Ahir havia de córrer la Marató de l’Ardenya, però per una causa de força major no hi vaig poder assistir. Com que feia ja 4 setmanes que no em posava un dorsal i em moria de ganes de competir, havia de trobar una solució per aquest cap de setmana i l’alternativa ha estat la Bell Race.
La Bell Race té uns 10km i 300m de desnivell positiu, res a veure amb la Marató de l’Ardenya, però almenys està a prop de casa i no caldrà tant de temps en desplaçaments.
La temperatura és força freda, 2 – 3ºC, hi ha molta boira i no sembla que hagi de sortir el sol en el poc temps que durarà la cursa, però bé, segur que ràpidament entrarem en calor...
Sortim, com no pot ser d’una altra manera, a tota ostia, uffff quin estrés!! No hi ha alternativa, ho surts al màxim de ràpid o et quedés enrere i recuperar posicions pot costar molt. En el km 1,5 agafem un corriol, no és molt dret, però va pujant, no es pot deixar de córrer, el cor batega amb la màxima intensitat, ja veig que avui, com diu l’amic Armen, tocarà “treure la carbonilla” una altra vegada.
Sortim, com no pot ser d’una altra manera, a tota ostia, uffff quin estrés!! No hi ha alternativa, ho surts al màxim de ràpid o et quedés enrere i recuperar posicions pot costar molt. En el km 1,5 agafem un corriol, no és molt dret, però va pujant, no es pot deixar de córrer, el cor batega amb la màxima intensitat, ja veig que avui, com diu l’amic Armen, tocarà “treure la carbonilla” una altra vegada.
El recorregut és molt corrioler i divertit, fins hi tot hi ha un tram de baixa força tècnic al que el segueix una pujada tant dreta que ens cal l’ajuda d’una corda. Després de la corda haig de caminar uns metres o sinó els quàdriceps podrien mostrar-me el seu descontentament.
En el punt més alt del recorregut hi ha una campana, és al km 6,5, estic esperant sentir la campana, però de moment res de res. Fa estona que vaig al límit, bé, des de que hem sortit no he deixat d’anar al límit en cap moment, o arriba aviat la campana o el bassó dret em dirà que no vol seguir corrent, necessito sentir la campana amb urgència!!!
Per fi arriba la campana i per fi arriba la baixada on puc agafar una mica d’aire. Tot i així, la baixada es presenta tant o més complicada que la pujada, hi ha un munt de corredors a darrera que tenen moltes ganes de passar-me, però si fins ara no els hi he permès per què hauria de fer-ho ara???
Jo sí que aconsegueixo guanyar alguna posició, vaig tant ràpid com puc, sé que l’arc d’arribada està a prop i em sento amb la suficient força com per intentar avançar algun corredor dels que tinc davant. Per més que m’hi esforço és impossible, estan sempre igual de lluny!!! Fa estona que sento l’alè d’un corredor que el tinc molt a prop, últim km, petita pujada, vinga Salvador a donar-ho tot, últims metres, el corredor que tinc darrera em fa esprintar, quin patir!!! Al final m’ha calgut un temps de 00:47:22 i he acabat a la posició 40, quina cursa més ràpida!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada