Ultra Trail Muntanyes de la Costa Daurada - 90km 4.500m D+

La d’avui és l’última prova de la I Copa Catalana de curses d’Ultraresistència de la FEEC. Amb els resultats d’avui es confeccionarà la classificació final d’aquesta copa. Les primeres posicions en les classificacions generals tant femenina com masculina crec que estan més que definides i porten per nom Olga Manko i Adolf Aguiló respectivament. Pel que fa a la classificació general masculina, crec que la segona posició té moltes possibilitats d’emportar-se-la en Pablo Boada i per la tercera hi ha varis candidats i un d’ells puc ser jo. Està clar que per mi no serà tasca gens fàcil aconseguir aquesta tercera posició just quan fa 15 dies que vaig acabar la Petite Trotte à Léon (PTL) amb els seus 290km i 22.000m D+, però no hi renunciaré.

Estem al poble de Prades i avui és el torn de l’Ultra Trail Muntanyes de la Costa Daurada. Per davant tenim 90km i 4.500m de D+, crec que serà una cursa molt corredora i aquestes alçades de la temporada això no m’és gaire favorable, però una vegada més ho donarem tot i a veure que passa...

Sortim molt ràpid, per mi massa ràpid, en absolut sembla que tinguem 90km per davant, jo aniria més a poc a poc, però si s’ha de córrer doncs haurem de córrer. Anem per una pista que puja lleugerament i la gent segueix corrent, jo no puc ser menys, he dit que ho donaria tot i que no renunciaré a la tercera posició de la Copa, així que ara que puc intento no quedar-me enrere.

Van passant els kms i el ritme segueix sent molt alt, es preveu un dia calorós i ja m’han alertat que Vilaplana (km 43) a l’estiu és un autèntic forn, a veure com anirà... Anem plegats amb en Marcel, un molt bon coneixedor de la zona, és el seu territori d’entrenament, així que millor companyia no puc demanar. Ell plegarà a Vilaplana, però si anem junts fins allà, serà d’una gran ajuda.

Arribem a Cornudella de Montsant, km 20, quan portem 2:45h, la temperatura comença a ser elevada i la sensació de calor considerable. Aquí hi ha el primer dels tres avituallaments, carreguem les piles i endavant sense encantar-nos gaire.

Pugem direcció al poble de Siurana per un corriol força distret en una zona ombrívola que alleugera per uns instants la calor que no parava d’incrementar. Noto que les cames responen molt bé, sembla que potser m’escaparé de la possible factura que hagi de pagar per la PTL, tot i que queden molt kms per davant i de moment cal molta prudència.

Passat Siurana fem un descens per un tram molt tècnic, però molt divertit, al arribar al final d’aquest tram tenim la sort d’haver de creuar el riu, aquí em mullo de dalt a baix, aquesta refrescada m’anirà d’allò més bé per fer front a la pròxima pujada.

Entrem en una zona boscosa d’una gran bellesa, sens dubte el millor de la cursa fins al moment. Seguim amb en Marcel que em va explicant amb el màxim nivell de detall tot el que ens anirà venint en cada moment, quin luxe!!! Les sensacions segueixen sent molt bones, les cames segueixen responent molt millor del que pensava, sé que hi ha molt corredors per davant, però crec que en aquests moments la tercera posició de la Copa és meva, així que a per totes!!!

Baixant cap a Vilaplana noto un important defalliment, menjo una mica, però l’avís que m’han fet al principi de la cursa es compleix, fa una calor terrible i això no m’ajuda gens. En Marcel segueix avançant a molt bon ritme, jo m’haig d’esforçar considerablement per tal de que no se’m escapi, necessito amb urgència l’avituallament, necessito menjar, necessito beure i necessito descansar un moment. Mentre m’estic menjant una amanida de pasta veig que a l’avituallament arriba en Marc Camí, un dels que em podria arrabassar aquesta tercera posició que vull defensar. Així que no em puc encantar gens ni mica, ja veig que avui tocarà pencar de valent!!!

 La pròxima pujada fins a la Mussara té un desnivell de 600m, aquí hauria d’intentar apretar al màxim per mantenir la distància. L’avituallament m’ha anat d’allò més bé, em sento amb força per pujar a bon ritme, les cames responen bé, així que amunt sense contemplacions!!! A mesura que vaig guanyant alçada cada cop tinc més calor, en aquests moments recordo el fred que vam arribar passar amb en Jordi Codina al Tor des Géants pujant cap al Refugi de Champillon i d’això fa poc més de dos dies, com poden arribar a canviar les coses... Cada cop em sento més acalorat i les cames que van perdent força molt ràpidament, per sort, arribo abans del que em pensava a la Mussara, en l’últim tram he patit bastant, però amb poc més d’una hora he pogut superar aquesta maleïda pujada.

Arribo a l’Albiol, km 56,2, quan porto en cursa 7:46h, em diuen que vaig 8è i que em falten poc més de 30km per arribar de nou a Prades. La gent del control m’animen molt, em diuen que vaig molt bé, que faig molt bona cara i, a més, ara em ve una bona baixada de 6km. Estem a punt d’arribar a les 5h de la tarda, la calor ha començat a minvar, tot són bones notícies, així que haig d’aprofitar aquest moment per seguir avançant intentant perdre el mínim temps possible.

En l’últim tram de la pujada fins a Mont-ral, em tornen a fallar les forces, de nou necessito arribar a l’avituallament i carregar les piles que se’m estan a punt d’esgotar del tot. Això sí, sé que cada cop estic més a prop de Prades, em falten poc més de 20km, així que si sóc capaç de mantenir aquest ritme, és possible que pugui aconseguir la meva fita. M’assento, tinc molta gana, haig de fer un bon berenar, porto ja 9:42h i amb tot la cursa només he menjat dues vegades, així que m’ho prenc amb una certa calma abans de reprendre la marxa.

Em proposo com objectiu arribar a Capafonts amb llum de dia, faig càlculs i veig que no serà massa fàcil, però abans de sortir m’he proposat no renunciar al meu objectiu. En aquests moments em venen al cap les paraules d’en Martí Pol que diuen: “Tot està per fer i tot és possible”, així que a per totes!!!

Arribo a Capafonts, km 77,8 i porto 11:22h, els llums del poble ja estan encesos així que em toca encendre el frontal. Em resten poc més de 12km fins a Prades, miro el perfil, veig que hi ha uns 500m de D+ en 8km fins al Tossal de la Baltasana i després 4km de baixada fins a Prades, m’animo a mi mateix i em dic “Vinga Salvador, últim esforç, ara ja res et pot aturar!!!”

Em sento força cansat, però aconsegueixo esvair el cansament pensant en el Tossal de la Baltasana, és el meu pròxim objectiu, un cop l’assoleixi, tindré Prades als meus peus. Veig les llums d’un cotxe, és un punt de control em diuen que em queden falten 5 minuts per arribar al capdamunt i després tot baixada, som-hi!!!

Trepitjo el poble de Prades, em giro i no ve ningú, això ja ho tinc, no ha estat fàcil, però això ja ho sabia abans de sortir. Travesso la línia d’arribada quan el rellotge marca 13:24h i en 7a posició. Just quan fa 3 minuts que he arribat, arriba en Marc Camí, pel que veig ell també ha anat a per totes, molt bona feina Marc!!! Vaig a mirar la classificació i la meva sorpresa és veure que davant meu no hi ha en Pablo Boada, això vol dir que al final he quedat segon de la Copa. És evident que hi ha infinitat de corredors a Catalunya molt més forts que jo i que aquesta segona posició no reflecteix la realitat, però les curses són les que són i jo he tingut la sort de poder participar en tres de les quatre del calendari i que totes m’hagin anat força bé.

Classificació I Copa Catalana FEEC - LAFUMA de Curses d'Ultraresistència.