dissabte, 8 de setembre de 2012

La Petite Trotte à Léon: Champex - Morgex - 121km 8.505m D+


Sortim de Champex a les 3:45h del dimecres 29 d’agost i amb la motxilla carregada al màxim ja que hem de portar menjar per unes 48 hores. Segons el perfil hem de baixar fins al poble de Orsières a 910m d’altitud per acabar pujant al Col de Lâne a 3.033m. És a dir, tenim per davant una pujada de més de 2.100m de desnivell.


Anem alternant trams de pista amb trams de corriol, el camí va pujant mica en mica, però molt a poc a poc. Quan falten uns minuts per les 6:00h la son es vol apoderar de mi, m’estic ensopegant amb totes les pedres i amb totes les arrels que hi ha al mig del camí, companys m’urgeix fer una T10!!! Ens despertem un xic despistats i agafem un camí que no toca, al cap d’uns minuts ens en adonem i toca desfer el camí, malauradament no és la primera vegada que ens passa... Fa molta estona que anem per una pista bastant avorrida, intentem petar la xerrada amb en Jordi per distreure’ns una mica, mentre estant en Pep diu que està experimentant una nova tècnica que és la de caminar i dormir a la vegada...

Arribem al poble de Bourg St-Pierre, aquí hi ha un control de pas on ens han de canviar la balisa amb la que controlen el nostre recorregut. El control està en un hotel on ens ofereixen si volem quelcom, aprofitem per menjar un plat de pasta (pagant és clar).


Sortim del control de pas d’allò més animats, la pasta ens ha ajudat a recuperar forces i a trencar la monotonia de la llarga pista que ens ha portat fins a Bourg St-Pierre. Anant direcció cap al Col de Lâne, mirem a l’horitzó i fem una repassada a les muntanyes que hi ha al nostre darrere, intuïm el Gran Col de Ferret amb el que s’entra a Suïssa des d’Itàlia i veiem també el Col de Malatrà, l’últim coll del Tor des Géants, quins grans records!!! Per davant tenim unes muntanyes immenses i cadascú i diu la seva d’on podria estar el coll on hem d’anar, de moment no en tenim ni la més mínima idea, podria ser en infinitat de punts... En Pep es posa de nou al davant i comença a tirar com a ell li agrada, jo uns metres més enrere i en Jordi fent el tancament de l’equip. Com m’agrada aquesta situació, que ben protegit em sento, en Pep al davant i en Jordi al darrere, que còmode!!! La pujada es va intensificant i cada vegada es veu més clar el coll per on farem el canvi de vall. Finalment hi arribem i les vistes, una vegada més, realment impressionants!!!


Pujant al Col des Avouillons veiem com el cel s’està tapant a gran velocitat, sembla que no tardarem en mullar-nos. Quan arribem a dalt el coll, la vista de nou ens deixa sense paraules, una glacera gegantina ens separa del refugi on hem d’anar.



Com que no la podem travessar, haurem de perdre uns 300m de desnivell per passar a l’altre costat de la glacera i guanyar-ne uns 400m per arribar al Refugi de Panossière a 2.641m d’altitud, km 125, quan són les 16:30h del dimecres 29 d’agost.  Aprofitem el refugi per avituallar-nos, carregar els bidons i abrigar-nos de valent, ja que mentre estant ha arribat la boira i la pluja que seran les nostres companyes de viatge durant unes quantes hores.

Quan portem vàries hores sota la pluja, arriba la tercera nit, el paravent i els pantalons impermeables ens han ajudat força a aturar la pluja, tot i així de peus anem ben xops. El pròxim refugi no arriba mai, cal baixar fins a cota 2.000m, havent de fer prèviament un munt de puja – baixa, per acabar assolint la cota de 2.462m que és on es troba el Refugi de Chanrion. Hi arribem a les 23:30h, ufffff com ha costat arribar-hi!!! Aquí dormim un parell d’hores, en Jordi i en Pep es mengen un plat de pasta i jo una sopa, tot plegat molt econòmic, per només 84€...

Reprenem la marxa a les 3:00h de la matinada del dijous 30 d’agost, sortim amb pluja i amb previsió de que ens acompanyi durant una bona estona. Ens esperen 700m de desnivell positiu fins a Fenêtre Durand on deixarem Suïssa per entrar a Itàlia. La pluja no afluixa, el terreny està cada cop més enfangat, la boira que també té ganes de fer acte de presència i les més de 50 hores que portem a sobre fan de tot plegat un còctel d’una duresa considerable.

Un cop a Itàlia desapareix la pluja, però arriba una nova convidada que sempre ens visita poc abans de fer-se de dia i que està disposada a donar molta guerra, és la son que es vol apoderar dels 3. Fem mans i mànigues per intentar-la fer desaparèixer, però la pista per on estem avançant no ens ajuda gens. Finalment i quan la situació ja es fa insostenible, despleguem el toldo a la vora del camí i ens hi emboliquem per fer una T10, en Jordi que no hi queb, s’arronsa al costat de la roda d’un cotxe, tot plegat, una situació bastant dramàtica.
Amb l’inici d’un nou d’un nou dia arribem al Refugi de Champillon, aquí és obligat menjar quelcom calent i tot esperant un plat de pasta acabem fent una T10 sobre la taula.

Amb les piles carregades i amb la pluja que torna a ser-hi present reprenem el camí, hem de pujar al Col de Champillon 400m D+, baixar al poble de Etroubles 1.500m D– i pujar al Col de Flassin 1.500m D+. La pluja ens acompanya fins a la sortida del poble de Etroubles, aquí agafem una pista que puja i puja i no para de pujar. Decidim parar a menjar a cota 2.000m quan són les 14:00h del dijous 30 d’agost Quan acaba la pista, veiem un cartell que diu que el Col de Flassin està a 2.605m, i la realitat és que acaba estant a 2.715m, aquests 110m de més ens fan molt mal i assolir aquest coll acaba requerint un esforç addicional que no teníem previst.


A 20km de Morgex sembla que la situació comença a estar sota control, només resta un últim coll de 400m i tot baixada fins al poble. Tot baixant en Pep es comença a queixar de mal de peus, de les últimes 24 hores n’hem fet més de la meitat sota la pluja i això implica que farà ja més d’un dia que anem amb els peus molls... Mirem el gps i ens hem perdut, no una altra vegada no!!! En Pep no pot més amb els peus i diu que ell baixa per la carretera, que no torna a pujar per un camí ple de rocs, que cada roc és com una agulla que se li clava a la planta del peu. Nosaltres optem per tirar enrere i seguir el track, així la balisa que porta en Jordi marcarà que hem fet el camí correcte.

Arribem a Morgex, km 209, a les 22:30h del dijous 30 d’agost i quan fa ja més de 3 dies que vàrem sortir de Chamonix. En Pep té els peus ben escaldats i li diu una metge que no s’hi pot fer res, que li tocarà aguantar el dolor. Per altra banda, els de l’organització ens diuen que ve molt mal temps i que estan analitzant a veure com ho poden resoldre, s’estan plantejant fins hi tot anul·lar la cursa, però que ho estan estudiant. De moment ens dutxem i anem a sopar. Finalment ens acaben dient de l’organització que demà sortirem tots els equips junts a les 5:00h, així que avui podrem dormir gaire bé 5 hores, tot un rècord!!!

Tot i les adversitats amb la climatologia, hem pogut superar aquesta segona etapa mitjanament bé, el cansament comença a ser cada cop més intens i les cames estan cada vegada més feixugues, tot i així, l’estat d’ànim el tenim força alt i anem vàries hores per davant de la previsió. Com diu en Jordi, ni un pas enrere, sempre endavant!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada