.

L’onze de setembe, Diada de Catalunya, és el torn del Tor des Géants, això sí que són paraules majors!!! Tot i passar moments complicats durant els tres primers dies, la proximitat a Courmayer i el veure la possibilitat d’evitar la cinquena nit, em suposa una important injecció d’energia i acaba sortint una cursa perfecte!!!

Al cap de dues setmanes de finalitzar el Tor en el meu calendari hi ha la Cursa de Cavalls del Vent, novament molta calma i acabar.

Dues setmanes més i l’Ultra Trail Serra de Montsant, l’última prova de la Lliga. Aquí participem amb en Jordi Armengau com equip i gràcies al bon temps d’en Jordi obtenim la primera posició.

I per anar tancant l’any 4 maratons de muntanya i algunes curses de 10 – 12kms.

La del 2011 ha estat per mi una temporada perfecte, tots les proves finalitzades, amb més o menys bons resultats, però finalitzades. Les dades acumulades: més de 4.000kms i més de 200.000m de desnivell positiu.

Bell Race - 10km 300m D+

Ahir havia de córrer la Marató de l’Ardenya, però per una causa de força major no hi vaig poder assistir. Com que feia ja 4 setmanes que no em posava un dorsal i em moria de ganes de competir, havia de trobar una solució per aquest cap de setmana i l’alternativa ha estat la Bell Race.

La Bell Race té uns 10km i 300m de desnivell positiu, res a veure amb la Marató de l’Ardenya, però almenys està a prop de casa i no caldrà tant de temps en desplaçaments.

La temperatura és força freda, 2 – 3ºC, hi ha molta boira i no sembla que hagi de sortir el sol en el poc temps que durarà la cursa, però bé, segur que ràpidament entrarem en calor...

Sortim, com no pot ser d’una altra manera, a tota ostia, uffff quin estrés!! No hi ha alternativa, ho surts al màxim de ràpid o et quedés enrere i recuperar posicions pot costar molt. En el km 1,5 agafem un corriol, no és molt dret, però va pujant, no es pot deixar de córrer, el cor batega amb la màxima intensitat, ja veig que avui, com diu l’amic Armen, tocarà “treure la carbonilla” una altra vegada.

El recorregut és molt corrioler i divertit, fins hi tot hi ha un tram de baixa força tècnic al que el segueix una pujada tant dreta que ens cal l’ajuda d’una corda. Després de la corda haig de caminar uns metres o sinó els quàdriceps podrien mostrar-me el seu descontentament.

En el punt més alt del recorregut hi ha una campana, és al km 6,5, estic esperant sentir la campana, però de moment res de res. Fa estona que vaig al límit, bé, des de que hem sortit no he deixat d’anar al límit en cap moment, o arriba aviat la campana o el bassó dret em dirà que no vol seguir corrent, necessito sentir la campana amb urgència!!!

Per fi arriba la campana i per fi arriba la baixada on puc agafar una mica d’aire. Tot i així, la baixada es presenta tant o més complicada que la pujada, hi ha un munt de corredors a darrera que tenen moltes ganes de passar-me, però si fins ara no els hi he permès per què hauria de fer-ho ara???

 Jo sí que aconsegueixo guanyar alguna posició, vaig tant ràpid com puc, sé que l’arc d’arribada està a prop i em sento amb la suficient força com per intentar avançar algun corredor dels que tinc davant. Per més que m’hi esforço és impossible, estan sempre igual de lluny!!! Fa estona que sento l’alè d’un corredor que el tinc molt a prop, últim km, petita pujada, vinga Salvador a donar-ho tot, últims metres, el corredor que tinc darrera em fa esprintar, quin patir!!! Al final m’ha calgut un temps de 00:47:22 i he acabat a la posició 40, quina cursa més ràpida!!!

Marató Pirata de Montserrat, 42km 2.500m D+

La marató d’avui no és una marató qualsevol sinó que es tracta d’una marató que busca trencar tots els estàndards habituals d’aquest tipus de curses. Està organitzada pels Koala’s, els quals pretenen assolir la màxima diversió de la forma més esbojarrada possible. Avui no importa ni el crono ni la classificació (no existeix), avui tant sols ens haurem de preocupar de gaudir al màxim.

Sortim a les 8:00h, davant nostre hi ha més de 100 corredors que han sortit a les 2:00h, a les 4:00h, a les 5:30h i a les 7:00h. El nostre grup està format per 9 corredors amb en Jaume al capdavant que ens ha de fer de guia. Només començar, en Jaume surt com una bala, uffff quin guia que ens ha tocat!!! Amb en Jordi som els últims, si pretenem seguir el ritme d’en Jaume és possible que morim en l’intent. Després d’uns 2 – 3kms s’acaba la pista i comença el corriol que ens ha de conduir fins a Sant Jeroni, aquí tenim la sort de que ens espera en Joan que també es coneix el recorregut. Pugem per un corriol molt xulo que porta per nom el camí dels Francesos, portem un bon ritme i mentre pugem anem petant la xerrada. Entre batelleta i batelleta i gaire bé sense adonar-nos-en, arribem al punt més alt de Montserrat, Sant Jeroni, 1.236m. Ens creuem al Sergi que baixa i dels dos Jaumes que van al capdavant del grup ni rastre.

Deixem Sant Jeroni per agafar direcció el funicular de Sant Joan, baixem força ràpid, la veritat és que el corriol tot i ser un punt tècnic amb la pedra molla com està, es fa molt divertit. A continuació agafem un altre corriol que ens ha de baixar fins a Collbató, novament un tant tècnic, però tant o més divertit que l’anterior. El corriol ens porta fins a una pista que uneix El Bruc amb Collbató, aquí l’Hector fa via cap El Bruc ja que té unes molèsties al peu i en el grupet ens quedem en Joan, en  Jordi i jo.

L’avituallament de Collbató és excel·lent, no hi falta de res, felicitar molt enèrgicament als Koala’s i als voluntaris que ens atenen tant amablement. Tampoc hi falta la Voll que sembla que ha refrigerat a més d’un corredor dels que tenim a davant. Aquí ens alimentem tranquil·lament, sense preses.

Passem pel costat de les coves de Salnitre direcció el pla de Sant Miquel. Als peus de la muntanya hi ha una boira molt  espessa, però a la que prenem una mica d’alçada la boira desapareix i el cel és força serè, sembla que se’ns presenta una jornada formidable. Novament pugem tot xerrant i tots tres estem gaudint d’allò més amb el recorregut.

Al Monestir ens trobem amb en Sergi i uns quants corredors del grup de les 7:00h. Sortim tots plegats direcció a Santa Cecília on ens espera el segon avituallament, de camí ens anem trobant d’altres corredors que han sortit abans que nosaltres, això és un autèntica festassa!!!

L’avituallament de Santa Cecília és igual de fantàstic que l’anterior, és d’admirar la moguda que  han muntat els Koala’s, de debò!!! Aquí ens trobem al Jaume que sembla que la intensa nit que ha tingut li ha passat factura. Novament fem una parada amb tota la calma.

Prenem direcció a Can Maçana, pregunto a quin km estem, em diuen que al 29 i m’emporto una agradable sorpresa!!! Seguim el grup que hem anant junts tota l’estona més en Jaume que, de tant en tant fot algun crit de les rampes que s’apoderen dels seus quàdriceps.

Arribem a Can Maçana on a més de l’avituallament hi tenim preparada una bona sorpresa, ens han organitzat un seguit de proves en format de gimcana, que cal superar-les totes per tal d’aconseguir la recompensa de bon pirata.

Ja per acabar resta pujar al Refugi de Vicenç Barbé pel torrent dels Cireres i baixar de nou fins al Bruc per un corriol que de nou es fa molt divertit de córrer.

Finalment arribem al Bruc amb en Joan i en Jordi havent-ho passat d’allò més bé. Ens ha calgut 6:20h per completar tota la volta, però el millor de tot és que hem pogut gaudir al màxim, sent el temps el menys important. El Bruc està inundat de corredors, és una autèntica festa!!!

Abans de finalitzar aquesta crònica agrair de tot cor als Koala’s i a tots els voluntaris que ens hagin donat l’oportunitat de gaudir al màxim de la muntanya de Montserrat amb tota la diversió i bon ambient que ens ha acompanyat en tot moment. Moltes gràcies!!!

Cursa de Muntanya de Castellterçol - 11km 350m D+

La cursa d’avui serà la més curta que he fet amb tot l’any i amb molta diferència, ja que la mínima distancia que he corregut han estat els 42km. Avui tinc el privilegi de córrer a casa, de córrer en el terreny on entreno, un terreny on hi corro moltes hores a l’any, més de nit que no pas de dia, un terreny on hi he fos molts mil·límetres de sola de bamba. 

La cursa està organitzada pel Centre Excursionista Castellterçol i el circuit ideat pel seu president, l’Ivan, un autèntic amant dels corriols que, com cada any, ha preparat una volta tant atractiva com la distància de 11km li ha permès.

Avui també tinc el privilegi de comptar amb la companyia d’una corredora d’excepció, la Txell, que avui s’estrena en el món de les curses de muntanya. Està una mica acollonida amb els 350m de desnivell positiu, sap que ha de pujar fins a l’ermita de Sant Julià i li fa força respecte, però segur que se’n sortirà molt bé!!! A més veig fins a 5 samarretes dels semprecorrent, tot un èxit!!!

 Tot i que una distància tant curta com la d’avui no em sigui gens favorable, hauré de lluitar per la classificació local. La veritat és que no sé com m’ho faré, ja que l’estratègia que tant m’agrada de canviar de menys a més a partir del km 25 – 30, avui no la puc aplicar. A més, el fet d’anar pujat de voltes al màxim d’inici a final no se’m dóna gens bé, de totes maneres, ho donarem tot com sempre i a veure que passa. Començo a veure corredors de Castellterçol per tot arreu, ufffff quin munt de rivals...

Sortim a un ritme que per mi és altíssim, però imagino que aquest és el que tocarà portar fins el final. No hem fet ni 500m i ja hi ha 4 corredors castellterçolencs davant meu, quina feinada que m’espera!!! Pujant cap a l’ermita de Sant Julià, per un corriol que en aquesta època de l’any està preciós, vaig al límit, sembla que el cor m’hagi de sortir per la boca i que les cames m’hagin d’explotar, però just abans de que això passi, arribo al punt més alt del recorregut. En el moment que agafo el got en l’avituallament m’avança un altre corredor local, noooo!!! Ara sí que és la meva, toca baixar fins al Solà del Sot per un corriol que he fet centenars de vegades del que em conec cada una de les seves pedres. Accelero tant com puc, novament vaig al límit, això sí que és dur!!!

Poc després de passar pel Munt, veig el km 8, només en falten 3km?? però si no fa ni 40 minuts que hem sortit, quina cursa més ràpida!!! Em giro, el corredor local que em seguia ja no el veig, a veure doncs si puc conservar la posició actual.

Últim km, em torno a girar i no veig cap corredor local, vinga som-hi Salvador, apreta les dents tant com puguis i no baixis la guàrdia ni un moment, a per totes!!! 300m per l’arribada, novament el cor es vol sortir de la seva ubicació i les cames volen explotar, però no ho puc permetre. Finalment arribo amb 00:53:46, a un minut i mig del primer corredor local, en Galdric que està fet una autèntica fera!!!

La Txell també ho ha donat tot, ella sí que ha utilitzat la tàctica d’anar de menys a més i li ha funcionat molt bé. Ha començat l’última i mica en mica ha anat guanyant posicions. Li ha calgut un temps de 01:22:54 per completar el circuit, molt menys del que ella esperava. Estàs feta una autèntica campiona, moltes felicitats!!!

          Finalment, felicitar també al Centre Excursionista Castellterçol per la bona feina feta, per un circuit excel·lent, per un marcatge excepcional i per un ambient formidable. Moltes gràcies!!!

Marató del Montseny, 42km 2.600m D+

La marató d’aquesta setmana transcórrer pel Montseny. Els 2.600m de desnivell positiu prometen molt, el circuit té la pinta de ser molt interessant, ara bé, la climatologia sembla que avui no està massa disposada a acompanyar. Arribem a Sant Esteve de Palautordera, no para de ploure i tampoc dóna la sensació que la pluja vulgui minvar. La veritat és que avui fa una mica de mandra sortir a córrer amb aquest mal temps, sort que hem arribat just mitja hora abans de l’inici de la cursa i sense adonar-nos-en ja estem corrent.

Sortim molt ràpid, bé, almenys a mi em sembla que anem massa ràpid i decideixo reduir un punt el ritme, acabem de començar i no vull anar tant collat. Aquesta disminució de la velocitat implica que em comencin a avançar corredors. Dos, tres, quatre... al final perdo el compte del nombre de corredors que m’han avançat en els primers kms de la cursa. Tinc clar que haig de seguir la mateixa estratègia de les dues maratons anteriors que he corregut en els últims 15 dies, a aquesta distància ja li començo a tenir la mida presa.

 Després de la primera hora arribem al km 9, està clar que la pluja ens acompanyarà tot el recorregut, ja que el cel no sembla en absolut que es vulgui obrir. Baixa aigua per tot arreu, aigua i més aigua, en ocasions no hi ha més opció que posar els peus dins de l’aigua. De moment anem guanyant desnivell molt a poc a poc.

Al km 16 s’acaba la pista i per fi arriba el que a mi realment m’agrada, corriol i amunt!!! Aquí s’ha acabat el córrer, ara és l’hora d’apretar les dents i pujar tant ràpid com es pugui. Ara és el meu torn, ara sóc jo el que començo a avançar corredors. N’avanço un i un altre, n’avanço quatre de cop, quatre més, les cames obeeixen a la perfecció les instruccions del meu cap i m’encanta!!!

Abans d’arribar al cim del Matagalls ens desvien avall, bufa un vent terriblement fred, anem completament molls i la sensació de fred és encara més gran. L’impacte de la pluja a la cara és tan fort que semblen petites agulles, tinc les mans glaçades, necessito perdre desnivell ràpidament. Hi ha uns voluntaris que fan l’avituallament com bonament poden en mig de les fortes ventades, veritablement admirable!!!

Al entrar a dins el bosc el vent desapareix, segueix plovent, però la situació s’estabilitza. Arribem a Sant Marçal, km 25 i ens alerten que a dalt al Turó de l’Home i fa molt de vent i molt de fred, que si volem tenim l’alternativa de plegar, plegar??? Ni pensar-ho!!!

A la pujada al Coll de les Agudes em trobo molt bé, novament és un no parar d’avançar corredors, quants més corredors avanço més fort em sento i cada vegada m’acosto més ràpidament als corredors que veig a la llunyania. Bastant abans del que m’esperava arribo al coll, ens diuen que en un parell de kms serem al pròxim avituallament.

La situació a dalt del Turó de l’Home és terrible, fa un vent de més de 100km/h, la temperatura és d’uns 5ºC, però la sensació tèrmica baixa als -10ºC. L’avituallament és dins una caravana i la predisposició dels voluntaris és novament digne d’admirar. Em bec un té ben calent, agafo un plàtan i surto disparat, necessito perdre alçada ràpidament o em quedaré congelat!!!

 

En el pròxim avituallament em diuen que només falten 7km per l’arribada. Quina bona notícia!!! Miro el rellotge i marca 4:50h, si no m’encanto baixaré de les 5:30h, a per totes!!!

Una setmana més toca donar-ho tot al final de la marató, miro enrere i no ve ningú, sembla que tinc la posició garantida, però com que em sento fort, a més de baixar de les 5:30h a veure si puc avançar algun corredor més. Baixo “a tota ostia”, estic eufòric, començo a fer balanç de la cursa i em sento molt satisfet de la gestió que n’he fet.

En mig de tant eufòria començo a buscar les marques, no en veig cap, miro a una banda i a una altra del camí i cap marca enlloc, no vull girar cua encara, segur que en trobaré alguna. Segueixo avançant i segueixo sense veure marques, no potser que m’hagi perdut!!! De sobte em trobo en una baixada molt forta, ara sí que ha arribat l’hora de fer mitja volta. Efectivament, a un costat de la pista hi havia una cinta que indicava un gir a la dreta i que l’eufòria no m’ha deixat veure.

            De sobte m’han avançat un munt de corredors. Aconsegueixo guanyar 4 posicions, però per més que ho intento ja no en puc recuperar cap més. Finalment arribo amb 5:36h, en la posició 56 i sota de la mateixa pluja que hi havia quan hem sortit. El corredor que tenia al davant abans de perdre’m, arriba en la posició 38 amb 5:29h, però bé, així ho tinc una mica més fàcil per baixar el temps el pròxim any.

Marató Sant Llorenç Savall, 42km 1.800m D+

Avui toca una de les curses que queda a prop de casa, la marató de Sant Llorenç Savall. És tota una alegria comptar de nou amb la companyia de l’Ivan que, després d’una parada obligada per qüestions familiars, mica en mica es torna a retrobar amb el món de les curses.

En la reunió informativa ens comenten que el circuit és el mateix que el de l’any passat amb l’única diferència que ens últims kms han substituït un tram de pista per un corriol una mica trencacames, però molt més divertit. Tot el que sigui substituir pista per corriol, sempre serà una bona notícia!!! Prenem sortida a les 7:15h els prop de 200 corredors de la marató. L’Ivan, que en aquesta ocasió ha tingut un punt de prudència, ho farà a les 8:30h amb els més de 500 corredors de la mitja.

Els primers kms no m’agraden gaire, són per una pista molt corredora on la gent va a tota ostia i això m’estressa bastant. No paren d’avançar-me corredors i més corredors, fins que m’acabo qüestionant si és que estic anant més lent del compte. M’avancen fins i tot corredors que sempre queden darrere meu, no entenc res!!! Passo pel km 10 amb 55 minuts, això per mi és una velocitat superior a la que la meva maquinària està acostumada a treballar i mentre estant més corredors que m’avancen, segueixo sense entendre res!!! Opto per deixar-me de preocupar, jo a fer la meva cursa i a seguir la meva estratègia que mai no falla, com sempre, de menys a més...

Al arribar al km 16 comença la part més xula i divertida de la cursa l’ascens a La Mola, 1.107m. Per davant tenim 700m de desnivell positiu que ens conduiran al punt més alt del recorregut. Per fi arriba el terreny en el que em sento més còmode, corriol i amunt!!!

Arribo a dalt La Mola amb 2:50h i entorn a la posició 50, no és un gran temps ni una gran posició, però això sí, estic totalment sencer i preparat per fer el canvi de menys a més, ja ha arribat el moment!!!

En l’avituallament del Coll d’Eres em diuen que estem ja al km 28,6, la veritat és que m’emporto una agradable sorpresa perquè creia que aquest era el km 27, la diferència no és molta, però aquesta informació em fa pujar encara més l’estat anímic. La baixada fins al Marquet de les Roques és força tècnica i m’encanta, començo a avançar corredors i això em fa baixar encara més ràpid, avanço un altre corredor i segueixo incrementant encara més el ritme.

Passat El Marquet veig uns corredors a la llunyania que els atrapo ràpidament sense dificultats, ara sí que l’estat anímic ja és d’eufòria total. Un corredor que té rampes als quàdriceps, un altre que en té als bessons, el de més enllà al isquiotibial, ostia si la majoria d’aquests són els que m’avançaven al principi, sembla doncs que la meva estratègia està funcionant força bé.

Els últims kms els faig tant ràpid com puc, una vegada més com si m’hi anés la vida, segueixo avançant corredors, segueixo sentint-me pletòric, cada cop millor, res ni ningú em pot aturar. Tant és si fa pujada com si fa baixada, ho corro tot!!!

Al final arribo en 4:48h, en la posició 24 de la general i 14 de la categoria, sent per mi un molt bon temps i el que és més important, acabant molt sencer i trobant-me a la perfecció!!!

A l’Ivan també li ha anat força bé, ha tingut moments que també ha anat a més i d’altres que ha anat a menys. Ha trobat a faltar entrenament, però bé això té fàcil solució. De totes maneres, i tenint en compte la manca d’entrenament, aconsegueix una molt meritòria posició 106 de la general i 73 de la categoria, arribant amb un temps de 2:12h.

Puigsacalm Extrem Mountain Marathon, 44km 2.700m D+

Avui toca una cursa molt curta i molt ràpida. Bé, molt curta i molt ràpida en comparació a les curses que he anat realitzant al llarg de l’any. La prova d’avui porta per nom Puigsacalm Extrem Mountain Marathon, es tracta d’una marató de 44km i 2.700m de desnivell positiu i, tot i tenir un nom un tant americanitzat, es córrer integrament a la comarca de La Garrotxa.

Quan estic a la línia de sortida, em sorprèn el fet de no portar una motxilla a l’esquena. Intento fer memòria en el passat i recordar quina va ser l’última cursa en la que no em va caldre motxilla. La memòria em porta a més de 2.600km endarrere, al 20 de març, a la Marató de La Vall del Congost, essent aquesta la cursa més curta que he corregut en tot l’any.

El circuit el conec de l’any passat, que, tot i ser una edició passada per aigua i plena de fang, em va marcar molt per l’espectacularitat del circuit i és per aquest motiu que sóc de nou aquí. El que també s’agraeix molt d’aquesta cursa és que de l’ordre del 90% del recorregut és per corriol i això li dóna molt de valor a la cursa.

Sortim plegats amb en Pep Cabanas, el que serà, si tot va bé, el company d’equip en la PTL del 2012. Comencem tot xerrant de records del Tor, que ambdós vam tenir la sort de gaudir-ne fa unes setmanes. Agafem un ritme molt bo, sense encantar-nos, però tampoc sense excedir-nos, sent molt conscients que en aquest circuit els excessos es poden acabar pagant molt cars al final.

Sense adonar-nos-en, en qüestió de 1:30h arribem al km 13 i amb una jornada per davant que té molt bona pinta. Seguidament bé una baixada un tant tècnica, però molt divertida la qual, finalitza amb un ascens per dins d’un bosc d’una contundent bellesa.

La Canal dels Ganxos ens fa guanyar desnivell molt ràpidament, es tracta d’una espècie de via ferrada que li dóna un toc molt feréstec a la cursa i que ens acosta al punt més alt del recorregut, el cim del Puigsacalm, 1.514m. Aquí hi ha en Jordi i la Sara i la família d’en Pep i d’en Carles, els seus ànims s’agreixen d’allò més.

Amb poc més de 3 hores arribem al Coll de Bracons, som ja al km 24 i les sensacions són cada vegada més agradables, imagino que la màgia del recorregut i té molt a veure.

El pròxim objectiu és el Santuari de Cabrera, punt on ja haurem superat pràcticament tot el desnivell positiu de la cursa. Hi arribem sense excessives dificultats. Bé, en Pep sembla que té algun problema rampes, però diu que ja li passarà.

En l’avituallament després de Cabrera, km 33, mirem el perfil i veiem una última pujada que no teníem prevista. Li comento a en Pep que no es preocupi, que no pot ser molt forta ja que sinó no se’m hauria oblidat de l’any passat. Arribem al Pla d’Aiats i la vista de la Vall d’en Bas des d’aquí és realment formidable.

Al arribar al km 37,5, considero que ja ha arribat el moment d’apretar. Només resten un parell de petites pujades i la resta és tot baixada fins a Sant Esteve. Començo a incrementar el ritme, vaig tant ràpid com puc, m’ensopego i faig una mini aterrissada, però no ha passat res m’aixeco i endavant. Em giro per veure si segueix en Pep i no el veig, en el seu lloc hi ha dos corredors disposats a fer-me córrer encara més. I així és, faig l’última baixada a través d’un corriol com si m’hi anés la vida. Em sento molt bé i això em dóna encara més força. Em giro, he perdut de vista els dos corredors que tenia darrera. Això ja està fet, ja veig la meta, hi passo amb 5:53h i molt satisfet de lo bé que m’he trobat en tot moment, perfecte!!!

Ultra Trail Serra del Montsant, 100km 4.000m D+

La cursa d’avui porta per nom Ultra Trail Serra del Montsant i és l’última prova de la I Lliga Catalana de Curses d’Ultra Resistència de la FEEC. Transcórrer integrament per la comarca del Priorat i les seves dades són 100km, 4.000m de desnivell positiu i en semiautosuficiència. Es tracta d’un circuit que conec pràcticament en la seva totalitat de l’anterior edició, és molt corredor, massa pel meu gust. En aquesta cursa, a més, es pot participar en equip de 2 o 3 corredors, i amb en Jordi Armengau, que hem corregut tots els Ultres de la Lliga, em acordat formar l’equip dels “Semprecorrent”. 

Amb els resultats d’avui s’acabarà de confeccionar la classificació final de la Lliga, on les posicions capdavanteres estan per definir. En el meu cas hi tinc poc a fer en aquesta cursa, ja que per guanyar alguna posició en la classificació hauria de quedar 3r de la general i 2n de la categoria. Resultats pràcticament impensables en aquesta alçada de la temporada, on La Ronda dels Cims d’Andorra, la preparació del Tor des Géants i el propi Tor, m’han restat molta velocitat. Pel contrari, en Jordi, ja té la 1a posició de la categoria i la 3a de la general assegurades i depenent del resultat d’avui, podria optar fins hi tot a la 2a de la general.

Pel que fa a la classificació per equips, amb en Jordi ho tenim bastant complicat, ja que hi ha dos equips del Diedre, formats per corredors de molt nivell, entre ells el que serà amb tota probabilitat el 1r classificat de la Lliga. Tocarà doncs donar-ho tot, i malauradament les possibilitats de vèncer als Diedre seran escasses, però no hi renunciarem!!!

Sortim a una velocitat altíssima, en absolut sembla que estiguem en una cursa de 100km. En Jordi se’n va de seguida a la caça dels de davant que és on hi té la feina. Jo deixo que em vagin avançant corredors i això em dóna tranquil·litat. M’agrada anar de menys a més,  anar guanyant posicions progressivament i avui, les característiques del circuit, són ideals per seguir aquesta tipus d’estratègia.

Amb 1:58h arribo a Ulldemolins, km 18’6 i les sensacions són molt bones. Aquí hi ha el primer avituallament i toca carregar energia que hauran de passar gaire bé 40km abans no trobem el següent.

El pròxim tram fins a Margalef, km 39’1, és un dels més bonics de la cursa, un tram pràcticament en la seva totalitat per corriol amb petites pujades i baixades que es fa bastant distret. Ara bé, el pròxim control de pas està a més de 17km de l’anterior i les boires que hi havia al principi del dia s’han anat obrint i han donat pas a un substancial increment de la temperatura que fa que em quedi sense aigua als bidons, amb la qual cosa acaba esdevenint una urgència arribar a Margalef.

La pujada fins al control de pas nº 9, es fa bastant pesada. Comença per un pista que puja poc, però suficient com per no poder córrer en la majoria de trams, fa bastanta calor i comença a quedar bastant lluny el primer avituallament. Tot plegat produeix un cert davallament en el meu estat anímic, auxili!!!

Per fi arribo a Cabacés, km 56’8, on hi ha el segon avituallament. La meva sorpresa és trobar-me a dos corredors dels equips Diedre, però que hi fan aquí? però si haurien de ser molt més endavant? Mentre menjo, me’ls vaig mirant, sembla que han plegat. Si això és així, amb en Jordi se’ns posa molt de cara la classificació per equips. De sobte noto una molt important injecció d’energia!!!

Sortim plegats amb en Tomàs tot xerrant. Són les 18:00h, ja ha marxat la calor i endarrere queden els Diedre, sembla que ha arribat l’hora de fer el canvi de ritme.

Avanço tant ràpid com puc, amb l’eufòria del moment em despisto un instant i em perdo, però no passa res, només han estat 10 minuts i això encara em dóna més força per recuperar el temps perdut.

Arribo a Escaldei a les 19:37h, estic ja al km 80, carrego piles i poc després de sortir del 3r i últim avituallament engego el frontal. Això ja ho tinc, a per totes!!! A continuació toca superar un desnivell positiu de 500m per un tram molt divertit on algunes cordes ens ajuden a pujar. A dalt la carena de Serra Major i bufa bastant de vent, toca abrigar-se i mentre ho estic fent veig un frontal que s’aproxima, no!!! Accelero tant com puc, no puc deixar que m’arrabassin una posició a aquestes alçades de la cursa. Al final de la carena em diuen que només falten 10km per l’arribada, ara sí que és el moment de donar tot el que em queda a la recàmara.

Baixo tant ràpid com em permet la llum del frontal, passat el poble de La Morera de Montsant, m’haig de treure el paravent perquè tinc calor i mentre l’estic guardant novament torno a veure un frontal que s’aproxima, el millor que em podia passar!!! No penso permetre que aquest frontal m’avanci, corro fins hi tot de cara amunt, no sé si els “Semprecorrent” guanyarem, però almenys per falta de voluntat no serà!!!

Finalment arribo amb 13:31h i molt content de lo sencer que he acabat. En Jordi ha aconseguit una magnífica 4ª posició, sent el 1r vetarà amb un temps de 12:05h. Pel que fa a l’equip aconseguim la 1a posició amb un temps de 12:48h.

En Jordi obté uns excel·lents resultats a la classificació de la Lliga, amb una molt meritòria 2a posició de la general i 1a de la categoria Vetarà. Els meus resultats són molt més discrets, 5è de la general i 4rt de la categoria Senior, però molt satisfet de la feina feta.

Fins a la pròxima Lliga!!!