dijous, 3 de novembre de 2011

Marató Sant Llorenç Savall, 42km 1.800m D+

Avui toca una de les curses que queda a prop de casa, la marató de Sant Llorenç Savall. És tota una alegria comptar de nou amb la companyia de l’Ivan que, després d’una parada obligada per qüestions familiars, mica en mica es torna a retrobar amb el món de les curses.

En la reunió informativa ens comenten que el circuit és el mateix que el de l’any passat amb l’única diferència que ens últims kms han substituït un tram de pista per un corriol una mica trencacames, però molt més divertit. Tot el que sigui substituir pista per corriol, sempre serà una bona notícia!!! Prenem sortida a les 7:15h els prop de 200 corredors de la marató. L’Ivan, que en aquesta ocasió ha tingut un punt de prudència, ho farà a les 8:30h amb els més de 500 corredors de la mitja.

Els primers kms no m’agraden gaire, són per una pista molt corredora on la gent va a tota ostia i això m’estressa bastant. No paren d’avançar-me corredors i més corredors, fins que m’acabo qüestionant si és que estic anant més lent del compte. M’avancen fins i tot corredors que sempre queden darrere meu, no entenc res!!! Passo pel km 10 amb 55 minuts, això per mi és una velocitat superior a la que la meva maquinària està acostumada a treballar i mentre estant més corredors que m’avancen, segueixo sense entendre res!!! Opto per deixar-me de preocupar, jo a fer la meva cursa i a seguir la meva estratègia que mai no falla, com sempre, de menys a més...

Al arribar al km 16 comença la part més xula i divertida de la cursa l’ascens a La Mola, 1.107m. Per davant tenim 700m de desnivell positiu que ens conduiran al punt més alt del recorregut. Per fi arriba el terreny en el que em sento més còmode, corriol i amunt!!!

Arribo a dalt La Mola amb 2:50h i entorn a la posició 50, no és un gran temps ni una gran posició, però això sí, estic totalment sencer i preparat per fer el canvi de menys a més, ja ha arribat el moment!!!

En l’avituallament del Coll d’Eres em diuen que estem ja al km 28,6, la veritat és que m’emporto una agradable sorpresa perquè creia que aquest era el km 27, la diferència no és molta, però aquesta informació em fa pujar encara més l’estat anímic. La baixada fins al Marquet de les Roques és força tècnica i m’encanta, començo a avançar corredors i això em fa baixar encara més ràpid, avanço un altre corredor i segueixo incrementant encara més el ritme.

Passat El Marquet veig uns corredors a la llunyania que els atrapo ràpidament sense dificultats, ara sí que l’estat anímic ja és d’eufòria total. Un corredor que té rampes als quàdriceps, un altre que en té als bessons, el de més enllà al isquiotibial, ostia si la majoria d’aquests són els que m’avançaven al principi, sembla doncs que la meva estratègia està funcionant força bé.

Els últims kms els faig tant ràpid com puc, una vegada més com si m’hi anés la vida, segueixo avançant corredors, segueixo sentint-me pletòric, cada cop millor, res ni ningú em pot aturar. Tant és si fa pujada com si fa baixada, ho corro tot!!!

Al final arribo en 4:48h, en la posició 24 de la general i 14 de la categoria, sent per mi un molt bon temps i el que és més important, acabant molt sencer i trobant-me a la perfecció!!!

A l’Ivan també li ha anat força bé, ha tingut moments que també ha anat a més i d’altres que ha anat a menys. Ha trobat a faltar entrenament, però bé això té fàcil solució. De totes maneres, i tenint en compte la manca d’entrenament, aconsegueix una molt meritòria posició 106 de la general i 73 de la categoria, arribant amb un temps de 2:12h.


1 comentari:

  1. OHHHHH quin goig que feu els tres!!!
    FELIciTATS als 2!!! sou uns campions!!!!!!

    des d'aquí vull animar a TOTS els Semprecorrent a escriure cròniques, que això ja sembla el blog d'un d'ells i prou...

    A seguir així!!! SEMPRE CORRENT!!
    TXELL

    ResponElimina