dimarts, 22 de novembre del 2011

Marató Pirata de Montserrat, 42km 2.500m D+

La marató d’avui no és una marató qualsevol sinó que es tracta d’una marató que busca trencar tots els estàndards habituals d’aquest tipus de curses. Està organitzada pels Koala’s, els quals pretenen assolir la màxima diversió de la forma més esbojarrada possible. Avui no importa ni el crono ni la classificació (no existeix), avui tant sols ens haurem de preocupar de gaudir al màxim.

Sortim a les 8:00h, davant nostre hi ha més de 100 corredors que han sortit a les 2:00h, a les 4:00h, a les 5:30h i a les 7:00h. El nostre grup està format per 9 corredors amb en Jaume al capdavant que ens ha de fer de guia. Només començar, en Jaume surt com una bala, uffff quin guia que ens ha tocat!!! Amb en Jordi som els últims, si pretenem seguir el ritme d’en Jaume és possible que morim en l’intent. Després d’uns 2 – 3kms s’acaba la pista i comença el corriol que ens ha de conduir fins a Sant Jeroni, aquí tenim la sort de que ens espera en Joan que també es coneix el recorregut. Pugem per un corriol molt xulo que porta per nom el camí dels Francesos, portem un bon ritme i mentre pugem anem petant la xerrada. Entre batelleta i batelleta i gaire bé sense adonar-nos-en, arribem al punt més alt de Montserrat, Sant Jeroni, 1.236m. Ens creuem al Sergi que baixa i dels dos Jaumes que van al capdavant del grup ni rastre.

Deixem Sant Jeroni per agafar direcció el funicular de Sant Joan, baixem força ràpid, la veritat és que el corriol tot i ser un punt tècnic amb la pedra molla com està, es fa molt divertit. A continuació agafem un altre corriol que ens ha de baixar fins a Collbató, novament un tant tècnic, però tant o més divertit que l’anterior. El corriol ens porta fins a una pista que uneix El Bruc amb Collbató, aquí l’Hector fa via cap El Bruc ja que té unes molèsties al peu i en el grupet ens quedem en Joan, en  Jordi i jo.

L’avituallament de Collbató és excel·lent, no hi falta de res, felicitar molt enèrgicament als Koala’s i als voluntaris que ens atenen tant amablement. Tampoc hi falta la Voll que sembla que ha refrigerat a més d’un corredor dels que tenim a davant. Aquí ens alimentem tranquil·lament, sense preses.


Passem pel costat de les coves de Salnitre direcció el pla de Sant Miquel. Als peus de la muntanya hi ha una boira molt  espessa, però a la que prenem una mica d’alçada la boira desapareix i el cel és força serè, sembla que se’ns presenta una jornada formidable. Novament pugem tot xerrant i tots tres estem gaudint d’allò més amb el recorregut.

Al Monestir ens trobem amb en Sergi i uns quants corredors del grup de les 7:00h. Sortim tots plegats direcció a Santa Cecília on ens espera el segon avituallament, de camí ens anem trobant d’altres corredors que han sortit abans que nosaltres, això és un autèntica festassa!!!


L’avituallament de Santa Cecília és igual de fantàstic que l’anterior, és d’admirar la moguda que  han muntat els Koala’s, de debò!!! Aquí ens trobem al Jaume que sembla que la intensa nit que ha tingut li ha passat factura. Novament fem una parada amb tota la calma.

Prenem direcció a Can Maçana, pregunto a quin km estem, em diuen que al 29 i m’emporto una agradable sorpresa!!! Seguim el grup que hem anant junts tota l’estona més en Jaume que, de tant en tant fot algun crit de les rampes que s’apoderen dels seus quàdriceps.

Arribem a Can Maçana on a més de l’avituallament hi tenim preparada una bona sorpresa, ens han organitzat un seguit de proves en format de gimcana, que cal superar-les totes per tal d’aconseguir la recompensa de bon pirata.


Ja per acabar resta pujar al Refugi de Vicenç Barbé pel torrent dels Cireres i baixar de nou fins al Bruc per un corriol que de nou es fa molt divertit de córrer.

Finalment arribem al Bruc amb en Joan i en Jordi havent-ho passat d’allò més bé. Ens ha calgut 6:20h per completar tota la volta, però el millor de tot és que hem pogut gaudir al màxim, sent el temps el menys important. El Bruc està inundat de corredors, és una autèntica festa!!!

Abans de finalitzar aquesta crònica agrair de tot cor als Koala’s i a tots els voluntaris que ens hagin donat l’oportunitat de gaudir al màxim de la muntanya de Montserrat amb tota la diversió i bon ambient que ens ha acompanyat en tot moment. Moltes gràcies!!!


1 comentari: