La cursa d’avui serà la més curta que he fet amb tot l’any i amb molta diferència, ja que la mínima distancia que he corregut han estat els 42km. Avui tinc el privilegi de córrer a casa, de córrer en el terreny on entreno, un terreny on hi corro moltes hores a l’any, més de nit que no pas de dia, un terreny on hi he fos molts mil·límetres de sola de bamba.
La cursa està organitzada pel Centre Excursionista Castellterçol i el circuit ideat pel seu president, l’Ivan, un autèntic amant dels corriols que, com cada any, ha preparat una volta tant atractiva com la distància de 11km li ha permès.
Avui també tinc el privilegi de comptar amb la companyia d’una corredora d’excepció, la Txell, que avui s’estrena en el món de les curses de muntanya. Està una mica acollonida amb els 350m de desnivell positiu, sap que ha de pujar fins a l’ermita de Sant Julià i li fa força respecte, però segur que se’n sortirà molt bé!!! A més veig fins a 5 samarretes dels semprecorrent, tot un èxit!!!
Tot i que una distància tant curta com la d’avui no em sigui gens favorable, hauré de lluitar per la classificació local. La veritat és que no sé com m’ho faré, ja que l’estratègia que tant m’agrada de canviar de menys a més a partir del km 25 – 30, avui no la puc aplicar. A més, el fet d’anar pujat de voltes al màxim d’inici a final no se’m dóna gens bé, de totes maneres, ho donarem tot com sempre i a veure que passa. Començo a veure corredors de Castellterçol per tot arreu, ufffff quin munt de rivals...
Sortim a un ritme que per mi és altíssim, però imagino que aquest és el que tocarà portar fins el final. No hem fet ni 500m i ja hi ha 4 corredors castellterçolencs davant meu, quina feinada que m’espera!!! Pujant cap a l’ermita de Sant Julià, per un corriol que en aquesta època de l’any està preciós, vaig al límit, sembla que el cor m’hagi de sortir per la boca i que les cames m’hagin d’explotar, però just abans de que això passi, arribo al punt més alt del recorregut. En el moment que agafo el got en l’avituallament m’avança un altre corredor local, noooo!!! Ara sí que és la meva, toca baixar fins al Solà del Sot per un corriol que he fet centenars de vegades del que em conec cada una de les seves pedres. Accelero tant com puc, novament vaig al límit, això sí que és dur!!!
Poc després de passar pel Munt, veig el km 8, només en falten 3km?? però si no fa ni 40 minuts que hem sortit, quina cursa més ràpida!!! Em giro, el corredor local que em seguia ja no el veig, a veure doncs si puc conservar la posició actual.
Últim km, em torno a girar i no veig cap corredor local, vinga som-hi Salvador, apreta les dents tant com puguis i no baixis la guàrdia ni un moment, a per totes!!! 300m per l’arribada, novament el cor es vol sortir de la seva ubicació i les cames volen explotar, però no ho puc permetre. Finalment arribo amb 00:53:46, a un minut i mig del primer corredor local, en Galdric que està fet una autèntica fera!!!
La Txell també ho ha donat tot, ella sí que ha utilitzat la tàctica d’anar de menys a més i li ha funcionat molt bé. Ha començat l’última i mica en mica ha anat guanyant posicions. Li ha calgut un temps de 01:22:54 per completar el circuit, molt menys del que ella esperava. Estàs feta una autèntica campiona, moltes felicitats!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada