Arribem
al centre de Chamonix i no ens ho podem acabar de creure, està inundat de gent,
un munt de gent que ha vingut a animar als corredors de la PTL, increïble!!!
Entrem pel que serà la línia d’arribada d’aquí uns dies, una línia d’arribada
plena de gent a ambdós costats que crida d’allò més. El públic ens rep com uns
autèntics herois, pell de gallina i ulls cristal·lins amb alguna llàgrima a
punt d’escapar-se... Quina eufòria, quina emoció!!! Una foto per aquí, una
altra foto per allà, els crits d’ànim són constants. A tot aquest públic no el
podem decebre... amb aquests ànims no podem fallar!!!
La
sortida és realment espectacular, hi ha gent animant d’una forma embogida al
llarg de gaire bé 1 km, impressionant!!!
A
la que sortim de Chamonix s’acaba el públic, s’acaben els ànims i comença la
feina. En Jordi es posa al capdavant tal i com havíem previst, de moment ho té
fàcil perquè anem tots els equips junts, l’un darrera l’altre. El primer punt a
assolir és el Col du Brévent a 2.358m d’altitud, per arribar-hi haurem de
superar un desnivell de 1.518m, que per començar no està gens malament. Arribem
a dalt del coll sense excessives complicacions, les cames estan fresques, la
nit és serena, les sensacions són d’allò més positives i l’eufòria de la
sortida encara és present.
Després
de perdre alçada fins al Port d’Arlevé, toca pujar al segon coll de la nit, Col
d’Anterne a 2.257m. A mitja pujada ens trobem un refugi que aprofitem per fer
una mini parada per carregar els bidons d’aigua i menjar una mica.
Després
d’estar baixant durant molta estona arribem al Carrefour les Fonts, en aquest
punt hem de deixar el corriol per on estem baixant i desviar-nos a la dreta per
agafar el camí que ens ha de portar al cim de Le Buet a 3.096m, el punt més alt
del recorregut. Anem a parar a un riu on no està gens clar per on hem de
passar, ens trobem un equip que no sap exactament cap on a de tirar, n’arriba
un altre i decideix tirar per un lloc que no hi ha ni camí, al ser de nit, sembla
que no serà fàcil sortir d’aquest punt. Finalment, després d’haver anat
endavant i enrere en varies ocasions, arriba un tercer equip i ens senyala el
camí correcte que hem d’agafar. A la guia que ens han donat amb unes
indicacions per a cada waypoint ens alerten de que aquí comença un tram
perillós, de seguida ens en donem compte ja que hi ha uns passos un tant
compromesos que cal fer a través d’una zona que ha sofert alguna esllavissada,
superat aquest tram comença un corriol que després de 1.631m de desnivell
positiu ens ha de portar al pròxim cim a coronar. El camí no para de pujar, hi
ha moments que és realment dret, jo començo a notar els primers símptomes de
son, els hi comento als companys, però em diuen que ara no és hora de parar a
dormir i seguim amunt. De sobte ens comencem a trobar cadenes a les pedres on
cal agafar-s’hi ja que s’intueixen importants estimbats, encara és de nit i no es
veu, però estem grimpant per una zona que té la pinta de ser realment
perillosa. Per moments ens quedem bloquejats sense saber per on hem de seguir
ja que no hi ha un camí evident, sinó que s’han d’anar trobant passos a través
de les roques. Superat aquest tram i amb les primeres clarors del dia, els
nostres ulls es queden meravellats amb l’espectacle que ens regala la mare
natura. Des del cim de Le Buet les vistes són realment espectaculars, llàstima
que bufa un vent molt fort i molt fred que ens obliga a marxar-ne ràpidament,
però la immensitat del lloc costa descriure en paraules.
El primer tram de la
baixa també està equipat amb cables, aquí amb la llum del dia ja no es fa tant
complicat de superar, tot i així cal estar molt a l’aguait.
Quan
són les 9:30h del dimarts 28 d’agost i en portem gaire bé 12h en cursa arribem
a la Barage d’Emsson, km 47 i ara ja en territori Suís. Aquí la guia ens diu
que és un punt de control i que l’avituallament és possible. Estem expectants a
veure que ens hi trobarem, però veiem que el concepte d’autosuficiència és autèntic,
únicament hi ha dues persones de l’organització que anoten el nostre pas i un
bar perquè comprem el que necessitem. Aquí fem un canvi de guia, en Pep agafa
el gps i es posa al capdavant de l’equip.
En
Pep inicia el seu tram a un ritme superior al que exigeix aquesta cursa, la
veritat és que anem força per davant del temps previst i no cal córrer tant. Tot
i així, en Pep que segueix corrent més del compte, sort que ha d’anar mirant el
gps i això el frena una mica. En Pep té problemes amb el gps i en moltes
interseccions no queda clar cap on hem d’anar, amb la qual cosa comencen a
apareixen les primeres complicacions per l’equip. Arribem al poble de Les
Marécottes i parem a menjar una mica i a intentar tranquil·litzar la situació. Decideixo
engegar el meu gps i donar-li un cop de mà al Pep. Veig que el meu gps sí que
funciona bé i em poso al capdavant de l’equip. Hem de pujar fins a Le Coeur per
baixar a Martigny Croix, això vol dir 855m de desnivell positiu i 1.100m de
desnivell negatiu. Arribem a dalt del coll i en Pep i en Jordi diuen que s’estan
adormint i optem per fer una T10. Una T10 és una tècnica 10 minuts, és a dir, ajeure’ns
al terra a dormir 10 minuts i acte seguit reprendre la marxa, la veritat és que
és una tècnica que va d’allò més bé.
Arribem
a Martigny Croix a les 16:00h, entrem a una gasolinera a comprar alguna cosa de
veure i fem una parada per menjar una mica abans d’atacar l’última pujada abans
de Champex de 1.800m de desnivell positiu.
Iniciem
l’última pujada de l’etapa direcció el Col des Guides per dintre el bosc, a
hores d’ara amb més de 70km a sobre, el cansament a les cames ja comença a ser
considerable, tot i així estem animats i ens agafem la pujada amb força bon
humor. Quan portem entorn a 1 hora de pujada hem de fer una altra T10, ja que
en aquesta ocasió sóc jo el que m’estic adormint, aprofitem la parada per fer
una mica d’avituallament.
El camí de sobte comença a baixar, no pot ser, si hem
d’anar amunt!!! Intentem agafar un corriol que ens porti cap amunt, però
impossible, està tant brut que no podem passar. Toca anar avall i recuperar el
desnivell perdut, això passa en vàries ocasions. Amb el que costa guanyar
desnivell i a sobre hem de baixar per tornar a pujar. Quan està a punt d’arribar
la nit arribem a un prat on hi ha una font, ens va de conya perquè els 3 estem
ben secs. Quan encara no tenim clar el coll a través del qual canviar de vall, a
la llunyania, però que molt a la llunyania veiem uns frontals. Ara estem a
2.000m d’altitud i encara hem de pujar fins a gaire bé 2.500m, amb la d’estona
que fa que estem pujant semblava que ja havíem d’arribar, però de moment encara
ens falta un bon tram. En Pep es posa al davant i tira a tota màquina, jo no li
puc seguir el ritme i en Jordi es queda al meu darrere a tancar l’equip. El
coll es fa molt llarg, s’han de flanquejar trams bastant exposats i en d’altres
punts cal grimpar. Sembla que en Pep ja ha arribat, però quan nosaltres arribem
al punt que semblava que havia de ser el coll, veiem com en Pep ha baixat i ja
està pujant de nou, ufffff com està costant aquest coll!!! El primer tram de la
baixada és extremadament tècnic, les caigudes són constant, ara l’un, ara l’altre...
Fins que no arribem a la part final de
la baixada, el camí no es fa una mica bo, uffffff quina baixada més
complicada!!!
Finalment
arribem a Champex a els 23:45h del dimarts 28 d’agost, portem més d’un dia en
marxa i ara toca descansar una mica. Optem per menjar una mica de pasta que ens
ofereix l’organització (per primera vegada...), dutxar-nos i dormir unes 2
hores.
Primera
etapa superada amb força èxit i amb unes 5 hores menys del temps previst.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada